Comencem amb la Cantània 2023. La primera cançó es titula “Un món estrany”, i ens parla de la diversitat que hi ha al món i que se’ns pot fer estranya, perquè estem acostumats al que passa a prop nostre.

A totes les Cantània sempre hi ha quatre cors. Nosaltres aquest any serem el cor 1. De vegades cantem els quatre alhora, altres dos i dos, i altres fem cànon a quatre veus (cada cor canta en un moment diferent).

Aquí teniu els àudios i la lletra de la primera cançó per poder practicar!  Recordeu que som el cor 1. Fixeu-vos que hi ha un moment en què hem d’esperar que entrin els cors 3 i 4, i cantar després d’ells. I hi ha un altre moment en què comencem nosaltres sols, i els altres cors canten després.

Un món estrany

| 12 |

(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens
el ser que viu en les coses;
no faran pas menys olor,
si no en tens el nom, les roses.

| 2 |

A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.

| 5 |

Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.

(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)

(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens
el ser que viu en el món,
perquè el sol t’escalfa igual,
si no en tens del tot el nom . .

| 2 |

(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies,
curiosos els motius, però,
ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)

| 3 |

És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.

| 1 |

(COR 1) No hi fa res si () tu no entens
el perquè de tot plegat,
és més fàcil restar viu
si no en tens la veritat.

És més fàcil restar viu
si no en tens la veritat.

PARTITURA VOCAL “Un món estrany”

Hem arribat a la darrera cançó de la Cantània! Inspirada en aquest quadre. Què creieu que és? (Aquest cop és fàcil, si sabem el títol de la cançó…) Quants colors hi veiem? D’on ve la llum?

És un quadre de Joaquim Mir, titulat “Cova del rovell”.

Joaquim Mir té moltes pintures interessants, us compartim un parell, que guarden certa similitud amb l’anterior.

“La cova verda” de Joaquim Mir

“Es baluard” de Joaquim Mir

Escolta la cançó

Una cova de pedra blavosa (amb moviments)

Lletra de la cançó “És una cova de pedra blavosa”

COR:

És una cova de pedra blavosa,
que s’emmiralla en un llit d’aigua clara.
A la paret, si t’hi fixes, mig fosa,
hi ha dibuixaadaa la por d’una caaraa.
Digue’m si trobes, mirant la paret
de pedra llisa que l’aigua polia,
un cap de gat, més submís que gallet,
sense bigootiis i uns ulls d’atoniiaa.

CLARA: Què passa si no trobem la sortida?
BLANCA: Que quan ta mare pugi a les golfes a buscar-nos, no ens trobarà. I si tanca la capsa o mou el quadre, quedarem atrapades aquí dins.
CLARA: Per aquí, àvia, per aquí… Vols dir que…
BLANCA: Exacte. Si la capsa es tanca no sabrem d’on ve la música, i no sabrem cap on anar…

I el color aquest, rovellós de ferida,
¿què et suggereix, en un blau de glacera?
El flameig verd en la roca és la vida,
que sempre empeeeny, i que mai no es fa enrere.
Recer de l’art, una cova semblant
a l’escenari acollent d’un teatre.
Deixeu-hi al mig aquest sol estadant:
el cor humààà, i que no pa-ri de batre.

CLARA: I ens quedarem tancades aquí…
BLANCA: Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I a tu t’ha passat algun cop, això?
BLANCA: Doncs una vegada.
CLARA: I què vas fer?
BLANCA: Val més que no ho sàpigues… Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I ara cap on? A la dreta? A l’esquerra?
BLANCA: Tu, corre, Clara, corre…

Ara tu i jo el que hem de fer, pro, és sortir,
Clara, del nostre univers de pintura.
Cal que enfilem de seguida el camí,
seguint el fil d’una música puuraa.
I, així, tornem a la vida que és nostra,
que pot semblar que es presenta, sovint,
en blanc i negre, tan nua, amb el rostre
d’ossos pelats i de pell sense tint.
D’ossos pelats i de pell sense tint.

FINAL (L’escenari queda fosc. Només veiem la Clara i la Blanca.)
CLARA: Àvia, on som?
VEU EN OFF
(Ha de sonar igual que quan l’han imitat la Clara i la Blanca a la primera escena.)
Clara, mare… On sou?
(Fosc.)