Matrimoni i amor en “A la recerca d’una pàtria”

Cartell d’un recital al Festival de Salzburg (2015) [Font: opera on line]

A partir de la lectura d'”A la recerca d’una pàtria“, adaptació de l'”Eneida” de Virgili, hem volgut analitzar el fet de l’amor i el matrimoni en l’època romana, en què quests dos conceptes no anaven enllaçats. La història de Cleòpatra i Marc Antoni està darrera aquesta obra de Virgili . Aquest autor presenta l’amor passional com un sentiment negatiu i  perjudicial. Virgili va escriure la seva obra per encàrrec de l’emperador Octavi que havia arribat al poder després de les lluites contra Marc Antoni, instal·lat a Egipte, sota la influència de Cleòpatra. La història ens presenta un amor apassionat entre aquests dos personatges, de conseqüències nefates per als ciutadans de Roma. És lògic que la imatge que se’ns vulgui donar d’aquest tipus d’amor sigui negativa.

(Elizabeth Taylor i Richard Burton en la pel·lícula Cleopatra l’any 1963)

En el llibre hem pogut observar dues històries que ens serveixen d’exemple per diferenciar el matrimoni de l’amor. Al principi de la història, l’heroi Eneas està casat amb Creüsa, però aquesta no és una història d’amor, ja que aquests dos personatges estan units pel contracte del matrimoni però l’autor no ens els presenta des d’un amor apassionat.

Deprés que Creüsa mori fugint de Troia en un incendi, els déus intervenen i fan que la reina Dido s’enamori d’Eneas. Aquests s’enamoren i viuen una història passional, que finalitza tràgicament quan Dido se suïcida, ja que no pot suportar que Eneas continui  enfrontant- se al seu destí.

Henry Fuseli. Dido, 1781 [Font: Pinterest]

Està clar que hem d’ interpretar que en aquest context, no estaven ben vistos els excessos en l’amor, i és això el que el llibre intenta reflectir.
El matrimoni en l’època romana era una unió d’interessos socials i econòmics en què els contraents en la majoria de casos no tenien cap opinió. L’objectiu del matrimoni era la continuació del llinatge i la perpetuació dels cultes familiars. Un exemple d’aquest concepte del matrimoni el trobarem al final del llibre en el matrimoni d’Eneas i Lavínia.

Anna Carmona i Cristina Ortiz

1r. de Batxillerat,

Institut Isaac Albéniz

43 thoughts on “Matrimoni i amor en “A la recerca d’una pàtria”

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Anna i Cristina, el vostre article serà molt útil també per a l’alumnat de 2n, que ha de llegir precisament alguns fragments de l'”Eneida”, entre ells el del suicidi de Dido. Recomano a tots els alumnes de primer que deixin la seva opinió sobre la lectura a l’enllaç que presenta la Margalida, un cop n’hagueu finalitzat la lectura. Veureu quanta gent hi ha dit ja la seva.

  2. luna.laura1120

    Doncs si, A la recerca d’una pàtria es poden veure els amors interessats de Eneas, és curiós perquè fins i tot la mare de Eneas, Juno pensa que seria de profit una amor entre Dido i Eenas i per això hi envia Cupido, l’amor, com ja posa a l’article fracassa ja que Dido no era el destí d’Eneas i Eneas ha d’anar a buscar el destí que li havia dit Júpiter.
    Això també, ens podria ensenyar que les coses no té perquè fer-se a disgust, Dido i Eneas tot i tenir una amor apassionat i tot i que ells no ho saben, tenen un amor obligat, obligat per Venus. Ahir precissament vaig veure uan pel·lícula en queè una noia es qüestionava si els seus pares havien sigut feliços o no. Jo trobo que tot i semblar feliços, hem de seguir els sentiments, una amiga meva, per exemp’le, sempre diu que prefereix viure amb la persona que estima sota d’un pont que amb una persona que no estima i amb totes les riqueses del món.
    Jo crec, també que en auqella època tampoc es preguntaven si vivien feliços o no, simplement feien el que era millor per l’honor i el poble. Això, ens ho demostra Eneas quan es casa amb Lavínia ja que, és el pare de Lavínia qui descideix que es casin com a premi per haver guanyat una batalla contra Turn.
    Ara, això seria impensable, almenys en el meu cas: el meu pare em dóna com a premi d’una batalla perquè tinguem dos pobles units i per tant, tenir una ciutat més gran; i vaja… que la que es monta no seria poca cosa.

  3. Eulàlia

    Salve!

