Lectures d’estiu VI: “Pompeia” de Robert Harris

Sense deixar el tema dels volcans que ja he tractat en la ressenya d’Atlàntida, però en el context de la novel·la històrica en estat pur, és a dir, una recreació del passat en què la trama és fictícia però el context pretén ser fidel a la realitat històrica, us recomano la lectura de Pompeia.

En aquesta ocasió, moguda potser per la mandra estival, no he llegit l’original anglès, com vaig fer amb Lustrum, sinó que he recorregut a la traducció catalana de Mar Albacar i Luís Delgado publicada per Edicions 62 el setembre del 2004, just després de la publicació de l’original anglès.

Amb el teló de fons d’un final anunciat que el lector coneix perfectament, Marc Atili Primus, l’enginyer encarregat de l’Aqua Augusta, l’ingent aqüeducte que feia arribar l’aigua al sud d’Itàlia, haurà d’afrontar el repte de descobrir el motiu de la contaminació de l’aigua potable. A mida que avança, el lector es trobarà amb nous misteris que li faran oblidar el coneixement de la imminent erupció del Vesubi i acompanyarà el protagonista en la recerca d’un personage desparegut misteriosament, la reparació de les entranyes de l’aqüeducte, l’oposició a l’enveja i l’ambició i, com no, la redescoberta de l’amor. Però sobretot serem conscients de la insignificància de l’ésser humà enfront del poder de la natura, en adonar-nos que la distribució de l’aigua va ser un dels puntals de l’Imperi romà i que les misèries humanes poden ser esborrades en un moment per la força d’un volcà. Només qui observa els seus senyals i la respecta podrà sobreviure!

El llibre en general no té pèrdua i està ple també de referències interessants a la cultura, política i societat romana. Ara bé, com sempre faig, us proposo uns punts de reflexió:

  • Què en sabeu, dels aquaeducti romans?
  • On es troba Pompeia i a quin fenomen natural fa referència el llibre? Com va acabar la ciutat?
  • Numeri Popidi Ampliat és un esclau alliberat que ha esdevingut milionari gràcies a l’especulació immobiliaria posterior al primer terratrèmol de Pompeia, i que exerceix control polític i econòmic a través de patricis arruinats com el seu antic amo. Podeu situar aquest estament dintre del marc de l’estructura social romana?
  • Al capítol HORA SEPTA (pàg. 140-142), Ampliat celebra un banquet, durant el qual els convidats patricis es mofen d’amagat del seu amfitrió anomenant-lo Trimalció. Això porta Luci Popidi, l’antic amo del ric llibert, a plànyer-se per la desaparició de l’elegant Petroni:

“I com s’hauria rigut de mi [Petroni]“, va pensar Popidi amargament, “si hagués vist que jo, un Popidi que havia tocat i cantat amb el Senyor del Món, he arribat a aquesta situació i, als quaranta-cinc anys, m’he de veure presoner de Trimalchio!”.

Investigueu sobre aquests dos noms, Trimalció i Petroni, i quina és la relació entre ells, per després interpretar el significat d’aquest fragment.

  • Un dels personatges principals de l’obra és l’almirall Plini, un apassionat naturalista que observa i pren nota de tots els fenòmens naturals que li és donat observar. Conegut per la posteritat com a Plini el Vell, quina va ser l’obra que va deixar escrita i en què consisteix la seva importància?
  • I per últim, una referència mitològica que no us ha de ser difícil interpretar. En la seva investigació sobre la desaparició d’Exomni, l’anterior aquari, Atili es troba en un burdell ple de passadissos i escales, on a la vista del perill, fa la reflexió següent:

“Sóc com Teseu”, va pensar, “i ara sóc dins el laberint però sense el cabdell de fil d’Ariadna per poder tornar a un lloc segur”

En l’article referent a Lustrum, enllaçat més amunt, una altra lectura del mateix autor, ja vaig fer esment d’aquesta obra i el fallit intent de portar-la a la pantalla de la mà de Roman Polansky com a director i Orlando Bloom i Scarlett Johansson d’intèrprets. Ara, després d’haver-lo llegit, encara estic més convençuda que és una llàstima no poder-ho veure materialitzat. A part que podria ser una trepidant història d’aventures immersa en una temàtica de rabiosa actualitat com és la inestabilitat de l’escorça terrestre i les conseqüències de les erupcions volcàniques, m’hauria agradat veure com reproduïen amb efectes especials la monumental Aqua Augusta. Amor, intriga, aventures, maldat, ambició… què més pot desitjar una pel·lícula americana? Sigui com sigui, en cap cas seria un nou Quo vadis?, amb el seu missatge religiós-moral transmès a través dels herois cristians, màrtirs de la fe, al cap i a la fi. Vaja, suposo, perquè amb el cinema, mai se sap.  Tanmateix, sempre ens quedarà l’original literari…

TERESA

22 thoughts on “Lectures d’estiu VI: “Pompeia” de Robert Harris

  1. Margalida Capellà Soler

    He estat uns dies desconnectada i Aracne no ha parat ni un moment. Fins ara, Teresa, no he pogut comentar aquest apunt amb aquesta recomanació i, en certa manera, és proverbial que ho faci ara perquè precisament un dia com avui de l’any 79 el volcà Vesuvi va entrar en erupció! No passa any que no ho recordi i així ho tenia previst per avui en El Fil de les Clàssiques: Pompeia amb Google Maps Street View
    Enllaçaré aquest apunt teu amb el de l’any passat perquè esmentava aquest llibre a Pompeia, quina meravella!.
    Per cert, si has llegit la novel·la del segle dinou Els últims dies de Pompeia de E.G.Bulwer-Lytton, em podries comentar quina t’ha agradat més i per què?

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Fa temps la vaig llegir, però ara mateix no me’n recordo prou per fer una comparació. Evidentment, l’enfocament de l’obra completament diferent tant pel que fa al focus d’atenció temàtic com als seus protagonistes. La novel·la del XIX mpostra les peripècies vitals dels personatges abans d’un final anunciat, mentre que per a Harris la protagonista és la natura mateixa, l’imponent Vesuvi, aliè a les misèries humanes, i l’intent dels humans de dominar-la o canalitzar-ne els recursos, materialitzat en l’Aqua augusta. No en va el protagonista, Atili, no és un soldat o un gladiador o un patrici o un esclau, sinó un enginyer. Segons el meu parer, en això rau l’originalitat de l’obra, juntament amb el fet que el personatge femení és una rebel, que no es resigna a les imposicions matrimonials i a les injustícies que comporta la societat romana.
    Tot i això, no pateixis, que em comprometo a fer-ne una relectura d’estiu al 2011. I sense massa esforç, perquè el tema de Pompeia a mi també em té el cor robat des que hi vaig anar i vaig contemplar in situ aquella “meravella”, tal com deies tu en el teu article.

  3. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies, Teresa! Jo aquest estiu he gaudit rellegint Els últims dies de Pompeia d’E.G.Bulwer-Lytton, si el temps i els déus volen, ja en sabràs notícies, però gairebé preferiria esperar-me a la teva opinió. Per cert, has vist el nou anunci reclam de Pompeia, ara que s’hi han obert nous espais visitables? No te’l perdis i sobretot m’agradaria saber què n’opinen els nostres col·laboradoes més joves quan tornin!

  4. Teresa Devesa i Monclús Post author

    No pateixis, Margalida. Si tu tens pensat fer-ne un apunt, jo ja et faré el comentari quan trobi el moment de fer la relectura. Però paciència, que durant el curs és més dificil trobar l’espai de lectura, en tot cas són petits espais arrencats de les obligacions.
    Pel que fa a l’anunci, el trobo una mica estrident, però molt efectiu, sobretot per al nostre public de l’institut. Esperem les vostres opinions, així com la del públic de primària i primer cicle de secundària. Trobo que està molt ben trobada la cançó, que personalment m’agrada força, perquè posa en boca de les figures: “I’m still alive”. Genial! Espero que hi pugui anar aviat per poder sentir el so d’aquest magnífic fresc…

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Personalment prefereixo Roman Polanski, assessorat pel propi autor de l’obra, però no hi ha dubte que Ridley Scott sap treure suc de la novel·la històrica i ja té experiència en món romà a partir de “Gladiator”. Fa poc vaig anar a veure “Robin Hood” i em va agradar el tractament que fa del personatge, tot centrant-se en els antecedents del mite, de fet el film acaba on comença la història de Sir Walter Scott. També em va semblar prou gratificant el personatge de Lady Marian, tan allunyada de la desamparada damisel·la de qui s’enamora l’heroi.
    En fi, l’estarem esperant amb candeletes i, quan arribi, us aconsello que no us la perdeu! Gràcies, Margalida, per fer-nos-ho saber.

  6. Pingback: Vigila amb el “cave canem” | Aracne fila i fila

  7. Pingback: Pompeia, quina meravella! | El Fil de les Clàssiques

  8. Marta Roman

    No he tingut el plaer de llegir el llibre de Pompeia de Robert Harris, però te molt bona pinta! M’agradaria llegir-lo.

  9. Raquel Bernad

    Salve!

    No he llegit el llibre de Pompeia de Robert Harris, però sembla bastant interessant! M’agradaria llegir-lo, encara que no siguin els tipus de llibres que m’agraden.

    Vale!

  10. Soukaina

    Aquest llibre sembla molt interresant , me’l voldria llegir quan tingui temps, molt bon apunt!!

  11. Soukaina Anzaoui Anzaoui

    He escoltat parlar sobre el llibre, però en buscar tràilers sobre el llibre i es molt interresant.

  12. Yasmina Groult

    Bonumdiem!
    No he llegit el llibre de Pompeia de Robert Harris, pero te molt bona pinta i sembla bastant interessant!

  13. Maryama

    Bonum diem!

    Aquest llibre no l’he llegit mai , encara que si que he escoltat parlar d’ell. He buscat una mica d’informació i per el que he vist val la pena llegir-lo.

    Salve!

  14. Sara Marin

    Salve!
    No m’he llegit aquest llibre de Pompeia, però m’interessa la història i el llibre en si sembla bo. M’agradaria lleigir-lo.
    In proximum!

  15. erika luque

    El llibre sembla molt entretingut i la història m’interessa molt, segurament el llegiré!

  16. Belén Romero

    No m’ho he llegit, tot i que aquest tipus de llibres no m’agraden, s’embla molt intrigant, he sentit parlar d’aquest llibre, i fan comentaris molt bons. Està ple de cultura, política i societat de l’antiga roma.

  17. MONICA LUQUE

    Crec que definitivament em llegiré el llibre, m’ha semblat molt interessant el petit argument de la història, a més a més, seria molt interessant poder endintrar-se dins les emocions i sentiments del protagonista (amor, venjança, ambició…) i poder viure de més a prop les aventures, centrades al sud d’Itàlia.

  18. Marcos sánchez

    Hem sembla molt interesant aquest llibre, ja que personalment m’agrada molt llegir coses sobre com influex la natura a els ciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *