Ja hem vist que tota la música conté sempre una pulsació, que és el ritme més bàsic, semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…). Sovint, sense adonar-nos, el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.
Dibuixat seria així, per exemple:
Relació entre pulsació i ritme
Les pulsacions d’una cançó no són totes iguals. Sempre hi ha algunes que sonen més fort, amb més intensitat i energia. Mentre altres pulsacions són més discretes, menys fortes. Per diferenciar-les, parlem de pulsacions fortes i pulsacions dèbils.
Ritme binari
Si sentim, en les pulsacions d’una cançó, que una és forta i la següent dèbil, forta, dèbil, forta, dèbil… diem que la cançó té un ritme binari. L’exemple més típic són les marxes, ideades originalment per fer marxar les tropes de l’exèrcit. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 1, 2, 1, 2…
Dibuixat seria així:
Escoltem alguns exemples de ritme binari:
Marxa Radetzky (Johann Strauss, 1848)
Dirigeix (a l’orquestra i al públic) en Georges Prêtre, amb 85 anys!
Rondo Alla Turca (Turkish March) (W.A. Mozart, 1783)
És el tercer moviment de la Sonata per a piano núm. 11 en la major
Napoleó + Ciclista de pega (Reggae per Xics)
El lleó no em fa por (El cançoner del Mic)
I també el Sol, solet, La lluna i la pruna, Joan del Riu (Binari 6/8), En Joan ve de la cuina…
Ritme ternari
Si, en canvi, en una cançó sentim que les pulsacions són una forta i les dues següents dèbils, forta, dèbil, dèbil, forta, dèbil, dèbil… diem que la cançó té un ritme ternari. L’exemple més típic són els valsos, que es poden ballar amb la dansa que té el mateix nom, el vals. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 3, 1, 2, 3, 1, 2, 3…
Dibuixat seria així:
. . . . . . . . . . . . . . .
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3 …
Escoltem alguns exemples ritme ternari:
Sang vienesa (Johann Strauss, fill)
Y Nos Dieron las Diez (Joaquin Sabina)
Muntanyes del Canigó (Marina Rossell)