Fa més o menys un més, la nostra professora de llatí, la Margalida, ens va dir que llegíssim el mite de Acetes i els mariners tirrens. Aquest mite es resumeix en el següent:

Acetes era una mariner de família humil que navegava guiant-se per les constel·lacions.

Un dia, anant cap a Delos, fa escala a Quios. Ell va ordenar als seus mariners que anessin a buscar aigua pel viatge que reprendrien aquell mateix dia. Quan van arribar, Acetes es va trobar amb la sorpresa de que els mariners portaven un noi molt ebri, però d’aspecte peculiar. Acetes, en el mateix moment que el va veure, va notar alguna cosa estranya, i estava segur que en el cos d’aquell noi hi havia un déu, i va proposar de portar-lo on ell volgués. Però els mariners no pensaven com ell, i van decidir que en traurien més profit d’ell si el venien a qualsevol persona.

Acetes s’hi va negar i va rebre un cop que el va estar a punt de tirar a l’aigua. El noi va dir que el portessin cap a Naxos.

En veure el noi que no anava cap a on ell volia, va fer començar a créixer branques de vinyes en tot el vaixell. Els mariners, espantats, van saltar del vaixell, i quan van tocar l’aigua, es van convertir en dofins. (el final de la història us l’haureu de  llegir vosaltres a Narracions de mites clàssics).

I per què aquest mite i quina cabuda té en els nostres dies? Fa poc, vaig veure una imatge que em va fer pensar en aquest mite, precisament en una ampolla de vi. No sé si és casualitat o no, però crec que és una imatge bastant representativa del mite.

Es veu clarament com és el vaixell, i com Bacus el converteix en una vinya: unes branques d’heura de color verd fosc s’emboliquen en els rems i impedeixen de moure’ls, i uns penjolls ven carregats de raïms trepen per les veles. Els mariners, esglaiats, es tiren al mar per la borda, i de cop, veuen com es van convertint amb dofins.

Em van dir que una imatge semblant era el símbol de la denominació d’origen d’algun lloc.

Eric Andreu Carvajal
1r batxillerat Llatí i Grec