De itinere: Vènet IV – Venècia

Venècia, ciutat mítica per excel·lència, humida, imbuïda d’un aire decadent, però encisadora sens dubte… ¿quin lloc podria ser millor com a colofó del nostre periple pel Vènet?

Imatge de la llacuna de Venècia des del campanile de la Plaça Sant Marc [Foto: Josep Lario]

A quatre quilòmetres de terra ferma i a dos de l’Adriàtic, construïda sobre més de cent petites illetes de la llacuna, solcada per uns cent-cinquanta canals creuats per més de quatre-cents ponts, Venècia és un ciutat única on l’aigua es filtra pel teixit urbà de palaus, esglésies i monuments esplendorosos que allotgen el llegat artístic dels seus genis de la pintura del XV, XVI i XVII. A diferència de ciutats com Pàdua i Verona, anteriorment glossades, els Romans no van descobrir el valor de les illes de la llacuna fins al s.V, en què es van utilitzar com a refugi de les invasions bàrbares. A partir d’aquí, la seva importància va anar augmentant fins a esdevenir una poderosa i rica potència marítima.

Pont de Rialto. Quina llàstima, la massificació i els grafitti! [Foto: Josep Lario]

Tot i això, la gran massificació turística de la ciutat li treu, al meu entendre, una part de l’encís, per la dificultat de copsar la seva vertadera ànima i intentar-se fer una idea de com era en temps de Marco Polo o Giacomo Casanova, per exemple. Ara bé, sóc perfectament conscient que no tinc gaire dret a queixar-me perquè, al cap i a la fi, ¿què sóc jo sinó una “guiri” més perdent-me pels canals i viatjant en gòndola per un preu descaradament abusiu?

Un dels canals de Burano. Si voleu jugar a On és Wally?, busqueu-m’hi. [Foto Josep Lario]

Una manera d’amarar-se d’una mica d’autenticitat i treure’s la sensació d’artificialitat de parc temàtic és dedicar un dia a fer un periple en “vaporetto” per les altres illes de la llacuna: contemplar i comprar vidre a Murano; guaitar Sant Michelle, que serveix únicament de cementiri;  enlluernar-se amb els llampants colors de les façanes de Burano; i contemplar al Lido l’embarcador de l’Hotel Excelsior, on arriben durant la Mostra de Cinema les llanxes amb glamurosos visitants.

Embarcador de l’Hotel Excelsior al Lido [Foto: Josep Lario]

Per acabar, m’agradaria recomanar-vos una pràctica que, si més no a mi, m’ajuda a enriquir l’experiència vital que comporta tot viatge. Aprofiteu per donar forma als escenaris de les obres literàries, és a dir, trieu un llibre que s’ubiqui a les terres que visiteu i llegiu-lo durant l’estada. Us prometo que no us en penedireu. Enguany, per exemple, m’he endut com a company de viatge La mort a Venècia de Thomas Mann i amb la seva relectura no només he pogut ubicar amb molta precisió les anades i vingudes entre el Lido i Venècia de l’artista decadent i el seu ideal Tadzio, sinó que he aprofitat per rememorar les nombroses referències clàssiques que vertebren la novel·la. Us en cito unes quantes perquè les desenvolupeu (si cal, informeu-vos sobre l’obra en qüestió i el seu autor). (Extretes de la traducció de Joan Fontcuberta per a l’Editorial Proa, 1980)

…, l’escriptor no havia pogut retenir, ni tan solament havent dinat, la vibració d’aquella força motriu que maldava per crear dintre seu, aquell motus animi continuus que constitueix, segons Ciceró, la part essencial de l’eloqüència. [pàg. 33-34]

…el minyó […] tenia una retirança a les escultures gregues d’època clàssica… […]. Hom s’hauria guardat prou d’aplicar les tisores al seu cabell tan bonic, que, com el de l’Infant de l’espina, queia en rulls sobre el front, les orelles i el clatell. [pàg. 84-85]

