Cicle Superior

Dia de les llengües maternes

Posted by

El 21 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM).

Sabíeu que a la gran família que som tots, a l’escola Mestres Montaña, parlem més de 20 llengües diferents?

A continuació trobareu alguns exemples en forma de cançons (i un ball!) de només algunes d’aquestes llengües:

  • Wòlof
  • Francès
  • Àrab
  • Pulou
  • Gallec
  • Soninke
  • Mandinga (aquí trobareu el ball!)

 

Quina us ha agradat més? El que diuen està bé o no us agrada?

Ens voleu recomanar alguna cançó en la llengua que parleu a casa?

Deixeu el vostre comentari amb el vostre nom!

 

Llengua WÒLOF (Senegal)

 

Llengua WOLOF – Seetoo Seet Aby Ndour ft. Nder et Ndiole (*)

 

 

Llengua FRANCESA

 

Llengua FRANCESA – ZAZ & PABLO ALBORAN – Sous le ciel de Paris

 

 

Llengua ÀRAB (Marroc, Algèria)

 

Llengua ÀRAB – Khaled – C’est La Vie (*)

 

Llengua ÀRAB – Faouzia singing arabic| Desert Rose (*)

 

 

Llengua PULOU (de Senegal fins Camerún i Sudan)

 

Llengua PULOU – Wally B . Seck – WURUS (version afro)

 

 

Llengua GALLEGA

 

Llengua GALLEGA – Tanxugueiras – “Terra”

 

 

Llengua SONINKE (Senegal)

 

 

Llengua SONINKE – Linky Lk – Demdem

 

 

Llengua MANDINGA

 

Llengua MANDINGA – Eddy Kenzo – Kadondo

 

 

MÉS CANÇONS

 

Llengua WOLOF – Wally B. Seck – Natural Love

 

Llengua WOLOF – Youssou N’dour – Li ma weesu

 

Batch Gueye – Bamba

 

Batch Gueye – Sikare Baye Fall (Baye Fall Griot Chant)

 

Llengua ÀRAB – Asma Lmnawar … Andou Zine(*)

 

Llengua ÀRAB – Namir … Ya Haly

 

Llengua ÀRAB – Cheb Khaled Feat Pitbull – Hiya Hiya

 

Llengua ÀRAB – Mix arabic and flamenco music. Increible

 

Llengua SONINKE – Balemé Kandji Traoré – Khadi Sape Yidi

 

 

El projecte

https://en.wikipedia.org/wiki/Soninke_people

The Rules of Life from a modern-day West African Griot

 

RITMES Binaris i Ternaris

Posted by

Ja hem vist que tota la música conté sempre una pulsació, que és el ritme més bàsic, semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…). Sovint, sense adonar-nos, el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.

Dibuixat seria així, per exemple:

                 .      .      .      .      .      .      .      .      .      .      .      .
                tic  tac  tic  tac  tic  tac   tic  tac  tic  tac  tic  tac

 

Relació entre pulsació i ritme

Les pulsacions d’una cançó no són totes iguals. Sempre hi ha algunes que sonen més fort, amb més intensitat i energia. Mentre altres pulsacions són més discretes, menys fortes. Per diferenciar-les, parlem de pulsacions fortes i pulsacions dèbils.

 

Ritme binari

Si sentim, en les pulsacions d’una cançó, que una és forta i la següent dèbil, forta, dèbil, forta, dèbil… diem que la cançó té un ritme binari. L’exemple més típic són les marxes, ideades originalment per fer marxar les tropes de l’exèrcit. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 1, 2, 1, 2…

Dibuixat seria així:

                           .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .
                           1   2   1   2   1    2   1   2   1    2   1   2

 

Escoltem alguns exemples de ritme binari:

 

Marxa Radetzky (Johann Strauss, 1848)

Dirigeix (a l’orquestra i al públic) en Georges Prêtre, amb 85 anys!

 

Rondo Alla Turca (Turkish March) (W.A. Mozart, 1783)

És el tercer moviment de la Sonata per a piano núm. 11 en la major

 

Napoleó + Ciclista de pega (Reggae per Xics)

 

El lleó no em fa por (El cançoner del Mic)

 

I també el Sol, solet, La lluna i la pruna, Joan del Riu (Binari 6/8), En Joan ve de la cuina…

 

Ritme ternari

Si, en canvi, en una cançó sentim que les pulsacions són una forta i les dues següents dèbils, forta, dèbil, dèbil, forta, dèbil, dèbil… diem que la cançó té un ritme ternari. L’exemple més típic són els valsos, que es poden ballar amb la dansa que té el mateix nom, el vals. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 3, 1, 2, 3, 1, 2, 3…

Dibuixat seria així:

                           .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .

1    2   3   1   2   3   1   2   3    1   2   3   1   2   3 …

 

Escoltem alguns exemples ritme ternari:

 

Sang vienesa (Johann Strauss, fill)

 

Y Nos Dieron las Diez (Joaquin Sabina)

 

Muntanyes del Canigó (Marina Rossell)

MÚSICA CLÀSSICA Bandes Sonores

Posted by

3

Els instruments de l’orquestra simfònica no només interpreten música clàssica, també són les encarregades d’acompanyar les pel·lícules que tant ens agraden, afegint la música de la banda sonora. És la música que apareix a l’inici, al final i també acompanya moltes de les escenes. Especialment les més emocionants.

Quan llegim o sentim a parlar d’una Banda Sonora Original (BSO) ens referim a la versió gravada per a la pel·lícula (la mateixa que escoltem mentre veiem la pel·lícula). També es pot comprar en CD o escoltar online.

Però les bandes sonores també es poden anar a escoltar en directe interpretades per una orquestra simfònica. A continuació, uns quants exemples.

 

Star Wars / Rattle (de John Williams)

Interpretat per la Berliner Philharmoniker (Alemanya)

 

Star Wars / Imperial March (de John Williams)

Interpretat per la Vienna Philharmonic Orchestra (Àustria)

 

Pirates del Carib 1 (de Klaus Badelt)

Interpretat per la Auckland Symphony Orchestra (Nova Zelanda)

 

Harry Potter i la pedra filosofal / “Hedwig’s theme” (de John Williams)

Interpretat per la Ensemble Symphonique Neuchâtel (Suïssa)

 

The Pink Panther (de Henry Mancini)

Interpretat per la USP-Filarmônica (Brasil)

 

The Avengers (de A. Silvestri)

Interpretat per la FSO-Film Symphony Orchestra (Espanya)

 

Interstellar (de Hans Zimmer)

Live on Tour 2017 O2 Prague

 

Interstellar / “First Step” (de Hans Zimmer)

Versió per orgue i piano de David Robertshaw

 

BSO Interstellar ( de Hans Zimmer) – Full Album

En aquesta pel·lícula un grup d’astronautes abandonen la Terra i els seus éssers estimats per viatjar a través d’un forat de cuc a la recerca d’una nova llar per la humanitat. La seva banda sonora et transporta deseguida a l’espai…

 

BSO The Da Vinci Code / “Chevaliers De Sangreal” (de Hans Zimmer)

Apareix al final i és el tema principal. Aquesta peça es reprodueix al final de la pel·lícula quan Langdon s’adona de la dualitat del mapa del cryptex i descobreix la ubicació actual del Grial, el lloc de descans final de Maria Magdalena…

 

BSO Transformers/”Arrival to Earth” (de Steve Jablonsky)
Sona quan els Autobots entren a l’atmosfera terrestre i assumeixen els seus modes alternatius abans de trobar-se amb Bumblebee, Sam Witwicky i Mikaela Banes. També n’apareix un fragment en dos moment més de la pel·lícula. I s’utilitza el tema a quatre pel·lícules més de la saga (Transformers: Revenge of the Fallen, Transformers: Dark of the Moon, Transformers: Age of Extinction i Transformers: The Last Knight).

 

I MÉS…

 

Harry Potter / “Hedwig’s Theme” (de John Williams) – Vienna Philharmonic feat. Anne-Sophie Mutter

Una adaptació per a violí i orquestra, dirigida pel mateix John Williams i interpretada al violí per la gran Anne-Sophie Mutter.

 

MÚSICA URBANA La música Pop II

Posted by

A l’anterior article sobre la música pop, havíem vist les seves característiques:

  • Format bàsic d’estructura senzilla, melòdica i que s’enganxa.
  • Cançons de curta durada i fàcils de recordar.
  • La instrumentació es compon habitualment de guitarra, bateria, baix i teclats.
  • La veu té un paper important: veu principal i cor.
  • És un fenomen de masses a escala mundial.

 

I havíem parlat dels artistes i grups destacats als anys 70, 80 i 90.

Avui anirem més enrere, per parlar dels inicis del pop, als anys 50 i el boom del pop als anys 60 amb The Beatles.

 

Comencem amb un vídeo que recull fragments de les cançons més famoses al llarg de la dècada de 1960. Com veureu, fins a 1967 molts televisors encara eren en blanc i negre…

 

Most Popular Song Each Month in the 60s

 

I una mica més enrere, a la dècada de 1950, la música pop va tenir molts èxits. Els televisors a colors començaven a aparèixer als Estats Units, però moltes gravacions encara eren en blanc i negre.

 

Most Popular Song Each Month in the 50s

 

The Beatles – She Loves You (REMASTERED – Best Quality ever!)

 

The Beatles – I Want To Hold Your Hand (The Ed Sullivan Show 2/9/64)

 

 

I abans del pop, que escoltava la gent al gramòfon, a la ràdio i a les sales de ball?

Música melòdica o de ball, amb instrumentació sobretot orquestral.

Però també havia començat a sonar i ballar-se el rock’nroll!

A continuació teniu alguns exemples.

 

Greatest Songs of 1950s

 

100 Songs Kids in the ’50s Grew Up With

 

Top Songs of 1940

 

Gramòfon (Plat giratori. 1888-1980)

16,377 Gramophone Record Stock Photos, Pictures & Royalty-Free Images - iStock

 

Fonògraf (Cilindre cobert de cera. 1870-1888)

diferencia fonografo y gramofono

 

 

 

Tocadisc (1925-actualitat)

Audio Technica Atlp60x - Bandeja Giradisco - Tocadisco Nuevo

 

 

 

MÚSICA URBANA La música Pop I

Posted by

La música pop és un gènere de música urbana (o popular) que va tenir el seu origen a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, a Anglaterra, com una derivació del rock and roll, en combinació amb altres gèneres musicals que estaven de moda en aquell moment. El pop està orientat a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzat i, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica.

El mot pop es va popularitzar als anys seixanta com a terme definidor de diversos moviments culturals que volien ser trencadors, com per exemple el pop-art d’Andy Warhol.

Característiques

La música pop és molt sintètica, amprant sovint elements d’altres estils com l’urban, el dance, el rock, la música llatina o el folk. Tot i això, hi ha elements essencials que defineixen al pop:

  • Format bàsic d’estructura senzilla, melòdica i que s’enganxa.
  • Cançons de curta durada i fàcils de recordar.
  • La instrumentació es compon habitualment de guitarra, bateria, baix i teclats.
  • La veu té un paper important: veu principal i cor.
  • És un fenomen de masses a escala mundial.

Artistes destacats (anys 70, 80, 90)

A partir dels anys setanta, entre els diversos grups i intèrprets que han practicat el pop i les seves derivacions, us cal destacar Michael Jackson (el rei del POP) i Madonna (la reina del POP).

Stevie Wonder, Whitney Houston, Pet Shop Boys, ABBA, Tequila, Alejandro Sanz, Britney Spears, Lady Gaga, Ricky Martin, Shakira… són noms d’altres artistes del Pop.

Michael Jackson (el rei del POP) – Billie Jean (en directe 1997)

(No us perdeu a partir del minut 8:30 el solo de ball)

 

Madonna (la reina del POP) – Vogue (en directe 1990)

 

Stevie Wonder – Superstition – Live Hyde Park 2010

 

Whitney houston – I have nothing – live! [billboard 1993]

 

Pet Shop Boys – Go West (en directe 1994)

 

ABBA – The Winner Takes It All (en directe 1980)

 

Tequila – Me vuelvo loco (1979)

 

Alejandro Sanz – Corazón Partío (en directe 1998)

 

Britney Spears – Baby One More Time (en directe 1999)

 

Lady Gaga – Paparazzi (en directe 2009)

 

Ricky Martin – Livin’ La Vida Loca (en directe 2015)

 

En el següent article us mostrem els artistes i cançons destacades als anys 70, 80 i 90: MÚSICA URBANA La música Pop I

PER SABER-NE Més:
https://es.slideshare.net/angiek95/historia-del-pop

http://www.bfacemag.es/musica/la-evolucion-del-pop/

MÚSICA DEL MÓN Ball africà

Posted by

 

Five(ish) Minute Dance Lesson – African Dance: Dancing on the Clock

La Rujeko ens acosta l’estil africà, a partir de les hores del rellotge.

 

Taller de dansa africana (amb Khaly Thioune)

En Khaly ens ensenya dos balls tradicionals africans:

  • Dulumba (Guinea i sud del Senegal)
  • Sabar / Barambai (Senegal)

 

DANSA TRADICIONAL (ANGOLA) – Kabetula

CANÇÓ Epo Sa Cata Pabo Manda Mum

 

DANSA TRADICIONAL (ANGOLA) – Kabetula-Kapreco

CANÇÓ Não Não Senhor

SANTA CECÍLIA 2021

Posted by

El pròxim 22 de novembre celebrem el dia de la música, Santa Cecília!

 

Cada any dediquem aquell dia, a l’escola, a fer i escoltar música.

Enguany, tenim la sort de comptar amb un grup de percussió i dansa africana: Ngomez Nokass.

Us deixem el cartell del concert i una cançó interpretada aquest grup. Anem escalfant motors!

 

 

Ngomez Nokass – Diambaléo

Embarbussaments

Posted by

Hi ha paraules que poden costar una mica de dir, i encara més si les volem dir juntes en una mateixa frase…

Això és el que coneixem com a embarbussaments. En castellà en diem “trabalenguas”. En anglès li diem “tongue twister”.

A classe de música n’he practicat alguns, us els deixem al Sonabloc perquè practiqueu:

  • Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
  • Uni, dori, teri, coteri, mata la beri, viri virom.
  • En Pinxo li va dir a en Panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?”. I en Panxo li va dir a en Pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”.

Uns trucs per algunes paraules:

  • Si us costa dir “ple“, practiqueu dient: “pelé, pelé, pelé, pelé…”, cada cop més ràpid, fins que acabi sonant “ple”.
  • Si us costa dir “bre“, practiqueu dient: “beré, beré, beré, beré…”, cada cop més ràpid, fins que acabi sonant “bre”.

 

I pels que voleu més embarbussaments, aquí teniu:

  • Plou poc, però pel poc que plou, plou prou.
  • Duc pa sec al sac, m’assec on soc, i el suco amb suc.
  • Un tigre, dos tigres, tres tigres.
  • Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés,
    es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.
  • Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
  • Tres tristes tigres tragaban trigo en un trigal.
  • El cielo está enladrillado ¿quién lo desenladrillará? El desenladrillador que lo desenladrillare, buen desenladrillador será.
  • She sells seashells by the seashore
  • I scream, you scream, we all scream for ice cream.

AUDICIÓ Kiss the Sky

Posted by

Aquesta setmana a cicle superior hem escoltat la cançó de Jason Derulo: “Kiss the Sky”.

Hem vist que comença amb un ritme bàsic que es va repetint:

RITME 1: Nec – Cur Cur – Cur Cur – Semi Cur

 

I després hem afegit un segon ritme, picant de mans:

RITME 2: (Silenci) – Nec – (Silenci) – Nec

 

Us deixo el vídeo de la cançó. Practiqueu perquè seguirem treballant amb ella la propera setmana!

Cantània 2021 VIRTUAL – 09 Adeu

Posted by

La penúltima cançó de Cantània és “Adeu”.

Està protagonitzada per la Sara i veureu que nosaltres tenim poca lletra i coreo.

 

Aquí podeu veure la lletra d'”Adeu”

 

[Sara: He entès que creixes quan dones.
He vist que amb presses fas tard.
He conegut les persones. He après a valorar l’art.
M’he encantat amb l’aigua clara, mirant la pluja i la neu.
Ara queda un repte encara: Ara toca aprendre a dir adeu.]

[Cors 1,2: . .Costa tant dir adeu…]

.  .Costa tant dir adeuu.

.  .Costa tant dir adeuu.

A-deu, Mar-ceeee|eeeel
(p) .  .  .  A-deu…

[Marcel: Sara... Sara! Que no hi ets? Sara!!!
Gina: (Mirant el cor) Mireu: per fi ve en Marcel a jugar amb nosaltres!]

COR TUTTI (Cridant d’alegria):
Visca! Sí!

[Gina: Vine, que juguem a corre-salta!
 (En Marcel mira el mòbil amb cara d’espant. Després mira la Gina, que ha marxat corrents. Es fica el mòbil a la butxaca i la segueix.)]

 

Adeu (lletra i veus) … … …… … … .. … … .. … … .. … … ….. .. …… .. …

 

Adeu (instrumental) … … …… … … .. … … .. … … .. … … ….. .. …… .. …

 

Adeu (lletra + coreografia) … … …… … … .. … … .. … … .. … … ….. .. …… .. …