Ciència MMXI: Dedalió i l’esparver

PhotobucketL’esparver

 

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Accipiter

L’esparver és un ocell de l’ordre dels falconiformes, d’uns 35 cm de llargada. Té unes ales curtes i arrodonides, una cua bastant llarga, un cap petit i un bec curt. Les seves potes són esveltes i tenen unes urpes molt fortes. Els mascles d’esparver tenen el plumatge superior de color gris pissarrenc, l’inferior amb franges de gris vermellós i una taca blanca al clatell, Les femelles, que poden arribar a ser fins al doble de grans que els mascles, tenen una ratlla blanca sobre l’ull i el plomatge inferior de color blanquinós. És un animal caçador, i pot arribar a menjar petits ratolins. Viu al bosc, i és una espècia comuna a tota Euroàsia.

El mite

Dedalió, un rei molt bel·licós, i fill de Júpiter, era pare de Quíone, una noia dotada de gran bellesa. Però Quíone va ser violada primer per Apol·lo amb el nom de Febos (que significa llum) i Mercuri.

D’aquestes relacions consecutives, Quíone va tenir dos bessons, un de cada déu: Autòlic, per part de Mercuri, el nét del qual serà Ulisses; i Filammó per part d’Apol·lo, que és dotat d’una habilitat especial per cantar i per predir el futur. És per haver tingut dos fills de dos déus diferents, que Quíone creix en vanitat i arriba a proclamar que ella és més bella que la pròpia deessa Diana i aquesta la va matar.

Dedalió, que estava desconsolat, va intentar llançar-se al foc més de cinc vegades, i com que sempre veia els seus intents de suïcidi frustrats, va fugir de la civilització, fins a arribar al cim de Parnàs, des d’on va decidir llançar-se.

Apol·lo el va veure i se’n va compadir, i abans que Dedalió toqués el terra i morís, Apol·lo el va convertir en un ocell molt valent i coratjós: l’esparver, amic de ningú i causant, amb el seu dolor, del dolor dels altres. El coratge de quan era humà, amb què va sotmetre reis i nacions, és el coratge amb què ara, transformat en ocell, persegueix els altres ocells.

La relació

La relació que hi ha entre un ocell rapinyaire, temut pels animals del bosc i fins i tot per altres ocells, i Dedalió, un rei violent que es dedicava a fer la guerra i a sotmetre els pobles veïns a la seva voluntat, és força clara. Per exemple, el fet que Dedalió utilitzés la violència per aconseguir ésser temut pels altres es pot relacionar paral·lelament a la conducta de l’esparver en relació amb els altres animals. Podem deduir que l’esparver és un animal solitari, odiat o temut per tots com, sens dubte, hauria sigut Dedalió.

Per a fer aquest article he utilitzat aquest article sobre l’esparver de la Viquipèdia. La foto l’he extreta d’aquesta pàgina de fotografies d’aus.  El mite l’he tret del llibre <<Narracions de Mites Clàssics>> , de l’editorial Biblioteca Teide.

Núria Martínez Jiménez

1.2 Batxillerat

11 thoughts on “Ciència MMXI: Dedalió i l’esparver

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Bon article, Núria, sobretot perquè finalment has anat més enllà i has sabut interpretar el mite com a explicació de la realitat natural. Aquest és l’objectiu d’aquesta Setmana de la ciència: comprendre com els antics tenien el mite com a resposta als interrogants que els plantejava la realitat circumdant. Vosaltres us heu centrat en els animals, els de 4t en les plantes i els de 2n han girat la vista cap al cel per contemplar les constel·lacions.

  2. Zicora

    Salveee.

    Crec que es un article molt bo, molt ben treballat. Es interessant aprendre sobre els animals, i també de parlar sobre el mite en relació a aquest ocell, anomenat l’esparver.

    L’enhorabona per l’article.

    Valeee.

  3. NURIA VALLS ROVIRA

    Fantàstic! El nostre primer animal presentat des del mite. Felicitats Núria pel bon treball fet i perquè, com diu la Teresa, has anat més enllà i has aconseguit vincular el personatge amb el seu animal. Ara a l’espera dels altres.

  4. Margalida Capellà Soler

    Quin goig veure el que donen de si els mites en les vostres mans! Sens dubte, perviuen en els nostres animals i ens expliquen el perquè de moltes coses! Espero amb candeletes els altres apunts. L’enhorabona, Núria!

  5. Miriam Pelegrina

    Molt bon article!
    És interesant que es parla del mite en relació aquest ocell, felicitats per l’article !

  6. arcos.carla2011

    Aquest artícle està molt currat ja que sols del llibre no l’havia entés i ara ho tinc clar.

    Valeeee!!

  7. Eulàlia

    Aquest mite també el vam veure fa poc.

    Em sembla un mite molt trist, tant per Quíone com pel seu pare Dedalió.

    Pero igualment està molt ben escrit i redactat.

    Vale!!

  8. Uxue Avilés

    Salve!!

    Aquest mite em sembla trist.
    Penso que trobar la relació entre l’ocell i el mite és molt interessant.
    Molt bona feina, enhorabona!

    Vale!!

  9. Laia Sánchez Puerto

    Salve!!

    Jo també trobo que aquest mite apart de ser un mite molt maco, a la vegada és molt tris..
    Un article molt ben fet, crec que s’enten millor ara.

    Vale!

  10. pallach.carla

    Salve Núria!!
    Felicitats pel teu article! És molt interessant i està molt ben redactat.
    En el mite podem veure com els déus a més de castigar, també es compadeixen dels humans. Tot el mite és bastant tràgic.
    És molt interessant la relació que has trobat entre l’ocell i el mite. Es pot veure que els humans no sóm tant diferents dels animals com creiem.
    Adéu!!! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *