Fortuna

Rueda fortuna, Héroes del silencio

Dime. ¿acaso no todo tiempo
futuro será mucho mejor?
¿quién manipula las esperanzas
en beneficio propio?
y prohibo la prestidigitación
con la ilusión forastera
a las fuerzas que nos rodean.
no les ofrezco resistencia,
¿cuántos millones de años formaron
estos latidos en los que estamos?
¿cuál es el punto en qué coinciden
lo increible y lo exacto?
la experiencia es la evidencia
y las cuestiones mi fortaleza.
lo cotidiano ya no es real,
o eso al menos quisiera.

¡rueda, fortuna!
¡rueda, fortuna!
¡rueda, rueda, fortuna!

contra las furias inoportunas
que nos vuelven monstruos.

¿qué nos puso frente a frente
del tictac y de la suerte?
cierra el cerco de lo imposible,
lo imprevisible y providencial.
el porvenir dura demasiado
y el tiempo será una moda.
ya nada es como antes,
o eso al menos quisiera.

O Fortuna, del grup suec de heavy metal Therion

Carmina Burana – Oh fortuna

O Fortuna
velut luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.

Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.

Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine mora
corde pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!

At Versaris, La mazorca En Barna

At Versaris és un grup de rap català, va llençar un disc l’any 2009 anomenat ‘’A cada passa’’, on apareix una cançó on participa tambe amb Nega (Los chikos de Maiz) que s’anomena ‘’La mazorca en Barna’’. En aquesta cançó parlen estrictament de la vida que tenen cadascún d’ells i el que veuen que no els agrada.
L’artista ‘’Nega’’ que fa la col·laboració amb aquest grup, en la seva lletra apareix una frase amb referències clàssiques de Ulisses i l’Odissea, amb el començament que diu: ‘’El micrófono suda,la gente grita, corea, me burlé de los dioses como Ulises en la Odisea’’. Aquesta frase fa referència a les Aventures d’Ulisses, quan Ulisses triga tant de temps en tornar a casa seva perquè ha ofès Posidó en acabar la guerra ja que li diu que l’han guanyada per la seva estratagema dels cavalls, es a dir, pecar d’orgull i per això els déus demostraran que ells són superiors fent-lo trigar deu anys més en tornar a casa i fer esperar a Penélope.

 

Llatinismes d’humor!

Sovint el llatí s’utilitza per fer humor, així podem veure’l en aquest apunt d’Aracne, en aquest o en aquest altre. En la música cal remarcar la famosa de la Trinca, La patata on en comptes dels llatinismes in saecula saeculorum, amén “per als segles dels segles” final d’una pregària litúrgica que s’ha popularitzat com a expressió que vol dir “per sempre” diuen fecula, feculorum “la fècula de les fècules” ja que la patata és un tubercle que té fècula:

De fet, la Trinca té una altra cançó que es diu In secula, seculorum amb una pila de llatinismes; els comenteu?:

Sóc o no sóc Ulisses: Soy un accidente

Escolteu aquesta cançó Soy un accidente de El último de la fila:

Soy un accidente,
un error de medida.
Un viajero de barro
que se lleva la corriente…
Soy el salvaje que derriba sus dioses,
que se atrinchera en tu cama.
Soy la galerna que te azota.
¡Yo conjuro al huracán!
Soy el hombre que veis.
Eso digo a mis pocos amigos.
Quisiera no correr,
quedarme a ser tu torbellino.
Busco una orilla extraña
pero yo no soy Ulises.
Que nadie me ate
cuando las sirenas canten.

No trato de conseguir perdurar
porque sé que sólo soy un accidente.
Tú eres el fuego,
yo la zarza que no se consume.
Tú las murallas,
yo enemigo que vela.
Y cuando vuelva
el guardián del universo,
a pedir cuentas,
delvolveré el trigo a su dueño.
No pretendo conseguir perdurar
porque sé que sólo soy un accidente.
Soy como un animal
agazapado y vigilante.
Soy el caos
o sólo un alma polvorienta.
Soy un accidente…

Sóc o no sóc Ulisses? Quins referents implícits i explícits de l’Odissea hi trobeu?

Van Morrisson i els tòpics literaris llatins

 

Precious time is slipping away
but you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
It doesn’t matter what route you take
sooner or later the hearts going to break
no rhyme or reason, no master plan
no nirvana, no promised land
Because, precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Say que sera, whatever will be
but then i keep on searching for immortality
she’s so beautiful but she’s going to die some day
everything in life just passes away
But, precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Well this world is cruel with its twists and its turns
but the fire’s still in me and the passion it burns
i love her madly ‘til the day i die
‘til hell freezes over and the rivers run dry
Precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away

Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away

Precious Time és una cançó del músic nordirlandès Van Morrison publicada en l’àlbum de 1999 Back on Top. És una cançó amb un ritme ràpid i una lletra introspectiva que relata el pas inexorable del temps. Ens recorda dos tòpics de dos poetes romans, el tempus fugit i el carpe diem de Virgili i Horaci respectivament:

 

Sed fugit interea, fugit inreparabile tempus …
Virgili, Geòrgiques III, 284
… dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
Horaci, Odes I, 11, 7-8

 

 

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL