El passat 24 de gener va ser el dia del punt volat i des de l’aula volíem reivindicar el grec i el llatí del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat. I per això, porto dues cançons catalanes que utilitzen el punt volat.

Tal com ens suggereix El fil de les clàssiques, us proposo que feu les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques (són la majoria!):

La primera cançó és d’un grup anomenat  Els Sulfitos. El Nadal del 2009, uns amics de tota la vida decideixen posar-se a fer cançons. La seva il·lusió no té límits, i després de molts assajos els del Montseny llancen el seu primer disc el gener del 2012, titulat “Podria semblar il·lògic…”. Les seves cançons els porten a guanyar els concursos Easy Music Festival i Sant Celoni Sona, i classificar-se per a la fase final del Sona 9.

El febrer del 2014 veu la llum el seu segon treball discogràfic que graven als estudis de Ca La Cari, al Montseny, amb en Mau Boada. Produït de nou per Roger Gascon i masteritzat per Yves Roussel, el presenten la primavera i l’estiu del 2014 en diversos escenaris.

Els Sulfitos són: Sònia Casanovas (violí i veu), Albert Fontanella (teclats), Franc Lluis (veu i guitarres), Joan Miquel (bateria), Xavi Morell (guitarres), Antoni Solà (baix i veu).

Podria semblar il·lògic

que el vi es *(…………………..?)

Dir-li a algú que et taral·legi

que t’estimo és ben pal·lés.

Sol·licitaré un satèl·lit

amb les vistes excel·lents

i viurem el nostre idil·li

tus seràs mon al·licient

Jo et portaré a Brusel·les

on no hi ha pol·lució,

i llogaré una cel·la

per fer una fel·lació.

Acabarem la novel·la,

ens vendrem aquella aquarel·la,

agafarem la varicel·la,

però mai legionel·la.

Ens col·larem a una pel·li

que recordi el mil·lenni

on els nens fan putxinel·li

per molt que jo m’hi rebel·li.

Jo et portaré a Brusel·les

on no hi ha pol·lució,

i llogaré una cel·la

per fer una fel·lació.

Xavieruga és un grup de pop contemporani amb un disc al mercat que es diu ¨Jo què sé…es diuen tantes coses!”, cantat íntegrament en català i que es caracteritza per les originals lletres i unes melodies pop d’ampli abast. Xavier Lizana, nom real d’aquest cantautor barceloní, comença a tocar la guitarra i a compondre fa relativament poc temps, després d’escoltar el disc Alegria d’Antònia Font i sobretot de llegir les lletres de Joan Miquel Oliver. La possibilitat de relatar una història original en aproximadament tres minuts i d’acompanyar-la de música pop el porta a escriure una vintena de cançons que primer presenta darrere el nom de Xavioruga, després en formació com a Urugues i, actualment, com a Xavieruga.

El disc, íntegrament cantat en català, sorprèn per l’originalitat de les seves lletres i pel seu estil senzill i proper al pop contemporani.

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Ser un punt volat.

Vés, quina imbecil·litat!

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Jo vull ser un punt volat,

quina imbecil·litat.

Ser l’Apol·lo a les Gàl·lies,

ser l’Aquil·les al col·legi,

ser la cèl·lula tranquil·la

que pul·lula sigil·losa.

Ser la fal·laç varicel·la

ser un al·lot al·lucinat,

ser un al·lènic apol·línic,

ser un mil·límetre il·legal.

Ser l’axil·la que es col·lapsa,

el col·lega d’un goril·la,

un mol·lusc compostel·là.

Ser l’al·lènic, cercar la glòria,

circumval·lar un paral·lel,

i al·lucinar tot plegat.

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Ser un punt volat.

Vés, quina imbecil·litat!

Jo vull ser un punt volat.

Xitxarel·lo, xitxarel·lo.

Jo vull ser un punt volat,

quina imbecil·litat.

Ser una novel·la il·legible,

ser una il·lògica pupil·la,

ser un pal·li putxinel·li.

ser un dany col·lateral.

Ser un cel·lo Maquiavel,

ser un il·lustre estel·lar,

ser una ‘pel·li’ il·limitada,

ser un cristal·lí punt volat.

Ser l’axil·la que es col·lapsa,

el col·lega d’un goril·la,

un mol·lusc compostel·là.

Ser l’el·lipse cal·ligrama,

circumval·lar un paral·lel

i al·lucinar tot plegat.

Jo vull ser un punt volat…

 Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat