Aracne fila i fila

Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.

Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia

L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea  i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.

Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.

L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la  ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van  restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una  rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.

Júlia Tosses i Carla Pallach

1r batxillerat

En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia.  Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.

A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:

• la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
• l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
• la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.

La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant,  la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.

Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega.  La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx,  magatzems i rebost.

Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més  còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!

La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes.  Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!

Anna Carmona i Andrea Ocaña

1r batxillerat