Hem arribat a la darrera cançó de la Cantània! Inspirada en aquest quadre. Què creieu que és? (Aquest cop és fàcil, si sabem el títol de la cançó…) Quants colors hi veiem? D’on ve la llum?

És un quadre de Joaquim Mir, titulat “Cova del rovell”.

Joaquim Mir té moltes pintures interessants, us compartim un parell, que guarden certa similitud amb l’anterior.

“La cova verda” de Joaquim Mir

“Es baluard” de Joaquim Mir

Escolta la cançó

Una cova de pedra blavosa (amb moviments)

Lletra de la cançó “És una cova de pedra blavosa”

COR:

És una cova de pedra blavosa,
que s’emmiralla en un llit d’aigua clara.
A la paret, si t’hi fixes, mig fosa,
hi ha dibuixaadaa la por d’una caaraa.
Digue’m si trobes, mirant la paret
de pedra llisa que l’aigua polia,
un cap de gat, més submís que gallet,
sense bigootiis i uns ulls d’atoniiaa.

CLARA: Què passa si no trobem la sortida?
BLANCA: Que quan ta mare pugi a les golfes a buscar-nos, no ens trobarà. I si tanca la capsa o mou el quadre, quedarem atrapades aquí dins.
CLARA: Per aquí, àvia, per aquí… Vols dir que…
BLANCA: Exacte. Si la capsa es tanca no sabrem d’on ve la música, i no sabrem cap on anar…

I el color aquest, rovellós de ferida,
¿què et suggereix, en un blau de glacera?
El flameig verd en la roca és la vida,
que sempre empeeeny, i que mai no es fa enrere.
Recer de l’art, una cova semblant
a l’escenari acollent d’un teatre.
Deixeu-hi al mig aquest sol estadant:
el cor humààà, i que no pa-ri de batre.

CLARA: I ens quedarem tancades aquí…
BLANCA: Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I a tu t’ha passat algun cop, això?
BLANCA: Doncs una vegada.
CLARA: I què vas fer?
BLANCA: Val més que no ho sàpigues… Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I ara cap on? A la dreta? A l’esquerra?
BLANCA: Tu, corre, Clara, corre…

Ara tu i jo el que hem de fer, pro, és sortir,
Clara, del nostre univers de pintura.
Cal que enfilem de seguida el camí,
seguint el fil d’una música puuraa.
I, així, tornem a la vida que és nostra,
que pot semblar que es presenta, sovint,
en blanc i negre, tan nua, amb el rostre
d’ossos pelats i de pell sense tint.
D’ossos pelats i de pell sense tint.

FINAL (L’escenari queda fosc. Només veiem la Clara i la Blanca.)
CLARA: Àvia, on som?
VEU EN OFF
(Ha de sonar igual que quan l’han imitat la Clara i la Blanca a la primera escena.)
Clara, mare… On sou?
(Fosc.)

Després de descobrir el rostre ciclàdic (a “No veus quin cap més antic?“), la Clara observa una nova escultura. Es tracta d’un nen, que es toca el peu…

Què li deu passar?

Clica per saber més sobre aquesta escultura

Escolta la cançó

Lletra de la cançó

Clara: Qui és aquest? CORS: Qui és aquest nen, àvia Blanca?

Clara: I què fa? CORS: I què fa tocant-se el peu?

….

(Àvia: Com que té la vista fina de ben segur que se la treu.)

Clara: Àvia! .

CORS: . .Una espina de peix?

….

(Àvia: No pateixis però que mai . dins la carn no es farà vella)

Blanca+CORS:

. Aquest nen que va ben nu

D’una espina al tou del peu

I si ell sol no se la treu

Haurà d’ajudar-li algú.

Versió instrumental

Després de visitar el món de la pintura, la Blanca i la Clara passen al món de l’escultura. Apareixen davant un rostre ciclàdic (de les illes Cíclades, a Grècia, entre els anys 2600 i 1000 aC).

És una escultura molt antiga, però sembla moderna, i sembla representar un rostre jove.

Cap i coll d’una figureta de marbre (Museu d’art ciclàdic).

Clica per veure més imatges d’escultures ciclàdiques.

Escolta la cançó

Lletra de la cançó

| 8 | 8 |

COR 1: ¿No veus quin cap més antic
COR 2: i quina cara més jove?
COR 3: ¿No fari-es un pessic
COR 4: a aquesta galta tan tova?

Sense boca, cap orella,
no té ulls, sols una nàpia.
Ni la testa d’una ovella
tindrà mai tanta prosàpia.

| 6 |

COR 1: Sembla un ésser del tot cor,
COR 2: delicat com un gerani.
COR 3: Sembla un fill de Henry Moore
COR 4: o un parent de Modigliani.

Que el que té cinquanta segles
pot semblar-nos ben modern.
L’art, de sempre, trenca regles:
¿On hi ha el cel? ¿On és, l’infern?

|6|

CORS 2 i 3: ¿No veus quin COR 1: ¿No veus quin cap més antic?
CORS 2 i 3: i quina cara més jove?
CORS 2 i 3: ¿No faries COR 1: ¿No fari-es un pessic
COR 2 i 3: a aquesta galta tan tova?

SenSENse boBOca, capCAP oreRElla,
noNO té ullsULLS, sols uUna nàNÀpia.
NiNI la tesTESta d’uD’Una oveVElla
tinTINdrà maiMAI tantaTA prosàSÀpia.

(. Sen . | . bo . | . cap . | . re . | . no . | . ulls . | . u . | . nà

. Ni . | . te . | . d’u . | . ve . | . tin . | . mai . | . ta . | . sà)

|6|

CORS 2 i 3: Sembla un és COR 1: Sembla un és-ser del tot cor,
CORS 2 i 3: delicat com un gerani.
CORS 2 i 3: Sembla un fill COR 1: Sembla un fill de Henry Moore
COR 2 i 3: o un parent de Modigliani.

Que elQUE’L que téTÉ cinquanQUANta seSEgles
potPOT semblarBLAR-nos benBEN modernDERN.
L’artL’ART, de semSEMpre, trenTRENca reREgles:
¿OnON hi ha el celCEL? ¿On ésÉS, l’infernFERN?

(. Que’l . | . té . | . quan . | . se . | . pot . | . blar . | . ben . | . dern

. L’art . | . sem . | . tren . | . re . | . On . | . cel . | . és . | . fern)

Versió instrumental

Per saber-ne més:

GRECIA (Las Islas Cícladas) – Documentales

Cabeza cicládica, 16 cm.

CYCLADIC Civilization | Folded-arm Figures

Athens: The Cycladic Museum of Art