Dia de les llengües maternes

El 21 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM).

Sabíeu que a la gran família que som tots, a l’escola Mestres Montaña, parlem més de 20 llengües diferents?

A continuació trobareu alguns exemples en forma de cançons (i un ball!) de només algunes d’aquestes llengües:

  • Wòlof
  • Francès
  • Àrab
  • Pulou
  • Gallec
  • Soninke
  • Mandinga (aquí trobareu el ball!)

 

Quina us ha agradat més? El que diuen està bé o no us agrada?

Ens voleu recomanar alguna cançó en la llengua que parleu a casa?

Deixeu el vostre comentari amb el vostre nom!

 

Llengua WÒLOF (Senegal)

 

Llengua WOLOF – Seetoo Seet Aby Ndour ft. Nder et Ndiole (*)

 

 

Llengua FRANCESA

 

Llengua FRANCESA – ZAZ & PABLO ALBORAN – Sous le ciel de Paris

 

 

Llengua ÀRAB (Marroc, Algèria)

 

Llengua ÀRAB – Khaled – C’est La Vie (*)

 

Llengua ÀRAB – Faouzia singing arabic| Desert Rose (*)

 

 

Llengua PULOU (de Senegal fins Camerún i Sudan)

 

Llengua PULOU – Wally B . Seck – WURUS (version afro)

 

 

Llengua GALLEGA

 

Llengua GALLEGA – Tanxugueiras – “Terra”

 

 

Llengua SONINKE (Senegal)

 

 

Llengua SONINKE – Linky Lk – Demdem

 

 

Llengua MANDINGA

 

Llengua MANDINGA – Eddy Kenzo – Kadondo

 

 

MÉS CANÇONS

 

Llengua WOLOF – Wally B. Seck – Natural Love

 

Llengua WOLOF – Youssou N’dour – Li ma weesu

 

Batch Gueye – Bamba

 

Batch Gueye – Sikare Baye Fall (Baye Fall Griot Chant)

 

Llengua ÀRAB – Asma Lmnawar … Andou Zine(*)

 

Llengua ÀRAB – Namir … Ya Haly

 

Llengua ÀRAB – Cheb Khaled Feat Pitbull – Hiya Hiya

 

Llengua ÀRAB – Mix arabic and flamenco music. Increible

 

Llengua SONINKE – Balemé Kandji Traoré – Khadi Sape Yidi

 

 

El projecte

https://en.wikipedia.org/wiki/Soninke_people

The Rules of Life from a modern-day West African Griot

 

MÚSICA CLÀSSICA Guia d’orquestra per a joves

A l’article sobre l’orquestra i les bandes sonores i amb el conte musical de Pere i el llop ens vam familiaritzar amb els instruments de l’orquestra i les diferents sonoritats de les seves seccions (corda, vent-fusta, vent-metall i percussió).

Avui us compartim l’obra publicada l’any 1945 pel compositor britànic Benjamin Britten (inspirada en una melodia de Henry Purcell). Es titula “The Young Person’s Guide to the Orchestra” i està dedicada als nois i noies, amb la idea d’entretenir i alhora descobrir les seccions i diferents instruments d’una gran orquestra.

SECCIONS DE L’ORQUESTRA:

 

La melodia principal és interpretada per les diferents seccions de l’orquestra per poder diferenciar els timbres i característiques de cadascuna d’elles.

D’aquesta obra s’han fet diferents enregistraments, en recollim uns quants, seleccionats per diferents raons:

 

The Young Person’s Guide to the Orchestra (Guía orquestal para los jóvenes), de Benjamin Britten

En aquest vídeo es mostren, amb gràfics i dibuixos molt clars, els diferents instruments i les famílies que els agrupen.

 

Guía Orquestal de la juventud – Guía de audición

En aquest vídeo s’explica i es mostra, en primer pla, cada instrument mentre sona.

 

Instruments of the Orchestra

Aquesta gravació és històrica, perquè és la primera que es va fer d’aquesta obra de Benjamin Britten.

Interpretada per la London Symphony Orchestra, tot just acabada la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Els intèrprets encara no havien estat desmobilitzats de l’exèrcit…

 

GUIA DIDÀCTICA Guía de orquesta para jóvenes – Teatro Real

 

TEMA PRINCIPAL: https://images.app.goo.gl/8tF42eDuVckFRfdf9

 

RITMES Binaris i Ternaris

Ja hem vist que tota la música conté sempre una pulsació, que és el ritme més bàsic, semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…). Sovint, sense adonar-nos, el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.

Dibuixat seria així, per exemple:

                 .      .      .      .      .      .      .      .      .      .      .      .
                tic  tac  tic  tac  tic  tac   tic  tac  tic  tac  tic  tac

 

Relació entre pulsació i ritme

Les pulsacions d’una cançó no són totes iguals. Sempre hi ha algunes que sonen més fort, amb més intensitat i energia. Mentre altres pulsacions són més discretes, menys fortes. Per diferenciar-les, parlem de pulsacions fortes i pulsacions dèbils.

 

Ritme binari

Si sentim, en les pulsacions d’una cançó, que una és forta i la següent dèbil, forta, dèbil, forta, dèbil… diem que la cançó té un ritme binari. L’exemple més típic són les marxes, ideades originalment per fer marxar les tropes de l’exèrcit. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 1, 2, 1, 2…

Dibuixat seria així:

                           .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .
                           1   2   1   2   1    2   1   2   1    2   1   2

 

Escoltem alguns exemples de ritme binari:

 

Marxa Radetzky (Johann Strauss, 1848)

Dirigeix (a l’orquestra i al públic) en Georges Prêtre, amb 85 anys!

 

Rondo Alla Turca (Turkish March) (W.A. Mozart, 1783)

És el tercer moviment de la Sonata per a piano núm. 11 en la major

 

Napoleó + Ciclista de pega (Reggae per Xics)

 

El lleó no em fa por (El cançoner del Mic)

 

I també el Sol, solet, La lluna i la pruna, Joan del Riu (Binari 6/8), En Joan ve de la cuina…

 

Ritme ternari

Si, en canvi, en una cançó sentim que les pulsacions són una forta i les dues següents dèbils, forta, dèbil, dèbil, forta, dèbil, dèbil… diem que la cançó té un ritme ternari. L’exemple més típic són els valsos, que es poden ballar amb la dansa que té el mateix nom, el vals. Són cançons que podem seguir fàcilment contant: 1, 2, 3, 1, 2, 3, 1, 2, 3…

Dibuixat seria així:

                           .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .

1    2   3   1   2   3   1   2   3    1   2   3   1   2   3 …

 

Escoltem alguns exemples ritme ternari:

 

Sang vienesa (Johann Strauss, fill)

 

Y Nos Dieron las Diez (Joaquin Sabina)

 

Muntanyes del Canigó (Marina Rossell)

MÚSICA CLÀSSICA Bandes Sonores

Els instruments de l’orquestra simfònica no només interpreten música clàssica, també són les encarregades d’acompanyar les pel·lícules que tant ens agraden, afegint la música de la banda sonora. És la música que apareix a l’inici, al final i també acompanya moltes de les escenes. Especialment les més emocionants.

Quan llegim o sentim a parlar d’una Banda Sonora Original (BSO) ens referim a la versió gravada per a la pel·lícula (la mateixa que escoltem mentre veiem la pel·lícula). També es pot comprar en CD o escoltar online.

Però les bandes sonores també es poden anar a escoltar en directe interpretades per una orquestra simfònica. A continuació, uns quants exemples.

 

Star Wars / Rattle (de John Williams)

Interpretat per la Berliner Philharmoniker (Alemanya)

 

Star Wars / Imperial March (de John Williams)

Interpretat per la Vienna Philharmonic Orchestra (Àustria)

 

Pirates del Carib 1 (de Klaus Badelt)

Interpretat per la Auckland Symphony Orchestra (Nova Zelanda)

 

Harry Potter i la pedra filosofal / “Hedwig’s theme” (de John Williams)

Interpretat per la Ensemble Symphonique Neuchâtel (Suïssa)

 

The Pink Panther (de Henry Mancini)

Interpretat per la USP-Filarmônica (Brasil)

 

The Avengers (de A. Silvestri)

Interpretat per la FSO-Film Symphony Orchestra (Espanya)

 

Interstellar (de Hans Zimmer)

Live on Tour 2017 O2 Prague

 

Interstellar / “First Step” (de Hans Zimmer)

Versió per orgue i piano de David Robertshaw

 

BSO Interstellar ( de Hans Zimmer) – Full Album

En aquesta pel·lícula un grup d’astronautes abandonen la Terra i els seus éssers estimats per viatjar a través d’un forat de cuc a la recerca d’una nova llar per la humanitat. La seva banda sonora et transporta deseguida a l’espai…

 

BSO The Da Vinci Code / “Chevaliers De Sangreal” (de Hans Zimmer)

Apareix al final i és el tema principal. Aquesta peça es reprodueix al final de la pel·lícula quan Langdon s’adona de la dualitat del mapa del cryptex i descobreix la ubicació actual del Grial, el lloc de descans final de Maria Magdalena…

 

BSO Transformers/”Arrival to Earth” (de Steve Jablonsky)
Sona quan els Autobots entren a l’atmosfera terrestre i assumeixen els seus modes alternatius abans de trobar-se amb Bumblebee, Sam Witwicky i Mikaela Banes. També n’apareix un fragment en dos moment més de la pel·lícula. I s’utilitza el tema a quatre pel·lícules més de la saga (Transformers: Revenge of the Fallen, Transformers: Dark of the Moon, Transformers: Age of Extinction i Transformers: The Last Knight).

 

I MÉS…

 

Harry Potter / “Hedwig’s Theme” (de John Williams) – Vienna Philharmonic feat. Anne-Sophie Mutter

Una adaptació per a violí i orquestra, dirigida pel mateix John Williams i interpretada al violí per la gran Anne-Sophie Mutter.

 

MÚSICA URBANA La música Pop II

A l’anterior article sobre la música pop, havíem vist les seves característiques:

  • Format bàsic d’estructura senzilla, melòdica i que s’enganxa.
  • Cançons de curta durada i fàcils de recordar.
  • La instrumentació es compon habitualment de guitarra, bateria, baix i teclats.
  • La veu té un paper important: veu principal i cor.
  • És un fenomen de masses a escala mundial.

 

I havíem parlat dels artistes i grups destacats als anys 70, 80 i 90.

Avui anirem més enrere, per parlar dels inicis del pop, als anys 50 i el boom del pop als anys 60 amb The Beatles.

 

Comencem amb un vídeo que recull fragments de les cançons més famoses al llarg de la dècada de 1960. Com veureu, fins a 1967 molts televisors encara eren en blanc i negre…

 

Most Popular Song Each Month in the 60s

 

I una mica més enrere, a la dècada de 1950, la música pop va tenir molts èxits. Els televisors a colors començaven a aparèixer als Estats Units, però moltes gravacions encara eren en blanc i negre.

 

Most Popular Song Each Month in the 50s

 

The Beatles – She Loves You (REMASTERED – Best Quality ever!)

 

The Beatles – I Want To Hold Your Hand (The Ed Sullivan Show 2/9/64)

 

 

I abans del pop, que escoltava la gent al gramòfon, a la ràdio i a les sales de ball?

Música melòdica o de ball, amb instrumentació sobretot orquestral.

Però també havia començat a sonar i ballar-se el rock’nroll!

A continuació teniu alguns exemples.

 

Greatest Songs of 1950s

 

100 Songs Kids in the ’50s Grew Up With

 

Top Songs of 1940

 

Gramòfon (Plat giratori. 1888-1980)

16,377 Gramophone Record Stock Photos, Pictures & Royalty-Free Images - iStock

 

Fonògraf (Cilindre cobert de cera. 1870-1888)

diferencia fonografo y gramofono

 

 

 

Tocadisc (1925-actualitat)

Audio Technica Atlp60x - Bandeja Giradisco - Tocadisco Nuevo

 

 

 

Cançó d’aniversari – Moltes felicitats! Happy birthday!

Per a celebrar un aniversari cantem molt sovint una cançó popular: Moltes Felicitats / Cumpleaños feliz / Happy birthday, però… us havíeu imaginat de quantes maneres es pot interpretar?

Aquí en teniu uns quants exemples!

 

Swing version

 

Dixieland Jazz version

 

Classical version

 

Muppet Rock style

 

Punk style

 

Smurfs style

 

Hard Rock style

 

Metal version

 

A capella version

 

Mariachi version

 

Gospel version

 

Elvis version

 

The Beatles version

 

Reggae version

MÚSICA URBANA La música Pop I

La música pop és un gènere de música urbana (o popular) que va tenir el seu origen a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, a Anglaterra, com una derivació del rock and roll, en combinació amb altres gèneres musicals que estaven de moda en aquell moment. El pop està orientat a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzat i, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica.

El mot pop es va popularitzar als anys seixanta com a terme definidor de diversos moviments culturals que volien ser trencadors, com per exemple el pop-art d’Andy Warhol.

Característiques

La música pop és molt sintètica, amprant sovint elements d’altres estils com l’urban, el dance, el rock, la música llatina o el folk. Tot i això, hi ha elements essencials que defineixen al pop:

  • Format bàsic d’estructura senzilla, melòdica i que s’enganxa.
  • Cançons de curta durada i fàcils de recordar.
  • La instrumentació es compon habitualment de guitarra, bateria, baix i teclats.
  • La veu té un paper important: veu principal i cor.
  • És un fenomen de masses a escala mundial.

Artistes destacats (anys 70, 80, 90)

A partir dels anys setanta, entre els diversos grups i intèrprets que han practicat el pop i les seves derivacions, us cal destacar Michael Jackson (el rei del POP) i Madonna (la reina del POP).

Stevie Wonder, Whitney Houston, Pet Shop Boys, ABBA, Tequila, Alejandro Sanz, Britney Spears, Lady Gaga, Ricky Martin, Shakira… són noms d’altres artistes del Pop.

Michael Jackson (el rei del POP) – Billie Jean (en directe 1997)

(No us perdeu a partir del minut 8:30 el solo de ball)

 

Madonna (la reina del POP) – Vogue (en directe 1990)

 

Stevie Wonder – Superstition – Live Hyde Park 2010

 

Whitney houston – I have nothing – live! [billboard 1993]

 

Pet Shop Boys – Go West (en directe 1994)

 

ABBA – The Winner Takes It All (en directe 1980)

 

Tequila – Me vuelvo loco (1979)

 

Alejandro Sanz – Corazón Partío (en directe 1998)

 

Britney Spears – Baby One More Time (en directe 1999)

 

Lady Gaga – Paparazzi (en directe 2009)

 

Ricky Martin – Livin’ La Vida Loca (en directe 2015)

 

En el següent article us mostrem els artistes i cançons destacades als anys 70, 80 i 90: MÚSICA URBANA La música Pop I

PER SABER-NE Més:
https://es.slideshare.net/angiek95/historia-del-pop

http://www.bfacemag.es/musica/la-evolucion-del-pop/

MÚSICA DEL MÓN Ball africà

 

Five(ish) Minute Dance Lesson – African Dance: Dancing on the Clock

La Rujeko ens acosta l’estil africà, a partir de les hores del rellotge.

 

Taller de dansa africana (amb Khaly Thioune)

En Khaly ens ensenya dos balls tradicionals africans:

  • Dulumba (Guinea i sud del Senegal)
  • Sabar / Barambai (Senegal)

 

DANSA TRADICIONAL (ANGOLA) – Kabetula

CANÇÓ Epo Sa Cata Pabo Manda Mum

 

DANSA TRADICIONAL (ANGOLA) – Kabetula-Kapreco

CANÇÓ Não Não Senhor

SANTA CECÍLIA 2021

El pròxim 22 de novembre celebrem el dia de la música, Santa Cecília!

 

Cada any dediquem aquell dia, a l’escola, a fer i escoltar música.

Enguany, tenim la sort de comptar amb un grup de percussió i dansa africana: Ngomez Nokass.

Us deixem el cartell del concert i una cançó interpretada aquest grup. Anem escalfant motors!

 

 

Ngomez Nokass – Diambaléo

Dansa Urbana / Street Dance II

 

A l’anterior article Dansa Urbana / Street Dance I us explicàvem que la música urbana que va anar apareixent al llarg del s.XX i XXI va venir acompanyada de dansa urbana.

A l’actualitat es practiquen molts estils que es poden incloure dins de l’anomenat Street dance, un estil de dansa urbana, fruit de la combinació del hip hop, el break dance, el b-boying, el popping (ball amb efectes robòtics) i molts altres.

Avui us deixem, en primer lloc, un recull de l’evolució de la dansa urbana entre 1950 i 2019 a càrrec de Ricardo Walker.

I a continuació uns exemples de Popping i Break Dance. Que ho disfruteu!

 

The Evolution of Dance – 1950 to 2019 – By Ricardo Walker’s Crew

 

Beat it | Dubstep | Popping John & Ricardo Walker

 

Men Whitout Hats – Safety Dance Remix – Robot Dance Vs. Break Dance

 

Música per improvisar – Battle dance