Garrotins (I)

Els Garrotins són cançons populars en que les lletres s’improvisen per explicar algun fet o història, amb to burlesc o irònic. Són un gènere del cant flamenc i un dels precursors de la rumba catalana. La tornada sempre és la mateixa:

Al garrotín, al garrotan
a la vera vera vera de Sant Joan.
(x2)

Per practicar la melodia sobre la que improvisarem, us deixem a continuació un parell d’exemples perquè canteu les lletres.

 

PRÀCTICA 1: TV3 Caçador de paraules – El garrotín
Uns gitanos catalans canten el garrotín davant d’en Roger de Gràcia, el caçador de paraules, qui explica d’on ve aquest tipus de música.

LLETRA:
Al Garrotin al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
(x2)

Peixatera punyetera
m’has donat un peix pudent
si no em tornes la pesseta
l’hi diré a tota la gent.

 

PRÀCTICA 2: Garrotín De Lleida – Patriarcas de la rumba
Del disc: Cosa nostra (2005). Amb la col·laboració de Joan Garriga i Antoni ‘Sicus’ Carbonell (Sabor de Gràcia)

LLETRA:
Al Garrotin al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
(x2)

Encara que tu me’n posis
tres olives en un plat.
A tu ja no et vull per dona
perquè tens el cul cagat.

Al Garrotin…

Si el Rafalito fos alcalde
i el Sicus fos manescal,
a l’Ajuntament de Lleida,
no hi hauria mai un ral.

Al Garrotin…

Aire, aire, aire,
la festa major d’Alguaire.
I també la de Serós
que les noies d’aquest poble
totes tenen el cul gros.

Resta de la lletra AQUÍ

 

PRÀCTICA 3: Aquest tren va massa lent! (1 de 23) Garrotins

Els garrotins tenen una intenció sovint humorística i també reivindicativa.

Trobem un bon exemple en aquest vídeo, en el que veiem un grup de gent improvisant garrotins que critiquen que el tren va massa lent. I ho fan dins el mateix tren de rodalies!