Després de descobrir el rostre ciclàdic (a “No veus quin cap més antic?“), la Clara observa una nova escultura. Es tracta d’un nen, que es toca el peu…

Què li deu passar?

Clica per saber més sobre aquesta escultura

Escolta la cançó

Lletra de la cançó

Clara: Qui és aquest? CORS: Qui és aquest nen, àvia Blanca?

Clara: I què fa? CORS: I què fa tocant-se el peu?

….

(Àvia: Com que té la vista fina de ben segur que se la treu.)

Clara: Àvia! .

CORS: . .Una espina de peix?

….

(Àvia: No pateixis però que mai . dins la carn no es farà vella)

Blanca+CORS:

. Aquest nen que va ben nu

D’una espina al tou del peu

I si ell sol no se la treu

Haurà d’ajudar-li algú.

Versió instrumental

Després de visitar el món de la pintura, la Blanca i la Clara passen al món de l’escultura. Apareixen davant un rostre ciclàdic (de les illes Cíclades, a Grècia, entre els anys 2600 i 1000 aC).

És una escultura molt antiga, però sembla moderna, i sembla representar un rostre jove.

Cap i coll d’una figureta de marbre (Museu d’art ciclàdic).

Clica per veure més imatges d’escultures ciclàdiques.

Escolta la cançó

Lletra de la cançó

| 8 | 8 |

COR 1: ¿No veus quin cap més antic
COR 2: i quina cara més jove?
COR 3: ¿No fari-es un pessic
COR 4: a aquesta galta tan tova?

Sense boca, cap orella,
no té ulls, sols una nàpia.
Ni la testa d’una ovella
tindrà mai tanta prosàpia.

| 6 |

COR 1: Sembla un ésser del tot cor,
COR 2: delicat com un gerani.
COR 3: Sembla un fill de Henry Moore
COR 4: o un parent de Modigliani.

Que el que té cinquanta segles
pot semblar-nos ben modern.
L’art, de sempre, trenca regles:
¿On hi ha el cel? ¿On és, l’infern?

|6|

CORS 2 i 3: ¿No veus quin COR 1: ¿No veus quin cap més antic?
CORS 2 i 3: i quina cara més jove?
CORS 2 i 3: ¿No faries COR 1: ¿No fari-es un pessic
COR 2 i 3: a aquesta galta tan tova?

SenSENse boBOca, capCAP oreRElla,
noNO té ullsULLS, sols uUna nàNÀpia.
NiNI la tesTESta d’uD’Una oveVElla
tinTINdrà maiMAI tantaTA prosàSÀpia.

(. Sen . | . bo . | . cap . | . re . | . no . | . ulls . | . u . | . nà

. Ni . | . te . | . d’u . | . ve . | . tin . | . mai . | . ta . | . sà)

|6|

CORS 2 i 3: Sembla un és COR 1: Sembla un és-ser del tot cor,
CORS 2 i 3: delicat com un gerani.
CORS 2 i 3: Sembla un fill COR 1: Sembla un fill de Henry Moore
COR 2 i 3: o un parent de Modigliani.

Que elQUE’L que téTÉ cinquanQUANta seSEgles
potPOT semblarBLAR-nos benBEN modernDERN.
L’artL’ART, de semSEMpre, trenTRENca reREgles:
¿OnON hi ha el celCEL? ¿On ésÉS, l’infernFERN?

(. Que’l . | . té . | . quan . | . se . | . pot . | . blar . | . ben . | . dern

. L’art . | . sem . | . tren . | . re . | . On . | . cel . | . és . | . fern)

Versió instrumental

Per saber-ne més:

GRECIA (Las Islas Cícladas) – Documentales

Cabeza cicládica, 16 cm.

CYCLADIC Civilization | Folded-arm Figures

Athens: The Cycladic Museum of Art

La Blanca i la Clara observen un nou quadre, on hi apareix un vailet. I la Clara es fa diverses preguntes.

Pregunteu-vos també: Què està fent el vailet? On és? Què està pensant? I a la resta de l’escena, què hi passa?

Isidre Nonell: “Pobre vailet”

Escolta la cançó

LLETRA DE LA CANÇÓ “Pobre vailet”

CLARA:
Pobre vailet
de cara trista
i gorra blava.
Deu ser el fillet
d’algun artista,
i passa gana.

COR:
Sembla un nen savi,
sembla un entès.
No cal que el llavi
li hagi dit res.

Sembla manyac,
de cor ben net.
¿Dorm dins un sac?
¿El glaça el fred?

BLANCA:
Du una jaqueta per la creixença.
Pobre minyó!
¿Veu cap galeta?
Potser és que pensa
en un crostó!

CLARA:
I les sabates li fan badall de sucar al toll
i apartar rates.
—pobre vailet!—.
Fa veu de poll.

[Instrumental]

BLANCA:
Feta de lluita, té molt sentit la vida, al·lot.
De fuita en fuita,
recorda el kid
del gran Charlot.

CLARA:
És la persona que em cau més bé
del món pintat!
Fa una carona com d’esparver,
el molt salat!

COR:
Sembla un nen savi,
sembla un entès.
No cal que el llavi
li hagi dit res.
Sembla manyac,
de cor ben net.
¿Dorm dins un sac?
¿El glaça el fred?

Versió instrumental

Després de visitar el quadre de Miró i el de Pollock, la Clara i la Blanca arriben a un quadre ple de cavalls, què creieu que hi està passant, en aquest quadre?

És un quadre de Paolo Uccello, titulat “Batalla de San Romano”. Heu vist tots els detalls? Quin moment de la batalla va voler pintar? …

Escolta la cançó

Lletra de la cançó

Recordeu: els punts marquen pulsacions de silenci.

Les vocals repetides marquen pulsacions que cal allargar la sílaba.

> Intro (flauta piccolo)

. . Cavalls de pelatge blanc, 

. . Cavalls de color de cendraa. 

. . Cavalls rojos com el fang. 

. . Molts cavalls, cavalls de gueerra. 

(¿Per fer guerra, aquests cavalls? 

. Si ells estimen el passeig! 

. Trot petit    de baixar valls, 

galop llarg fins a un rabeig.) 

. . N’hi ha de blancs, de color ceendra 

. . i d’un roig encès de sang… 

. . Són els ferms cavalls de gueerra, 

. . poderosos com un tanc. 

Els cavaalls que m’agraaadeeen 

són aquells del prat anglès . . . 

Si no corren, potser baaadeeen 

amb un núvol de no reees . . . 

Croc catroc, catroc catric: 

. . Si calciguen armaduura, 

sota (hi ha un cor) eneemiiic. 

. . Volen carn, dolça pastura! 

No: el que volen és la joia 

. d’abeurar-se i menjar alfals. 

. I que els muunti alguuna nooia, 

pel verd clar d’alguns verals. 

. . Quins reniills de cavaalls boojos! 

. . I és que (jaa en)sumen laa saaang! 

. . En tropeell: blaancs, grisos, roojos. 

. . (que els ferits moooren al faaang). 

Entremig de tantes llaaanceees, 

cavalls grassos de la mort . . . 

El destí té unes balaaanceees: 

dos platets de vària sort. 

. . Vull un móon sen(se els) eestraaalls 

. . odioosoos de cap gueerra, 

. . Jo voldriiaa que la teerra 

. . estimées seempre els cavaaalls! 

. . Jo voldriiaa que la teerra 

. . estimées . seem . (pre els) . caa . vaaa|aaa|aaa|aaa|alls!

Versió instrumental

La vuitena cançó de Cantània està inspirada en Jackson Pollock. Va ser un pintor americà que va crear una nova manera de pintar: utilitzava teles molt grans, sobre les que caminava i deixava regalimar pintura amb cubells foradats, pinzells, pals… És la tècnica anomenada Dripping (regalim o goteig).

Pollock escoltava música mentre pintava. I no era tan important el resultat final com el procés de creació, una manera d’expressar els sentiments mentre estem pintant.

Els seus quadres són abstractes, no representen un objecte o idea en concret, i molts no tenen títol (perquè així qui mira pot deixar-se endur pels seus propis pensaments i sentiments).

Aquesta cançó de Cantània (“Pollock”) també és abstracte, ja que no té lletra ni melodia clara, sinó diferents sonoritats que ens poden suggerir diferents emocions… I veureu que es fa servir una escriptura musical no convencional.

La Blanca li explica a la Clara que poden anar al quadre que vulgui. La Clara recorda un quadre de Jackson Pollock que està exposat al museu Metropolitan de Nova York.

Escolta la cançó

Què haurem de fer el COR 1 en aquesta cançó?

• COR 1: FEM PICAR ELS DITS, primer fluix i cada cop més fort. S’hi van afegint els cors 4,3 i 2.
• El cor 4 comença a fer espetegar la llengua, i ens afegim el
• COR 1 ESPETEGUEM LA LLENGUA i després el cor 2.
• El cor 3 comença a xiuxiuejar, i després el
• COR 1 també XIUXIUEGEM DIENT: “ES-QUITX, ES-QUITX, ES-QUITX…”
• S’afegeixen els cors 2 i 4. Finalment,
• COR 1 TORNEM A FER PICAR ELS DITS. I cada cop més fluix, fins que s’acaba la cançó.

Versió instrumental

Referències:

Jackson Pollock – Parvulari solc 2012-2013

Jackson Pollock – Convergence