L’edat mitjana és un període de la història que va des del segle v fins al segle xv. És un període de molts anys (més de mil!) en que també es va compondre i interpretar música.
La música d’aquest període es coneix com a música medieval. En aquests mil anys de durada, la música es va mantenir força inalterada, però evidentment va anar patint canvis i no serà igual la música del segle VI que la del segle XIV.
A més, la societat feudal estava molt dividida en tres estaments (tres grups socials) i cada un d’ells tenia una música que li era pròpia.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
A continuació trobareu diferents exemples de la música pròpia de cada estament:
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del primer estament.
1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració
La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.
1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).
Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.
És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.
La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).
Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit
1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).
Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.
És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.
Canto gregoriano. Kyrie. Partitura
Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos
És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.
Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall
Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.
És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.
El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.
Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.
Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria
Webgrafia i per saber més:
LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
SAN AMBROSIO y los CANTOS AMBROSIANOS (Canto Milanés) – Historia y Características generales.
Antes del Gregoriano: el viejo Canto Hispano. Sobre la actividad de monjes y clérigos aragoneses en la Edad Media
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del segon estament.
2. SEGON ESTAMENT. Música pròpia de la noblesa
Als castells i palaus també s’escoltava música i es ballava, hi havia trobadors que composaven i els cantaven. I en ocasions especials, celebracions, casaments… es contractaven músics per animar la festa. Evidentment, amb un aire més refinat i contingut del que es podia trobar als carrers on vivien els camperols…
eXtraordinaria | Concerto di Musica Medievale | Musicanti Potestatis & Tripudiantes
laReverdie, la rotta
Medieval Music (1000-1450)
World of Medieval Music – Clausula Domino Motet – Pucelete – Je Languis – Ensemble Flauto Dolce
Fiesta en el palacio de Alfonso el sabio
Les danses medievals.
Fins al s.XV no es descriu gairebé cap dansa, de manera que no podem saber exactament com eren abans d’aquesta data, i tot són suposicions, més o menys ben fundades.
Les Bouffons – Arbeau
Baile Medieval
Medieval dance teaching
Els joglars i els trobadors(també els bards i els ministrils), eren cantants que entretenien, animaven i portaven notícies d’altres indrets que havien visitat (cronistes). S’acompanyaven amb llaüts i altres instruments.
Els joglars tenien un estil més popular, i es podien trobar pels camins, sols o en grups. Cantaven en llengua popular (enlloc del llatí) cançons popular o d’altres.
Els trobadors eren també compositors i poetes, i feien les seves pròpies cançons.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del tercer estament.
3. TERCER ESTAMENT. Música pròpia dels camperols
Als camins transitats i a les places dels pobles i viles s’hi podien escoltar els joglars, que cantaven cançons populars.
A les tavernes també s’hi podia escoltar música, cançons populars per acompanyar amb vi i cervesa. L’aigua no era sempre prou neta i segura en aquella època!
I la religió era un element molt i molt present a la vida de totes les persones, de manera que molta música de festes religioses formava part també de la música camperola.
Medieval Music, “The horse dance”
Street music from XIII to XVI cent – Ensemble Anonymous & Strada
És un gènere de dansa basat en la dansa de la Mort que en l’època medieval era comú en tota l’Europa occidental. Es tracta d’una dansa de cinc esquelets que salten al so d’un tabal.
Correspon a l’àmbit religiós però també dels camperols.
Comencem amb la Cantània 2023. La primera cançó es titula “Un món estrany”, i ens parla de la diversitat que hi ha al món i que se’ns pot fer estranya, perquè estem acostumats al que passa a prop nostre.
A totes les Cantània sempre hi ha quatre cors. Nosaltres aquest any serem el cor 1. De vegades cantem els quatre alhora, altres dos i dos, i altres fem cànon a quatre veus (cada cor canta en un moment diferent).
Aquí teniu els àudios i la lletra de la primera cançó per poder practicar! Recordeu que som el cor 1. Fixeu-vos que hi ha un moment en què hem d’esperar que entrin els cors 3 i 4, i cantar després d’ells. I hi ha un altre moment en què comencem nosaltres sols, i els altres cors canten després.
Un món estrany
| 12 |
(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens el ser que viu en les coses; no faran pas menys olor, si no en tens el nom, les roses.
| 2 |
A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.
| 5 |
Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.
(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)
(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens el ser que viu en el món, perquè el sol t’escalfa igual, si no en tens del tot el nom . .
| 2 |
(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies, curiosos els motius, però, ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)
| 3 |
És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.
| 1 |
(COR 1) No hi fa res si () tu no entens el perquè de tot plegat, és més fàcil restar viu si no en tens la veritat.
En aquesta cançó només cantem el que està marcat en negreta, la Sara canta la resta.
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire, i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel, i els remolins a la mar, fan una escala molt alta que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
Seguim fins que la Sara diu: (…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2 i després COR 1) Onades: “Shhhh….” (mentre obrim i tanquem la boca).
Seguim fins que la Sara diu: “El mar és tan blau que les gavines tenen por que els vaixells els caiguin a sobre.”
Segueixen només el COR 3 i 4: Txu-cu txu-xu…
Atenció, esperem (CORS 1 i 2), fins que la Sara diu: “Pare! Sembla que no vegis res!” (Fem el so del vent “Ffffff”) “Escolta’m bé, que t’ensenyaré a veure-hi”.
Seguim fins que la Sara comença a parlar: “Les cases són tan altes que el vent ha de saltar sobre les ales dels avions per poder passar per sobre.” Tens raó, Sara! Les cases són exactament com tu dius. Ara et toca a tu, pare!
SARA: Pare, queda molt per arribar a… a…?
PARE: A l’Índia? No molt, filla. De seguida arribarem a casa del Ravendra.
SARA (badallant): Quines ganes que tinc d’arribar… T’ho pots creure, pare? L’Índia!
La Sara i el seu pare es troben al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. El Daniel truca.
El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 1, 2, 3, 4: ¡Benvinguts!
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…?
COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…
Al començament, els déus
s’aixecaren i van dir:
“Entre una pedra i un astre,
una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar,
el sol i la margarida,
i els déus ho omplen d’animals
per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen
un natural específic:
el lleó el feren valent,
i el gos d’atura, pacífic.
És així que a tots donaren
un caràcter pertinent
(l’ós formiguer també inclòs,
tot i que els sortí poc coherent).
Van crear després l’humà,
i no van saber què fer,
perquè ja havien gastat
tota qualitat de ser.
Finalment van decidir,
amb divina intel·ligència,
concedir a l’ésser humà
tots els destins en potència.
Només ell podrà escollir
qui ser amb les seves accions,
mentre que els déus i les bèsties
ja al bressol són el que són.
Per això tots hem de ser:
llestos com el babuí,
intrèpids com el lleó
i amables com el pingüí.
(I també una mica bojos,
perquè, per ser ben sincer,
tots amaguem en el fons
una part d’ós formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent!
DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Se sent el so d’un tren. La Sara i el seu pare es troben de nou al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. Truquen al timbre. En Daniel truca.
El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! Com esteu?
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?… Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?…
COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…
El gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita.
Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè avui pugui cantar
el gran viatge de Keita.
Primer va creuar el desert,
i els camins de sorra i pedra
el llançaren a la riba
d’un oasi de misèria.
Allà conegué Djamila,
que el retingué al costat d’ella,
i la quimera el portà
a oblidar-se de qui era.
Fins que en una nit molt clara
va discórrer amb nitidesa;
brillava al cel la lluna
i ell fugia per la terra.
S’amaga Keita en els boscos
que creixen a la frontera
(nova muralla de Troia
és la barrera europea).
Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè pugui cantar encara
el gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el gran viatge de Keita.
Una nit fosca el ciclop,
que vigila les tenebres
el perseguí amb el seu ull
dansant com una llanterna.
