El nostre institut, Isaac Albéniz, participarà, al mes de febrer, en unes jornades conjuntes amb el conservatori de Badalona, en les quals llegirem diversos textos, i entre ells un text del Faune, tal com el va descriure Ovidi en el seu llibre Fastos (II 303 ss).
Faune era, en la mitologia romana, un dels personatges més populars i antics, i és equivalent a la divinitat grega Pan. Fill de Picus, nét de Saturn i pare de Llatí, Faune va ser el tercer rei del Laci. Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune té un paper molt important en la història mítica de Laci, perquè era considerat un dels grans fundadors de la regió, i per això Lactanci, escriptor llatí i apologista cristià, el situa a l’altura de Numa Pompili, segon rei romà que va succeir Ròmul. Després de la seva mort va ser anomenat divinitat tutelar del país per tots els seus serveis a l’agricultura i la ramaderia.
Un dels antecessors de Faune era Pan. Déu grec de la brisa de l’alba i del capvespre, vivia en companyia de les nimfes en una gruta del bosc, i per això se’l relaciona amb la metamorfosi de Siringa. Ella era una nimfa de l’Arcàdia que desdenyava tots els sàtirs i silens que la pretenien, i que es dedicava a caçar amb un arc de banya. El déu Pan la va trobar un dia que Siringa baixava de la muntanya, la va veure i al punt se’n va enamorar, fins al punt de llançar-se en la seva persecució.
Siringa en la seva fugida va arribar a un rierol i allà va suplicar a les seves germanes, les nimfes, que la ajudessin. Aquestes, commogudes, la van transformar i, quan Pan va arribar al lloc on era Siringa, no va poder abraçar res més que un grapat de canyes buides en què Siringa s’havia convertit. Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Aquí teniu una de les il·lustracions que faran de teló de fons de la lectura.
Quin un, el Faune de la Júlia!
Aquest és el fragment que apareixerà en la lectura en traducció de Miquel Dolç i Jaume Medina:
Era mitjanit. ¿A què no s’atreveix un amor desenfrenat? A través de la fosca, Faune fa cap a la gruta fresca i, en veure els servents vençuts pel son i pel vi, concep l’esperança de trobar els amos també adormits. El temerari llibertí entra i s’aventura a les palpentes, amb cautela allarga cap endavant les mans, i es deixa guiar per elles. Havia arribat al cobertor del llit desitjat i aquell primer atzar anava a fer-lo feliç;així que toca la pell del lleó s’espaordí, enretirà la mà i recula esmaperdut com quan sovint un vianant, en veure una serp, s’espanta i fa un pas enrere. Després palpa la coberta suau del llit que tenia al costat i es deixa enganyar per aquest fals indici. Hi puja i s’estira al llit pel cantó que li era més proper; el seu membre inflat era més dur que una banya. Mentrestant s’arremanga la túnica des de la vora inferior: les seves rudes cames s’eriçaven de pèls tofuts. Volia anar més lluny, però de sobte l’heroi de Tirint va repel·lir-lo: caigué de dalt del llit. Es fa un aldarull: la reina de Meònia crida els servents i demana llum; quan li porten torxes, tot resta descobert. Faune gemega greument per la seva caiguda del dalt del llit i amb prou feines si pot aixecar el seu cos de la dura terra. Se’n riu [Hèrcules] juntament amb els qui el veieren estès; la jove lídia es riu del seu amant. Per això el déu, burlat per un vestit, no s’agrada dels vestits que enganyen la vista, i invita els fidels a celebrar nus la seva festivitat.
El fragment fa referència al següent mite. Mentre Faune era al cim d’una muntanya, va veure Òmfale (la reina de Lídia o Meònia) acompanyada del seu amant Hèrcules. Faune se n’enamorà, i mentre la parella dormia en una cova amb els seus servents, esperant al sacrifici de l’endemà, Faune s’aventurà en la cova i va pujar al llit, però el que el nostre protagonista no sabia era que marit i muller, seguint el ritual, s’havien intercanviat els vestits i dormien cadascun amb la roba de l’altre. Així que el Faune va ajeure’s al costat de la que creia que era Òmfale, però Hèrcules va repel·lir-lo i el Faune caigué, de manera que va ser descobert per tothom.
Després d’això, els alumnes de batxillerat llegiran l’ègloga del Faune, escrita per Stéphane Mallarmé, un poeta francès nascut a París al 1842.
Ces nymphes, je les veux perpétuer.
Si clair,
leur incarnat léger, qu’il voltige dans l’air
assoupi de sommeils touffus.
Aime-je un rêve?Stéphane Mallarmé, L’après-midi d’un Faune
La capçalera d’aquest text està escrita en francès perquè és un vers del poema original de Mallarmé, però a continuació llegiran fragments seleccionats per la professora Montse Vilà a partir de la traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia. El poema, titulat Prélude à l’après-midi d’un Faune, va servir d’inspiració al compositor Claude Debussy, que va crear una obra simfònica a partir d’aquest, i també al ballarí i coreògraf polonès Vàtsav Nijinsky, en va compondre un ballet clàssic. Per si us interessa l’èxit que va tenir la seva obra, aquí us deixo un enllaç, que encara que està en anglès, crec que tothom és capaç d’entendre. Com bé diu al final de l’article enllaçat, Rudolf Nureyev va dir que el Faune de l’obra Prélude à l’après-midi era el seu paper preferit del món del ballet, i per això va protagonitzar l’obra de Nijinsky modernitzada. Si voleu, també podeu llegir aquest article d’El Fil de la Clàssiques, on hi ha mes informació sobre el tema que ens ocupa.
Ballet clàssic de Nijinsky:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vxs8MrPZUIg[/youtube]
Actuació de Rudolf Nureyev:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=m7b1FkZYarU&NR=1&feature=fvwp[/youtube]
Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Mónica Martínez Segura 4C
Gràcies, Margalida, pels teus enllaços, com sempre molt enriquidors.
Montse, et devien xiular les orelles, per la part que et toca de l’article. Saps que sempre ens fa molta il·lusió que ens visitis al bloc, igual que nosaltres visitarem més endavant Litecat amb motiu de la Viquilletra.
Laura, quina il·lusió em fa que participis també en les Jornades compartides. No sabia que estudiaves al Conservatori de Badalona. Segur que coneixes, doncs, els nostres alumnes que també hi estudien. Espero tenir el plaer de saludar-te en alguna de les tres sessions.
Les jornades tindran lloc els dies 26, 27 i 28 de febrer, els dos primers a l’auditori del Museu i el tercer al teatre Zorrilla. Els que ens ocupa en aquest acte és el de dimarts 26 i hi assistirà com a públic l’alumnat de 4t ESO, molts dels quals també actuen, però és obert al públic, perquè encara quedaran places per a acompanyants, amistats i famílies. Estarem, doncs, encantats si tu, Margalida, o algun company de Premià vol venir a veure’ns a nosaltres i a la Laura també. Us tindrem al dia dels detalls un cop ho concretem amb el Conservatori.
A l’espera del seguiment que faci de l’article la seva autora, que també participa en la lectura d’un altre dels textos, voldria destacar el completíssim anàlisi de la Paula, que sempre s’apassiona amb les anàlisis literàries i les lectures i es fixa en detalls interessants com l’elaboració del títol. La Mònica podrà explicar-te com s’ha entretingut fins a trobar-lo.
Penso que la Blanca és una de les que ha entès millor els trets del personatge del Faune, i agraeixo a la Margarita que ens assenyali la citació exacta del fragment dibuixat per la Júlia.
Per cert, ja que ningú ho diu, del dibuix de la Júlia jo en destacaria els ulls de Faune i la insinuant cabellera d’Òmfale. Què us suggereixen, a vosaltres?
Marta, Andrea i Irina, que bé que llegim tots la mateixa lectura, així podem compartir impressions i experiència de lectura.
Teresa, em reservo el dia. Ja em diràs què haig de fer per comprar l’entrada. No em puc perdre l’actuació dels aràcnids badalonins, ni la de la Laura!
D’acord reserva’t la tarda de dimarts 26, segurament a les 15:30. Ja et confirmaré l’hora.
Salve!
Encara que soc la autora de l’article, m’agradaria opinar sobre algunes coses que no havia vist fins el dia en que em vaig connectar al bloc, com per exemple el dibuix de la Júlia. Sincerament trobo que està molt ben dibuixat i que representa, en la meva opinió, el ‘moment mes divertit’ del mite i un plaer que il•lustri la meva feina! Després, sobre la elaboració del títol doncs la veritat és que va ser gairebé espontani, volia trobar una relació entre el faune, el mite, el ballet, la musica de Debussy… però després de pensar-hi una estona, no sem va acudir cap idea i vaig decidir buscar per altres llocs com l’amplitud que ha tingut el personatge i em va venir al cap aquest nom..
I si, jo també participo en una de les lectures de les jornades amb el conservatori i encara que el meu paper no és gaire extens, estic encantada de poder participar en la lectura i els assajos del violi de Rothschild. Espero que tothom qui vagi surti encantat del Museu de Badalona i del teatre Zorrilla!
vale!!
Salve!
Felicitats per l’article és molt complet.
1. Per què es relaciona Faune amb Pan?
Es relacionen, perquè els dos eran meitat cabres i meitat humans i també perquè Pan és l’equivalent de Faune en grec.
2. Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Va crear una flauta anomenada siringa que avui en dia s’anomena flauta de Pan i és feta en record d’una nimfa amb el mateix nom.
3. Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Em sembla que si perquè estan molt treballades i apart es veu molt ben representats eld detalls que caracteritzen el mite.
Vale!
Salve!
1. Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune i Pan són personatges equivalents, perquè es relacionen per estar relacionats amb l’agricultura, la caça, la cria de bestiar, i els treballs en el camp.
2. Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Pan, quan veu que Siringa s’ha convertit en canyes, fa una abraçada a aquestes, i com li agrada el só que fan, decideix convertir-la en un instrument. A aquest instrument l’anomena Flauta de Pan, la qual encara existeix.
3. Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Jo crec, que el ballet de Nureyev representa bastant millor l’escena, és més llarg i es veu més clarament la història.
Per altra banda, felicito a la Júlia pel dibuix! Está ben trobat i coincideix amb l’escena en què el faune es fica al llit, ell creu que es fica pel costat de la seva amant, però per culpa del ritual de canviar-se la roba, el faune s’equivoca de costat.
Sincerament, jo no sóc amant de la dança i no em sonaven aquests noms, en canvi si que sóc amant de la música i coneixia Debussy, aquesta peça l’havia sentida ja abans i es relaciona molt bé amb la història i el ball. Tot forma un conjunt molt bonic.
Per acabar, Mónica et felicito pel teu article, espero que facis més aportacions com aquesta!!
Vale!
Ainhoa, t’agraeixo que aprofundeixis en la composició musical i que estiguis pensant amb quina peça podries acompanyar la recitació. Estic segura que si el teu piano agombola les imatges dels nostres artistes i la veu dels rapsodes, el Faune esdevindrà inoblidable.
Teresa per cert ja eh situat uns quants establiments a googlemaps 🙂
Atenció, cal que ho revisis. Les fotos han d’estar més reduïdes i, com a text, no pots posar la propaganda del propi web. Cal identificar la referència clàssica, i valorar la relació entre aquest concepte i l’ús de l’establiment actual.
Quan ho tinguis fet, digue’m el nom dels establiments que vols que revisi.
Salve!!
FELICITER per l’article!!
1.-Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune és una divinitat romana i es relaciona amb Pan perquè és el seu equivalent.
2.-Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Pan va tallar una de les canyes i es va fer un instrument musical que va anomenar Siringa.
Vale!!
Com no vaig tenir prou temps ara poso l’última pregunta que em faltaba.
·Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
La peça de Nureyev és més modernitzada i n’hi ha més detalls de l’obra, en canvi en la peça de Nijinsky és en blanc i negre i això ho canvia tot, ja que es veu més simple i no es veuen tant detalls com l’altre peça. A mi m’agrada molt més la peça de Nureyev perquè apart que és més modernitzada i no està en blanc i negre, mostra més detalls.
Personalment, penso que els dos representen bé el mite del faune, però el que mijor ho fa és la peça de Nureyev.
Vale!
Salve!
Com l’altre dia no vaig tenir prou temps per acabar aquest article ara fare l’ultima pregunta que em faltava:
·Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
La peça de Nureyev té més caracteristiques modernes i té més detalls, en canvi la peça de Nijinsky és en blanc i negre i no es veuen els detalls tan perfeccionats i la peça és més simple.
Vale!
Salve!
M’agradat molt aquest article trobo que esta força currat.
Les respostes a les preguntes són les següents:
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Perquè tant Faune com pan eren meitats humans i meitats cabres.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
En una flauta anomenada siringa, que avui dia es coneix com flauta de Pan degut a aquest mite.
El moment de l’episodi mític il•lustrat en el dibuix fa referència al moment en que faune es fica al llit d’Hàracles i la reina i es posa al costat d’Heràcles pensant que aquest és la reina perquè no sap que s’han intercanviat la roba per a dormir complint amb la tradició.
Adeu!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Faune, libidinós i trapella, al Museu de Badalona