Salvete Aràcnids!
L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.
Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?
I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?
Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!
Valete!!!
Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar
N.B.: Novena conversa pedagògica
[flv]http://video.xtec.cat/real/creav/conversa8nov12.flv[/flv]
Anna, moltíssimes gràcies! Ara ja ets una autèntica aràcnida!
Aquest apunt ens servirà per reflexionar i per compartir la nostra experiència amb la resta d’aràcnids i aràcnides. Dijous 8 de novembre de 2012, de les 18.00 h a les 19.30 h a la Sala de plens del Departament d’Ensenyament (Via Augusta, 202-226, Barcelona) vàrem participar en la primera conversa pedagògica del curs 2012-2013. Va iniciar la conversa Vicenç Llorca, professor i escriptor. També hi va intervenir la professora de català de l’Albéniz, Montserrat Vila, i va parlar de la Viquilletra.
Crec, aràcnids i aràcnides, que ara podeu aportar la part més interessant de la conversa! L’esperem amb candeletes!
salve anna!
Estic d’acord amb tu en que els nens i les nenes cuan acaben l’eso no saben escribir,però jo estic incluida en ells i pensu que desde petits tenien que haver sigut més estrictes amb les faltes d’ortografía hi nosaltres haver possat més interes per soluciónar-ho,pero encara podem fer-ho!!
Salve Anna!
Realment fa pocs anys no m’importava gaire el fet d’escriure bé (substituía “que” per “k” i coses de l’estil) pero aqust últim temps he desenvolupat com una “obsessió” per escriure correctament, arribant al punt de corregir als meus amics i companys quasi tot el que escriuen incorrectament. Personalment crec que l’escriptura ens mostra com som i pot arribar a expressar molts sentiments si s’aprèn a escriure bé.
Aprenguem a escriure bé ja que som la generació que més escriu de tots els temps!
Salve 🙂
Ja fa uns anys que vaig em vaig adonar que de la manera en la que escrivia fora del centre, que era incorrecte, transmetia una impresió que en la realitat no em representava.
Després de pensar-hi, vaig començar a escriure tan bé com sé amb tothom, cosa que m’ha ajudat a millorar la meva expressió, vocabulari etc. i he aconseguit causar la imatge que volia, la que crec que em correspon.
Salve!
Crec que es molt important en la nostre imatge la manera en la que escrivim, perque no penses el mateix de una persona que escriu bé que de una que no escriu correctament.Evidentment tens més bona imatge d’una persona que escriu bé que d’una persona que no ho fa.
Vale!
Salve!
Sincerament, mai m’havia parat a pensar tant profundament en aquest tema, però m’ha fet reflexionar i treure diferents conclusions.
La primera conclusió que he tret ha sigut que no tothom sap escriure bé. Indiferentment de si la persona té algun problema com ara la dislèxia o altres problemes, les persones que no en tenim cap, no ens preocupem d’escriure bé. Per exemple a les xarxes socials o via SMS, etc… estem acostumats a escriure d’una manera ràpida, abreviada, sense preocupar-nos de si fem faltes d’ortografia o no. Això ens perjudica a l’hora d’escriure a l’escola, que, com estem acostumats a escriure d’aquesta manera, no ens fixem en si fem faltes o no, no posem signes de puntuació, com ara (.,:;)que farà que hi hagi poca comprensió per part del lector (professors) i ens perjudiqui en la nota. Jo, personalment, quan escric per Internet, ho faig d’una manera ràpida i abreviada, però no faig faltes d’ortografia, ja que per sort tinc una bona ortografia i sempre he tret bona nota en els dictats, ja sigui en català, castellà o anglès.
Penso que si, que la nostra imatge queda reflectida amb l’escriptura, ja que quan parlo amb algú per Internet, se notar la diferència si parlo amb algú que sigui ordenat, net i polit (si escriu i s’expressa bé, i tot i que s’escrigui amb abreviatures, s’entengui) o si parlo amb algú que sigui desordenat, que tingui poca cura de les coses i que passi una mica en el tema dels estudis (si fa moltes faltes, si s’expressa malament i fa difícil la comprensió).
També penso, que s’ha de saber com estructurar la informació, ja que si ho fem d’una manera desestructurada, pot fer que hi hagi malentesos i no comprenguem bé el text. Això, a l’hora de redactar a l’escola ens pot perjudicar també.
Jo, quan parlo amb els amics i la família es nota molt clara la diferència, ja que la família, abans escrivia a mà, perque no tenien aparells electrònics i escriu de manera molt correcta, amb paraules cultes i una bona ortografia; en canvi, els amics i la gent de la meva edat escrivim d’una manera més col·loquial, encara que quan hem d’escriure en un exàmen utilitzem paraules cultes també, per tal de donar una imatge de que coneixem el tema i sabem escriure bé.
També penso que el llegir o no llibres té una influència molt gran, perque en l’actualitat molt poca gent llegeix, sobretot joves, i això fa que el vocabulari sigui bastant reduït, i a vegades no ens expressem bé.
Aquest article està molt bé, ja que mai havia reflexionat sobre aquest tema, i gràcies a això, he tret varies conclusions i a partir d’ara tindré més cura, ja que penso que l’escriptura té molta influència sobre la nostra imatge.
Valete! 😀
Salvete!!
és un debat molt interessant, jo crec que l’Anna té una part de raó, és veritat que si en un món futur només quedessin els nostres escrits, segurament, amb la majoria d’aquests, la gent no tindria pensaments positius, almenys que pensesin que la nostra llengua del ara, és una diferent a la del futur. Però per altre costat, penso, que les persones tenen que tenir una personalitat fora de l’escritura, per exemple, hi ha gent que escriu perfectament en els exàmens i altres documents importants però per el facebook, escriuen tallant paraules només per anar més ràpid.
La meva conclusió esque no sempre escribim malament perquè no es sàpiga escriure (alguns de veritat no saben), sinó que ho fem per anar més ràpid. En el que ens tenim que preocupar de veritat, ésque en exàmens, documents oficials, etc., si es sàpiga escriure corrrectament, per això també tenim que tenir una bona educació
Valete!!!
Cada persona té el seu estil d’escriptura i la fa descriure una mica de com és. Per això, per tenir una bona imatge a l’hora d’escriure has d’intentar ser correcte en l’ortografia, les idees ben ordenades, mantenir una estructura i explicar de manera coherent i ordenada per tal de que es pugui entendre sense dificultats el que estas escrivint.
Salvete!
Crec si fem moltes faltes s perquè pasem més estona escribint al facebook,chat… que escrivint a l’escola, però hi ha una diferència que cuan escrbim alguna cosa relacionada amb l’institut o algun document impotant hi fiquem mès atenció i per altre banda entre amics el que fem ès tallar les paraules i menjar-nos lletres.Per a mi li donem mès importància al que ens importa.
Valete!!
Salve!
Jo crec que tots escrivim malament a causa de la nostra escriptura als xats, incloent-me a mi mateixa, al escriure amb abreviatures fa que poc a poc fem més faltes, també hi ha gent que la ortografia ja li costa.
Crec que una de les principals causes de que cada cop els adolescents d’avui dia perdin més capacitat a l’hora d’escriure, és que en aquesta nova era tecnològica en que molts estan amb ordinadors i altres aparells electrònics, no llegeixen llibres, amb excepcions, i quan no hi ha una lectura, la gent no pot assimilar els coneixements ni tampoc la manera correcta d’escriure les paraules, jo crec que si els alumnes a part de llegir els llibres que es demanen a l’escola, que es llegeixen, però, sense interes perquè són per obligació, llegeixin per plaer, es fixarien en la ortografia i escriurien millor.
Personalment crec que aquest article està molt bé i que el tema de debat és molt complert.
Vale! 😀
Jo personalment, crec que té molta més importáncia de la que creiem la ortografia i les formes d’escriures. Jo gairabé sempre escric en castellá, i sempre, sigui on sigui, tant en els xats, com en el facebook, whatssap i xarxes socials, sempre tracto de fer la menys cuantitat de faltes possibles, ja que no m’agrada gens la gent que les fa. En aquest aspecte en tinc molta cura. Per mi és pot reflexar la personalitat d’una persona amb la seva manera d’escriure i d’expressar-se. Per exemple prefereixo mil vagades posar “que” que “k”, em sembla innecessari escriure malament, poden fer-lo bé. En canvi, en català és un altre tema, en el meu cas. Tinc un món de faltes d’ortografia! Tracto de millorar-ho, perque no m’agradaria acavar l’ESO, escrivint malament.
Sincerament, jo crec,que si d’aquí a 100 anys l’únic que queda de nosaltres són escrits, será bastant dolent, ja que a la meva generació, la gent (no dic tots, ni molt menys!) no li dona importáncia a la manera d’escriure. Crec que sería bastant incomprensible entendre un text que digui “Ola, sok la Monste, k tl?” .Així que només em queda dir, que estic d’acord amb el teu apunt!
Vale!
Pensó que en aquesta reflexió esta moltbe mostrada a com estan las cosas avui en dia, crec que tal i com estan les generacions que ara es tot informaticament i amb les noves generacions de movils i ordinadors portatils i tot el que porten inclós,la gent s’acostuma a una manera de escriure més simple i lleugera, perqué si un altre persona que te estas comunican esta escrivin igual, crec que no li donan importancia, que només n’hi ha que escriure bé quan son coses importants , examens, escrits, i les tipiques coses per aixó crec que la gent no surtim preparada del tot d’un institut perque no ho prenem enserio,
quedariem com a friquis viciats al vocavulari del watts en el que per exemple (que=k) 🙂
Molt interssant esta molt ben fet,perque la veritat es què els nens d’avui ara no escrivim bé perquè el facebook,el twitter i altres webs quan escrivim fem moltes faltes perquè volem abreviar les paraules per escriure menys.
Si quan la gent et veu en facebook i et parla saps si es intel·ligent o no ho es perquè quan un fa faltas de ortorgrafia per esxemple el discriminan perquè no escriu bé.
En el meu cas escric molt malament i a de més faig moltes faltas d’ortografia amb aquest article de la meva professora m’ha fet pensar ja que tots estem ficats en aquest problema.
Quan veiem algú escrivin malament el discriminem el mateix moment i pense malament d’ell encara que sigui una persona intel·ligent.
Salve Anna!
Jo crec que la escritura es molt inportant per la imatge que vols donar als demes.El tipos de lletre que fas si es neta i senten, la gent pensa que ets una persona ordenada i neta a l’hora de fer altres coses.
També penso que els que van inventar la escritura en català es va complicar molt la vida, perquè totes les normes els accents les b, x las g i les j, comparat amb altres llengues com el castellà o el engles que no es tan complicart de entendre i recordaró.
A l´hora de el futur la escritura es molt inportan perquè per enviar algun correu algunt treballador o alguna empresa per passar-li alguna informació inporten per comprar-li alguna cosa oper que ell et comprí alguna maquina o altres coses, no li pots perlar malament has de parlar corectament sense procurar fer faltes ni procurar parlar com els jobes de avui dia que parlen: eeee tio noseque que tal on heu anat aquet finde, vale tio ja ens veurem, aixo no es vo per quan siguis gran perquè els demes veuran que no ets una persona inportant i que no li dona inportancia a res del que fa.
Anna espero que escrigis mes devats sobere els joves que son molt interesants. 🙂
Salve!
Mai m’he parat a pensar que la nostra manera d’escriure fos important a l’hora de definir-nos.
Peró ara que hem paro a reflexionar sobre aquest tema arribo a la conclusió que la gent d’avui dia no es conscient de lo important que es i de la imatge que mostrem amb la nostra manera d’escriure,dic aixo perquè tenim la mala costum de menjar-nos les paraules.
Sempre m’he fixat que no donem a l’idioma la importància que es mereix i també m’he fixat amb la manera d’escriure de les persones i he arribat a dos conclusió,la primera es que cada un te la seva manera personal d’escriure i la segona es que hem fa pensar com es aquella persona. Tot i aixi mai m’ha donat per fixar-me en el seu tipus de lletra però suposo que aixo vol dir que no té el mateix caràcter una persona que fa la lletra gran que un altre que fa la lletra petita per exemple.
Personalment jo no penso el mateix d’una persona que m’envia missatges comprensibles a una altre que m’envia un missatge incoherent.
Una persona del futur(d’aquí a 100 anys mes o menys) depèn del l’escrit que trobes pensaria el perquè tenim la costum de menjar-nos les lletres,paraules i tampoc entendrien del tot bé el que voldríem dir però per altre banda si trobessin l’escrit d’una persona que escriu correctament ho entendria bastant bé i amb aquell escrit podrien treure conclusions,encara i aixi la imatge que donaríem no seria molt bona..
Valete 🙂
Salvee!
Es un debat molt interesant 🙂
-Un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Jo crec que si, però avui dia hi han moltes faltes d’ortografia i ens costa bastant escriure, mantenir una estructura i un ordre.
-L’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? No tots, alguns si, perquè es molt important tenir una bona escriptura per un bon futur.
-És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? Si.
-I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens?
Quant algú que escriu amb faltes d’ortografia creus que aquella persona es una inculta..
-I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Segons el tipus de lletra també et poc canvia l’opinió sobre aquella persona.
-Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? No, si ens envien informacions incoherents o incorrectes et canvia l’opinió sobre aquella persona.
-I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?
L’habilitat d’expressar-se es molt important a l’hora d’escriure i és bastant difícil expressar el que vols.
I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits?
Podrien pensar qualsevol cosa , podrien inventar-se histories sobre nosaltres..
Seria com nosaltres amb els egipcis, els homo sapiens, etc. Tenim que pensar i crear com una historia, gracies els textos que ens van deixar.
Salve Anna
Penso que la reflexió es correcta, ja que passem 13 anys de la nostra vida aprenent a llegir, sumar i escriure, 13 anys.
Encara així sempre hi cometrem alguna falta. Segur que alguns més que altres.
Molts al acabar la ESO i començar una carrera o un ofici, quedaríem molt malament entregant en nostre currículum (m’incloc).
Alhora d’utilitzar una escriptura col·loquial entre la joventut, no o notem per que ja estem acostumats.
El que si que m’interessa es, la qüestió final sobre la suposada “fi del món”, es que, si d’aquí 100 anys el món enfonsa i només queden les nostres escriptures, com sabran les especies futures que la nostra escriptura es incorrecta, i si troben una conversació del Facebook (encara que estigues enfonsat l’ordinador),potser en comptes de dir que diuen k, o x etc… EL NOU VOCABULARI!
Seria una escriptura moderna, adaptada a la gent jove, però molt inculta.
Valate!
Salve! Jo sóc una de les que ha anomenat la Lida. Normalment quan escric al paper no faig tantes faltes d’ortografia però per ordinador com que intento anar depressa no m’hi fixo si he fet o no faltes. Personalment intentaré no fer-ne més ja que no m’agradaria rebre articles que no s’entenguessin o que tinguessin moltes faltes d’ortografia. Penso que l’escriptura diu molt de nosaltres i tindriem entre tots que evitar que quan els nois i noies acaben 4t d’Eso no sabesin escriure. Si no ho evitem acabará cambiant per complet totes les normes ortogràfiques que durant anys han estat recullint. Si hi haguès una escriptura en un futur llunyà reculliria la manera que escrivim els joves a les xarxes socials.
Salve Anna!
Penso que la ortografia té molta importància. Jo no faig moltes faltes quan escric, però tot i així sempre s’em cola alguna falta. L’Anna ja ho sap quan faig les fitxes de català, les faltes més freqüents són l’és sense accent, o alguna altre falta que ens pensem que ja les sabem fer bé, i de sobte un dia en diuen que l’hem escrit malament. Tot i així en cara que aquest tipus de faltes semblin de primer d’Eso, realment encara a Batchillerat se’n veuren d’aquestes faltes a les redaccions. Jo penso que no sabem escriure suficientment bé. D’aquí cent anys penso que els del futur en veurien com unes persones que no sabien escriure. A mi em costa molt expressar-me, no trobo les paraules correctes per dir el que vull dir.
Crec que es molt important en la nostre imatge la manera en la que escrivim, Si no ho evitem acabará cambiant per complet totes les normes ortogràfiques que durant anys han estat recullint. Si hi haguès una escriptura en un futur llunyà reculliria la manera que escrivim els joves a les xarxes socials.
Bonum diem!
1.L’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge?
Jo crec que la ortografia avui en dia no la utilitzem molt, o almenys la joventut .. perquè? doncs hi ha vies comunitàries com el whatssap, el messenger, l’ordinador, els missatges, el correu etc .. i molta gent escriu de la manera que el mateix s’entén com per exemple:
Hola que tal l’altre dia vaig anar a casa teva i no hi eres.
Onada q tl l’altre dia vaig anar pa casa i no stabas
Crec que l’escriptura no té res a veure amb la imatge d’una persona .. pot tenir moltes faltes d’ortografia però ser una crac en moltes altres coses i alomejor una persona sap escriure molt bé però no té ni idea de res més a part de la ortografia llavors penso que la ortografia no ho és tot.
2.És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure?
No crec que per la forma de vestir d’una persona em baia a dir com té la seva ortografia, alomejor una persona sembla a primera vista molt llista amb les seves ulleres, callat, tímid, pensatiu i alomejor després et sorprens així que no .. les aparences enganye.
3.I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu?
Penso que una persona si escriu i una altra persona ho llegeix doncs potser es riu però no canvia la seva manera de pensar sobre aquesta persona encambio si el llegeix una persona que ha de valorar la seva ortografia i té moltes faltes aquesta clar que la seva forma de pensar sobre aquesta persona a la ortogradia no era el que potser ella pensava o el pensava.
4.O no ens canvia gens?
Potser que si o potser que no.
5.I quan veiem el tipus de lletra que fa servir?
És que realment penso tota l’estona el mateix, com ja i dit abans no per la manera d’escriure d’una persona et baia a dir com és aquesta persona llavors no crec que puguis judgar a algien per això, si que és veritat que l’únic que pots saber sobre aquesta persona és que llegir no llegeix molt, però això de tenir mala lletra, nose, cadascú té el seu
6.Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes?
Suposo que si jo fos professora i m’envian un missatge que no es a que ve, està clar que el suspendria però en el meu punt de vista si fos el meu amic em riuria i li diria que no es el que em a lloc i que em el envieu de nou ben fet.
7.I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?ç
Però si en veritat és millor no fer faltes perquè et ira molt millor per tot, per a un treball, per a un futur ..
Vale!
Salve!
Crec que aquest apunt té molta raó ja que coneixo moltíssima gent inclus jo que a vegades cometem faltes d’ortografia que no són normals. Crec que par millorar la nostre ortografia o escriptura cal llegir més llibres i escriures més histories. Per exemple, jo ara llegiré Narracions de mites clàssics per no fer faltes amb els noms dels protagonistes dels mites.
Vale
Sobre aquest tema, fa temps que vaig pensar-hi perquè jo abans també era de les que escrivía abrevian-ho tot i amb diverses faltes d’ortografía. Ara intento no fer faltes i escriure el millor que sé, perquè veig comentaris de la gent al facebook o altres xarxes socials, i donen una imatge molt basta. Estic d’acord en que la manera d’escriure que tens diu molt de tu perque per exemple, algú que no té interès algun per els estudis i aprendre es nota bastant per les faltes que fan als xats o xarxes.
Per una altre banda, crec que escriure bé et beneficia molt a la escola i et serveix per molt, com també, llegir et serveix de molt per el vocabulari.
A part, ja que som la generació que més escriu, ja que ho fem, fem-ho bé.
Vale!