He fet una adaptació d’un mite ovidià del llibre de Narracions de mites clàssics que estem llegint a classe de llatí. Realment llegint-lo es pot comparar amb una història de la nostra vida actual. Quin és el mite? Si mireu la imatge potser us ajudarà. És un corb; us sona?
AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD
La Carme i l’Andreu es van conèixer a l’empresa on treballaven junts des de feia anys. Com que a ella la van ascendir i va passar a portar el departament on treballava ell, van començar a tenir una relació molt més estreta, i, és clar, ja se sap com va acabar tot allò.
Als cinc mesos van llogar un piset petit però il·luminat al centre de la ciutat, i van començar a viure-hi junts.
L’amic de la infància de l’Andreu, l’Eduard, anava cada dia al gimnàs al matí. Caminava fins a dos carrers més avall, girava a la dreta i es trobava de cara amb el rètol on posava “Centre Esportiu Municipal”. Aquell dia havia dormit poc acabant de corregir els exàmens dels seus alumnes de llatí, i anava amb els ulls mig aclucats pel carrer, per això el primer que va pensar en veure la silueta de la Carme agafada de la mà a un perfecte desconegut va ser que s’havia confós de persona. Però quan s’hi va fixar, va poder veure bé la dona del seu millor amic. Què hi feia, tan lluny de casa seva, i amb aquell home? No tenia pas germans, que ell sabés. Llavors ho va veure. A l’entrada de la boca del metro, la parella es va besar i es va separar.
Mentre corria a la bicicleta estàtica, l’Eduard va estar pensant en tot allò. Al final va pensar que el millor era explicar-ho al seu amic Andreu.
L’endemà mateix l’Eduard s’asseia al bar de la cantonada esperant el seu amic. Havien quedat per esmorzar. Quan l’Andreu va entrar per la porta del bar, l’Eduard va repensar-s’ho, però va fer el cor fort i al final li va explicar la infidelitat de la seva dona.
L’enganyat se’l va mirar incrèdulament “Qqq…què vvols dir amb això, Eduard?” I es va aixecar de la cadira, i va deixar el croissant a mitges i el seu amic allà plantats.
Ràpidament, l’Andreu va pujar a la moto i es va posar el casc, el ciclomotor va esbufegar, però finalment va arrencar en direcció al càlid piset que compartia amb la seva dona. Mentre conduïa, l’Andreu no se’n podia avenir, del que li havia dit l’Eduard. La seva dona, la seva fantàstica Carme, amb un altre?
Va posar les claus pel forat del pany de baix, i va pujar per les escales, no tenia temps d’esperar l’ascensor. Va obrir la porta i la seva dona va aparèixer per la porta de l’estudi. La discussió va ser forta, molt forta. Al cap de dos dies d’acabar amb ella, l’Andreu va deixar la feina. No podia viure tenint tan a prop la Carme. I per acabar-ho d’adobar, ja no tenia millor amic, “Adéu, Eduard, deixa’ns en pau a mi i als meus problemes d’una vegada” havien sigut les últimes paraules que assenyalaven el final d’una relació que potser havia estat sempre més a prop que aquella Carme tan enganyosa.
Maria Salat Navarro
4t Llatí IES Cristòfol Ferrer
Bona recreació del mite, Maria. Ens demostres que la mitologia és ben vigent en el segle XXI fins i tot en aspectes que no caldria.
Faràs la il·lustració per incloure-la en el nostre audiollibre?
Ei, Maria, molt bona redacció!:)
Ens demostra com de vegades ens deixem portar per l’ira, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes.
De vegades fer el que ens sembla més adequat és el que ens posa en més problemes. Tot i que crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat… pot ser que finalment l’Eduard es senti culpable per les accions del seu amic, ja que va ser ell qui li ho va explicar…
És una gran adaptació del mite del corb, felicitats!:D
Molt bé Maria :D, te las currat i es nota. Aquesta història m’ha semblat molt bona i la recreació de la història al món actual està molt bé. Felicitats!!!
Salve!
M’enrecordo que aquest mite va portar un gran debat a classe, ja que uns opinaven que l’amic havia de confessar-li la infidelitat i els altres deien que era millor que se’n assabentés per la seva dona.
Jo crec que, facis el que facis, normalment tens les de perdre… també depèn molt de l’amic, ja que ell ha de considerar que tu no en tens cap culpa.
Valee! 😀
Hola!
Aquest conte tambe m’agrada,però es una mica curt,ajaja
comparat amb l’altre.Que avui estic inspirada en llegir.
Doncs, aqui veiem que moltes vegades preferim a les persones equivocades i per elles ho deixem tot, i després ens trobem més sols que ningú.
l’Andreu s’ha equivocat molt, no tenía que tratar aixis al seu amic Eduard, perque Eduard només volía demostrar que era un bon amic i no volía fer sofrir al Andreu.
Pero es lo que passa sempre quan contes les coses et diuen que perque les contes i no et callis (la veritat fa mal i a vegades no la volem saber) i despés per l’altre part si no contes res i ho has vist et traten de mala persona i mala amic per have-lo callat.
Quina rabia ajaja!
A mi em va passar un cop amb una infidelitat que li van fer a una amiga meva i em vaig callar…no vegis..mai mes m’ho callare.
Mariaa Felicitatsss!
Veig que fins i tot els mites s’adapten als nostres temps!
Llàstima que sigui tan tràgic el final…
Enfí, aixo ens podria passar a tots algun dia, però esperem que no!
salut!
Holaaaaaaaa Maria!!!!!!!!!!!
Esta molt ben fet m’agradat i es un mite que m’agrada ,mes que res, per que pasa molt en moltes situacions i costa de arreglar .
Esta molt bé , felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!
Que maco el conte!
llastima que tingui que acabar malament no?
pero tot i així està super bé
Està molt ben fet!! A mi ara em toca fer el meu avera si em surt així de bé!!
Felicitatas Mariaaaa:D
Ave!!!
Muy bien María,la história es muy real,jejeje,espero que no pas en la realidad.Felicidades!
Gràcies a tothom! Si teniu algun dubte, digueu-ho, eh?
Esta molt bé aquesta historia de totes la que he legit aquesta es la tercera que acaba malament.
$$¡¡¡Felicitat Maria!!!$$
pot ser la teva profeció es ser escriptora!!!
jejee
es broma.
Doncs, Sere! A mi de veritat m’agradaria, ser-ho!
Bona actualització del mite Maria!
Està molt ben portada als nostres temps.
A veure si té raó la Sere i et fas escriptora eh?
Una altra actualització del mite la podeu llegir aquí.
Molt bona recreació!
Està molt ben adaptada en els nostres dies amb un tema que a vegades passa. També està molt bé perquè encara que sigui una recreació està molt ben adaptat al mite de Coronis. Per què sempre la gent que es bona acava rebent?
Molt bona la modernització del mite.esta actualment molt present…tot i que algunes persones surten perjudicades per ser bons amics i explicar el que pasa pero sempre tením que tenir una mica de cura per explicar o no les coses.
Salve!
Avui ens ha tocat llegir aquest mite, en la qual cosa es una mica liant i fins que la hem estat comentant a classe i que la he tornat a llegir en el llibre i el teu article pF pues le eh pillat una mica.
es una historia realment increïble de que el corb un animal que desde sempre es conegut de color negre el compartís de color blanc per el fet de que nomes el corb li va dir la veritat i ell li treu el nadó a ella i a sobre la mata.
Salve!
M’ha agradat molt aquesta història, Maria, perquè es basa en fets reals.És una història que et fa reflexionar i poder pensar en molts temes del món. Pesones que pateixen situacions amoroses en el principi d’un somni que no vols que s’acabi però el final acaba deixant tu o ell. Però en aquest cas ens fa referència a un mite que li va passar el mateix que aquesta història.
Espero que la Maria tingui molt d’èxit en les seves històries i pougui escriure tot el que ella pensi
Vale:)
Ave!
La recreació és força fidel al mite de Coronis. I el text de la Maria és molt bó. Ara penso, si a la recreació de la Maria, Carme estiguès embarassada (igual que Coronis), què faria l’Andreu?
Obviament, no l’assasinaria i després li arrencaria al nadó del ventre. Però, faria veure que els dos han mort? Voldria continuar veient la criatura tot i no saber si el nen és seu o no?
De totes maneres, hi ha una altre tema més important. L’Eduard no és el que fa mal a l’Andreu, sinó el que el fa obrir els ulls. Així que, ara que l’Andreu està dolgut és quan més necessita un amic que l’ajudi a tirar endevant i no al contrari.
Per aquest motiu, crec que la història no hauria d’acabar així. Potser l’Andreu, al principi, té aquesta ràbia cap al món en general pel fet d’estar patint, malgrat tot, amb el temps se n’ha d’adonar que l’Eduard mai ha tingut cap mala intenció i, finalment, li hauria de demanar perdó.
Vale!
Salve Lida
Aquesta narració inventada com la de la Julia, han estat molt bones , repeteixo un altre cop que el que passa als mites són coses que tambè ens passen a nosaltres volguem o no, encara que els mites utilitzen una manera més fantàstica d’explicar-se.
La imatge del corb et fa repensar amb el mal que ha recaigut sobre el pobre amic que solament intentava ajudar , però que finalment no surt com ell espera.
Vale
AVE
Fantàstica adaptació,però que em torna a deixar bocabadat de la reacció de l’afectat. Espero no trobar-me mai en una situació semblant encara que vulgui saber si reaccioaria igual que l’Andreu.
Salve!
Ave!
Aquesta recreació m’ha agradat molt! Moltes felicitats
Salve!!
Aquesta recreació m’ha agradat molt, molt bon treball.
Penso que la imatge del corb et fa repensar amb el mal que li ha tocat a l’amic que només intentava ajudar.
Vale!!