Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.
Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.
LISÍSTRATA fins als nostres dies
Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.
[Font:wikipedia]
Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.
[Font: flickr]
L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.
La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.
La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.
L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.
El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.
A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les. En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.
Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.
L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.
Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.
El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta. També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.
FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA
Guió: Aristòfanes
Dissenys: Estanis Aboal
Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak
Producció: Orfeó Badaloní
Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.
Direcció: Albert López Vivancos
Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.
Marina García
1.2.
Grec i Llatí
Teresa!
Prenem nota de totes les dades i abans del 25 de maig et confirmo quanta gent baixem a veure l’obra!
Em fa il.lusió venir amb les alumnes perquè és una manera diferent de començar a fer les darreres puntades del curs.
Fins ben aviat!
Hola, jo aniré a veure l’obra amb dues companyes d’aqui de Badalona, que ja tenim les entrades.
Com ja vaig dir, animeu-vos a venir!!!
Ens veiem el dia 5 !!!
” Hola aqui un guardia de l’acropolis d’atenas, aviso que les tecnologuias de avui en dia estan en revolucio als nostres temps passats i informo de que tambe es poden comprar las entradas al Telentrada de Caixa catalunya ”
Ve el soldat ja dit la seva jajajja pobre ve dons aixo que les entrades es poden compra tambe per telentrada o caixe o ve per la paguina web del seguent link :
http://www.telentrada.com/Telentrada/ca/Espectaculos/Teatro/Espectaculo+Lisístrata
Ve espero que surti ve i animevos avans de que ens apoderin els espartans uiiii……
Així m’agrada, les noves tecnologies al poder! Gràcies, Ferran, per fer-nos-ho saber.
Marina, ens tornem a veure dia 5 i tant. Ja tinc ganes de veure aquest guardià de l’acròpoli atenesa també que a la vegada és el millor informador de l’actualitat logística!
Qui més s’hi anima? Jo, Teresa, ja ho saps: dues!
Que bé, Dolors, per fi ens veurem! I coneixeré també la Cristina Badalona i d’altres alumnes que segueixo a partir dels articles que publiqueu.
Quin guardià més modern, Ferran, encara apareixereu parlant pel mòbil en lloc d’enviar missatgers a les diferents ciutats de Grècia… Heu pensat que avui dia en la convocatòria de Lisístrata a les dones de tota l’Hèl·lada s’hauria fet a través de Twitter o Facebook?
De moment ja compto 12 entrades segures, però encara hi ha molta gent per confirmar. Apunteu-vos-hi…
Ostres, si encara fos dissabte… Jo em podria escapar de la reunió familiar, però és l’aniversari de la meva cosina i la festa comença a les 6 també. M’hauré de conformar amb la lectura…
Ave!
Enhorabona Marina per aquest treball tan ben elaborat, t’ha degut d’ocupar molt bona part del teu temps lliure i bastant d’esforç i això al final de curs es nota i més si et serveix per el teu treball de recerca, que el trobo molt interessant. Jo no he fet grec mai, excepte a la “Magna celebratio” clar.
M’ha agradat molt com ho as simplificat i estructurat, s’ha de dir que mentre anava llegint pensava que era un article de la Teresa però al veure el teu nom m’he sorprès bastant!
Molt ben elaborat Marina, felicitats!
Salve!
Ave!!
És una famosa obra de teatre d’Aristófanes que va ser un dramaturg de la Grècia Clàssica. L’obra de Lisístrata permet conèixer la vida quotidiana dels atenesos.
Sembla molt interessant, però crec que fins que no faci la selectivitat no faré gaire cosa més que estudiar, així que no crec que hi vagi…
Sembla una obra realment interessant! Aquest article és molt complet i està molt ben presentat. Hi ha algú que s’apunti de 2n de batxillerat de l’Albéniz?
Ave!
Bé, com ha dit l’Ariadna en el seu comentari aquesta obra ja la vam llegir l’any passat a grec. Aquest any però la segona que hem llegit d’aquest comediògraf ha sigut “Els núvols”, una comèdia de caire més filosòfic en la que Aristòfanes fa aparèixer Sócrates ridiculitzat ja que el fa parlar i pensar com si fos un sofista. La meva experiència per tant ha esta doble amb les comèdies aristofàniques, per això trobo que veure Lisístrata representada seria una molt bona idea!
Vale!
Salve a tothom epsecialment a la Teresa i a la LIda.Amd dirigeixo a vostè Teresa per dir-lio si amb podries fer el favor de reservar-me a mi també com a alumne per anar a veure el teatre.Esperaré una resposat tva moltes gracies per les molèsties!!!
Salve!
M’apunto a veure la Lisistrata! Com bé diu la Rabab crec que és millor i bo per a nosaltres anar-la a veure ja que l’any vinent l’haurem de llegir… Així ja ens treuriem un pes de sobre!
Doncs, conteu amb mi!
A hores d’ara en portem 15, doncs, i ja acabarem a parlar, els de segon. Llàstima que no puguis venir, Carla, segur que t’hauria agradat, però, com t’he dit, fan només una sessió.
Chaima, Cristina, que bé que pugueu venir!
Thaïs, respira una mica, que d’aquí a la selectivitat encara queda una mica. De totes manera, m’agrada que tingueu clar que aquest és un moment clau de la vostra vida.
Ve la cosa ja s’acosta i la representació ja està a punt de tocar els talons, vestits preparats, escenografia preparada, guió preparat, ganyotes tambe, tot casi apunt per la obra nomes falta que el dia, els nervis es xocan i las ganes de representar l’obra augmenten, espero que us agradi i recordo que les entrades es poden conseguir o ve per TELENTRADA de catalunya caixa LINK:
http://www.telentrada.com/Telentrada/ca/Espectaculos/Teatro/Espectaculo+Lisístrata
o taquillas de DIJOUS A DISSABTE de 18:00 a les 20:30 al teatre Zorrilla de Badalona (C./ Canonge Baranera, 17 )
Ens esperem allà, al final de l’obra es pot anar darrera a saludar els personatges la gent i parlar etc etc.
Ens veiem allà i MOLTES GRÀCIES
Gràcies, Ferran, per tenir-nos informats. Com van els nervis? A classe parlem sovint de la representació i l’altre dia va sortir el tema de la diversa procedència geogràfica de les protagonistes. A l’original grec elles presenten trets dialectals diferents i estem desitjosos de saber com ho reproduireu vosaltres. Teniu sort que la Marina és una tomba i no obra la boca per desvetllar el misteri…
Finalment ja sabem quants tripulants vindrem a la representació de la Lisístrata…8 i un polissó(la Carme). Em fa molta il·lusió rubricar el curs amb aquesta trobada clàssica per compartir baldufes i gent “enganxada” al món grecoromà. Una abraçada a la resta d´aràcnids i aràcnides i fins diumenge.
Nosaltres, ara per ara, dues i la baldufeta! Fins diumenge!
Nosaltres també estem desitjant que arribi diumenge. T’he enviat un missatge amb la ubicació i l’hora de trobada definitiva. Jo també porto polissons, no et preocupis i, fins i tot alguna mare, per tant que la Carme sàpiga que hi haurà gent no afectada per l’epidèmia filoclàssica…
Un enllaç perfecte per anar ben preparats a la representació. Fantàstic, Ferran.
Us recomano a tots que visioneu la primera part d’aquesta edició “Sortida Nord” de la Televisió de Badalona on dos dels actors reflexionen sobre què és un clàssic i quina és la vigència del seu missatge. És una entrevista realment interessant com a introducció a l’obra, de la qual em quedo amb la frase sobre el fet que actualment Aristòfanes seria un “indignat”. M’ha deixat una mica descol·locada i m’agradaria reflexionar-hi una mica més…
Primer de tot vull donar l’enorabona a l’Orfeó Badaloní per la seva actuació d’ahir, va ser realment molt bona!! Vaig passar una estona entretinguda i divertida, i a més m’ha fet entendre millor la lectura que vaig fer fa una setmana. Com que la perfecció no existeix, diré que els actors i el vestuari eren força bons, però també diré que el decorat podria estar una mica més treballat (amb tots els meus respectes).
Un aspecte que vaig trobar molt ben buscat i que fa referència a la història, és el tema dels dialectes; em va fer molta gràcia la Lampitó que parlava com una sevillana, que representava que era de un lloc diferent que Lisístrata (la primera espertana, Lisístrata atenesa).
També vull comentar l’escena que apareix Cinècias, el marit de Mirrina de Tebes, que realment l’actuació d’aquell actor em va agradar molt, també el recurs “d’improvitzar” una actuació amb el públic.
L’argument ha estat realment molt fidel, però trobo bé que els corifeus només hi apareguin dues vegades (al principi i un pel abans del final). Una escena que potser és una mica diferent, és quan les dones volen anar a casa per la llana o el lli, la tercera dona, que si no recordo malament en comptes d’un recipient per a la fruita duia el casc d’Atena que era dins el Partenó.
Em vull despedir de la representació felicitant un altre cop a la companyia i el seu director, va ser un bona tarda per a mi.
Espero tornar-vos a veure representant una altra obra!!
Després de veure la representació al teatre, jo crec que van aconseguir captar les idees més importants de l’obra molt bé, i amb molt bon humor. Durant la representació vaig riure molt i vaig poder veure el fruit de tants assajos i tant esforç per part de la copanyia.
Van aconseguir captar els diferents dialectes que parlarien la gent de les diferents parts de Grècia amb els espartans parlant amb aquell accent tant sevillà, això també ho van relacionar molt bé amb la roba que portaven. Aquesta és una de les coses que més va fer riure al públic.
A mi em va agradar molt com van enfocar l’obra amb tots els aspectes més humorístics i els de l’obra clàssica.
Jo crec que no hi ha massa diferències a l’original en el que és el diàleg, només petits detalls. El que si que han canviat bastant de com seria originariament han sigut els complements, el vestuari, i l’escenografia en general, ja que si hagués sigut massa clàssic no haguessin pogut jugar tant amb l’humor, i fer riure tant al públic, com feien amb les columnes, en algunes escenes.
també va estar molt bé com van col·laborar amb el públic quan Cinèsies va baixar entre el públic per deixar al seu fill, per seguir l’escena famosa amb Mirrina.
Van aconseguir caracteritzar molt bé els personatges, es veia clarament les dues dones amb més empenta, Lisístrata i Lampitó, i com les altres no creien massa ni en elles mateixes, però es deixen portar per les decissions d’aquestes dues principals.
La diferencia més important amb l’obra original és que en aquesta no hi ha cor, però han pogut reflectir el que deien els cors sobretot amb els dos arquers.
També crec que va estar molt bé al començament el que va explicar la historiadora, que va posar en context una mica l’obra per aquells que no coneixien massa de que anava l’obra.
La meva opinió és que ho van fer molt bé, i que després de tants assajos i els nervis d’abans de començar, van aconseguir representar l’obra molt bé i que cal felicitar a la copanyia, que fent tant poc que s’ha creat han aconseguit fer una representació molt bona, i que ha agradat molt.
Marina, crec que aquesta dissecció de la representació és una bona cloenda del treball personal que has dut a terme aquest any. Ha estat una tasca de recerca i seguiment que ens ha permès dur a terme una segona trobada presencial d’aràcnids, per tal de festejar com cal la nostra baldufa d’or. Tot i això, recorda que els articles que publiquem són com fills que mai no podem abandonar del tot i hauries d’estar sempre a l’aguait de possibles nous comentaris. Si l’any vinent durant el teu treball de recerca sobre tradicions populars de Badalona, trobes alguna referència clàssica, no dubtis a fer una entrada al bloc perquè poguem compartir amb tu els teus avenços.
David, veig que coincideixes amb la Marina a destacar l’escena entre Mirrina i Cinèsies, i el trencament de la barrera entre públic i actors. L’accent andalús dels espartans també el destaqueu els dos com a encertat, però jo aniria més enllà. Tenint en compte la ubicació d’Esparta en la geografia grega, està ben triat l’accent andalús? Qui m’ho justifica?
Espero que hi hagi més ocasions de trobar-nos per assistir a representacions, pel·lícules… Per això demano a tots els aràcnids que esteu a l’aguait de qualsevol novetat en aquest sentit i no dubteu a fer propostes.
Hola! Bueno jo m’acabo de llegir la Lisistrata i la veritat es que m’ha sorprès molt. No esperava que tingués un estil tan descurat,que utilitzes tants jocs de paraules, i que fos tant clar a l’hora de fer referències sexuals. He de dir que això m’ha ajudat molt a llegir-la ja que la ha fet més interessant.
Aristòfanes ensenya en aquesta obra la seva cara més pacifista ja que tota l’obra es basa en fer que s’acabi la guerra, i també valora bastant a les dones, que en aquella època estaven molt infravalorades. He de dir que hi han bastants detalls en l’obra on relaciona les característiques d’una persona amb la regió de la qual prové, i els noms dels personatges també diuen com es aquest personatge d’alguna manera.
En definitiva l’obra m’ha semblat molt interessant i m’ha sorprès bastant.
Adéu!
Hola!!
Jo també, fa relativament poc temps, m’he llegit “Lisístrata”. El nom de la protagonista vol dir “la que desfà exèrcits”. Aquest fet ens mostra tot el conjunt de jocs de paraules que va utilitzar Aristòfanes a l’hora d’escriure aquesta comèdia. Com ha dit la Cristina, l’autor utilitza un llenguatge ple d’imatges obscenes i expressions amb doble sentit que tenen un clar significat ocult i sexual.
A més, com podem veure si analitzem el nom de Lisístrata, tots els noms dels personatges parlen i diuen alguna característica seva, com per exemple el nom Calonice que vol dir “bella victòria”.
Personalment, l’obra m’ha agradat bastant perquè les protagonistes i les que acaben la guerra són les dones i el missatge pacifista que Aristòfanes dóna em sembla molt bé.
M’hagués agradat veure l’obra de la que la Marina parla en aquest article!
Crec que l’accent andalús està ben triat perquè geogràficament està al sud d’Espanya i la diferència dialectal és notable, tal com passava entre Atenes i Esparta, situada a la Grècia meridional, i amb una civilització tant diferent a l’atenesa.
Adéu!!