97 thoughts on “Els verbs contractes grecs

  1. Iria Rael

    Χαιρε!!
    Verbs irregulars: ἁλίσκομαι , ἐργάζομαι , ἔχω. Els verbs είμαι (‘ser, estar’) i έχω (‘tenir, haver’) són irregulars i defectius, ja que cap dels dos no té contrast aspectual, ni formes pròpies de subjuntiu ni d’imperatiu (que se supleixen anteposant la partícula subordinant να).

    Verbs regulars: παιδεύω, παιδεύω, παιδεύω. En els verbs regulars demòtics del grec modern estàndard, el prefix apareix segons la regla de l’accent, que especifica que cada forma de verb en passat té l’accent a la tercera síl·laba des del final de la paraula (l’antepenúltima); el prefix només s’afegeix quan el verb tindria d’altra manera menys de tres síl·labes.

    Contracte: ἀω: τιμἀω
    ἐω: ποιἐω
    ὀω : δηλὀω

  2. Raül Àlvarez

    Χαιρετε,
    Els verbs irregulars són tots aquells que no segueixen una norma en específic a l’hora de formar les seves persones i temps, doncs, com bé expressa el seu nom, són irregulars.
    Els verbs regulars (o en -ω) segueixen sempre les mateixes desinències (-ω, -εις , -ει, -ομεν, -ετε, -ουσι).
    Ara bé, els verbs contractes, com els irregulars, no segueixen les desinències dels regulars, però en tenen les seves pròpies, doncs es poden classificar en tres grups ( els d’-αω, εω i ὀω), això és d’aquesta manera perquè a l’unir-se la darrera vocal amb la terminació es produeixen un seguit de contraccions en aquesta, per això es diuen verbs contractes.

  3. Carlos Thiriet

    χαιρετε,
    Molt bona feina, crec que pot ser molt útil per estudiar els verbs contractes.
    Aquestes són les meves frases:
    ἀνδρῶν γὰρ ἐπιφανῶν πᾶσα γῆ τάφος: Per als homes il·lustres, tota la terra és una tomba, Pericles.
    ἀνάγκᾳ δ’ οὐδὲ θεοὶ μάχονται: Ni tan sols els déus s’oposen a la necessitat, Simònides de Ceos.

  4. Iria Rael

    Χαιρε!!
    Verbs irregulars: ἁλίσκομαι , ἐργάζομαι , ἔχω. Els verbs είμαι (‘ser, estar’) i έχω (‘tenir, haver’) són irregulars i defectius, ja que cap dels dos no té contrast aspectual, ni formes pròpies de subjuntiu ni d’imperatiu (que se supleixen anteposant la partícula subordinant να).

    Verbs regulars: παιδεύω, παιδεύω, παιδεύω. En els verbs regulars demòtics del grec modern estàndard, el prefix apareix segons la regla de l’accent, que especifica que cada forma de verb en passat té l’accent a la tercera síl·laba des del final de la paraula (l’antepenúltima); el prefix només s’afegeix quan el verb tindria d’altra manera menys de tres síl·labes.

    Els verbs contractes són una classe especial de verbs temàtics amb els que l’arrel acaba en -a, -e , -o
    Ja que s’hi produeixen un seguit de contraccions en unir-se la darrera arrel amb la contracció.
    Están determinats per la veu passiva mig activa
    Contracte: ἀω: τιμἀω
    ἐω: ποιἐω
    ὀω : δηλὀω

  5. Iria Rael

    Χαιρε!!
    Verbs irregulars: ἁλίσκομαι , ἐργάζομαι , ἔχω. Els verbs είμαι (‘ser, estar’) i έχω (‘tenir, haver’) són irregulars i defectius, ja que cap dels dos no té contrast aspectual, ni formes pròpies de subjuntiu ni d’imperatiu (que se supleixen anteposant la partícula subordinant να).

    Verbs regulars: παιδεύω, παιδεύω, παιδεύω. En els verbs regulars demòtics del grec modern estàndard, el prefix apareix segons la regla de l’accent, que especifica que cada forma de verb en passat té l’accent a la tercera síl·laba des del final de la paraula (l’antepenúltima); el prefix només s’afegeix quan el verb tindria d’altra manera menys de tres síl·labes.

    Els verbs contractes són una classe especial de verbs temàtics amb els que l’arrel acaba en -a, -e , -o
    Ja que s’hi produeixen un seguit de contraccions en unir-se la darrera arrel amb la contracció.
    Están determinats per la veu passiva mig activa
    Contracte: ἀω: τιμἀω
    ἐω: ποιἐω
    ὀω : δηλὀω

    Διώκομεν ἐιρήνην : Perseguim la pau
    Τιμώμεν πατρόν ποιητοὒ: Honrem el pare del poeta.

  6. Iria Rael

    Exemples de verbs contrastes:
    ᾿Ρέα δὲ γεννᾱ ἐν ᾅντρῳ Δία
    Rea infanta en una cova Zeus

  7. omaima

    Xaipete!

    Felicitats per la presentació, ho explica molt bé.

    Ejemples de verbs contractes :
    Πρωτον μὲν Κρόνος ἒξεμει τὸν λίθον.
    Την ειρηνην διωκομεν.

    Verbs regulars: παιδεύω, παιδεύω, παιδεύω.
    Verbs irregulars: ἁλίσκομαι , ἐργάζομαι , ἔχω. Els verbs είμαι (‘ser, estar’) i έχω (‘tenir, haver’)

  8. Chaymae Zaouaghi

    Felicitats per l’apunt, està molt ben explicat encara que jo no ho entenc bé perqué tambe vaig faltar a classe. M’ho he d’estudiar més, peró aquest es una de les frases que he trobat en el llibre!!
    ᾿Ρέα δὲ γεννᾱ ἐν ᾅντρῳ Δία

  9. Ariadna Ruiz

    Xairete!
    Un verb irregular és un verb que posseeix conjugacions particulars segons el temps o manera en el qual sigui conjugat.
    Un verb regular és un verb que posseeix conjugacions uniformes, sense modificar la seva arrel, segons el temps o manera en el qual sigui conjugat.
    Un verb contracte és com un verb irregular, és a dir, que no segueixen les desidències que els regulars, per tant, en tenen les seves pròpies.

  10. Belen Cansino Hernàndez

    Χαιρε!!
    Els verbs irregulars son aquells que no segueixen les mateixes desinències a l’hora de conjugar-los.

    Els verbs regulars (o en -ω) segueixen sempre les mateixes desinències (-ω, -εις , -ει, -ομεν, -ετε, -ουσι).
    Els verbs contractes tenen les seves pròpies desinències i els podem classificar en: els d’-αω, εω i ὀω, la contracció s’esdevé quan s’uneix l’arrec amb la terminacio.

  11. Andrea Gómez

    Χαιρε!
    Els verbs irregulars són aquells que no es conjuguen de manera regular. Aquests verbs poden presentar canvis molt grans en la seva conjugació. Per exemple: αἴρο, δοκεἳ, καίω.
    Els verbs en -μι so els que. Per exemple: εἰμί, φημί, δείκνυμι.
    Lloa verbs regulars en -ω o temàtics tenen vocal d’unió, tipus λέγω, ἄγο i τίκτω.
    En els verbs contractes, l’arrel acaba amb les vocals alfa, épsilon i ómicron. Ho són només en el tema de present. En els altres temes allarguen l’arrel. Per exemple: τιμάω, ποιέω, δηλόω.

  12. Robert Cepeda Machuca

    Un article molt bo sobre els verbs contractes.

    Verbs irregulars: ἁλίσκομαι , ἐργάζομαι , ἔχω. Els verbs είμαι (‘ser, estar’) i έχω (‘tenir, haver’) són irregulars i defectius, ja que cap dels dos no té contrast aspectual, ni formes pròpies de subjuntiu ni d’imperatiu (que se supleixen anteposant la partícula subordinant να). En canvi un verb regular és un verb que posseeix conjugacions uniformes, sense modificar la seva arrel, segons el temps o manera en el qual sigui conjugat.

    Aquestes són les meves dues oracions:

    a) Perseguim la pau: Διώκομεν ἐιρήνην

    b) Honrem el pare del poeta: Τιμώμεν πατρόν ποιητοὒ

  13. Ariadna Ruiz

    Xairete!
    Un verb irregular és un verb que posseeix conjugacions particulars segons el temps o manera en el qual sigui conjugat.
    Un verb regular és un verb que posseeix conjugacions uniformes, sense modificar la seva arrel, segons el temps o manera en el qual sigui conjugat.
    Un verb contracte és com un verb irregular, és a dir, que no segueixen les desidències que els regulars, per tant, en tenen les seves pròpies.

    Ὀρα τὀν ἀνδρα τε τἠν γυναἰκα
    Ὀ βιὀσ του ἀνθρω που εστἰ κακὀσ.

  14. Andrea Gómez

    Oracions amb verbs contractes:
    ῾Ρέα γεννᾁ δὲ Δία.
    Γαμει δὲ Ζῆθος μὲν Θὴβην.

  15. Abigail.dina

    Molt bon article!Ara si que entenc l’ho dels verbs contractes ,ja que ho es va explicar a classe.
    Miren el llibre he trobat aquestes frases:
    ᾿Ρέα δὲ γεννᾱ ἐν ᾅντρῳ Δία:(Rea infanta en una cova Zeus)
    Τιμώμεν πατρόν ποιητοὒ:( Honrem el pare del poeta)

  16. Mariona Sabanés

    Salve!!
    verb irregular: són aquells que no segueixen les mateixes terminacions a l’hora de conjugar-los.
    verb regular: són aquells verbs que a l’hora de conjugar-se la seva arrel no es modifica i pot variar segons el temps, la persona…
    verbs contractes: són aquells verbs que amb l’arrel acabada amb les vocals -α, -ε, -o es produeix una contracció amb l’unió de la darrera vocal de l’arrel amb la terminació.
    verb en -μι com per exemple: εἰμί

  17. Ariadna Z.

    Verbs irregulas: els que no segueixen la mateixa forma quan es conjuguen. Els verbs είμαι (‘ser, estar’) i έχω (‘tenir, haver’) són irregulars, ja que cap dels dos tenen ni formes pròpies de subjuntiu ni d’imperatiu.

    Verbs regulars (o en -ω): Sempre segueixen la mateixa forma (-ω, -εις , -ει, -ομεν, -ετε, -ουσι).

    Verbs contractes: tenen les seva pròpia forma i es poden classificar en: els d’-αω, εω i ὀω, la contracció es dòna lloc quan s’uneix l’arrec amb la terminació.

  18. Robert Cepeda

    M’he equivocat, les meves frases son:

    a) πεινῶ, πεινῃς
    b) διψῶ, διψῇς

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *