La Tritsch-Tratsch-Polka va ser escrita per Johann Strauss II el 1858, després d’una exitosa gira per Rússia on va actuar a l’estiu al palau Pàvlovsk, prop de Sant Petersburg. Va ser estrenada en un concert a Viena el 24 de novembre de 1858.
Tritsch-Tratsch (xiuxiueig) fa referència a la passió vienesa per la conversa i el xafardeig. La polca és una peça alegre i rítmica, amb un tema principal que es repeteix diverses vegades amb variacions. Strauss va utilitzar sovint notes molt curtes amb l’arquet i també el pizzicato (pinçament) amb els violins i violoncels per imitar el so dels llavis (xiuxiuejant). La Tritsch-Tratsch-Polka és una de les polques més conegudes i populars de Strauss, i ha estat utilitzada en diverses obres de teatre, com El somni d’una nit d’estiu o El fantasma de l’òpera.
Aquesta peça és ideal per fer saltar i moure’s amb imaginació als infants. També poden reconèixer l’estructura de l’obra fent-los seguir les línies rítmico-melòdiques (al 2n vídeo) o acompanyar-la amb els instruments (3r vídeo).
Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka (Vienna Philharmonic Orchestra, Zubin Mehta)
Johann Sebastian Bach va néixer el 21 de març de 1685 a Eisenach (Turíngia, Alemanya), en una família de llarga tradició musical. Va quedar orfe abans de complir 10 anys i va ser criat pel seu germà gran, un organista que li va donar les seves primeres lliçons de teclat. Bach va fer-ho bé a l’escola i va ser seleccionat per a un cor de nois pobres a l’escola de Michaelskirche (Lüneburg, Alemanya).
Retrat de Johann Sebastian Bach (per Elias Gottlob Haussmann, 1748)
Bach va ser un músic molt important en la seva època, però la seva vida personal és poc coneguda. Va ser el membre més important de la família Bach (una de les famílies de músics més destacades de la història, amb més de 35 compositors famosos). Bach també va tenir una família nombrosa amb un total de vint fills, nascuts entre els seus 23 i 57 anys. Va tenir set fills del seu primer matrimoni (amb Maria Barbara Bach), dels quals van sobreviure quatre, i tretze del segon (amb Anna Magdalena Wilcke), dels quals van sobreviure només cinc.
Va tenir una gran fama com a organista i clavecinista a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat d’improvisar música al teclat. A més de l’orgue i del clavecí, tocava el violí i la viola de gamba. Però durant cinquanta anys després de la seva mort (Leipzig, 28 de juliol de 1750), només unes poques de les seves obres van ser publicades o interpretades. Bach va ser oblidat.
Malgrat això, en l’actualitat la seva obra es considera una de les màximes expressions de la música clàssica i universal, i ha estat font d’inspiració per a compositors tan famosos W.A. Mozart i Ludwig van Beethoven, J. Brahms i A. Schönberg. Com és possible? Poca gent va reconèixer la genialitat compositiva de J.S. Bach a la seva època, i va ser amb el pas del temps que es va entendre i admirar de forma més amplia, amb el Romanticisme (moviment cultural de finals del s. XVIII, contrari a la Il·lustració i el Neoclassicisme, que prioritzava els sentiments de l’artista).
El revival de Bach va començar a agafar impuls amb la publicació en 1801 de “El clave ben temperat” (Wohltemperierte Klavier) i l’aparició en 1802 de la biografia de Forkel Über “Sobre la vida, l’art i les obres de Johann Sebastian Bach” (Über Johann Sebastian Bachs Leben, Kunst und Kunstwerke). El revival va continuar amb la publicació del Magnificat en 1811, la Passió segons Sant Mateu en 1830, la Missa en Si menor parcialment en 1833 i completament en 1845, la Passió segons Sant Joan en 1830 (partitura per a piano), parts vocals en 1834; moltes cantates, totes les obres per a orgue, moltes obres per a clavecí i moltes altres que van aparèixer entre 1803 i 1850.
I també van començar a interpretar-se de nou obres seves, quan el crític Johann Friedrich Rochlitz (1769-1842) va estimular l’interès amb els seus articles a la revista “Diari musical general” (Allgemeine musikalische Zeitung), que va fundar el 1798 i va ser editor fins al 1818. La publicació dels motets va portar a les seves interpretacions als anys 1820 per la Berlin Singakademie sota Carl Friedrich Zelter. A casa seva, Mendelssohn i membres de la família Devrient es van reunir per estudiar la música de Bach. L’11 de març de 1829, Mendelssohn va dirigir la primera interpretació des dels dies de Bach de la Passió segons Sant Mateu amb la Singakademie. Van seguir dues interpretacions més dins de cinc setmanes. El 1833, la Singakademie va interpretar la Passió segons Sant Joan i una Missa en Si menor molt retallada. Altres centres musicals alemanys importants, incloent-hi Leipzig, van seguir el lideratge de Berlín.
Algunes de les obres més conegudes de Bach són la “Missa en Si Menor”, els “Concerts de Brandenburg”, “El Clave Ben Temperat”, el “Magnificat”, l’“Air on the G String” (de la tercera suite orquestral de Bach). Altres obres famoses inclouen les Sonates i partites per a violí, Suites per a violoncel, Cantates i Passions.
VÍDEOS SOBRE LA SEVA VIDA I OBRA
Johann Sebastian Bach – Grandes Compositores en su Tinta
3 RAZONES que hacen INCREIBLE a BACH
Johann Sebastian Bach ¿Por qué es el más grande compositor de TODOS LOS TIEMPOS?
De Pokemon a Bach. Una historia de VOCES. || Jaime Altozano
CONTRAPUNT, homofonia, polifonia
Una (muy) breve introducción a la Música Clásica
BACH, MOZART, BEETHOVEN
Biografías Universales 5 Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Schubert, Johann Strauss y Verdi.
VÍDEOS PER ESCOLTAR LA SEVA MÚSICA
13 Bach Pieces You’ve Heard and Don’t Know the Name (#Vinheteiro)
Air on the G String (Suite No. 3, BWV 1068) J. S. Bach, original instruments
HAUSER – Air on the G String (J. S. Bach)
SCHIFF, Bach “THE WELL-TEMPERED CLAVIER” BOOK ? (1) (1984 version)
Segons Classical Music, una de les versions més escoltades de “The Well-Tempered Clavier-Book” de J.S.Bach és la versió d’András Schiff (piano) de 2012 (ECM New Series 476 4827).
András Schiff té dues versions, que són clàssics intemporals. La primera, una gravació de Decca de 1984, és equilibrada i lírica, encara que de vegades es decanta pel sentimentalisme; la versió posterior, del 2012 a ECM, és més abstracta, menys sentimental: com a tal, escoltem la música de Bach destil·lada fins a la seva essència, en lloc de la personalitat del pianista.
András Schiff on the recording of Bach’s “The Well-Tempered Clavier”
Andràs Schiff ens raona quin seria l’instrument ideal per interpretar les obres de Bach.
El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar a Jamaica a finals dels anys 60. També és el nom que es dona al grup de diferents estils i ritmes que es van desenvolupar en aquell període a Jamaica: ska (1960-1966), rocksteady (1966-1968), dub (1968-1974), reggae (1969-1983) i dancehall (finals del 1970 i sobretot a partir dels anys 1980).
El reggae es caracteritza pel seu ritme sincopat*, que es basa en un patró rítmic que es toca a la guitarra i que es repeteix durant tota la cançó. La majoria de les cançons estan compostes amb un compàs de 4/4 i la guitarra toca els acords en els temps dos i quatre, amb un so molt curt, gairebé com un instrument de percussió. Aquest ritme de la guitarra es coneix amb el nom de skank o bang (al final de l’article trobareu un vídeo on s’explica com tocar el ritme skank).
Les lletres de les cançons de reggae solen estar lligades amb la crítica social, malgrat que moltes cançons aborden temàtiques més lleugeres, amb temes més personals, com l’amor i la socialització.
El reggae sovint es relaciona amb el moviment rastafari, que va influir en molts músics prominents del reggae als anys 70 i 80. El reggae ha estat influenciat per altres gèneres musicals jamaicans com l’ska, el dub i el rocksteady. I també s’ha fusionat amb altres gèneres com el hip-hop i el rap.
Entre els músics més importants del reggae es troben Bob Marley, Peter Tosh i Bunny Wailer, que van formar el grup The Wailers. Altres músics destacats són Jimmy Cliff, Toots and the Maytals, Desmond Dekker, Lee “Scratch” Perry i Augustus Pablo.
Què és un ritme sincopat?
És un ritme que accentua una altra pulsació i desaccentua la pulsació establerta o assumida com forta de la melodia o d’un ritme precedent.
Per exemple, si pensem en una cançó que té un ritme de 4/4, la pulsació forta seria la primera i la tercera nota de cada compàs. Si el ritme de la cançó té una nota accentuada en un temps diferent, com ara el segon temps, això seria un exemple de ritme sincopat.
I per acabar, alguns exemples de com sona la música reggae!
Bob Marley & The Wailers – Stir It Up
(Live at The Old Grey Whistle, 1973)
Bob Marley And The Wailers – Get Up Stand Up
( Capitol Session ’73 )
Bob Marley & The Wailers – No Woman, No Cry
(Live At The Rainbow 4th June 1977)
Jimmy Cliff – Reggae Night
(Official Video)
Jimmy Cliff – Journey
Skanking tutorial:
How to play proper skanks and reggae rhythm guitar! (And why)!
Aquesta setmana hem recordat a la reina del Soul, Aretha Franklin, amb la cançó: “I say a little prayer”. La lletra ens parla de la preocupació d’una dona pel seu marit, que està servint a la guerra del Vietnam.
Compositors: Burt Bacharach i Hal David
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: I say a little prayer
Any de publicació: 1968
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Aretha Franklin – I Say A Little Prayer (Official Lyric Video)
“I Say a Little Prayer” va ser escrita per Burt Bacharach i Hal David per a la cantant Dionne Warwick, i va assolir el número quatre de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units el desembre de 1967.
Podeu escoltar la versió original de Dionne Warwick (1966) a continuació, veureu com una cançó pot ser interpretada de diferents maneres i amb gran qualitat.
Dionne Warwick – I Say a Little Prayer
Del gran repertori d’Aretha Franklin, compartim amb vosaltres tres cançons més: Think, Respect i (You Make Me Feel Like) A Natural Woman.
La cançó Think explica la història d’una parella, en la que ella li demana a ell que pensi bé en com la tracta. Diu que ells dos s’estimen i es necessiten mútuament, però que ella mereix llibertat i respecte per part seva. Aretha la va escriure junt amb el seu marit, en un moment difícil de la seva vida en parella.
Es tracta d’una cançó reivindicativa que es va convertir en un himne, per la seva energia i força i perquè el que diu pot aplicar-se a totes les parelles. En aquesta versió, la va interpretar dins la pel·lícula “Blues Brothers”.
Compositors: Aretha Franklin & Teddy White
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Think
Any de publicació: 1968
Any de la versió: 1980 (dins la pel·lícula "Blues Brothers")
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
Compositor: Otis Redding
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Respect
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
La darrera cançó és (You Make Me Feel Like) A Natural Woman, en una de les seves darreres versions, que permet admirar a aquesta gran cantant, amb 73 anys, amb plena capacitat i energia sobre l’escenari!
Compositors: Gerry Goffin, Carole King & Jerry Wexler
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: (You Make Me Feel Like) A Natural Woman
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Els alumnes de 5è han tornat de colònies amb una cançó i ball nous: “Tunak Tunak Tun”.
Es tracta d’una cançó d’un famós cantant indi de bhangra pop:Daler Mehndi.
El Bhangra és una música i ball de la regió de Panyab (al nord de l’Índia i al Pakistan), que s’ha popularitzat arreu del món.
Daler Mehndi ha gravat diversos àlbums de gran èxit a l’Índia, i la seva música apareix a diverses pel·lícules de Bollywood.
Us deixem algunes cançons seves perquè les gaudiu!
Daler Mehndi – Tunak Tunak Tun
Daler Mehndi – Ho Jayegi Balle Balle
(amb Jawahar Wattal i Pravin Mani)
Daler Mehndi – Nach Baby Nach Kudi (de la pel·lícula Khauff)
(amb Asha Bhosle, cantant)
Daler Mehndi – Na Na Na Re (de la pel·lícula Mrityudaata)
Quan visiten la família de l’Índia, els expliquen una història, la de l’origen de la Humanitat. Cada cultura té una història diferent per explicar-ho, amb alguns punts en comú i altres ben diferents…
(Tutti) Al començament, els déus s’aixecaren i van dir: “Entre una pedra i un astre, una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar, el sol i la margarida, i els déus ho omplen d’animals per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen un natural específic: el lleó el feren valent, i el gos d’atura, pacífic.
(Cor 1 [mp] percussió al pit )(Cors 3 i 4) És així que a tots donaren un caràcter pertinent (l’os formiguer també inclòs, tot i que els sortí poc coherent). (Stop percussió)
(Cors 1 i 2) Van crear després l’humà, i no van saber què fer, perquè ja havien gastat tota qualitat de ser.
(Tutti) Finalment van decidir, amb divina intel·ligència, concedir a l’ésser humà tots els destins en potència. | 3 |
(Cors 1 i 2) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són.
(Cor 1 [mp] percussió al pit)(Cors 3 i 4) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són. (Cor 1 [mp] percussió a les cuixes: [total 6 comp] ) (Cors 1 i 4) Per això tots hem de ser: llestos com el babuí, intrèpids com el lleó i amables com el pingüí. | 2 | 2 | (Tutti) (I també una mica bojos, perquè, per ser ben sincer, tots amaguem en el fons una part d’os formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent! DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Cantània 2023 Les portes del món. L’origen de la humanitat
En aquest moment, la Sara i el Daniel viatgen en tren i la Sara li demana al seu pare que li expliqui el que es veu des de la finestra. Com el Daniel no se’n surt gaire, fent descripcions, la Sara l’ensenya com fer-ho.
Els cors fem efectes sonors: el xiulet, el so de la locomotora, de les onades i del vent. Cal estar atents al moment en què el cor 1 intervenim!
Seguim fins que la Sara diu: (…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2 i després COR 1) Onades: “Shhhh….” (mentre obrim i tanquem la boca).
Seguim fins que la Sara diu: “El mar és tan blau que les gavines tenen por que els vaixells els caiguin a sobre.”
Segueixen només el COR 3 i 4: Txu-cu txu-xu…
Atenció, esperem (CORS 1 i 2), fins que la Sara diu: “Pare! Sembla que no vegis res!” (Fem el so del vent “Ffffff”) “Escolta’m bé, que t’ensenyaré a veure-hi”.
Seguim fins que la Sara comença a parlar: “Les cases són tan altes que el vent ha de saltar sobre les ales dels avions per poder passar per sobre.” Tens raó, Sara! Les cases són exactament com tu dius. Ara et toca a tu, pare!
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
| 2 | . . . xx | x . . .Qui | hi ha?. . .La | Sara i el Daniel. | Ja han arribat, ja han arribat! .Si us | plau, nens, deixeu-me obrir la | por – ta. Benvinguts! |
Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen? . . . | 1 |
| Nens, és tard. (El con…) La | Sara ha de dormir (El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
COR 3+4: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! COR 1+2: Com esteu?
COR 3+4: Passeu, és casa vostra. Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?… COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
| 2 | . . . x | x . . Qui hi | ha? . . .La | Sara i el Daniel.Ja han arribat, ja han arri | bat! . . . |
| Calma, nens. Deixeu-me obrir la | por – ta. (Benvin) Benvin | guts! . . .Pas | seu, és casa | vo-ostra-a.
Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot! . . . | 2 | Pare! Pare! | .Sabies que en Ra | vendra té un tigre pe | tit que sembla un gat | gros . .Pare, |
| . .sabies que a | l’Índia hi ha méés | déus que persone | ees? Ne-e-ens, és | taard . . |
.El conte, el conte! .La | Sara ha de dor | miir .El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
CORS 3, 4: ¡Benvinguts! COR 1, 2: ¡Benvinguts! COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…? COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les Bigbands són una formació instrumental que va originar-se als EUA (Estats Units d’Amèrica) cap al 1920, dins la música jazz.
Al cap de pocs anys les Bigbands i la música Swing es van fer molt famoses arreu dels EUA i del món, com a símbol de diversió i llibertat, sobretot entre els anys 1935 i 1950, coincidint amb la segona guerra mundial.
Fins avui dia les Bigband han continuat sent reconegudes com formacions amb un so únic, que poden adaptar-se no només a la música jazz, sino a molts altres estils.
Hi trobem diversos instruments de vent: saxos, clarinets, trompetes, trombons. I a la secció rítmica, instruments de corda i percussió: piano, guitarra, contrabaix i bateria (i altres percussions).
A continuació us mostrem alguns exemples, algunes amb cantant, altres instrumentals, de Bigbands actuals i també d’aquella primera època. I començant amb la Bigband de Granollers!
Tràiler ‘De la Selecció a la Big Band’ de la Big Band de Granollers
Michel Legrand and The London Big Band Orchestra Live in Paris
Glenn Miller – In The Mood | Colorized (1941) 4K (#Classic Hits Studio)
Jazzrausch Bigband live | Jazzline | 2021
JUNK BIG BAND – Come Together (The Beatles cover)
Queen Latifah Performs ‘Mercy, Mercy, Mercy’
Duke Ellington and his Orchestra – Take The A Train (1962) [official video]
Benny Goodman Orchestra – Sing, Sing, Sing
Jumping at the Woodside – Count Basie and his Orchestra
EXTRA: Oscar Peterson & Count Basie – Jumpin’ At The Woodside