    Els matrimonis per conveniència han perdurat en la nostra societat fins fa relativament poc i en alguns indrets del planeta encara és un hàbit normal.

    Crec que els matrimonis haurien de ser per amor; sempre que hi hagi responsabilitat dels actes, esforç i que la parella es comprometi a seguir fins al final.

    Al llarg de la història, els grans dirigents han tingut sempre amants, jo crec que ho feien perquè buscaven el sentiment de l’amor, tot i així no ho trobaven, només arribaven a un plaer momentani irresponsable que no anava a més.

    Potser si aquestes persones haguessin tingut l’oportunitat de casar-se per la seva pròpia voluntat, haguessin sigut més feliços i no haguessin tingut la necessitat de tenir amants extra-matrimonials.

    No em de descuidar el paper marginat de la dona, la principal víctima del matrimoni per conveniència. Noies, quasi nenes destinades a casar-se amb homes que els hi dupliquen l’edat.

    Jo crec que el mite de l’amor passional, irresponsable i arriscat; no haguès sorgit si l’home i la dona haguessin tingut l’oportunitat d’estimar-se i compartir la seva vida.

  4. Iván Zapico Fernández

    Salve!!

    Aquest amor va ser consumat per culpa de Cupido, que va tirar-li una fletxa a Dido i aquesta es va tornar boja per Eneas, això li va provocaar el suicidi per la fugida de Eneas.
    vALE!

  5. Zicora

    Salveee.

    Un article molt interessant sobre el matrimoni. En la meva opinió crec que la pel·lícula de Cleòpatra es una de les pel·lícules més maques que he vist. També es veritat que es pot veure perfectament una clara connexió entre aquest llibre i la pel·lícula. Tant els romans com els grecs, pensaben que el matrimoni era un mal necessàri, per lo tant, el matrimoni tenia tan sols la finalitat de la procreació.

    Valeee.

  6. Anna Pardo

    Després de llegir aquest article i d’estar actualment llegint l’Eneida, penso que l’amor de Dido i Eneas és molt més que simple passió. Tot i ser un amor predestinat pels déus i que té un tràgic final, no deixa de ser bonic. En comparació amb l’actualitat crec que segueixen existint amors fatalment predestinats per altres causes que no són divines. I en relació amb els matrimonis de conveniència, crec que podien tenir cert sentit en l’antiguitat però que actualment estan força fora de lloc, perquè la llibertat d’escollir hauria d’existir per tothom.

    Vale

  7. gimenez_tha

    Hola!

    Aquest article està molt bé, ja que ens pot ajudar una mica a entendre el llibre de l'”Eneida”.
    La veritat és que jo trobo que és una tonteria això que no et pots casar amb qui estimes sinó pern conveniència, perquè no necessàriament ha de sortir malament el matrimoni perquè estiguin enamorats, pot sortir també malament si no ho estan. Però buenom, no és el mateix en aquest temps que en aquells, suposo que tenien una manera de pensar molt diferent de la d’ara.

  8. Annia

    Ave!
    Em sembla un tema molt interessant, aquest dels amors i els matrimonis.
    És cert que la història ha estat plena de matrimonis sense amor, i amors sense matrimoni, però això és una qüestió que ha estat vigent durant molt de temps, i que de fet encara ho està en alguns països.
    Precissament, el meu treball de recerca tractava sobre els casaments, i vaig poder observar que sobretot en les cultures orientals, des que una familia té un fill es pacta un matrimoni amb una altra familia que normalment té poder adquisitiu o pot donar una estabilitat a la muller. Hi ha molts casos de nenes que estan casades amb homes, perquè la seva família així ho ha pactat.
    Respecte els amors d’Eneas, ja veiem que el pobre no té gaire bona sort a causa del seu destí. D’altra banda, és normal que en ser un encarreg d’Octavi, els amors no els presenti com un cosa positiva, ja que com bé ha explicat l’Anna, ell no en va acabar gairé bé amb el seu.

  9. sara

    Com ja he dit a l’article sobre l’edició de Joan Bellès de l’Eneida, estic en mig de la lectura i la part del suïcidi de Dido és molt impactant.

    A la vida real pensem que l’amor no es viu tan apassionadament i que el matrimoni tampoc té gaire a veure amb l’amor, però estic segura que hi ha gent que si ho pensa però per la nostra seguretat…millor separar amors de pel·lícula dels de veritat.

    Aquest fragment, em va recordar al final de Romey i Julieta. Shakespeare es va inspirar en Dido o és només la meva sensació?

  10. berdun_perez

    Salvete omnes companyes de primer!

    Gràcies per fer-ne referència a l’Eneida de Virgili que hem de llegir durant aquest segon trimestre i que tenim l’examen molt pròxim. Cal dir que l’amor romà no era del tot apassional ,com vosaltres mateixes heu dit, ja que l’objectiu que tenien era procrear perque no es perdés la raça romana. Tot i això,la recreació que fan amb l’amor d’Eneas i Dido i a posteriori la mort d’aquesta,fa que hi hagi una gran trama passional entre ambdós i que acabi de forma tràgica com una novela propiament de l’època romàntica.

    Per concloure, m’agradaria felicitar-vos pel vostre treball.

    Post Scriptum :Per cert, el pròxim llibre és el Soldat Fanfarró. Si no és molt demanar, a veure si podeu confeccionar-nos un altre article.

    Vale!

  11. Uxue Avilés

    Salve!!

    Aquest artícle sobre el matrimoni és molt interessant. Els matrimonis de conveniència han perdurat fins al dia d’avui, penso que els matrimonis haurien de ser per amor. Al llarg del temps, jo crec que s’han anat buscant amants per finalment poder trobar l’amor vertader. Crec que si des d’un primer moment haguessin tingut l’oportunitat de casar-se haguessin viscut més feliços i no els hagues fet cap falta tenir amants. Crec que també són dolents per que no se sent res entre ells.

    Vale!!

  12. Teresa Devesa i Monclús

    Anna i Cristina, podeu estar ben contentes de les reflexions que ha suscitat el vostre article entre els alumnes de Premià i de Badalona.
    Em sembla fantàstic que pugueu compartir percepcions i opinions sobre una mateixa lectura. La història de Dido i Eneas és tan punyent que a la força us ha d’impactar, tant si us hi apropeu a través d’una versió adaptada com de l’original virgilià passat pel sedàs de la traducció.
    Tots heu fet precisions molt interessants, des de la detallada argumentació de l’Eulàlia a l’estudi aprofundit del treball de recerca de l’Annia, la referència filmogràfica de la Zicora i la Shakesperiana de la Sara, sense oblidar el nostre especialista en llatinismes, el Jordi, i la seva demanda per a articles posteriors. Per demanar que no quedi!
    I de pas, algú podria respondre a la Sara. Què en penseu?

  13. serna.marta2010

    Salve!
    Quin article tan interessant. M’agrada molt. La meva opinió sobre els matrimonis de convenència és que no hi estic d’acord. Trobo que el matrimoni es un pas important i s’ha de fer amb la persona que estimes i no amb algú per interès. És trist que durant la història hi hagi hagut molts matrimonis de convenència però encara es més trist que encara segueixin habent matrimonis d’aquest estil.

    Vale!

  14. Cristina Álvarez Barraca

    Salvete!

    Doncs sí, en l’època romana els matrimonis que es duien a terme eren de conveniència, i aquest fet va durar fins no fa massa anys! Fins i tot, m’atreveixo a dir que avui en dia encara es duen a terme; hi ha molta gent interessada que es casa amb algú només perquè l’altre té molts diners, per exemple.
    Jo no trobo bé aquests tipus de matrimonis, ja que aquest és un acte que es celebra a causa de l’amor (en part a causa de l’amor passional) que dues persones senten l’una per l’altra. Però els temps canvien i avui en dia la majoria de matrimonis són a causa de l’amor de veritat.

    En l’Eneida de Virgili, es poden apreciar diferents tipus de matrimoni; Eneas primer es casa amb Creüsa, amb la qual té un fill (Ascani). Amb aquesta no té un amor passional, és més un matrimoni de conveniència, encara que ell sent afecte per ella, fet que es demostra quan la perd de vista en la fugida de Troia i la va a buscar.
    Després es casa amb Dido. Amb aquesta, té un amor passional, que acaba amb la fatal mort de Dido i finalment es casa amb Lavínia, amb la qual té clarament un matrimoni de conveniència (el pare d’ella, la vol casar amb Eneas perquè un oracle li havia dit que la seva filla es casaria amb un estranger que conqueriria grans territoris i tindria una gran fama).

    Valete!

  15. nuria yela

    Salvete!
    Els matrimonis de conveniència han estat a l’ordre del dia fins fa ben pocs anys en la nostra societat, els meus avis per exemple, es van casar més per conveniència que no pas per amor. També està a l’odre del dia que gent que ve de l’estranger es casi amb algú sense que hi hagi amor amb l’objectiu d’aconseguir la nacionalitat, hi ha casos en que fins i tot arriben a pagar, això avui dia es considera “frau”.
    Tampoc cal quedar-se estancats en la nostra societat, encara avui dia hi ha poblacions on es segueixen celebrant casaments de conveniència per costum o tradició.

