Matrimoni i amor en “A la recerca d’una pàtria”

Cartell d’un recital al Festival de Salzburg (2015) [Font: opera on line]

A partir de la lectura d'”A la recerca d’una pàtria“, adaptació de l'”Eneida” de Virgili, hem volgut analitzar el fet de l’amor i el matrimoni en l’època romana, en què quests dos conceptes no anaven enllaçats. La història de Cleòpatra i Marc Antoni està darrera aquesta obra de Virgili . Aquest autor presenta l’amor passional com un sentiment negatiu i  perjudicial. Virgili va escriure la seva obra per encàrrec de l’emperador Octavi que havia arribat al poder després de les lluites contra Marc Antoni, instal·lat a Egipte, sota la influència de Cleòpatra. La història ens presenta un amor apassionat entre aquests dos personatges, de conseqüències nefates per als ciutadans de Roma. És lògic que la imatge que se’ns vulgui donar d’aquest tipus d’amor sigui negativa.

(Elizabeth Taylor i Richard Burton en la pel·lícula Cleopatra l’any 1963)

En el llibre hem pogut observar dues històries que ens serveixen d’exemple per diferenciar el matrimoni de l’amor. Al principi de la història, l’heroi Eneas està casat amb Creüsa, però aquesta no és una història d’amor, ja que aquests dos personatges estan units pel contracte del matrimoni però l’autor no ens els presenta des d’un amor apassionat.

Deprés que Creüsa mori fugint de Troia en un incendi, els déus intervenen i fan que la reina Dido s’enamori d’Eneas. Aquests s’enamoren i viuen una història passional, que finalitza tràgicament quan Dido se suïcida, ja que no pot suportar que Eneas continui  enfrontant- se al seu destí.

Henry Fuseli. Dido, 1781 [Font: Pinterest]

Està clar que hem d’ interpretar que en aquest context, no estaven ben vistos els excessos en l’amor, i és això el que el llibre intenta reflectir.
El matrimoni en l’època romana era una unió d’interessos socials i econòmics en què els contraents en la majoria de casos no tenien cap opinió. L’objectiu del matrimoni era la continuació del llinatge i la perpetuació dels cultes familiars. Un exemple d’aquest concepte del matrimoni el trobarem al final del llibre en el matrimoni d’Eneas i Lavínia.

Anna Carmona i Cristina Ortiz

1r. de Batxillerat,

Institut Isaac Albéniz

43 thoughts on “Matrimoni i amor en “A la recerca d’una pàtria”

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Anna i Cristina, el vostre article serà molt útil també per a l’alumnat de 2n, que ha de llegir precisament alguns fragments de l'”Eneida”, entre ells el del suicidi de Dido. Recomano a tots els alumnes de primer que deixin la seva opinió sobre la lectura a l’enllaç que presenta la Margalida, un cop n’hagueu finalitzat la lectura. Veureu quanta gent hi ha dit ja la seva.

  2. luna.laura1120

    Doncs si, A la recerca d’una pàtria es poden veure els amors interessats de Eneas, és curiós perquè fins i tot la mare de Eneas, Juno pensa que seria de profit una amor entre Dido i Eenas i per això hi envia Cupido, l’amor, com ja posa a l’article fracassa ja que Dido no era el destí d’Eneas i Eneas ha d’anar a buscar el destí que li havia dit Júpiter.
    Això també, ens podria ensenyar que les coses no té perquè fer-se a disgust, Dido i Eneas tot i tenir una amor apassionat i tot i que ells no ho saben, tenen un amor obligat, obligat per Venus. Ahir precissament vaig veure uan pel·lícula en queè una noia es qüestionava si els seus pares havien sigut feliços o no. Jo trobo que tot i semblar feliços, hem de seguir els sentiments, una amiga meva, per exemp’le, sempre diu que prefereix viure amb la persona que estima sota d’un pont que amb una persona que no estima i amb totes les riqueses del món.
    Jo crec, també que en auqella època tampoc es preguntaven si vivien feliços o no, simplement feien el que era millor per l’honor i el poble. Això, ens ho demostra Eneas quan es casa amb Lavínia ja que, és el pare de Lavínia qui descideix que es casin com a premi per haver guanyat una batalla contra Turn.
    Ara, això seria impensable, almenys en el meu cas: el meu pare em dóna com a premi d’una batalla perquè tinguem dos pobles units i per tant, tenir una ciutat més gran; i vaja… que la que es monta no seria poca cosa.

  3. Eulàlia

    Salve!

    Els matrimonis per conveniència han perdurat en la nostra societat fins fa relativament poc i en alguns indrets del planeta encara és un hàbit normal.

    Crec que els matrimonis haurien de ser per amor; sempre que hi hagi responsabilitat dels actes, esforç i que la parella es comprometi a seguir fins al final.

    Al llarg de la història, els grans dirigents han tingut sempre amants, jo crec que ho feien perquè buscaven el sentiment de l’amor, tot i així no ho trobaven, només arribaven a un plaer momentani irresponsable que no anava a més.

    Potser si aquestes persones haguessin tingut l’oportunitat de casar-se per la seva pròpia voluntat, haguessin sigut més feliços i no haguessin tingut la necessitat de tenir amants extra-matrimonials.

    No em de descuidar el paper marginat de la dona, la principal víctima del matrimoni per conveniència. Noies, quasi nenes destinades a casar-se amb homes que els hi dupliquen l’edat.

    Jo crec que el mite de l’amor passional, irresponsable i arriscat; no haguès sorgit si l’home i la dona haguessin tingut l’oportunitat d’estimar-se i compartir la seva vida.

  4. Iván Zapico Fernández

    Salve!!

    Aquest amor va ser consumat per culpa de Cupido, que va tirar-li una fletxa a Dido i aquesta es va tornar boja per Eneas, això li va provocaar el suicidi per la fugida de Eneas.
    vALE!

  5. Zicora

    Salveee.

    Un article molt interessant sobre el matrimoni. En la meva opinió crec que la pel·lícula de Cleòpatra es una de les pel·lícules més maques que he vist. També es veritat que es pot veure perfectament una clara connexió entre aquest llibre i la pel·lícula. Tant els romans com els grecs, pensaben que el matrimoni era un mal necessàri, per lo tant, el matrimoni tenia tan sols la finalitat de la procreació.

    Valeee.

  6. Anna Pardo

    Després de llegir aquest article i d’estar actualment llegint l’Eneida, penso que l’amor de Dido i Eneas és molt més que simple passió. Tot i ser un amor predestinat pels déus i que té un tràgic final, no deixa de ser bonic. En comparació amb l’actualitat crec que segueixen existint amors fatalment predestinats per altres causes que no són divines. I en relació amb els matrimonis de conveniència, crec que podien tenir cert sentit en l’antiguitat però que actualment estan força fora de lloc, perquè la llibertat d’escollir hauria d’existir per tothom.

    Vale

  7. gimenez_tha

    Hola!

    Aquest article està molt bé, ja que ens pot ajudar una mica a entendre el llibre de l'”Eneida”.
    La veritat és que jo trobo que és una tonteria això que no et pots casar amb qui estimes sinó pern conveniència, perquè no necessàriament ha de sortir malament el matrimoni perquè estiguin enamorats, pot sortir també malament si no ho estan. Però buenom, no és el mateix en aquest temps que en aquells, suposo que tenien una manera de pensar molt diferent de la d’ara.

  8. Annia

    Ave!
    Em sembla un tema molt interessant, aquest dels amors i els matrimonis.
    És cert que la història ha estat plena de matrimonis sense amor, i amors sense matrimoni, però això és una qüestió que ha estat vigent durant molt de temps, i que de fet encara ho està en alguns països.
    Precissament, el meu treball de recerca tractava sobre els casaments, i vaig poder observar que sobretot en les cultures orientals, des que una familia té un fill es pacta un matrimoni amb una altra familia que normalment té poder adquisitiu o pot donar una estabilitat a la muller. Hi ha molts casos de nenes que estan casades amb homes, perquè la seva família així ho ha pactat.
    Respecte els amors d’Eneas, ja veiem que el pobre no té gaire bona sort a causa del seu destí. D’altra banda, és normal que en ser un encarreg d’Octavi, els amors no els presenti com un cosa positiva, ja que com bé ha explicat l’Anna, ell no en va acabar gairé bé amb el seu.

  9. sara

    Com ja he dit a l’article sobre l’edició de Joan Bellès de l’Eneida, estic en mig de la lectura i la part del suïcidi de Dido és molt impactant.

    A la vida real pensem que l’amor no es viu tan apassionadament i que el matrimoni tampoc té gaire a veure amb l’amor, però estic segura que hi ha gent que si ho pensa però per la nostra seguretat…millor separar amors de pel·lícula dels de veritat.

    Aquest fragment, em va recordar al final de Romey i Julieta. Shakespeare es va inspirar en Dido o és només la meva sensació?

  10. berdun_perez

    Salvete omnes companyes de primer!

    Gràcies per fer-ne referència a l’Eneida de Virgili que hem de llegir durant aquest segon trimestre i que tenim l’examen molt pròxim. Cal dir que l’amor romà no era del tot apassional ,com vosaltres mateixes heu dit, ja que l’objectiu que tenien era procrear perque no es perdés la raça romana. Tot i això,la recreació que fan amb l’amor d’Eneas i Dido i a posteriori la mort d’aquesta,fa que hi hagi una gran trama passional entre ambdós i que acabi de forma tràgica com una novela propiament de l’època romàntica.

    Per concloure, m’agradaria felicitar-vos pel vostre treball.

    Post Scriptum :Per cert, el pròxim llibre és el Soldat Fanfarró. Si no és molt demanar, a veure si podeu confeccionar-nos un altre article.

    Vale!

  11. Uxue Avilés

    Salve!!

    Aquest artícle sobre el matrimoni és molt interessant. Els matrimonis de conveniència han perdurat fins al dia d’avui, penso que els matrimonis haurien de ser per amor. Al llarg del temps, jo crec que s’han anat buscant amants per finalment poder trobar l’amor vertader. Crec que si des d’un primer moment haguessin tingut l’oportunitat de casar-se haguessin viscut més feliços i no els hagues fet cap falta tenir amants. Crec que també són dolents per que no se sent res entre ells.

    Vale!!

  12. Teresa Devesa i Monclús

    Anna i Cristina, podeu estar ben contentes de les reflexions que ha suscitat el vostre article entre els alumnes de Premià i de Badalona.
    Em sembla fantàstic que pugueu compartir percepcions i opinions sobre una mateixa lectura. La història de Dido i Eneas és tan punyent que a la força us ha d’impactar, tant si us hi apropeu a través d’una versió adaptada com de l’original virgilià passat pel sedàs de la traducció.
    Tots heu fet precisions molt interessants, des de la detallada argumentació de l’Eulàlia a l’estudi aprofundit del treball de recerca de l’Annia, la referència filmogràfica de la Zicora i la Shakesperiana de la Sara, sense oblidar el nostre especialista en llatinismes, el Jordi, i la seva demanda per a articles posteriors. Per demanar que no quedi!
    I de pas, algú podria respondre a la Sara. Què en penseu?

  13. serna.marta2010

    Salve!
    Quin article tan interessant. M’agrada molt. La meva opinió sobre els matrimonis de convenència és que no hi estic d’acord. Trobo que el matrimoni es un pas important i s’ha de fer amb la persona que estimes i no amb algú per interès. És trist que durant la història hi hagi hagut molts matrimonis de convenència però encara es més trist que encara segueixin habent matrimonis d’aquest estil.

    Vale!

  14. Cristina Álvarez Barraca

    Salvete!

    Doncs sí, en l’època romana els matrimonis que es duien a terme eren de conveniència, i aquest fet va durar fins no fa massa anys! Fins i tot, m’atreveixo a dir que avui en dia encara es duen a terme; hi ha molta gent interessada que es casa amb algú només perquè l’altre té molts diners, per exemple.
    Jo no trobo bé aquests tipus de matrimonis, ja que aquest és un acte que es celebra a causa de l’amor (en part a causa de l’amor passional) que dues persones senten l’una per l’altra. Però els temps canvien i avui en dia la majoria de matrimonis són a causa de l’amor de veritat.

    En l’Eneida de Virgili, es poden apreciar diferents tipus de matrimoni; Eneas primer es casa amb Creüsa, amb la qual té un fill (Ascani). Amb aquesta no té un amor passional, és més un matrimoni de conveniència, encara que ell sent afecte per ella, fet que es demostra quan la perd de vista en la fugida de Troia i la va a buscar.
    Després es casa amb Dido. Amb aquesta, té un amor passional, que acaba amb la fatal mort de Dido i finalment es casa amb Lavínia, amb la qual té clarament un matrimoni de conveniència (el pare d’ella, la vol casar amb Eneas perquè un oracle li havia dit que la seva filla es casaria amb un estranger que conqueriria grans territoris i tindria una gran fama).

    Valete!

  15. nuria yela

    Salvete!
    Els matrimonis de conveniència han estat a l’ordre del dia fins fa ben pocs anys en la nostra societat, els meus avis per exemple, es van casar més per conveniència que no pas per amor. També està a l’odre del dia que gent que ve de l’estranger es casi amb algú sense que hi hagi amor amb l’objectiu d’aconseguir la nacionalitat, hi ha casos en que fins i tot arriben a pagar, això avui dia es considera “frau”.
    Tampoc cal quedar-se estancats en la nostra societat, encara avui dia hi ha poblacions on es segueixen celebrant casaments de conveniència per costum o tradició.

    La història d’amor de Dido i Eneas és una de les moltes entremaliadures del déu Cupido i desgraciadament té un final tràgic per la reina Dido que es treu la vida en veure que el seu estimat Eneas decideix complir amb els propòsits dels déus deixant-la sola a Cartago. És una llàstima que els amors pasionals tinguin finals tan tràgics de vegades.

    Vale!

  16. Alba Arroyo

    Salve!

    Aquest article és molt interessant, com podem veure, els matrimonis de l’època romana, es feien per convèniencia i no pas per amor.
    Aquests matrimonis han estat vigents durant molts anys en moltes cultures i encara en aquest moment perduren.
    Al llibre de l’Eneida podem veure clars exemples sobre aquests amors per convenència com l’amor entre Dido i Eneas, entre d’altres.

    Vale!

  17. Cristina Berjano

    Salve 🙂
    A l’exàmen de les PAU, sèrie 4 opció B trobem alguns personatges de l’Eneida de Virgili en fotografíes.
    La primera fotografía pertany a Laocoont, la segona pertany a Eneas, la tercera a la mort de Dido i l’última a l’episodi de Nís i Euríal.
    1. La mort de Laoocont (Fou un sacerdot d’Apol·lo, fill d’Antènor. Es casà amb Antíope, la qual li donà dos fills. Etrón i Melanto.
    2. La fugida de Eneas de Troia (En llatí Aeneas, fou un heroi de la guerra de Troia, basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare fou Afrodita i el seu pare, el mortal Anquises. Va funda Lavínium.
    3. La mort de Dido (Filla del rei Tir Mattan I i princesa a Fenícia)
    4. L’episodi de Nís i Euríal (Eren dos soldats que teníen una relació d’amants. Aquests dos personatges, a la història de l’Eneida, atravesen les frontes del campament dels enemics)

  18. Judith

    A Ab urbe condita hi trobem diferents tipus d’amor:

    Hi trobem l’amor de Dido i Eneas, que s’explica també a l’Eneida. Aquest amor va despertar en el moment en que Eneas va explicar a la Reina de Tiro, Dido, les aventures des de Troia fins que va arribar a Cartago. Després de viure un any junts a Cartago, ciutat fundada per la Reina Dido, i Eneas va haver de marxar per fundar una pàtria, la nova Troia. Amb això, Dido es suicidà i donà lloc a les guerres púniques de Roma contra Cartago. Es creu que fins i tot Dido confessà estar embarassada. Amb aquest comportament Dido va demostrar que s’havia deixat anar per la passió amorosa. Aquesta relació d’amor passional ens permet veure els perills de les seves conseqüències, en aquest cas, la mort d’un futur fill d’Eneas i les conseqüents guerres púniques.

  19. omaima

    Salve!
    Els matrimonis per conveniència han perdurat en la nostra societat fins fa relativament poc i en alguns indrets del planeta encara és un hàbit normal.

    Crec que els matrimonis haurien de ser per amor; sempre que hi hagi responsabilitat dels actes, esforç i que la parella es comprometi a seguir fins al final.

    Aquest article esta molt be peró mai es té que casar per conveniencia sino per amor. Ara en dia en la nostre societat ja no hi ha amor per convenècia , encara que en altres països si que en algunes ocacion si que ès fa com marroc per exemple.

  20. Chaymae Zaouaghi

    1- Com era el matrimoni a Roma?
    Tot i que els romans no devien ser gaire proclius a casar-se, el fet de casar-se era un dret privat ineludible per tot ciutadà romà ja que la família era el puntal de la societat romana.

    2- Qui no es podia casar?
    No es podia contraure matrimoni amb un esclau o entre ingenus i lliberts, el matrimoni entre patricis i plebeus estava prohibit, els castrats o esterilitzats i els que haguessin fet un vot de castedat tampoc podien contraure matrimoni.

    3- Quants tipus de matrimoni hi havia?
    Hi ha dos tipus de matrimoni:
    – Cum manu: Es tracta d’una cerimònia religiosa sobretot utilitzada per patricis.
    – Sine manu: Aquest matrimoni era una evolució del cum manu. Amb aquest matrimoni la dona continuava sent propietat del pare i el manus no passava al marit.

    4- Era possible el divorci?
    Permès a partir de les XII Taules. Amb la llei d’August Julia de Adulteriis el que volgués el divorci ho havia de notificar al seu marit/muller davant de set testimonis o amb una acta escrita. També existia el divorci sense motiu aparent Bono gratia.

  21. Raül Àlvarez

    Salve,
    Estic d’acord amb les vostres resolucions sobre el significat del matrimoni en “A a recerca d’una pàtria”, el matrimoni ha passat per molts nivells i époques diferentes, en un principi es buscava poder, i no felicitat (no tothom pensava igual, suposo), nombrant-los matrimonis de conveniència, aquests encara perduren en algunes societats actuals, però un motiu ha nascut els darrers anys, avui en dia es casa molta gent per a conseguir el DNI, creant un nou mode de matrimoni de conveniència.
    Vale!

  22. Robert Cepeda

    Un apunt molt bo i sobretot molt complet.
    Tot i que els romans no devien ser gaire proclius a casar-se, el fet de casar-se era un dret privat ineludible per tot ciutadà romà ja que la família era el puntal de la societat romana, hi habien grans dificultats per els esclaus i algunes raçes per casar-se. Afortunada en el matrimoni era posible el divorci pero al igual que hara s’habien de fer alguns procesos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *