Sempre s’ha dit que el cinema grec és com una muntanya russa, ja que ha tingut dècades molt bones i dècades d’estancament.
Aquesta vegada el cineasta hel·lènic Λάνθιμος Γιώργος (Giorgos Lanthimos) ens ha portat una nova manera de veure el cinema, des del seu punt de vista excèntric i filosòfic.
L’obra anomenada Κυνόδοντας (Canino) tracta d’una família formada pel pare (Christos Stergioglou), la mare (Michelle Valley), les dues filles adolescents (Aggeliki Papoulia i Mary Tsoni) i un fill adult (Christos Passalis). Aquesta família té un tret particular i és que el pare ha decidit que, des del seu naixement, els seus fills han d’estar reclosos, per tant es comporten com a nens petits. D’aquesta manera els educa fent-los creure que viuen en un món que no és el real, donant-los una falsa visió del món, quasi cruel, ja que per exemple, els ensenya nous significats de paraules que els fills no haurien de saber. En el tràiler podem veure com fan creure al fill que la paraula “zombie” significa “flor petita i groga”:
Però tot canvia quan Christina (Anna Kalaitzidou), una noia que no forma part de la familia, és a dir, forma part de l´exterior, comença a fer visites periòdiques a la casa, ja que és l’encarregada de satisfer les necessitats sexuals del fill. Aquest aspecte extern fa que els fills, que mai en la seva vida no han rebut informació del exterior, comencin a sentir curiositat i busquen altres maneres de saber sobre el que s’han perdut. Hi ha un moment clar a la pel·lícula que mostra aquesta idea. Christina dóna uns vídeos als fills on apareixen pel·lícules de l’època dels vuitanta. Per als fills resulta un gran impacte, així que imiten tot el que veuen en aquests vídeos.
Encara que aquesta pel·lícula tingui unes escenes mal gravades i uns actors i actrius no massa expressius, degut al baix pressupost d’aquesta producció, ens recorda una idea que també hem tractat a classe de filosofia: el Mite de la Caverna de Plató. Igual que els individus reclosos de la caverna, es troben els fills d’aquesta peculiar família. En ambdós casos no saben absolutament del “món exterior” que representaria el “Món de les Idees” de Plató.
Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat Llatí i Grec
No he vist aquesta pel·lícula, però intentaré veure-la, tot i que no em serà fàcil.
A quina altra pel·lícula, més còmica, però, us recorda?
Χαιρε Carlos i Rebe!
Ja em vau ensenyar alguns vídeos i la crítica a classe, i sembla una pel·lícula bastant surrealista i diferent a les que estic acostumada a veure. Aquest és una bona raó per a veure-la.
Amb el que he pogut anar descobrint a través d’aquesta informació i les diferents escenes que m’heu explicat, m’he adonat de que hi ha molta relació entre el mite de la Caverna de Plató i amb la teoria de les Idees en general. Els “kid-adults” d’aquesta cinta semblen ser els captius a la cova que veuen les ombres i s’ho creuen i, suposo que al llarg de la pel·lícula, es veurà, o no, el procedemient a seguir per a sortir al món de les idees, apartant-se del món sensible.
En quant tingui temps la veuré i us comentaré aviam que em sembla! 😀
Moltes gracies Coty pel teu comentari! T’animo a veure-la de veritat, si no t’agrada, sempre pots fer uns riures 😀