    La història d’amor de Dido i Eneas és una de les moltes entremaliadures del déu Cupido i desgraciadament té un final tràgic per la reina Dido que es treu la vida en veure que el seu estimat Eneas decideix complir amb els propòsits dels déus deixant-la sola a Cartago. És una llàstima que els amors pasionals tinguin finals tan tràgics de vegades.

    Vale!

  16. Alba Arroyo

    Salve!

    Aquest article és molt interessant, com podem veure, els matrimonis de l’època romana, es feien per convèniencia i no pas per amor.
    Aquests matrimonis han estat vigents durant molts anys en moltes cultures i encara en aquest moment perduren.
    Al llibre de l’Eneida podem veure clars exemples sobre aquests amors per convenència com l’amor entre Dido i Eneas, entre d’altres.

    Vale!

  17. Cristina Berjano

    Salve 🙂
    A l’exàmen de les PAU, sèrie 4 opció B trobem alguns personatges de l’Eneida de Virgili en fotografíes.
    La primera fotografía pertany a Laocoont, la segona pertany a Eneas, la tercera a la mort de Dido i l’última a l’episodi de Nís i Euríal.
    1. La mort de Laoocont (Fou un sacerdot d’Apol·lo, fill d’Antènor. Es casà amb Antíope, la qual li donà dos fills. Etrón i Melanto.
    2. La fugida de Eneas de Troia (En llatí Aeneas, fou un heroi de la guerra de Troia, basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare fou Afrodita i el seu pare, el mortal Anquises. Va funda Lavínium.
    3. La mort de Dido (Filla del rei Tir Mattan I i princesa a Fenícia)
    4. L’episodi de Nís i Euríal (Eren dos soldats que teníen una relació d’amants. Aquests dos personatges, a la història de l’Eneida, atravesen les frontes del campament dels enemics)

  18. Judith

    A Ab urbe condita hi trobem diferents tipus d’amor:

    Hi trobem l’amor de Dido i Eneas, que s’explica també a l’Eneida. Aquest amor va despertar en el moment en que Eneas va explicar a la Reina de Tiro, Dido, les aventures des de Troia fins que va arribar a Cartago. Després de viure un any junts a Cartago, ciutat fundada per la Reina Dido, i Eneas va haver de marxar per fundar una pàtria, la nova Troia. Amb això, Dido es suicidà i donà lloc a les guerres púniques de Roma contra Cartago. Es creu que fins i tot Dido confessà estar embarassada. Amb aquest comportament Dido va demostrar que s’havia deixat anar per la passió amorosa. Aquesta relació d’amor passional ens permet veure els perills de les seves conseqüències, en aquest cas, la mort d’un futur fill d’Eneas i les conseqüents guerres púniques.

  19. omaima

    Salve!
    Els matrimonis per conveniència han perdurat en la nostra societat fins fa relativament poc i en alguns indrets del planeta encara és un hàbit normal.

    Crec que els matrimonis haurien de ser per amor; sempre que hi hagi responsabilitat dels actes, esforç i que la parella es comprometi a seguir fins al final.

    Aquest article esta molt be peró mai es té que casar per conveniencia sino per amor. Ara en dia en la nostre societat ja no hi ha amor per convenècia , encara que en altres països si que en algunes ocacion si que ès fa com marroc per exemple.

  20. Chaymae Zaouaghi

    1- Com era el matrimoni a Roma?
    Tot i que els romans no devien ser gaire proclius a casar-se, el fet de casar-se era un dret privat ineludible per tot ciutadà romà ja que la família era el puntal de la societat romana.

    2- Qui no es podia casar?
    No es podia contraure matrimoni amb un esclau o entre ingenus i lliberts, el matrimoni entre patricis i plebeus estava prohibit, els castrats o esterilitzats i els que haguessin fet un vot de castedat tampoc podien contraure matrimoni.

    3- Quants tipus de matrimoni hi havia?
    Hi ha dos tipus de matrimoni:
    – Cum manu: Es tracta d’una cerimònia religiosa sobretot utilitzada per patricis.
    – Sine manu: Aquest matrimoni era una evolució del cum manu. Amb aquest matrimoni la dona continuava sent propietat del pare i el manus no passava al marit.

    4- Era possible el divorci?
    Permès a partir de les XII Taules. Amb la llei d’August Julia de Adulteriis el que volgués el divorci ho havia de notificar al seu marit/muller davant de set testimonis o amb una acta escrita. També existia el divorci sense motiu aparent Bono gratia.

  21. Raül Àlvarez

    Salve,
    Estic d’acord amb les vostres resolucions sobre el significat del matrimoni en “A a recerca d’una pàtria”, el matrimoni ha passat per molts nivells i époques diferentes, en un principi es buscava poder, i no felicitat (no tothom pensava igual, suposo), nombrant-los matrimonis de conveniència, aquests encara perduren en algunes societats actuals, però un motiu ha nascut els darrers anys, avui en dia es casa molta gent per a conseguir el DNI, creant un nou mode de matrimoni de conveniència.
    Vale!

  22. Robert Cepeda

    Un apunt molt bo i sobretot molt complet.
    Tot i que els romans no devien ser gaire proclius a casar-se, el fet de casar-se era un dret privat ineludible per tot ciutadà romà ja que la família era el puntal de la societat romana, hi habien grans dificultats per els esclaus i algunes raçes per casar-se. Afortunada en el matrimoni era posible el divorci pero al igual que hara s’habien de fer alguns procesos.

  23. abrilramosa

    Els matrimonis eren per conveniència, tot i que en alguns llocs del planeta encara és un hàbit normal.
    No es podia contraure matrimoni amb un esclau o entre ingenus i lliberts, el matrimoni entre patricis i plebeus estava prohibit, els castrats o esterilitzats i els que haguessin fet un vot de castedat tampoc podien contraure matrimoni.
    Crec que els matrimonis haurien de ser per amor, no pas per conveniència, tot i que segurament abans també pensaven així però no tenien una altra sortida..

  24. Andrea Gómez

    Bon treballo noies!
    El matrimoni era un acte privat “que cap poder públic tenia perquè sancionar”. Al principi solament es podien casar els patricis, però cap al 445 a. de C. es van poder casar també els altres ciutadans, inclosos els plebeus. Els que mai es van poder casar van ser els esclaus, els estrangers, els actors i les prostitutes.
    El “confarreatio” era un matrimoni entre patricis.
    El “usus” era un tipus de matrimoni de prova que guarda similituds amb el matrimoni modern del dret comú.
    El “coemptio” era una forma més adequada de matrimoni entre els plebeus en les quals les dones eren comprades literalment a les seves famílies.
    El “sine manu” era una unió lliure en la qual la núvia seguia sent una part de la seva família d’origen i no tenia cap dret sobre els béns de la nova família.

  25. Clàudia Ordaz

    Salve

    A l’Eneida podem diferenciar diferents tipus de bodes; Enees es casa primerament amb Creüsa, amb la qual no té un amor passional però per la qual sent efecte, després es casa amb Dido amb la qual té un amor totalment vertader i uns sentiments molt apassionats tot i que per encàrrec dels déus així que en el fons també és un matrimoni forçat, i finalment es casa amb Lavínia amb la que contrau clarament un matrimoni de conveniència ja que el pare d’aquesta havia vist en un oracle que la seva filla es casaria amb un estranger que conqueriria grans territoris.

  26. Pingback: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila

  27. Sandra Mendoza Barco

    Salve!
    Com ja vam treballar anteriorment en la classe de llatí, en l’època romana a diferencia de l’actualitat l’amor i el matrimoni no anaven agafats de la mà. En el llibre es reflecteix perfectament com de diferents són les relacions basades en l’amor i les basades en el matrimoni. En la lectura podem veure com el primer i darrer matrimoni que contrau Enees són per conveniència, ja que en cap dels dos ell sent amor sinó afecte. El matrimoni que contrau amb Dido, però, és un matrimoni totalment diferent basat en l’amor i la passió; aquest amor passional per desgràcia (com passa en la majoria dels casos) acaba portant als seus protagonistes a la mort ( en aquest cas es Dido la que decideix acabar amb la seva vida perquè no suporta la pèrdua d’Enees). És bastant trist pensar que les relacions vertaderes i passionals estan condemnades a esser efímeres i les de conveniència gaudeixen d’anys de vida.

  28. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!
    En el llibre podem veure que n’hi ha dos tipus de matrimonis, dos matrimonis, el primer tipus per conveniència com el matrimoni del protagonista (Eneas) amb Creüsa, i Lavínia amb la que també es casa per conveniència, o més ben dit per contracte. El segon tipus de matrimoni és per amor, per passió, com per exemple el matrimoni d’Eneas amb Dido, la qual s’enamora d’ell per ordre dels déus.
    En aquest llibre es calca perfectament el tipus de matrimoni habitual que hi havia a l’època romana, El matrimoni pot definir-se com la unió de dues persones de diferent sexe, amb la intenció de ser marit i dona, de procrear i educar els seus fills i constituir entre ells una família.
    Com podem veure també, la posició de la dona és totalment secundària, no importa gens els seus sentiments, ni té cap tipus d’importància com a persona, només com a objecte, però també en el llibre podem veure que realment no importa els sentiments dels personatges, tots es guien per l’honor i per les seves responsabilitats.

  29. ainablanch

    Des de l’època classica hi trobem diferents tipus d’amor. A l’apunt, els classifica com a amor de conveniencia el qual és un amor a partid d’un contracte que aquest generarà un benefici en qualsevol dels dos de la parella. L’altre tipos d’amor que anemonen és l’amor real, per estima; com l’amor de d’aneas i Dido que acaba amb el suicidi de Dido.

  30. Clara Campos Rovira

    Salve!
    Fins fa relativament poc, molts matrimonis han sigut per conveniència, com el d’Eneas i Creüsa.
    Però quan llegia l’episodi del llibre on Dido i Eneas s’enamoren, per molt que passés gràcies als déus, crec que és un amor molt maco i passional. Però no m’agrada com acaba Dido.
    Estic totalment d’acord sobre que els matrimonis han de ser per amor, i si de veritat estimes a la persona que tens al costat, no necessites a un amant, perquè a la que de veritat estimes estarà sempre i l’altre només quan li vingui de gust.
    I com han dit ja, cal diferenciar entre els amors de pel·lícula i els de veritat, perquè no tenen res a veure.
    Per culpa de no saber diferenciar-los, encara espero al meu Ryan Gosling :).

  31. Sebastián Lindo A

    Salve!
    Aquest és un article molt informatiu sobre el tema de l’amor i el matrimoni al llibre. Estic d’acord que es representa a l’amor romàntic com peligrós i nociu, que está mal vist l’excés d’amor. A l’article també s’esmenten Cleopatra i Marc Antoni, una relació que es va representar al cinema i al teatre a la obra de William Shakespeare. En aquesta relació també hi ha la dubta i decisió entre l’amor i el deure i també acaba malament per als dos.

  32. Clara Galiano Rodriguez

    Salve!

    Aquest article m’ha semblant molt interessant on es poden conèixer moltes coses que abans no sabia. Jo coneixia la història de Cleòpatra i Marc Antoni però no sabia que aquesta història estava basada en la de Virgili.
    Estic molt d’acord en les conclusions arribades, ja que l’amor que hi havia en aquella època no era amor romàntic i només es buscava la conveniència i el poder. Malgrat que això passi fa milers d’anys, continuen havent cassos molt semblants en l’època actual on molts són els pares que decideixen qui es casa amb la seva filla per donar-li poder i relació de negocis a la família.

  33. Paula Fernández

    Salve,
    Si, estic d’acord amb aquest article.El matrimoni era un pacte per fer augmentar la familia entre bones families.
    I l’amor es quan de veritat estimes a la persona i no estas amb aquella persona per el diners ni per la situació social, nomes perquè us estimeu.
    Eneas: és un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deessa de l’amor Afrodita i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània.
    Creüsa: va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l’heroi Enees.
    Dido: vas ser fundadora i reina de Cartago.

  34. Erica Román

    Aquest article tracta sobre la relació que hi havia en aquella època entre l’amor i el matrimoni.
    Estic totalment d’acord amb les conclusions on les autores d’aquest text han arribat. Fa un temps, aquestes dues paraules no tenien cap tipus de relació; el matrimoni només es celebrava per continuar una sèrie d’interessos. Avui en dia si un matrimoni es celebra és perque dues persones s’estimen i ho volen fer per sempre. Malauradament encara hi han algunes cultures que entenen el matrimoni com antigament i a més, molt masclista ja que la dona s’ha de casar amb l’home que els pares vegin convenient pel tema econòmic i social.
    Dues de les persones esmentades en el text són Eneas i Creüsa. Eneas va ser un heroi de la guerra de Troia, fill del príncep dardani Anquises i de la deessa Afrodita. Es va convertir en rei i alhora en el progenitor del poble romà I Creüsa va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hécuba.
    Com ja s’ha dit en l’article, Eneas i Creüsa van estar casats i van tenir el seu fill Ascani

  35. Teresa Devesa i Monclús

    Fa sis anys que l’Anna i la Cristina van publica aquest article i encara ara és un bon punt de partida per l’anàlisi del transfons humà de les relacions entre Eneas i Dido i també del seu “corresponents” humans en la ment de qualsevol lector romà de l’època d’August: Marc Antoni i Cleòpatra.
    Clara Galiano, ves amb compte perquè és un error greu dir que els amors d’aquests últims s’inspiren en els dels protagonistes de l'”Eneida”.

  36. Albert Muñoz

    Salve!

    Jo crec que fa poc que el matrimoni era de conveniència, ja que no es casaven per amor. Estic molt d’acord amb aquest article, perquè abans es buscava l’interés de la família i no de la parella en si. El matrimoni ha de ser per amor, perquè la persona amb la que et cases es qui estarà amb tu suposadament tota la vida, ja que t’estima de veritat, i no fa falta tenir un amant per quan tu vulguis.
    S’ha de diferenciar ja d’una vegada el amor de pel·lícula amb l’amor real o de veritat, perquè la gent encara no es dona compte de que son molt diferents.

  37. Laura Pacheco

    Aquest article ens parla sobre el matrimoni. Els matrimonis d’aquella època no estaven relacionats amb l’idea de l’amor, sinó per contractes en busca de beneficis. Però encara que en les pel·lícules ens presentin amors passionals i on si et casses és per sempre perquè l’amor es etern, cal dir que no del tot realitat, perquè cada vegada els matrimonis duren menys.
    Crec que l’amor que ens presenta l’autor amb l’Eneida amb Creüsa és per contracte, però amb Dido és passional, però estava clar que s’acabaria en un moment donat.

  38. Marta Verkholyak

    Bon article, i estic d’acord amb la vostra conclusió de que el matrimoni en la societat antiga només era un contracte per treure-hi profit. Però l’únic detall que discrepo és com representeu l’amor entre Eneas i Creüssa. En la lectura, quan Eneas perd de vista la seva esposa torna a endinsar-se a la perillosa batalla a Troia tot buscant-la amb desesperació. I quan troba el seu esperit i se n’adona que ella ha mort, Eneas està molt abtut i intenta abraçar-la tot i sabent que només era un fantasma. Crec que aquesta sí que és una mostra d’amor, pot ser no tan intens i embogit com amb Dido, però sí que protagonitzen un moment molt sentimental i emotiu en l’obra.

    Alguns dels personatges esmentats més importants són:
    -Virgili: va ser un poeta romà del segle I a.C, autor de l’Eneida, obra que es va escriure sota l’encàrreg de l’emperador Octavi com un mètode de propaganda del poder i el patriotisme de Roma.
    -Marc Antoni: va ser un militar i polític romà de l’època final de la República. Va abandonar els seus deures polítics i la seva esposa quan es va anamorar de Cleopatra, la reina d’Egipte. Mentre aquest es trobava fora de les seves terres, Octavi va prendre el poder a Roma. Quan Cleopatra li va demanar signar pau, Octavi va dir que només acceptaria si Marc Antoni era assassinat, per la qual cosa ella no va acceptar. Com una estratègia, Cleopatra va fingir la seva mort, però Marc Antoni en assabentar-se es va suïcidar i només va sobreviure uns moments després de saber que la seva estimada en realitat continuava amb vida.

  39. Gisela Aliagas Serrano

    Salvete!

    Abans de començar a parlar-vos sobre la meva opinió envers l’article, m’agradaria destacar que el tema amor i matrimoni, és a dir, si el matrimoni està realment lligat i condicionat al fet que hi hagi amor entre ambdós persones, em sembla molt interessant.

    Per a començar, estic d’acord amb l’ Anna Carmona i la Cristina Ortiz, ja que penso que és veritat que A la recerda d’una patria podem veure que els matrimonis son de conveniència i no pas perquè ambdós personatges tenen un sentiment real d’amor. Tot i així, m’agradaria destacar que al llibre podem veure diverses històries que ens serveixen d’exemple per diferenciar el matrimoni de conveniència del matrimoni per amor.

