Després de llegir la segona part de Narracions de mites clàssics, en veure tota la pervivència d’aquest mite en la literatura, també em vaig inspirar per fer una cançó sobre els amors de Zeus i la vaig enregistrar i publicar aquí, vet aquí la cançó que ha fet després de llegir-ne la segona part:
Desdichada historia de amor, él la ama, ella a él no,
tuvo romances él sin parar, pero al final se enamoró.
Fue Cupido que lo castigó, como a Apolo lo humilló,
dos flechas disparadas: una de odio y otra de amor.
Ella empieza a huir
ella empieza a correr,
por tanto a jugar,
ya nadie cree en él. (x2)
Dafne huía de Apolo así huye ella de ti,
por tanto reir, ahora te toca sufrir.
Ella empieza a huir
ella empieza a correr,
por tanto jugar,
ya nadie cree en él. (x4)
Antes de que sea tarde, empieza a cambiar,
tienes suerte de que en árbol no se va a transformar.
La historia de Dafne y Apolo se vuelve a repetir,
amores no correspondidos, ella no y tú a ella sí.
Ella empieza a huir
ella empieza a correr,
por tanto jugar,
ya nadie cree en él. (x2)
Liana Franchesca
4t ESO Llatí opt. 3
XI—III—MMXV
Bonum Diem!
Wow! És alucinant com està de bé i com és de difícil fer coses d’aquest estil: fer una lletra que tingui sentit amb el tema, que rimi, trobar un ritme adecuat per a les lletres i, per si era poc, cantar-lo de manera que quedi bé tot plegat.
Espero que el següent trimestre trobem una altre cançó teva sobre el següent bloc de Narracions de mites clàssics, i que estigui tant bé com aquesta!
Salve!
Ho veus, Liana! No sóc l’única a qui li agraden les teves cançons i espera amb candeletes la tercera! Avant!
Bonum diem,
Liana, et felicito pel treball que has fet, està molt bé i tens una veu molt bonica! A més escriure una cançó ho trobo molt difícil i per mi té molt mèrit! I has reflectit molt bé l’història, espero que al trimestre que ve ho tornis ha fer!
Salve!
Bonum diem
Felicitats Liana! M’ha agaradat molt aquesta cançó. L’he escoltat un cop i ja se m’ha enganxat el ritme. La lletra queda molt bé, sobretot ‘l’estribillo”, té molt a veure amb els amors de Zeus amb alló de que al final ningú no el va creure.
Espero que aquesta no sigui l’última que hi facis.
Salve
Bonum Diem,
Moltes gràcies, tindre que començar a pensar en la tercera canço!
Vale!
I tant que sí! Aleshores obrirem apunt a L’empremta d’Orfeu i la posarem també a la discoteca aràcnida!
Salve!!
Es increible! Esta molt ben fet el treball!
Vale!!
Bonumdiem!1!
Liana, et felicito per el treball, esta molt ben fet. La canço m’ha agradat molt i tens una veu molt maca! Espero que fagis un altre treball com aquest!
Salve!
Felicitats pel treball Liana!! La veritat que la canço i tot està molt relacionat amb el mite d’Apolo i Dafne. Apol·lo, era molt poderós, però no sempre afortunat en els seus amors. El seu primer amor va ser la nimfa Dafne, però ella ho va rebutjar. La violenta passió d’Apol·lo i la resistència de Dafne es devia al fet que Eros (Cupido), irritat per les bromes d’Apol·lo, li va disparar a ell una fletxa d’or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigir una de plom perquè li rebutgés. Apol·lo va perseguir a Dafne amb tot tipus de súpliques amoroses, totes les quals rebutja fins arribar a la vora del riu Peneu. Aquí just en el moment en què va a donar-li abast, ella demana ajuda al seu pare, el déu del riu, el qual la transforma en un llorer. Apolo es queda d’una peça. Al contrari que el seu pare Zeus, Apol·lo acceptava els rebutjos, encara que de vegades la venjança era terrible. Per exemple, quan la Sibil·la Deifobe li va rebutjar -tot i oferir tants anys de vida com granso de terra pogués recollir-es va enfadar tant, que li va donar mil anys més de vida … però sense eterna joventut! Va passar la resta dels seus dies ficada en un pot, en Cumas, sense que se li consediera seu únic desig: la mort.
Salve !
Enhorabona Liana per l’apunt ! Mai hauria imaginat que cantaves tan bé, espero que en aquest tercer trimestre facis una altra cançó i ens sorprenguis a tots encara més amb la teva veu !
Vale…
Hola?? Pell de gallina Lili, no sbia que cantaves així!!
Trobo que has sapigut relacionar moltbé tots els elements del mite de Dafne i Apol·lo.
Com dius, Apol·lo era un home molt poderós però a la vegada molt poques vegades l’amor li era correspost. En aquest mite la ”victima” és Dafne, qui rebutja des de un bon principi l’amor d’Apol·lo.