Daily Archives: 26 febrer 2012

Opus musivum, pràctica compartida 4t i 1r de batxillerat

La paraula mosaic deriva de l’ expressió llatina opus musivum, i està relacionada amb les muses, del grec μοσαι . De fet tota decoració feta en llocs consagrats a les muses rebien aquest nom, però poc a poc, el mosaic va passar a ser una mena de paviment elegant i decoratiu que es feia servir tant als edificis públics com als privats. Al segle IV a.C ja els realitzaven a Grècia amb pedretes petites i formaven dibuixos geomètrics i figuratius. A Roma, aquesta tècnica va ser introduïda en temps de Sul·la tal com ens informa Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historiae.
Els romans van fer servir diferents tècniques per a cobrir els seus paviments, tant el terra com les parets, i els podem classificar de la següent manera: opus signinum , motius geomètrics senzills, sense complicació; opus sectile, formes geomètriques més complicades, rombes, triangles, quadrats etc.; opus tessellatum, paviment fet amb tessel·les de diferents colors col·locades sobre una base de ciment i s’aconseguien mosaics geomètrics i de tema figuratiu. Una varietat d’aquest és l’opus vermiculatum, paviment fet amb tessel·les minúscules i imiten la pinzellada d’una pintura.

Els alumnes de 4t d’ESO del curs passat, a l’assignatura de llatí, després de fer una introducció a la mitologia i de l’estudi d’alguns mites, van fer uns mosaics més cassolans seguint les tècniques de l’ opus tesselatum i el vermiculatum. Es van dividir en grups de dos i van triar el model a fer, dibuixos de diferents llibres que van ampliar i de temàtica tots ells mitològica. La nostra base va ser una cartolina gran, les nostres tessel·les van sortir de retallar fulles de revistes del cor, i axí ens van assegurar els banys de color necessaris, i ells mateixos retallaven les tessel·les quadrades o triangulars, grans o petites, depenent de les necessitats del dibuix. La cola, les tisores i la inspiració de les muses van completar la feina.

Una vegada acabats, i després de veure els resultats, van fer una petita exposició al passadís de 4t, i a continuació els vaig convidar a explicar els seus treballs i les tècniques empleades als alumnes de 1r de Batx de llatí, que en aquell moment estudiaven les domus i les villae ( estructura, decoració i mobiliari). Va ser per a ells i per a mi una experiència motivadora ja que van llegir, entendre, aprendre i al final es van sentir molt útils. Us deixo la presentació de la seva feina.

Uns dels llibres que els vaig ensenyar a classe per a que veiéssim la pervivència clàssica en els temes , en la tècnica i sobretot la seva actualitat en la decoració de miralls, parets, terres, fonts, jardins … va ser aquest:

Bibliografia: GOODWIN, Elaine M., Mosaicos decorativos,
Círculo de lectores, Barcelona,1994

Els torno a dir, Feliciter !!!!!

Rocío Poyato

Quod sumus

Preludi

Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).

En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=QJQxgSA9QDc[/youtube]

Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les arts Espècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!

Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.

En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.

Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GUyKkWyCMqQ&feature=related[/youtube]

Laura Luna Surinyach
1r de batxillerat
Llatí