Aquesta setmana a música hem estat treballant la PULSACIÓ.
Hem vist que la pulsació es la unitat de ritme bàsica per seguir qualsevol cançó. És semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…).
Hem vist també que, sense saber-ho, ja sabíem seguir la pulsació… moltes vegades el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.
Per poder cantar, ballar i fer coreografies en grup és imprescindible escoltar bé la música per seguir tots la pulsació i anar tots a una!
A continuació us deixo la música que hem utilitzat per practicar la pulsació:
Bruno Mars – The Lazy Song (Official Music Video)
El mejor concierto de Bruno Mars que te dejará sorprendido
BrunoMars – Best Songs Collection 2022 – Greatest Hits Songs of All Time – Music Mix Playlist 2022
I la música del curs passat, en el que vam escoltar al rei del pop, Michael Jackson!
Ja hem vist que tota la música conté sempre una pulsació, que és el ritme més bàsic, semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…). Sovint, sense adonar-nos, el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.
Dibuixat seria així, per exemple:
. . . . . . . . . . . .
tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac
Relació entre pulsació i ritme
Les pulsacions d’una cançó no són totes iguals. Sempre hi ha algunes que sonen més fort, amb més intensitat i energia. Mentre altres pulsacions són més discretes, menys fortes. Per diferenciar-les, parlem de pulsacions fortes i pulsacions dèbils.
Ritme binari
Si sentim, en les pulsacions d’una cançó, que una és forta i la següent dèbil, forta, dèbil, forta, dèbil… diem que la cançó té un ritme binari. L’exemple més típic són les marxes, ideades originalment per fer marxar les tropes de l’exèrcit. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 1, 2, 1, 2…
Dibuixat seria així:
. . . . . . . . . . . .
1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
Escoltem alguns exemples de ritme binari:
Marxa Radetzky (Johann Strauss, 1848)
Dirigeix (a l’orquestra i al públic) en Georges Prêtre, amb 85 anys!
Rondo Alla Turca (Turkish March) (W.A. Mozart, 1783)
És el tercer moviment de la Sonata per a piano núm. 11 en la major
Napoleó + Ciclista de pega (Reggae per Xics)
El lleó no em fa por (El cançoner del Mic)
I també el Sol, solet, La lluna i la pruna, Joan del Riu (Binari 6/8), En Joan ve de la cuina…
Ritme ternari
Si, en canvi, en una cançó sentim que les pulsacions són una forta i les dues següents dèbils, forta, dèbil, dèbil, forta, dèbil, dèbil… diem que la cançó té un ritme ternari. L’exemple més típic són els valsos, que es poden ballar amb la dansa que té el mateix nom, el vals. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 3, 1, 2, 3, 1, 2, 3…
Els instruments de l’orquestra simfònica no només interpreten música clàssica, també són les encarregades d’acompanyar les pel·lícules que tant ens agraden, afegint la música de la banda sonora. És la música que apareix a l’inici, al final i també acompanya moltes de les escenes. Especialment les més emocionants.
Quan llegim o sentim a parlar d’una Banda Sonora Original (BSO) ens referim a la versió gravada per a la pel·lícula (la mateixa que escoltem mentre veiem la pel·lícula). També es pot comprar en CD o escoltar online.
Però les bandes sonores també es poden anar a escoltar en directe interpretades per una orquestra simfònica. A continuació, uns quants exemples.
Star Wars / Rattle (de John Williams)
Interpretat per la Berliner Philharmoniker (Alemanya)
Star Wars / Imperial March (de John Williams)
Interpretat per la Vienna Philharmonic Orchestra (Àustria)
Pirates del Carib 1 (de Klaus Badelt)
Interpretat per la Auckland Symphony Orchestra (Nova Zelanda)
Harry Potter i la pedra filosofal / “Hedwig’s theme” (de John Williams)
Interpretat per la Ensemble Symphonique Neuchâtel (Suïssa)
The Pink Panther (de Henry Mancini)
Interpretat per la USP-Filarmônica (Brasil)
The Avengers (de A. Silvestri)
Interpretat per la FSO-Film Symphony Orchestra (Espanya)
Interstellar (de Hans Zimmer)
Live on Tour 2017 O2 Prague
Interstellar / “First Step” (de Hans Zimmer)
Versió per orgue i piano de David Robertshaw
BSO Interstellar ( de Hans Zimmer) – Full Album
En aquesta pel·lícula un grup d’astronautes abandonen la Terra i els seus éssers estimats per viatjar a través d’un forat de cuc a la recerca d’una nova llar per la humanitat. La seva banda sonora et transporta deseguida a l’espai…
BSO The Da Vinci Code / “Chevaliers De Sangreal” (de Hans Zimmer)
Apareix al final i és el tema principal. Aquesta peça es reprodueix al final de la pel·lícula quan Langdon s’adona de la dualitat del mapa del cryptex i descobreix la ubicació actual del Grial, el lloc de descans final de Maria Magdalena…
BSO Transformers/”Arrival to Earth” (de Steve Jablonsky)
Sona quan els Autobots entren a l’atmosfera terrestre i assumeixen els seus modes alternatius abans de trobar-se amb Bumblebee, Sam Witwicky i Mikaela Banes. També n’apareix un fragment en dos moment més de la pel·lícula. I s’utilitza el tema a quatre pel·lícules més de la saga (Transformers: Revenge of the Fallen, Transformers: Dark of the Moon, Transformers: Age of Extinction i Transformers: The Last Knight).
I MÉS…
Harry Potter / “Hedwig’s Theme” (de John Williams) – Vienna Philharmonic feat. Anne-Sophie Mutter
Una adaptació per a violí i orquestra, dirigida pel mateix John Williams i interpretada al violí per la gran Anne-Sophie Mutter.
Hi ha paraules que poden costar una mica de dir, i encara més si les volem dir juntes en una mateixa frase…
Això és el que coneixem com a embarbussaments. En castellà en diem “trabalenguas”. En anglès li diem “tongue twister”.
A classe de música n’he practicat alguns, us els deixem al Sonabloc perquè practiqueu:
Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
Uni, dori, teri, coteri, mata la beri, viri virom.
En Pinxo li va dir a en Panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?”. I en Panxo li va dir a en Pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”.
Uns trucs per algunes paraules:
Si us costa dir “ple“, practiqueu dient: “pelé, pelé, pelé, pelé…”, cada cop més ràpid, fins que acabi sonant “ple”.
Si us costa dir “bre“, practiqueu dient: “beré, beré, beré, beré…”, cada cop més ràpid, fins que acabi sonant “bre”.
I pels que voleu més embarbussaments, aquí teniu:
Plou poc, però pel poc que plou, plou prou.
Duc pa sec al sac, m’assec on soc, i el suco amb suc.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés,
es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Tres tristes tigres tragaban trigo en un trigal.
El cielo está enladrillado ¿quién lo desenladrillará? El desenladrillador que lo desenladrillare, buen desenladrillador será.
She sells seashells by the seashore
I scream, you scream, we all scream for ice cream.
A l’anterior article Dansa Urbana / Street Dance I us explicàvem que la música urbana que va anar apareixent al llarg del s.XX i XXI va venir acompanyada de dansa urbana.
A l’actualitat es practiquen molts estils que es poden incloure dins de l’anomenat Street dance, un estil de dansa urbana, fruit de la combinació del hip hop, el break dance, el b-boying, el popping (ball amb efectes robòtics) i molts altres.
Avui us deixem, en primer lloc, un recull de l’evolució de la dansa urbana entre 1950 i 2019 a càrrec de Ricardo Walker.
I a continuació uns exemples de Popping i Break Dance. Que ho disfruteu!
The Evolution of Dance – 1950 to 2019 – By Ricardo Walker’s Crew
Beat it | Dubstep | Popping John & Ricardo Walker
Men Whitout Hats – Safety Dance Remix – Robot Dance Vs. Break Dance
Aquesta setmana hem escoltat a Little Richard, un dels més importants músics de rock and roll, del que mereixeria ser també ser el rei (títol però, que té Elvis).
El mateix Little Richard es considerava “El Rei Predicador del Rock & Roll, Rythm & Blues i Soul”.
A continuació podeu escoltar alguna de les seves cançons més conegudes: Lucille, Tutti Frutti i Long Tall Sally.
Compositor: Albert Collins, Little Richard
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Lucille
Any de publicació: 1957
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
Compositor: Little Richard, Dorothy LaBostrie
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Tutti frutti
Any de publicació: 1955
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
Compositor: Enotris Johnson, Robert Blackwell & Richard Penniman
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Long Tall Sally
Any de publicació: 1956
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