Lluità després amb dos monstres,
dempeus en una pastera:
Escil·la era la mort,
i Caribdis, la misèria.
Disfressat com a captaire,
va trobar la mare un vespre:
a les nits ella teixia
i de dia era caixera.
Ell ja ha fet alguns amics,
i l’escola és casa seva,
pro somia algunes nits
amb allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
Torneu, al cel, Orishes,
pugeu, nens, a les lliteres,
que aquí s’acaba la història
del gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el viatge de Keita.
Se sent el soroll del tren. Després sona el timbre d’una porta i riures de nens. Es torna a sentir el soroll del tren. Sona un altre timbre i més riures. Són els altres pisos que la Sara i en Daniel visitaran durant el seu viatge.
SARA: I ara cap a la Xina!
DANIEL: Ja veuràs que amables són els Xuan!
(timbre)
SARA: I ara cap al Perú!
DANIEL: Quines ganes de veure el Machu Pichu!
(timbre)
SARA: Saps què he estat pensant, pare?
DANIEL: Què, filla?
SARA: Que quan dones la volta al món, arriba un moment en que t’has allunyat tant que ja estàs tornant.
DANIEL: Sí que és curiós.
SARA: I que quan més t’acostumes als llocs diferents, més s’assemblen entre tots ells.
DANIEL: Estàs feta tota una filòsofa.
SARA: I que en comptes de sortir al món, hem fet entrar el món dins casa nostra.
La Sara és al llit. En Daniel dorm al seu costat. Tot està en penombra.
El terra està ple de maletes. L’endemà han de tornar. La Sara no aconsegueix adormir-se.
Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
Ja he aconseguit tenir
allò que tant desitjava
però un cop he vist el món,
vull veure noves contrades.
Per això vull enlairar-me,
aprofitant que tinc son,
per prosseguir el meu viatge,
i aterrar en un altre món.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.
No puc aturar-me ara,
és moment de prosseguir,
els viatges no s’acaben,
perquè la meta és partir.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.
13. Les ocasions perdudes. COR 2 Veu + coreografia + lletra – Cantània 2023 “Les portes del món”
Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.
Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.
Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:
les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
i que ningú ja no hi pensa.
Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:
paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.
Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.
Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
No cal tampoc que marxis
a Mercuri o al Pireu,
n’hi ha prou si saps comprendre
que el món és a tot arreu.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas,
ja que cada pas és viatge.
Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas…
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas és viatge.
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí és…
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Aquesta setmana hem celebrat la Festa d’hivern, amb cicle mità i superior, després de dos cursos sense poder celebrar-la… I ha estat un èxit!
Us compartim el repertori que vam utilitzar per preparar aquest espectacle, dedicat als ODS 2030 (Objectius pel Desenvolupament Sostenible). Entre tots i totes hem de fer un món millor!
INTRO Despite Repeated Warnings – Paul McCartney
4t A – ODS 13 Acció pel clima
Clam 3: (Instrumental) OBLITS
ODS 15 Vida d’ecosistemes terrestres
RECORD
Fem que la vida reneixi amb il·lusió…
Fem que l’albada torni a créixer a l’horitzó…
La lluita recomença…
Hem d’acabar amb aquest dolor…!
(…)
Però el cant de les muntanyes
podrem tornar a escoltar…
… si, de les soques, en rebroten tendres flors…
… si noves branques aixopluguen vells colors…
6è A – ODS 5 Igualtat de gènere
UN MÓN MÉS REAL | Feat. Xiula, JazzWoman – LA CLIKA I AMIGUES
UN MÓN MÉS REAL
| 3 | . . .T’ho comunico | 4 | Com vols mirar-me? Com vols parlar-me? Vols ser més just i així cuidar el karma? .No som iguals però en la diferència, tots junts aprenem a tenir més paciència
I no hauré d’aguantar, que ningú em discrimini . Ni tu ets el mickey ni jo soc la minnie No hi ha més poder en la pera o en la poma No hi ha més poder en el fet de ser home
| 4 | Encara hi ha algú que creu que és correcte tractar-me com si jo fos un objecte? Per mi la pilota, i per tu aquesta nina, tu plores mentre jo cremo adrenalina,
Tot molt caducat, així no funciona, t’ho puc explicar en molt poqueta estona, ara ja ho entens? No t’ha quedat clar? Soc nena, soc dona, soc ésser humà!
| 2 |
..Pensa en un món més real on els nens i les nenes s’estimen igual. ..Pensa en un món més bonic, on jo sé com et sents i tu saps com estic (tornada x2)
| 2 | No em diguis que jo, soc menys activa, més forta, més fluixa, jo em sento ben viva, i a casa meva tothom fa les feines, .per tu l’escombra i per mi la caixa d’eines
. .vols que juguem a futbol? . .soc jo la capitana, . .i quan et marqui un gol, .. veuràs que la terra no és plana
| 4 | no és teu, no és seu, perquè no ho deixem clar, aquest cos és el meu, jo trio qui el pot tocar.
No és seu no és teu, ni de cap altra persona, només puc decidir jo, per tant, qui l’acarona. I és per això que avui t’explico, que en el tema del contacte millor ens ho prenem amb tacte i així no caldrà fer el mico.
Tanca el pico, que et replico, avui s’ha acabat fer el mascle, avui toca fer un nou pas, clar, .t’ho comunico, . . .t’ho comunico . . .t’ho comunico, . . .t’ho comunico…
..Pensa en un món més real on els nens i les nenes s’estimen igual. ..Pensa en un món més bonic, on jo sé com et sents i tu saps com estic (tornada x4)
6è B – ODS 10 Reducció de les desigualtats
Els Catarres – Jo soc com tu 2016
Els Catarres “Jo soc com tu” – Coreografia
JO SOC COM TU
M’agrada com la vida Va traçant els seus camins I que els nostres passos Ens hagin portat aquí
M’agrada els pas dels dies Que ja ens ha fet germans I que els nostres somnis En el fons siguin iguals
Entre el somriure i el plor Sota la pluja i el sol Compartim aquest batec I guardem sota la pell Els mateixos sentiments
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Som els fills valents de la primavera I tenim el mateix cor rebel
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Somiadors fidels contra l’impossible Caçadors del mateix dolç anhel |INSTR|
M’agrada que les tardes Amb tu se’m facin nits I com m’acompanyes Quan el món es torna gris
M’agrada quan els reptes Ens fan treure el millor I que l’alegria Sempre ens ompli de valor
Entre el somriure i el plor Sota la pluja i el sol Compartim aquest batec I guardem sota la pell Els mateixos sentiments
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Som els fills valents de la primavera I tenim el mateix cor rebel
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Somiadors fidels contra l’impossible Caçadors del mateix dolç anhel
El dubte. Ataca. Però l’esperança ens guarda. Les forces. Ens fallen. Però els esperits no es cansen
Si em cantes. Si em balles. Sento que el temps s’allarga Les ombres. S’apaguen. I pugen com les nits, de la llum del matí
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Som els fills valents de la primavera I tenim el mateix cor rebel
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Somiadors fidels contra l’impossible Caçadors del mateix dolç anhel
Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’una altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.
Fora de joc (La Marató de TV3)
FORA DE JOC
| 2 |
. Hi ha dies que has de lluitar.
. . Hi ha setmanes que t’ofeguen.
. Com costa tirar endavant.
Hi ha mesos que no saps si arribaràs.
. Si acceptes un cop de mà,
. . Les distàncies són més curtes.
. Només amb un pas petit
Ja veus que a poc a poc vas fent camí.
(camí. ) Quan et sentis perdut i sol . Deixa’m ajudar-te. . Al costat sempre hi ha un amic Que torna a il·lusionar-te. (Si ets) Si ets amb mi, ( )aquí. . No perdis l’esperança, (Si em) Si em | tensa prop, . Mai no et sentiràs fora de joc.
4t B – ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides
Projecte La veu de la terra – CANÇÓ 09 Victòria
ENDAVANT (A tribute to Ernie Halter)
Endavant…! Fem de la Terra
un nou món, per somiar…
Endavant…! És la bellesa
el color, d’un nou demà…
Les nostres mans saben com dibuixar-la… I els nostres ulls poden imaginar-la… Demanarem més brillantor a les estrelles perquè il·luminin la nit, acaronant l’esperit…
Endavant…! Contra la guerra,
els canons, hem de callar…
Endavant…! Per la riquesa,
il·lusió, hem de pintar…
Els nostres cors saben com dibuixar-la… I els nostres ulls poden imaginar-la… Demanarem més brillantor a les estrelles perquè il·luminin la nit acaronant l’esperit…
||: Diguem endavant…!
Cantem endavant…!
Per sempre, endavant…!
Som vida…!
Suc de taronja i mandarina
és la meva gasolina.
Una torradeta amb mel,
tanco els ulls i toco el cel.
Hi ha qui es menja una arengada,
hi ha qui es menja un ou ferrat,
hi ha qui es “hala” uns peus de porc,
hi ha a qui tot li sembla poc.
Però qui no esmorza bé no hi té res a fer.
Instr |4+4|
No cal córrer ni encantar-se,
no s’hi val a despistar-se.
Ara has d’engegar motors
i posar en marxa el teu cos.
Si vols anar a pescar piranyes
i escalar com l’home aranya
o a la jungla vols viatjar
no et descuidis d’esmorzar.
Si no esmorzes bé, no hi tens res a fer. Res per començar com un bon esmorzar.
Superesmorza i tindràs més força,
tindràs més piles, tindràs més corda.
Superesmorza si vols sarau
i t’organitzes un bon cacau.
Súper, superesmorza! (x4)
Qui no esmorza bé, no hi té res a fer. Res per començar com un bon esmorzar.
5è B – ODS 3 Salut i benestar
“Els esports” de Dàmaris Gelabert
ELS ESPORTS
Esports, esports, esports, esports!
Si t’estimes el teu cos No deixis de fer esport Amb companys o bé tot sol Creixeràs àgil i fort.
Si t’agrada la pilota
Ara bota, ara roda;
Si s’escapa vola, vola
O la llances i rodola.
Te les passes per l’esquena
De la dreta a l’esquerra,
Al company més desmarcat
Mira, mira, hem marcat!.
Si t’estimes el teu cos …
Si el que vols és nedar,
Un casquet i un banyador,
Llançat ja, sense por,
I guanyaràs els taurons.
Si t’agrada pedalar
Amb la bici i el teu casc,
Passa valls, camps i ciutats
Esquivant, els forats.
Si t’estimes el teu cos …
Tot s’hi val quan et mous
Tant hi fa quin esport,
Si sou molts o sou pocs,
Si fa fred o calor.
Formar part d’un equip
I ajudar els teus companys
A arribar fins al cim
Tots fent pinya i endavant!
Si t’estimes el teu cos No deixis de fer esport Amb companys o bé tot sol Creixeràs àgil i fort.
BALL CONJUNT. Cambiemos el rumbo del planeta… muévete por los ODS (2017)
Huntza – Aldapan Gora
03 Aldapan gora – Huntza
ALDAPAN GORA
Mendian gora, burua galtzen dut maiz
Herriko kaletan sarritan galdu izan naiz
Nork bereizi zituen kultura, lurra sua ta ura?
Gizakion arteko lotura, ere ez al da natura?
||: Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak zerk galtzen gaitu gehiago? :|| x2
Berriro galduta gabiltza, hau da hau marka
Ezin da ulertu aurrean daukagun mapa
Euskaldun peto peto bai, baina
Ardi galduen pare
Nahiago det ibili halare, norabiderik gabe
||: Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak zerk galtzen gaitu gehiago? :|| x2
Aldapan gora
Pausoz pauso
Gora
Aldapan gora
Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak zerk galtzen gaitu gehiago?
Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak
MUNTANYA AMUNT
(Traducció lletra ALDAPAN GORA)
A la muntanya, sovint perdo el cap
Sovint m’he perdut pels carrers del poble
Qui va separar la cultura, la terra, el foc i l’aigua?
La connexió entre els humans, no és també la natura?
||: Muntanya amunt, pas a pas Baixant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes, què ens fa perdre més? :|| x2
Tornem a estar perduts, aquesta és la marca
És impossible entendre el mapa que tenim davant
Basc fins al moll de l’os, sí, però
al costat de les ovelles perdudes
Prefereixo caminar de totes maneres, sense direcció
||: Muntanya amunt, pas a pas Baixant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes, què ens fa perdre més? :|| x2
Muntanya amunt… pas a pas
Amunt… turó amunt
Muntanya amunt, pas a pas Baixant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes, què ens fa perdre més?
Muntanya amunt, pas a pas Baixant vessant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes
Aquesta setmana hem parlat de Ludwig van Beethoven, un compositor i intèrpret tant famós com Mozart. De fet, van coincidir en el temps: quan va néixer el nostre protagonista, Mozart ja tenia catorze anys.
Beethoven va néixer l’any 1770 a la ciutat de Bonn (Alemanya), i de ben petit va mostrar que tenia el do de la música. El seu pare, com havia passat amb Mozart, va procurar que estudiés música. Però en el cas de Beethoven, el seu pare era tan exigent que el pobre Ludwig havia de tocar dia i nit, i a qualsevol hora el podia despertar perquè toqués pels amics del pare.
Retrat de Beethoven (per Joseph Karl Steiler, 1820).
Beethoven en su tinta
Beethoven | Ilustrando Historia
El grande y genial músico, Beethoven
Vinheteiro – 10 Beethoven Songs that You’ve Heard and Don’t Know the Name
Beethoven va compondre una obra per piano molt coneguda, dedicada a una noia i titulada “Per Elisa”. Sabeu com es deia la noia a qui li va dedicar?
Doncs no, no es deia Elisa, sino Teresa. Es veu que Beethoven no tenia molt bona lletra, i quan anys després algú va publicar aquesta obra, al llegir la dedicatòria, va entendre malament el que hi posava… Ara, però, ja ningú és capaç de canviar-li el nom.
“Für Elise” Performed by Lang Lang
Beethoven – Für Elise
Quan tenia 26 anys va començar a tenir problemes d’audició. Us imagineu el que això representa, per a un músic? El pobre noi va anar a molts metges, però no va trobar solució i cada cop es quedava més sord. Però no es va rendir! La música continuava brollant dins el seu cap, i la sentia per dins!
La seva darrera creació és, de fet, una de les obres més admirades de la història de la música, és la Simfonia núm. 9, coneguda com “Coral”. I Beethoven ja era ben sord. Expliquen que va dirigir ell mateix el primer concert d’aquesta gran obra, i quan va acabar tothom va aplaudir i ovacionar-lo, però ell no es va adonar. Van haver d’avisar-lo perquè es girés a mirar el públic i descobrir que havia estat un gran èxit.
S’anomena Simfonia Coral perquè a la part final, Beethoven va tenir la idea d’afegir a l’orquestra quatre veus solistes i un cor, per cantar l’’Oda a l’alegria’. Així va poder posar música a un poema molt conegut a l’època, ple de desitjos de pau i prosperitat per tota la Humanitat. És la peça que la Unió Europea ha adaptat com a himne. Us sona?
Herbert von Karajan – Orquestra Filharmònica de Berlin, 1977
Fragment del quart moviment, Oda a l’alegria, de la 9a simfonia de Beethoven “Coral”.
Sinfonía Nº 9, en re menor, Op. 125 “Coral”. Ludwig van Beethoven (Germ./ Engl./ Span. subtitles)