Dia darrera dia, el déu nu de galtes enceses menava la seva quadriga de foc per la volta del cel i la seva cabellera d’or onejava al vent impetuós de l’Est. [pàg. 118]

Ara li semblava talment haver estat transportat a l’Elisi, a l’altre cap de món, on els homes frueixen d’una vida regalada… [pàg. 121]

…Sòcrates alliçonava Fedre sobre el desig i la virtut. […] Altrament, ¿què fora de nosaltres, si la divinitat, la raó, la virtut i la veritat apareguessin als nostres sentits tal com són? ¿No ens consumiríem i abrusaríem d’amor com en altre temps Sèmele davant Zeus? [pàg. 128-128]

…a trenc d’alba… […] Eos deixava els braços del seu espòs; […]. S’anava acostant la deessa, la raptadora de jovencells, que segrestà Clitó i Cèfalos i que, a despit de l’enveja de totes les divinitats olímpiques, fruí de l’amor del bell Orió. [pàg. 136-137]

Petits grumolls de núvols blancs aparegueren al cel… […] Es girà un vent més fort i els corsers de Posidó, encabritats, arrencaren a córrer. [pàg. 137]

Creia veure Jacint, aquell que havia de morir perquè dos déus l’estimaven. [pàg. 138]

Era el somriure de Narcís en emmirallar-se en l’aigua de la font. [pàg. 142]

Vet aquí la meva Venècia. I per acabar la sèrie d’articles sobre el Vènet, us presento alguns rètols perquè els ubiqueu al Google Map d’Establiments amb referènts clàssics. Que hi hagi sort!

[Fotos: Teresa Devesa]

TERESA

8 thoughts on “De itinere: Vènet IV – Venècia

  1. Margalida Capellà Soler

    Referents clàssics i referents literaris arreu!
    Un bon consell, Teresa, ens dónes, i tant que sí! Potser els alumnes hagin vist la pel·lícula i ara s’animaran a llegir el llibre, animats per la teva selecció perquè per visitar Venècia crec que tothom hi està ben disposat i a qualsevol època de l’any.

    Gràcies per compartir un cop més el teu viatge i no t’oblidis de felicitar el fotògraf que no s’ha perdut punt clàssic!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I si hi ha algun cinèfil que s’anima a fer un article sobre l’adaptació cinematogràfica d’aquesta novel·la, ja sabeu que “La cinta de Nίκη” us espera!

  3. Cristina Ortiz

    Hola 🙂 Teresa, com t’he dit a l’altre comentari, no se si estic fent alguna cosa malament però jo ja ho he ubicat tot i mirant en “mis sitios” em surt però si ho busco jo no, així que no se.. aveure si em saps dir que passa. Bueno.. la intenció ja està feta.
    Adeeeu

  4. Margalida Capellà Soler

    Hola, Cristina! Et passa això perquè no ho deses al mapa corresponent. Un truc és: primer donar-te d’alta a Gmail. Després a partir del mapa Establiments amb referents busques, trobes, edites i deses. A veure si ara funciona l’invent! Bona sort!

  5. Maria Popovich

    Salve!

    Molt bon comentari!
    Personalment crec que Venècia es una de les ciutats mes importants del món. I quan te’n vas de viatge i te’n portàs un llibre que explica amb un detall perfecte, el lloc des de fa un temps, et fixes que es molt mes interessant del que hi veus.
    Jo crec que tots els referents clàssics que se’n fan són molt importants com per entendre millor la bellesa de la ciutat i de la escriptura de l’obra en sí.
    I per exemple, el llibre citat ” La mort a Venècia ”, es un llibre perfecte com per a entendre la bellesa de la ciutat.

  6. Maria Popovich

    Salve!

    Vaig llegir aquest llibre fa un any i em va agradar molt però quan el vaig llegir no vaig veure tants referents clàssics com es mostren en l’article.
    Però que fa al llibre és un molt bon llibre i si tendría temps m’agradaria llegir-lo una altra vegada.

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *