Mireu què he trobat a la xarxa! Una cançó dels anys setenta del xilè Juan Carlos en què el propi emperador Neró s’exculpa d’homicidi i d’haver cremat Roma.
Yo no maté a mi hermano
es mentira, mentira
ni perseguí al cristiano
yo fuí el buen Nerón
yo no toqué la lira en el foro romano
fue solo una mentira de mi historiador
En las historias a mi me dibujan feo
y en otras dicen que yo fui muy barrigón
si estudian (o escuchan) bien sabrán que yo era tan hermoso
como el que ahora les entona esta canción
Yo no maté a mi hermano
es mentira, mentira
ni perseguí al cristiano
yo fuí el buen Nerón
yo no toqué la lira en el foro romano
fue solo una mentira de mi historiador
Ya sé que algunos hablan de un incendio en Roma
y se me acusa de no haberlo hecho apagar
si estudian bien sabrán que yo no era bombero
y las mangueras nunca supe bien usar
Yo no maté a mi hermano…
Per cert, què en sabeu de l’emperador Neró? Era tan malvat com ens volen fer creure o tan angelet com en aquesta cançó? Recordeu quina pel·lícula, vista a El Fil de les Clàssiques, el va immortalitzar tocant la lira mentre Roma cremava en flames?
John
Quina gràcia de cançó! Ben trobada, John! Ja veurem què diu l’Uri quan l’escolti!
També podríeu donar un cop de mà amb la lletra, tinc la sensació que, com m’ha dit en correu John, li balla una mica. Entre tots, segur que aconseguirem escriure-la bé. Alumnes de Colòmbia, de l’Equador, de l’Argentina segur que vosaltres li podreu donar un cop de mà amb la lletra i tots en esbrinar com era Neró: un angelet o un dèspota.
Hola! M’ha fet molta gràcia aquesta cançó, John! No en sabia res d’aquesta cançó i es molt divertida! Et dono les gràcies per participar en el meu bloc, que en definitiva és el meu treball de recerca que gràcies a tots anem fent més gran.
Neró va ser un emperador de l’Imperi Romà que va governar des del 13 octubre 1954 fins a la seva mort, el 9 juny 1968. Després de morir, va esdevenir l’últim emperador de la dinastia Julio-Claudia. Neró era fill de Gneu Domici Ahenobarbo i la seva dona Agripinila. Va ascendir al tron després de la mort del seu oncle Claudi, qui anteriorment ho havia adoptat i que l’havia nomenat el seu successor, en perjudici del seu propi fill Britànic. A Neró mai li va agradar realment la tasca de governar. El que realment desitjava era ser actor teatral. Era el que avui descriuríem com un apassionat pel teatre. Escrivia poesies, pintava quadres, tocava la lira, cantava i recitava tragèdies. Anhelava actuar en públic i rebre els aplaudiments i sentir-se acollit.
Dons com diu l’oriol es molt divertida la cançó.
nero va començar a governar l’any 1954 apreciava molt l’art i feia versos.
Era un emperador de la dinàstia de Julio-Claudia i una mica punyetero. La cançò molt divertida per cert 😀
Molt divertida aquesta cançó, i a més ens ajuda a coneixer aquest personatge tant criticat de l’Imperi Romà.
Una cosa Oriol, segur que Neró va viure en el segle XX?
Ave!!
La cançó em sembla sivertida i original encara no habia escoltat cap cançó dedicada a l’emperador romà Neró.
Neró Cèsar (Nero Caesar Germanicus) fill gran de Germànic Cèsar i Agripina Major. Tenia 12 anys quan va morir el seu pare (any 19).
A la mort de Drus Menor enverinat per instigació de Sejà Neró va esdevenir l’hereu de l’imperi i com que Sejà, el cap dels pretorians, planejava la seva pròpia successió a l’imperi, Neró va passar a ocupar un lloc perillós igual que el seu germà Drus Cèsar.
El suport popular a Neró Cèsar i Drus Cèsar (especialment perquè eren fills del molt estimat Germànic) va alarmar a Tiberi que ho considerà una mostra contra ell, i va començar a conspirar contra ambdós.
Neró va ser un emperador de l’Imperi Romà que va governar des del 13 octubre 1954 fins a la seva mort, el 9 juny 1968. Després de morir, va esdevenir l’últim emperador de la dinastia Julio-Claudia
Mentre l’Oriol veu aquest disbarat, està d’examens finals, com podeu posar un emperador romà al segle XX?
Fantàstic, Èric, per qüestionar-ho.
Si Neró aixequés el cap, segur que ens tancaria el bloc!
Salve!
Jajaja quina gràcia que fa aquesta cançó!
És increible com capgira les coses, a aquesta cançó sembla que Neró hagi estat un personatge bo i que mai hagi fet res de dolent, quan si que ho va fer!
L’any passat, a la meva antiga escola vaig veure una pel·lícula on sortia l’emperador Neró, i des que vaig veure-la, sempre he pensat que Neró estava una mica tocat de l’ala!
Va fer moltes coses malament, malgrat això, és un personatge que sempre m’ha fet molta gràcia.
Salve!
Ho sento m’he equivocat amb la data ha sigut un lapsus.
No sempre la informació és correcta he de vigilar més ho sento !
Errare humanum est!
Neró no va cremar Roma: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/06/nero-no-va-cremar-roma-1159.php
Salve!
Ostres, he escoltat aquesta cançó i he rigut moltísim!
He llegit informació en la pàgina web que ha deixat la Margalida en un dels seus comentaris (l’últim).
Com sempre, deixo aquí l’informació del que ens ha pasat:
El 9 de juny de l’any 68, l’emperador romà Neró es va suïcidar després que l’exèrcit hagués aconseguit apartar-lo del poder. Més interessat en el sexe, les curses de carros i el teatre que no pas en el govern de Roma, va desatendre els afers d’estat i va permetre que la corrupció envaís tots els estaments de l’imperi. S’atribuí a la seva desídia l’incendi de Roma de l’any 64, malgrat els seus intents de carregar-ne la culpa als cristians. En ocasió de l’efemèride recuperem l’article ‘Neró no va cremar Roma’ publicat al número 2 de la revista Sàpiens.
‘Neró no va cremar Roma’
Quan va néixer Neró, el 18 de les calendes de gener de l’any 37 dC, ja va dir el seu pare, Domici, que d’ell mateix i d’Agripina no podia néixer res que no fos detestable i fatal per al món. Tot i que aquest presagi fou cert (el reguitzell de crims atribuïts a aquest emperador no cap dins d’aquesta plana), Neró no va ser el culpable de l’incendi que arrasà Roma l’any 64. La imatge de ‘Quo Vadis’ amb Neró (Peter Ustinov) amb els ulls més encesos que la metròpolis cremant no es correspon amb la realitat. En aquell moment, segons diu la historiografia contemporània, l’emperador Neró Claudi Cèsar era a la ciutat que el va veure néixer, Anzio, a uns cinquanta quilòmetres de la capital.
Un assassí en sèrie
Sembla que va ser l’historiador llatí Tàcit qui, en els seus ‘Annals’, va atribuir la responsabilitat de l’incendi a Neró, quan, realment, l’únic culpable va ser la superpoblació i el desordre que regnaven a Roma. Tampoc no sembla que Neró acusés els cristians, com deia Tàcit, d’haver provocat l’incendi, ja que d’altres cronistes llatins posteriors, com Suetoni, no ho van esmentar mai. La raó per la qual Tàcit culpà Neró cal buscar-la en l’animadversió que les classes privilegiades sentien cap a l’emperador —un odi que, com veurem, l’emperador s’havia guanyat a pols.
Neró havia estat nomenat emperador l’any 54, quan tenia 17 anys. La seva mare, Agripina, s’havia casat en segones núpcies amb l’emperador Claudi i, quan aquest va morir enverinat, Neró va succeir-lo. Molts assenyalaren l’ambiciosa i cruel Agripina com a responsable del magnicidi, però ningú no gosà acusar-la. La seva influència, en canvi, sí que fou fonamental perquè el nou emperador fos Neró i no el fill legítim de Claudi, Britànic. Tot i que l’emperador sempre demostrà una gran passió per les arts (una afecció inviolable si creiem, com afirma Suetoni, que el primer cop que cantà, al teatre de Nàpols, hi hagué un terratrèmol— i una incipient pietat (quan li donaren per signar una de les primeres sentències de mort digué que voldria “no saber escriure”), Neró va acabar fent-se famós pels seus crims: va fer matar la seva pròpia mare, Agripina (vgeu ‘La curiositat’, a sota); el seu germanastre Britànic; la seva tia; la seva primera muller i germanastra, Octàvia (filla de Claudi); la segona esposa, Popea Sabina; el fill del primer matrimoni de Popea, Rufio Crispino, i molts altres amb els quals no tenia cap vincle familiar.
Tàcit fou el mentider
Però el pecat que l’ha portat a passar a la història com l’emperador que va cremar Roma vingué del menyspreu que sempre demostrà cap al senat i les classes privilegiades de l’Imperi. Molt poc temps després de ser proclamat emperador, Neró va construir un amfiteatre de fusta al camp de Mart per a celebrar espectacles de gladiadors. Al contrari que altres emperadors anteriors, Neró no va deixar que matessin cap home dels que hi combatien, però va obligar a lluitar quaranta senadors i setanta cavallers romans. Al llarg del seu mandat, que acabà l’any 68 amb la seva mort, el tracte vexatori cap a aquestes classes es va aguditzar i fins i tot va amenaçar d’acabar amb l’orde dels senadors, amb la qual cosa –afegida als assassinats de senyors que va ordenar– es va convertir en el seu principal enemic. Tàcit i els successius cronistes llatins no li van perdonar mai, i a la llarga llista de crims en van afegir un altre.
LA CURIOSITAT
L’assassinat d’Agripina, al sisè intent
Per Neró, sens dubte, l’os més dur de rosegar va ser la seva mare. Al capdavall, ella el coneixia com si l’hagués parit i s’ensumava les seves intencions criminals d’una hora lluny. Segons Suetoni, Neró va intentar enverinar-la tres vegades, que ella evità amb sengles antídots; li va regalar un llit fet amb cabirons preparats per a caure i aixafar-la a sota, però Agripina se’n va assabentar a temps; i va idear una nau destinada a enfonsar-se amb ella a dintre, però la dona aconseguí nedar fins a l’altra riba. Finalment, Neró va enviar uns sicaris perquè la matessin, i quan li van dir que era morta anà ell mateix a assegurar-se que no s’aixecava.
Salve!
Per cert, crec que quan ens expliquen alguna cosa,no sempre hem de fer cas del que ens diuen (diaris, notícies, revistes, televisió, ràdio…) ja que de tot sempre hi ha dues versions i la informació és totalment manipulable. Així que ens poden explicar mil històries, però sempre tindrem el dubte de saber si és veritat o mentida.
la canço deia ironicament yo no mate a mi hermano mentira
mentira
Salve!
Aquesta cançó fa que sembli que Neró hagues sigut una bona persona (tot el contrari del que era realment) però la cançó ha sigut bastant divertida i aixó m’ha semblat molt graçiós i divertit.,
Penso que és uan bona cançó, tot i que no m’agrada gens , però hem sembla interesant la forma en la que canvia el sentit de les coses, fent que Neró sembli tot el contrari del que va ser.