    Tot i que l’Anna i la Cristina pensen que l’amor entre Eneas i Creüsa no és un matrimoni regit per l’amor, jo penso que el matrimoni entre aquests personatges està creat a través de l’amor, encara que aquest no sigui passional. Si més no, quan Eneas perd el rastre de Creüsa en la fugida de Troia, ell desesperadament i angoixat va a buscar-la amb l’esperança de trobar-la i poder marxar junts. Dit això, quan Eneas es topa amb l’espectre de Creüsa es queda desconcertat i intenta abraçar-la sense èxit, ja que aquest s’esdevenia com un vent subtil o un somni fugaç. Aquests actes em fan pensar que realment existia amor entre Eneas i Creüsa i que, per tant, no era un matrimoni de conveniència. Tot i això, no podem descartar la teoria que, en un primer moment, el matrimoni no fos per amor però que, finalment, ambdós acabessin sentint aquest sentiment.

    Per una altra banda, estic d’acord amb l’opinió de l’Anna i la Cristina envers l’amor entre Dido i Eneas, ja que, com elles, considero que ambdós s’enamoren de manera molt passional. Si més no, no podem oblidar que es tracta d’un amor obligat per Venus, sense ells ser conscients. En aquest amor també trobem una figura amb un to d’interès, aquesta seria Anna la germana de Dido, qui li esmenta els avantatges que tindria si es casés amb Eneas. Finalment, aquest amor finalitza tràgicament quan Dido se suïcida, ja que no port suportar que Eneas continuï el viatge que li prepara el destí.

    Quant a la recerca sobre els personatges, a continuació us presento algunes dades rellevants. En primer lloc, la parella d’Eneas i Creüsa:
    Creüsa va ser la princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l’heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises, amb qui va tenir un fill: Ascani.
    Eneas és un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare era la deessa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, a més a més va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
    En segon lloc, sobre Dido i Lavínia destaco la següent informació:
    Dido era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa ‘heroïna’.
    Lavínia era filla del rei Llatí i Amata, era l’única hereva al tro de la regió del Latium. Lavínia tenia molts pretendents, Turn rei dels rútuls, era el preferit de la seva mare, encara que finalment es va casar amb el troià Eneas.

    A mode de reflexió, el matrimoni, en aquesta època, generalment, consistia en la unió de dues persones per interessos socials, econòmics o militars, en el qual els contraents, en la majoria dels casos, no tenien dret a decidir. L’objectiu principal d’aquest tipus de matrimoni era la continuació del llinatge familiar i la unió de territoris. Un clar exemple d’això seria el matrimoni entre Eneas i Lavínia, filla del rei Llatí, la qual és donada com a premi per haver guanyat la guerra.
    Aquest matrimoni és clarament de conveniència, ja que el pare d’ella la vol casar amb Eneas perquè un oracle li havia dit que la seva filla es casaria amb un estranger el qual conqueriria grans territoris i tindria una gran fama.
    En comparació amb l’actualitat, penso que encara hi existeixen matrimonis pactats, és a dir, pactats per interessos comuns, i en segons quins casos obligats, sobretot en països del tercer món, on moltes nenes i dones són venudes per les seves famílies per diners, animals o terrenys.

  40. Paula Cruz Martinez

    Estic plenament d’acord amb l’opinió que tenen les autores de l’article sobre el matrimoni d’aquella época, sobretot per seguir el llinatge i així poder fer més gran i poderós els imperis que controlaven.

    Personalment, he fet una recerca sobre els personatges, de les que posaré les més importants:

    CLEOPATRA: Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l’última reina d’Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu.

    CREÜSA: Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que es va casar amb Eneas. La parella va tenir un fill:
    Ascani, fundador d’Alba Longa

    ENEAS: Eneas és un heroi de la mitologia romana. La seva mare fou la deessa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

    DIDO: era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

    MARC ANTONI: va ser un militar i polític romà de l’època final de la República.

    VIRGILI: fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.

    LAVÍNIA: era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium. Es va casar amb el troià Enees.

  41. Paula Cruz Martinez

    Estic plenament d’acord amb l’opinió que tenen les autores de l’article sobre el matrimoni d’aquella época, sobretot per seguir el llinatge i així poder fer més gran i poderós els imperis que controlaven.

    Personalment, he fet una recerca sobre els personatges, de les que posaré les més importants:

    CLEOPATRA: Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l’última reina d’Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu.

    CREÜSA: Segons la mitologia grega, Creüsa va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que es va casar amb Eneas. La parella va tenir un fill:
    Ascani, fundador d’Alba Longa

    ENEAS: Eneas és un heroi de la mitologia romana. La seva mare fou la deessa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

    DIDO: era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

    MARC ANTONI: va ser un militar i polític romà de l’època final de la República.

    VIRGILI: fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.

    LAVÍNIA: era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium. Es va casar amb el troià Enees.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *