No és la primera vegada que us comento l’agradable experiència que suposa per a mi llevar-me els diumenges i esmorzar tot posant-me al dia amb el diari. Cafè calent, torrades i temps -quina meravella!- per prendre-m’ho tranquil·lament… Però darrerament el matí s’endolceix encara més en veure com les notícies sobre l’antiguitat clàssica hi són normalment presents, ja siguin de patrimoni arqueològic, d’arrels culturals, de literatura, d’espectacles, etc. Els articles d’opinió no s’escapen a aquesta necessitat peremptòria de fer referència a les nostres arrels culturals i una mostra n’és Els fills d’Homer a les valls dels Balcans (Suplement Presència del diumenge 4-XII-2011), que lliga perfectament amb el que apreneu els de segon sobre l’autoria de les gran obres èpiques gregues.
[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir a l’arxiu]
Llegiu amb atenció i comenteu l’article tot mirant de relacionar el que Josep-Lluís Lluís exposa sobre tot el que heu après sobre èpica homèrica i la lectura realitzada. Estaria bé també que algú trobés l’original grec dels versos transliterats al final de l’article. Per cert, per què dic transliterats i no transcrits?
TERESA
A veure, Teresa, si els de Presència comencen a escriure en grec. Ara no tenen cap excusa que valgui per no fer-ho! Un article que em porta molts records! Ara faré el comentari al Facebook, ja que tenim allí en Joan-Lluís Lluís.
Realment el Facebook d’El Fil de les clàssiques, té cada vegada amics més importats; sense anar més enllà fa poc he vist comentaris de la Maria Carme Roca, el Màrius Serra, entre d’altres, per tant estaria bé que poguéssim influir d’alguna manera en l’autor d’alguns dels articles que comentem. Si a més a més aconseguíssim que ens visités a l’Aracne, estic segura que l’alumnat n’estaria molt satisfet i s’adonaria que darrera de qualsevol producció intel·lectual hi ha persones de sang i ossos. Qui sap si en un futur seran ells mateixos!
Aquest article està molt bé. És molt interessant que poguem trovar articles clàssics al diari sobint.
Joan-Luís Lluís, en aquest article parla de els aedes i rapsodes, al igual que Homer, com han pogut comosar i recitar les seves obres, ja que fins als nostres dies ha hagut aedes, que han seguit els pasos de l’autor de la “Ilíada” i la “Odissea”. La qüestió homérica, no la tracta, ja que es basa en el que va dir Oscar Wilde: “La “Odissea” ha estat escrita per Homer, o per algun altre grec que es deia igual”, aquesta frase també la trovo molt interessant, és una bona manera d’expressar-se. Joan-Lluís Lluís es centra en Avdo Medjedovitch, que era un aeda analfabet, per veure com Homer va poder composar les seves obres i com ho podia memoritzar. Amb això ha pogut veure tota la dicció formular que utilitzaven, els epítets i les formules. Homer utilitzava unes formules, que eren frases fetes que es repetien en situacions semblants. Els símils homèrics eren uns moments en els que s’aturava l’acció i es comparava amb alguna escena de la vida quotidiana o algun element de la natura.
La poesia èpica és el gènere literari que narra en vers uns fets heroics.
Al final de l’article el que hi ha transliterat, en grec no se del tot com seria, però està translitarat, ja que no s’han fet canvis per adapatar-ho al català.
Hola!!
Trobo molt interessant que es segueixi recordant les nostres arrels avui en dia ja que són les bases de la literatura d’avui dia i dels nostres comportaments i tradicions.
Homer (grec antic: Ὅμηρος) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: la Ilíada i L’Odissea.
La Ilíada explica l’episodi mític anomenat “Ira d’Aquil·les”, que va des del moment en què Aquil·les deixa de lluitar en la guerra de Troia per les desavinences amb Agamèmnon, fins als funerals d’Hèctor. Correspon al cicle mític troià.
L’aede era un poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega.
Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda. La seva poesia, que no era popular, amalgama d’elements lírics i èpics, narrava correntment combats terribles i victoriosos i esdevenia, d’aquesta manera, resposta al desig de glòria immortal tan característic de la Grècia de l’època heroica.
Joan-Lluís Lluís explica com Milman Parry i Albert Lord van anar a la recerca d’aquests aedes i van investigar els mètodes que va utilitzar Homer per composar les seves obres èpiques. Els aedes usaven repeticions recurrents i artificis mètrics per tal de composar els seus poemes. D’aquesta manera van entendre els recursos usats per Homer .
L’original grec dels versos transliterats al final de l’article és aquest:
Μῆνιν ἄειδε, θεὰ, Πηληιάδεω Ἀχιλῆος
Diem que els versos de l’article estan transliterats ja que, a diferència de la transcripció que practiquem a classe, perquè s’han canviat els signes de l’alfabet grec pels de l’alfabet llatí corresponents, però no s’han adaptat a les regles ortogràfiques del català.
Adéu!
Marina, està bé que facis referència al Qüestió homèrica i facis referència directa al text. Es nota que m’ho has sentit a dir moltes vegades. La Carla, en canvi, no m’ho ha sentit tant i per això potser s’oblida una mica que està comentant l’article.
A part d’això, Carla, t’he de dir dues coses: dues bones i una dolenta, ¿per on començo?
No hauries de retallar i enganxar de l’Enciclopèdia catalana, si busques informació, reinterpreta-la. D’altra banda, sí que has bet bé de buscar el text grec, cosa que la Marina no ha fet. També m’agrada la part final, Carla, on demostres que has entès les diferents maneres de passar d’un alfabet a l’altre.