2 d’octubre del 2007
Estimat diari, un dia més t’escric, però avui no és per explicar-te com m’ha anat el dia, sinó la nit.
Vaig adormir-me als volts de les onze. Va costar-me, perquè tenia molt mal de cap, però a la fi ho vaig aconseguir. De cop i volta vaig aparèixer al laberint, al preciós laberint. Era ple de fulles vermelles i un lluminós sol de tardor proporcionava aquella escalforeta tan acollidora. Jo mirava i mirava i no veia ningú al meu voltant. Volia saber que hi feia allà, sola, envoltada d’aquells camins tan complicats del laberint. Caminava sense rumb, fins que vaig arribar a una placeta amb una estàtua de marbre de Cupido molt bonica que obria pas a quatre camins diferents. El déu portava a la mà un sobre vermell. Vaig mirar a banda i banda i, en no veure ningú, el vaig agafar. Dubtava si obrir-lo o no, però vaig decidir-me a veure el que contenia. Amb molta cura vaig mirar-ne el contingut i vaig trobar una nota que deia: “Segueix el camí de pètals de rosa, confia en mi com ho va fer Psique amb Cupido i sabràs qui sóc”.
"Psique rebent el primer petó de Cupido". François Gerard
Jo dubtava si seguir-lo o no, ja que no sabia a qui anava adreçada aquella carta, però la meva tafaneria va poder-hi més i vaig seguir el camí de pètals. Estava sorpresa, no sabia per què passava tot allò, no sabia per què estava seguint aquell camí, no sabia el que m’esperaria al final, però alguna cosa dintre de mi em deia que estava fent bé, que era al lloc adient. Continuava caminant fins que, penjat d’una branca dels arbustos del laberint, vaig tornar a trobar un altre sobre vermell com l’anterior. Aquest deia: “Ja som més a prop l’un de l’altre”.
Encara més sorpresa que abans, continuava caminant amb la incertesa de qui podia ser aquella persona que deixava tots aquells sobres i, el més important de tot, per a qui estaven escrites aquelles notes, per a mi?
Vaig tornar a trobar una altra nota, on es podia llegir: “Continua, no t’aturis, perquè voldrà dir que estàs confiant en mi, no te’n penediràs.” Aquell “no te’n penediràs”, em va provocar una mica més de curiositat de saber què és el que m’hi trobaria. Vaig seguir endavant, doncs, fins que vaig trobar-me en un descampat on només hi havia un llorer, d’on penjava un altre sobre vermell. Vaig córrer fins a aquell sobre i vaig obrir-lo amb més ganes que els anteriors. “Tanca els ulls i compta fins a deu.”, deia. Vaig començar: “un, dos, tres…, sis” i de sobte vaig notar que algú m’agafava les mans i em xiuxiuejava: “No els obris, confia en mi, sempre he volgut fer això i sé que tu també.” I em va fer un petó, el petó més meravellós que mai m’havien fet abans.
Vaig voler saber qui era aquella persona que s’havia pres totes aquelles molèsties, vaig obrir els ulls i vaig despertar-me.
Annia García
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
Ave!
M’ha agradat molt la història, llàstima que tot hagi sigut un somni.Molt ben relacionat amb el parc del laberint, tens raó era molt acollidor.
També m’agrada la relació del conte amb la imatge de Cupido i Psique.
Felicitats Annia.
Vale!
Hola a tothom!
QUINA RÀAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAABIAAAAAAAAAA!!!!!!!!!
m’he estat llegint el relat i l’intriga em devorava… volia arribar al final per saber qui era l’autor d’aquells missatges… i m’he quedat amb les ganes! joooooooooooooooooooo…
Suposo que el sobre és vermell perquè representa l’amor, cosa que el responsable d’haver-los escollit té bon gust…
Es una història molt intrigant, ens ha agradat la teva manera de redactar el conte y el final obert amb el que has finalitzat.
Enhorabona Annia, segueix aixi!!
Ave!
M’agrada’t molt el camí de pètals em sembla molt romàntic i estar amb la incertesa de no saber el que et passarà i seguir el teu instint..et deixa intrigat, només el destí sap el què et passarà.
El no poder veure-li la cara a la persona que t’havia conmogut..m’ha fet ràbia, però estava molt lligat en obrir els ulls, per despertar-te, i no veure’l..
En fí..
Valee!
Ave!
Volía felicitar a l’Annia per el seu escrit. Molt romàntic!
Es nota que el laberint inspira moltes fantasíes, amb totes les seves referències als mites grecs. 🙂
Ave!
Volía felicitar a l’Annia pel seu escrit. Molt romàntic!
Es nota que el laberint inspira moltes fantasíes, amb totes les seves referències als mites grecs. 🙂
Ave!
Annia, ens ha agradat molt el teu somni, pero ens ha deixat amb molta intriga, volem saber qui és el teu princep blau!
Has tingut molta imaginació per poder ajuntar un mite amb una història tan bonica com la que has fet!
Vale!
Ave!
Gràcies per dir que us agradat la historia i que jo també m’alegro de que us hagi agradat. =)
Vale!
Ave!!
Molt intrigat la historia Annia 🙂
Però jo també me quedat amb les ganes de saber qui era el dels sobres …
Salve
ARGG!
Que rabiaa volia saber qui era la persona del final.
AJAJ, aveure si feu una segona part.
M’ha agradat molt, intrigaa intrigaaa!
MOlt be Annia!
MOLTTT INTERESAAAAAAAAAAAANT
Salve!
Una molt bona historia ^^! Annia trobo que tens molta traça redactant i també tens molta imaginació. És un relat molt maco i li has sapigut donar intriga fins al últim moment. Però això de deixar-nos amb la intriga… ES MOLT CRUEL!! u.u
Bueno espero que facis un continuarà… xD
Valee! 😀
Ave!!
Molt bona historia Annia, té una intriga impresionant i esta molt ben redactada.
M’agradaria saber qui era l’autor d’aquests missatges!!
Hauries de fer una segona part, pensa-ho.
Però m’agradat molt, bon treball!!
Vale!!
Molt bé, Annia; una construcció del relat molt ben aconseguida. Felicitats!
potser, de vegades, el recurs final de deixar el lector amb la intriga pel fet de despertar el personatge d’un somni està ja una mica trillat. però el cert és que aquí, amb aquesta atmosfera màgica del laberint, i aquest clima d’intriga que has estat capaç de crear, he de reconèixer que hi lliga força. el menys poètic m’ha semblat aquest sobre vermell que em recorda els concursos de la tele (estic fent broma, sé que hi has volgut donar simbolisme) i el que m’ha agradat més és com hasaprofitat les referències mítiques (cupidó, el llorer) per lligar la història. crec que és una bona feina.
i a més, no sé com la gent està tan intrigada pel final. si està claríssim a qui t’estàs referint!!!
Ave!
He de dir que hem sorpren que us hagi agradat tant la història, gràcies.
També he de dir que no crec que hi hagi una segona part com demaneu, ja que potser ja no tindria aquest simbolisme que te amb Psique i Cupido, però com que a mi m’agrada fer historietes d’aquestes li diré a la Teresa si puc fer una altra.
Vale!
AVE!
M’agradat molt aquest relat, ens ha deixat amb l’intriga aquest somni! Està molt ben redactat i la veritat és que t’ha quedat molt maco 🙂
SALVE
està molt bé aquest somni, la història en si fent referència a Cupido, i el final obert, em pregunto qui sera el noi… m’he quedat amb la intriga
Salve! No se que dir… És realment preciós. Suposo perquè tracta d’un dels meus temes preferits, l’amor. I més si ho relacionem amb Cupido. Està molt ben redactat i està escrit de tal forma que cada cop llegeixes més de pressa per veure qui és. Si, es un somni, però qui no ha volgut que un somni és fes realitat? M’ha agradat moltissim com ho has relacionat amb Cupido. Felicitats!
AVE!!
Aquest somni m´ha agradat moltíssim es una història molt interresant , intrigant i et crea una sensació de nervís que et deixa amb ganes de saber com acava amb auqest final tant tallant . La veritat és que està molt ven feta aquestà història i amb molta imaginació . Felicitats!
SALVE!
Salve!!!!
Molt maca la història, però massa maca per tenir un final així, obre els ulls i s’acaba tot.
Cuants cops no haurem tingut bons somnis i hem despertat de cop?…
Salve!!
M’agradat el relat!:) Volia saber qui era el personatge final…!!
Salve! 🙂
Primer de tot enhorabona per l’article, realment m’agradat molt, sobretot m’ha sorprès la relació que has fet amb la història de Psique i Cupido, que per cert és la meva prefrerida de l’ase d’or.
De veritat, molt bonica la història i crec que el final és un encert, ja que aquest petit relat no tindria gràcia sense un petit misteri, tot està en la imaginació dels lectors.
Vale!
Salve!
Trobo que aquest article es molt interessant. M’ha agradat molt aquest relat relacionat amb Psique i Cupido.
Tant a mi com a tots els lectors, ens heu deixat amb les ganes, m’hagués agradat saber qui era, qui li feia el petó, qui posava tots aquells sobres vermells, en definitiva, m’hagués agradat saber qui era el misteriós noi.
M’ha decebut una mica que fos un somni, però com diu l’autora si es desvela la identitat del noi, la màgia, és a dir, el simbolisme de la història es perdria.
D’aquest article podem extreure com a conclusió, ‘la curiosidad mató al gato’.
Salve!!
No m’agradat, si no que m’ha encantat! sobretot el final que és la gràcia del relat, que tot sigués un somni. Enhorabona Annia!