A classe, ja hem vist com el llatí facilita, sens dubte, el coneixement de la llengua catalana i el coneixement de la llengua catalana ha de ser també un incentiu per a aprofundir la llengua llatina.
Ens pot ajudar el llatí en l’explicació de les diferents variants lingüístiques de la llengua catalana?
Comencem per l’article. Es diferencien el català del Principat, el mallorquí i el valencià en l’article determinat?
Val a recordar que en llatí no hi ha articles tal com deia Quintilià noster sermo articulos non desiderat; en canvi, en català hi ha dues famílies d’articles.
Els articles determinats en català deriven dels pronoms llatins: les formes normatives “el”, “la”, “els”, “les” vénen del llatí ille, illa (el que està més allunyat) “aquell, aquella”, i les del parlar salat, “es”, “s'”, “sa”, “es” “ses”, d’alguns indrets de la Selva i de l’Empordà, i de Ses Illes, i de la toponímia d’altres llocs, com a l’Anoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires, Sant Just Desvern, o Sant Joan Despí, vora a tocar de Barcelona- tenen el seu origen en el llatí ipse, ipsa (indica la identitat d’algú amb si mateix) “mateix, en persona”.
Què n’opineu? Ho sabíeu o us ha sorprès?
Ara us toca a vosaltres, en quins altres casos el llatí explica les diferents variants de la llengua catalana?
Victòria Risueño
4t ESO Llatí
Quan em vas comentar que faries un apunt sobre el català-valencià-balear vaig patir, però ara veig que has encetat una línia molt interessant al bloc per demostrar que l’estudi del llatí és cabdal per conèixer millor la nostra llengua catalana i la seva diversitat lingüística. L’enhorabona, Victòria, i endavant!
no sabia que els articles determinats en català derivesin dels pronoms llatins. Un article molt ben fet i interessant!
Ave!
Victòria, trobo molt interessant el teu apunt, bona feina! 😀 Jo no sabia cap de les coses que has escrit sobre els articles i n’ha sorprès molt!
Vale:D
Salvee.
Un article molt interessant i ben treballat. Es muy útil aqueste taule, ja que pots comparar moltes paraules amb la nostra llengua, el català. Crec que el llatí, encare que diguin que sigui una llengua morta, es la base de tot.
M’ha agradat molt. Enhorabona!!!. 🙂
Sobre la taula, nomes en se els tres primers, pero els altres no en tenia nidea.
Està molt be aquest article.
La veritat és que m\’ha sorprés! no sabia que les terminacions fossin tant semblants al català, valencià.. etc
Cada dia descobreixes noves coses del llatí, la veritat jaja
Salve!
Un article molt interessant, hi havien moltes coses del català que no sabia que venien del llatí com els articles determinats, que si que hi havia una certa semblança però mai m’havia plantejat d’on venien.
Vale!
Personalment, pensu què aquest article de la Victòria Risueño sobre :El llatí i les diferents variants del català.És un bon article perquè m’ha fet conèixer més coses el llatí,i perquè tots poguem conèixer a fons la diversitat lingüistíca que hi ha amb aquestes llengúes.
És un article ben orginal en el fil de les clàssiques, com sempre amb coses noves i amb dubtes per solucionar.
Moltes felicicitatatss Victòria, la veritat és que sabia alguna cosa sobre aquestes diferències, però gràcies el teu article e entès bé, el que en has volgut explicar!:)
Contínua així penjantarticles orginials.;)
!!!
Increíble Victòria, ens has demostrat que el català té més semblança amb el llatí del que sembla.
Es veu que has treballat molt i que ho has fet amb interès, i és el millor! Treballa agust per a que els resultats siguin el millor possibles! Felicitats per tot el teu treball!
Vale.
Salve!
Impressionant aquest article, no m’esperava això i és molt sorprenent, el català com tots ho sabem provè del llatí per tant té totes aquestes coincidències.
Ave!
Salve!!
Penso que és un article molt interessant i no sabia que moltes de les coses del català venien del llatí. Per exemple els articles determinats que tenen semblances però no sabia d’on venien.
És una taula molt útil.
Vale!!
Salve! 😀
Tots sabíem que el català provenia del llatí, suposu, però el que almenys jo no sabia era que fins i tot els pronoms també tinguéssin origen llatí..és a dir pensava que només en provenien paraules o verbs.
Molt ineterssant, i ha servit per conéixer més coses sobre la procedència del català.
VALE!
Salve!
Jo no savia que els pronoms també provenien del llatí. Aquest apunt em sembla molt interessant perquè he après més que hi moltes paraules que no ens imaginem que provenen del llatí i resulta que si que provenen.
VALE!!
Salve!
Penso que aquest article és bastant interesant, ja que podem descobrir que les terminacions del català i altres idiomes són molt semblants al llatí.
Veig que aquesta taula és molt útil i està molt ben feta
Felicitats per l’article =)
VALE!
Salve!
Un artícle molt interesant, i que dona molt de sí, perquè no en tenia ni idea de que fins els pronoms catalans fossin derivats del llatí. Em sembla que aquest tipus de taules amb aquesta informació, serveixen tant com per l’aprenentatge d’una llengua tan present, com el català, com per altra dan antiga i que a la vegada perdura, com són el llatí i el grec.
Vale!
Salve! 🙂
Enhorabona per l’article, m’ha semblat bastant interesant i també m’ha sorprès, ja que no sabia que els articles que utilitzem en català provenen del llatí. Ja sabem que el català és una llengua romànica, però en aquests cas particular m’ha semblat curios.
Vale!
Salvee!
Eiiiii, es un article molt interesant, apenas havia pensat mai en aquesta peculiar semblansa o diferencia depen com ho miris.
Moltes felñicitats Victoria.
VALEE!
No cal dir que m’ha semblat força interessant aquesta nota sobre l’article en català a partir del llatí.
Relacionat amb l’article jo comente en classe sovint el cas de les dues paraules catalanes MELIC i LLOMBRIGOL. Ambdues tenen el mateix origen, és clar, però amb una evolució ben diferent relacionada amb l’article.
Heus ací la primera: llat. UMBILICUM > cat. OMELIC (tot regularment). Posteriorment s’ha produit la deglutinació de /o/ entesa com article a l’època en que l’article era LO. L’OMELIC > LO MELIC, posteriorment EL MELIC.
Heus ací la segona: llat.UMBILICULUM (diminutiu del anterior, com si hom digués “melic petit, meliquet”) > OMBLIGOL…posteriorment LOMBLIGOL, amb aglutinació de la /l/ de l’article, entesa com a part de la paraula. Això s’esdevingué molt aviat, com mostra la palatalització de /l/ de l’article, concebuda com qualsevol /l/ inicial de mot (lli, lleó, llista, llibre, etc). Assenyalem també la dissimilació /l—l/ > /r—l/.
Doncs, ací tenim un mateix molt llatí en origen que dóna dos mots en català per la mateixa noció. En cadascú d’aquests mots tenim una curiosa evolució de l’article. Primerament, deglutinació, en el segon cas, aglutinació. Són fenòmens relativament freqüents en qualsevol llengua amb article, com el català.
Espero que el comentari pugui ser del vostree interès.
Emilio, i tant que la teva explicació és del nostre interès!
Salve!!!
Felicitats Victoria!!
M’ha sorprès perquè no sabia que les terminacions fossin semblants al català. Molt bon treball Victoria!!!
Ave !
Molt bona recerca sobre els pronoms , a més, se’ns es d’ajuda ara mateix que els hem començat a treballar. Ara, el tindrem més clar. Un altre pronom, com per exemple el nostrum, vostrum han arribat al català com nostre, vostre. Ha perdut la desinència propia de la declinació i adquirit la vocal propia del català. Tot i que es demana la llengua catalana, també m’agradaria fer menció a la preposició cum que juntament amb un pronom llatí (davant) com per exemple; me. Això ha donat al castellà actual ”conmigo”.
Ave!
Molt bon article, esta molt ben fet, felicitats Victoria! No en tenia ni idea de res d’aixo i m’ha servit per saber una cosa més! 🙂
Vale!
Ave!
M’ha semblat molt bon article i molt interessant. M’ha servit per aprendre coses que no sabia. Enhorabona Victoria per proporcionar una eina de treball tan útil.
Vale!
Salve!!
Jo personalmet no sabia que els articles determinats en català deriven dels pronoms llatins, m’ha sorpres molt