Arxiu de l'autor: barroso.rebeca

También la lluvia

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

El director de cinema Sebastián  i el productor Costa arriben amb el seu equip a Cochabamba, Bolivia, on volen filmar una pel·lícula sobre el primer viatge de Colom al Nou Món, la imposició sobre els nadius i la rebel·lió que això va provocar. Limitat pel pressupost, en Costa decideix filmar a Bolívia, el país més pobre de Sud-amèrica, on troben treballadors locals encantats de guanyar dos dòlars al dia com a extres a la pel·lícula i disposats, a més, a ajudar en el muntatge dels sets. Costa s’estalvia milers de dòlars contractant extres perquè facin tasques que haurien de fer treballadors especialitzats.

Sebastián contracta Daniel pel paper de Hatuey, el cabdill Taíno que va encapçalar la rebel·lió contra els espanyols, i a la seva filla Belén també en un paper destacat. En la primera trobada Costa desconfia d’en Daniel i s’oposa a contractar-lo. Sebastián no sap que el Daniel lidera les manifestacions contra la privatització de l’aigua a Bolívia. La filmació comença amb bon peu, tot i els problemes que causa l’alcoholisme de l’actor Antón, (Karra Elejalde) que fa el paper de Colom, però Costa s’intranquil·litza quan s’adona de la implicació del Daniel en la revolució. Aquest fa creure a en Costa que obeirà les seves insistents peticions perquè deixi de manifestar-se, però continua participant-hi fins que és ferit i empresonat. El director, Sebastián, pateix un conflicte moral i comença a dubtar que la filmació es pugui acabar, però el productor, que ha subornat la policia per alliberar Daniel temporalment fins que hagin filmat una escena clau, el tranquil·litza. En acabar de filmar l’escena la policia arriba a la jungla boliviana per detenir de nou Daniel, però els extres assetgen els agents i Daniel aconsegueix d’escapar.

Aquella nit els actors principals, Juan i Alberto, veuen les notícies sobre la violència a Cochabamba i s’espanten fins al punt d’exigir fugir de Colòmbia. Sebastián els prega que s’hi quedin i ells, encara que no ben convençuts, accepten. L’endemà, mentre els actors i l’equip es preparen per anar a filmar, la dona d’en Daniel, Teresa, es presenta davant Costa i li prega desesperadament que l’ajudi a trobar la seva filla Belén, de qui ha perdut el rastre en les protestes i de qui li han dit que ha estat ferida i necessita tractament en un hospital. La insistència de la Teresa apel·la a la consciència d’en Costa, qui tot i les crides d’en Sebastián perquè marxin a l’aeroport amb la resta de l’equip i els actors decideix ajudar-la. Després de conduir amb la Teresa a través dels obstacles d’una Cochabamba en plena revolució aconsegueixen salvar la vida de la Belén encara que queda ferida d’una cama. Mentrestant, la resta de l’equip de filmació es troba un bloqueig militar i tots excepte Antón abandonen Sebastián i tornen a casa. Poc després la companyia multinacional de l’aigua marxa de Colòmbia i s’acaba la revolució, però Cochabamba queda en ruïnes després del conflicte. Costa mostra esperança que la pel·lícula es podrà acabar i en Daniel, ple d’emoció, li dóna un flascó amb aigua boliviana en agraïment dels seus esforços salvadors.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/FaiuQX1epts[/youtube]

CRÍTICA:

“También la lluvia” va ser ben rebuda per part de la crítica, ja que la majoria de crítiques que van rebre van ser positives. És bona i complexa pel·lícula, ja que és un gran assoliment enfilar diverses pel·lícules en una sola, amb un resultat de construcció estructural gairebé perfecte. Icíar Bollaín potser ha realitzat una de les seves millors pel·lícules en la seva carrera.

Sabríeu dir-me quin referent clàssic trobem en aquesta pel·lícula?

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí

Jo, Robot

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Jo, Robot

Any: 2004

Duració: 115 minuts

País d’origen: Estats Units

Director: Alex Proyas

Guió: Jeff Vintar

Repartiment:  Will Smith, Bridget Moynahan, Alan Tudyk, James Cromwell, Bruce Greenwood, Shia LaBeouf, Chi McBride, Terry Chen, Fiona Hogan i Adrian Ricard.

Idioma original: Anglès

Gènere: Ciència-ficció, Acció

ARGUMENT:

L’acció està ambientada en un futur relativament proper, l’any 2035, en el qual els robots formen part de la vida quotidiana a la terra i la principal força laboral de l’espècie humana. La companyia dedicada a la venda i disseny / construcció de Robots és USR per les seves sigles en anglès United States Robotics (Robòtica dels Estats Units). El detectiu Spooner, és un home que odia els robots, a causa d’un incident que va tenir amb un d’ells. A més, és un amant del passat, usant encara una moto de gasolina, uns tennis esportius de principis del segle XXI, o un equip de música molt antic.

La història comença amb el presumpte suïcidi d’Alfred J. Lanning, enginyer dissenyador de robots i co-fundador de la companyia, creador del model NS-5 i amic de Spooner. Això fa sospitar al detectiu, qui entrarà en contacte amb Susan Calvin, robopsicóloga cap de l’empresa, la qual no cessarà de repetir que un robot, com implica la seva programació, no pot matar ni permetre que un home mori.

L’estranya actitud independent del robot NS5 al qual Lanning deia Sonny fa sospitar al detectiu Spooner, qui sent augmentar la seva desconfiança cap a tot robot. L’atac que pateix a mans d’un grup de robots no fa més que confirmar el seu odi i desconfiança cap a tots els autòmats.

Però diferents situacions en què es veu embolicat Spooner li fan canviar les seves sospites, alhora que la doctora Calvin descobreix que quan Lanning va construir a Sonny el va dotar d’un segon cervell positroni, permetent desobeir les tres lleis de la robòtica. Finalment Spooner descobreix que l’ordinador central de la companyia, VIKI, un cervell que dirigeix ​​a tot aquest món altament mecanitzat (Chicago, Nova York i Washington), està tramant alguna cosa: per protegir la humanitat de si mateixa i del seu instint d’autodestrucció, VIKI té en marxa una autèntica rebel·lió de robots.

Amb la inesperada ajuda de NS5, Spooner aconsegueix desbaratar la rebel·lió i retornar el control de les seves vides als humans.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/xR3TT0nSORc[/youtube]
CRÍTICA:

És una pel·lícula on es barreja tot l’univers robòtic en què es plantegen jocs de lògica i moral amb el cinema d’acció. L’argument és senzill però gràcies als magnífics efectes especials han fet que la intriga de la pel·lícula sigui més interessant i entretinguda. Aquesta pel·lícula està relacionada amb Prometeu, el mite del creador. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s’anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l’aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l’home i l’aparició de la dona.

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat Humanístic

Beowulf

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

A Dinamarca, el rei Hrothgar ha construït una nova sala de celebracions anomenada Heorot. Una celebració duta a terme en el seu interior pertorba al monstre Grendel, qui adolorit pel soroll acudeix a aquesta per assassinar la majoria dels festejantes. Hrothgar desafia Grendel, però el monstre abandona la sala en comptes de lluitar contra ell. En tornar al seu cau, Grendel és amonestat per la seva mare per atacar als éssers humans i, possiblement, convidant a la retribució. Ella es calma al saber que Grendel no va atacar a Hrothgar. L’endemà al matí, Hrothgar tanca Heorot i proclama que està disposat a donar la meitat de l’or existent en el seu regne a qualsevol home que sigui capaç d’assassinar a Grendel. Més tard Beowulf i els seus homes, després d’arribar en vaixell des Geatland, ofereixen eliminar a Grendel. Beowulf convenç a Hrothgar de reobrir Heorot i deixar que els homes de Beowulf romanguin amb ell en aquest lloc. Unferth, el conseller del rei, repta la credibilitat de l’heroisme èpic de Beowulf. Per convèncer, aquest últim li explica una llarga història sobre com va aconseguir matar a diverses serps marines durant una competició de natació en l’oceà. Hrothgar ofereix a Beowulf a banyar-se d’or, pres del drac Fafnir, com a recompensa per la mort de Grendel. En aquest moment, Beowulf es troba més enfocat a la jove reina, Wealtheow.

Aquesta tarda, Beowulf li demana als seus homes que cantin en veu alta. Després es despulla per tal de lluitar contra Grendel en igualtat de condicions -això a causa que Grendel tampoc posseeix cap vestidura i decideix dormir fins que arribi el monstre. Com era d’esperar, Grendel s’enforisquèix novament pel soroll produït en Heorot. Al seu arribo, Beowulf ho enfronta. Després que Beowulf comença a atacar amb sorolls per ferir la sensibilitat de l’oïda del monstre, Grendel tracta de fugir encara que és capturat per Beowulf, qui li arrenca el seu braç esquerre. Grendel fuig ferit a la seva cova, on li diu el nom del seu assassí a la seva mare abans de morir. Després de conèixer el destí del monstre, Beowulf és proclamat un heroi. Aquesta nit, una conversa privada entre Hrothgar i Wealtheow, indirectament, revela que Hrothgar va ser el pare de Grendel. Aquesta també és la raó per la qual Wealtheow s’ha negat a dormir amb el seu marit i el motiu que el rei no tingui hereu.

Enfurismada per la mort del seu fill, la mare de Grendel vola a Heorot. Beowulf no és percata de l’atac al quedar-se adormit. Quan desperta, troba que tots els seus homes han estat assassinats, i la seva pell va ser penjada en les bigues del bar. Només el seu amic Wiglaf va sobreviure, ja que es trobava en una platja preparant els seus vaixells per partir. Beowulf acudeix amb Hrothgar per notificar-li que la mare de Grendel és, en efecte, l’últim dels monstres en el regne. Unferth es disculpa amb Beowulf per haver dubtat d’ell, i li ofereix la seva espasa Hrunting per a ser usada en el combat contra la mare de Grendel.

Beowulf i Wiglaf emprenen la recerca de la cova de la mare de Grendel. En trobar-la, Beowulf s’endinsa en la cova per trobar un immens tresor al seu interior. La mare de Grendel apareix en escena en forma d’una bella dona. Ella li ofereix a Beowulf la fama i el poder, a canvi d’un altre fill. També li demana que li doni la banya d’or d’Hrothgar, amb la promesa que Heorot serà segur mentre es trobi en la seva possessió. Beowulf cau en la temptació de la bruixa i, per tant, tria no assassinar-la i donar-li l’artefacte.

Beowulf torna a Heorot, afirmant que va assassinar a la mare de Grendel. Porta amb si el cap de Grendel com a prova dels seus fets. També els avisa a tots que va perdre l’espasa de Unferth i la banya d’Hrothgar durant la batalla. En privat, Hrothgar assenyala certes incoherències en la història relatada per Beowulf i li pregunta si, efectivament, va matar a la mare de Grendel. Quan Beowulf no dóna una resposta directa, Hrothgar conclou que el que més el preocupava era la mort de Grendel: amb Grendel assassinat, la seva mare ja no és maledicció per a ell. Després de la conversa, el rei Hrothgar nomena a Beowulf, hereu al tron. Després salta des del balcó, per morir davant la sorpresa i horror de tots. Beowulf és coronat rei i pren a Wealtheow com la seva esposa.

Molts anys transcorren després. El rei Beowulf és incapaç de gaudir del seu poder i glòria, i la seva relació amb Wealtheow s’ha tornat freda i distant. Quan l’esclau d’Unferth troba la banya d’Hrothgar en un turó prohibit, Beowulf entén que la mare de Grendel ha eliminat la seva negociació, i Heorot està en perill una vegada més. Aquesta nit, Beowulf veu en somnis al seu fill, procreat per la bruixa. El fill, que apareix com un drac daurat, amenaça de matar l’esposa de Beowulf i al seu jove amant Ursula. L’endemà al matí, abans de l’alba, un drac ataca a un poble fora de Heorot. El drac li dóna un missatge a Unferth per ser lliurat a Beowulf, el qual esmenta: “Els pecats dels pares!”. Beowulf s’adona que l’única manera de salvar el seu regne és assassinar a la bruixa i el seu fill de nou. Abans de marxar, s’acomiada d’Ursula i Wealtheow.

Beowulf i Wiglaf viatgen a la cova de la bruixa i Beowulf s’enfronta a ella en un intent de restablir el tracte, però és massa tard: El seu fill, amb la forma d’un drac, es troba combatent amb l’exèrcit de Beowulf. Després derrotar-ho, el drac vola al castell de Beowulf, però abans aquest s’aferra al seu llom. Des d’aquest lloc, comença a ferir al drac amb un ganivet i el llança al mar, en un va intent per matar-ho. El drac emprèn de nou el vol i amb Beowulf encara aferrat al seu llom, arriba als murs del castell intentant incinerar. Beowulf, recordant el que Hrothgar li va dir abans, branda la seva espasa en el punt feble del drac, és a dir la gola, amb el que el despullarà de la seva capacitat de transpirar foc. En l’intent, Beowulf perd un braç i l’altre es crema en el procés. El drac tracta de destruir un dels murs del castell, en un esforç final per matar les dues dones. Desesperat, Beowulf intenta, en diverses ocasions, prendre el cor del drac per clavar-li el ganivet. Mortalment ferits, tots dos cauen a les costes properes a la platja del regne. El drac torna a la seva forma original d’un noi daurat, tal com en els somnis de Beowulf. Wiglaf arriba a la platja, només per escoltar les últimes paraules de Beowulf. Abans de morir, Beowulf deixa el regne a Wiglaf, qui després prepara un funeral per incinerar les restes de Beowulf en un pot. Mentre la incineració està realitzant-se, Wiglaf s’adona de la presència de la mare de Grendel, la qual emergeix del mar per besar el cadàver de Beowulf. La banya d’Hrothgar torna a les costes, procedent de les profunditats del mar, i és pres per Wiglaf.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/DaShOr5AeKA[/youtube]

CRÍTICA:

La pel·lícula té escenes d’acció fascinants i sobretot molt ben il·lustrades. A l’hora d’adaptar el poema original, del qual es va perdre gran part al s. XVIII, els guionistes es troben amb dues opcions; la translació literal, omplint els buits dels fragments desapareguts, o la modernització del mateix, intentant acostar els personatges a una mentalitat més contemporània i, d’aquesta manera, fent-los més accessibles al públic actual. Aquesta obra pertany a un poema èpic, anomenat Beowulf, el final del poema parla del lament per la mort de Beowulf, fet que està relacionat amb el tòpic “ tempus fugit” (el temps vola) i “memento mori” (recorda que has de morir).

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí

Alien, el vuitè passatger

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

La nau espacial de transport comercial USCSS Nostramo torna a la Terra provinent del planeta fictici Thedus. Els set membres de la seva tripulació estan en un estat de son criogènic. En rebre una transmissió d’origen desconegut, provinent d’un planetoide proper, l’ordinador central de la nau, «Mare», desperta a la tripulació. Al principi creuen que estan en les proximitats de la terra, fins que s’adonen que en realitat es troben en una regió fora del Sistema Solar. El capità Dallas va canviar el rumb de la nau per acudir a una transmissió d’origen desconegut rebuda cada dotze segons, i que Mare identifica com un senyal d’auxili. Dallas assumeix la responsabilitat d’investigar aquesta transmissió i, amb l’ajuda de l’oficial científic Ash, persuadeix la resta de l’equip perquè col·labori. Gràcies a càlculs de trajectòria realitzats per la nau, descobreixen que estan en el sistema extra solar Zeta II Reticuli, en els límits coneguts d’aeronavegació pels humans i amb rumb desconegut. Finalment, el nostramo arriba a la lluna d’un planeta gegant gasós i desconegut. En ell, la tripulació desenganxa el nostramo del remolc i descendeix al planetoide, d’on prové la transmissió; en el seu aterratge, la nau sofreix alguns danys. El capità Dallas, l’oficial executiu Kane i la navegant Lambert surten a la superfície del planetoide a investigar l’origen del senyal, mentre que el sotsoficial Ellen Ripley, Ash, i els enginyers Brett i Parker es queden a la nau per fer reparacions.

Dallas, Kane i Lambert descobreixen que el senyal ve d’una nau espacial alienígena encallada des de fa temps. Dins troben les restes fossilitzades d’un gran alienígena assegut a la cadira del pilot, amb un esvoranc en el seu abdomen perforat de dins cap a fora. Mentrestant, Ripley ordena a Mare que realitzi una minuciosa descodificació binària de la transmissió, per la seva correcta reinterpretació i, durant l’activitat, s’adona que és un senyal d’advertència. Dins de la nau abandonada, Kane descobreix una enorme càmera plena de nombrosos ous, un dels quals allibera una criatura que s’adhereix al seu casc, trencant el seu visor i deixant-ho inconscient. Dallas i Lambert el porten al nostramo, on Ash els permet entrar, tot i el protocol de quarantena proposat per Ripley. Un cop a l’interior de la nau, intenten arrencar a la feristela de la cara de Kane, però descobreixen que la seva sang és extremadament corrosiva. Finalment, la criatura es desprèn per si sola i cau morta. Amb la nau reparada, la tripulació desenganxa, acobla el remolc i reprèn el viatge cap a la Terra.

Kane desperta aparentment il·lès, però durant un dinar abans d’entrar en hipersons comença a asfixiar-se convulsament fins que un ésser emergeix violentament del seu pit, matant-ho i ocultant-se en la nau. La tripulació decideix no fer servir armes convencionals, ja que la sang  de la criatura podria corroir el casc de la nau, per això la tripulació intenta capturar al monstre amb sensors de moviment i llançaflames. Brett segueix al gat de la tripulació, «Jones», fins a una sala en la qual troba al monstre ja desenvolupat, que l’ataca abans de desaparèixer pels conductes de ventilació de la nau. Dallas el segueix amb la intenció de forçar a l’alienígena a entrar en una resclosa on pugui ser expulsat a l’espai, però l’ésser li tendeix una emboscada i el mata. Lambert implora a la tripulació restant que escapin en una llançadora, però Ripley, següent al comandament, es nega al·legant que la llançadora no podria donar suport vital a quatre persones. Després d’accedir a l’ordinador de la nau, Ripley descobreix que Ash va rebre ordres de portar la nau fins a la seva corporació propietària amb l’alienígena dins, a costa del que li pogués ocórrer a la tripulació. Ash l’ataca, però Parker intervé i li colpeja amb un extintor el que el decapita i revela a la tripulació que és un androide. Abans de ser incinerat, Ash notifica que els tripulants restants no sobreviuran. Més tard, aquests ideen un pla per activar el sistema d’autodestrucció de la Nostromo i escapar a la llançadora, però Lambert i Parker són assassinats per la criatura mentre van a per els subministraments necessaris per a la fugida.

Ripley inicia la seqüència d’autodestrucció i es dirigeix ​​a la nau amb Jones, però l’Alien bloqueja el seu camí. Sense èxit, el sotsoficial intenta avortar l’autodestrucció, i torna a la comporta de la llançadora. Per a la seu alleugeriment, l’ésser ja no es troba aquí i aquesta aconsegueix escapar en la càpsula abans que la Nostromo exploti. Mentre es prepara per entrar a l’hipersò, Ripley descobreix que el monstre es troba amb ella en la llançadora. Després posar-se un vestit espacial, Ripley despressuritza la nau en obrir l’escotilla amb la intenció d’expulsar al ser a l’espai. Després llança un ganxo contra la criatura, manant fora. El cable del mateix embussa la porta i l’alienígena es manté subjecte a ell tractant d’introduir-se en la nau per un dels motors. Ripley activa el motor i l’impulsor envia a l’alienígena a l’espai, amb el que finalment es desfà del xenomorf. En les escenes finals se la veu entrant en un hipersò juntament amb el gat abans de la seva tornada a la Terra.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Alien va tenir un gran èxit de taquilla i va rebre una gran acollida per la crítica. És una pel·lícula de terror situada en un futur de ciència-ficció molt realista gràcies a les tècniques que utilitzen. Algunes escenes són veritablement tenebres, tenses i angoixants. Aquesta pel·lícula té una relació amb Prometeu  (Προμηθεύς) “el creador de l’home”.

Amb quin ètim grecollatí relacioneu el nom de la pel·lícula? Quins altres referents clàssics hi trobeu? Què n’opineu?

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat Llatí

Lisístrata de Francesc Bellmunt

Publicat el per
2

lisc3adstrata

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Està ambientada a l’Atenes 411 a. C. Atenes i Esparta estan immersos en una guerra. Com sembla que els homes no aconsegueixen solucionar res, un grup de dones gregues, decideixen que la millor manera per acabar amb la guerra del Peloponès, és l’abstinència sexual.

Lisístrata, és una dona atenesa, que farta ja de no veure el seu marit, ja que aquest està sempre en guerres, decideix reunir un grup de dones, de diferents parts de Grècia. Lisístrata els planteja, que després de molt cavil·lar, ha arribat a la solució, de com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure els seus marits; això és ni més ni menys, que l’abstenció sexual. En un primer moment les dones s’escandalitzen, perquè consideren que tenir relacions sexuals era el millor del món. Després amb el pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament, el qual resava, que excitarien els seus marits, però no practicarien el sexe. Cada dona s’encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.

Les dones prenen l’Acròpolis atenesa, on hi ha els diners de la ciutat, així no podria ser usat amb finalitats militars. El cor d’ancians intenta fer fora les dones de l’Acròpolis, mantenint una lluita verbal, entre els dos cors. Arriba un comissari amb arquers, per intentar fer fora les dones, però ni així ho aconsegueixen. La lluita verbal, passa a corporal. Algunes dones, intentar deixar-ho, doncs no suporten més, però Lisístrata les convenç perquè tornin al seu lloc, a l’Acròpolis.

TRÀILER:

CRÍTICA:

A la pel·lícula trobem ironia que és la figura del discurs en què es dóna a entendre el contrari del que es diu. La trama està molt ben adaptada i interpretada.
La pel·lícula atresora escenes meravelloses i sobretot els actors fan unes interpretacions fantàstiques, com per exemple Maribel Verdú, una de les nostres millors actrius.

A veure si esbrineu que agafa Bellmunt del Ralf König?

Fem un tastet de Lisístrata? Què n’opineu?

Lisístrata: el plan from estadoimperfecto on Vimeo.

Rebeca Barroso

2n de Batxillerat

Llatí

On estàs, germà? dels germans Coen

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Ulysses Everett McGill conegut com a Everett, Pete, i Delmar O’Donnel s’escapen d’una presó disposats a recuperar 1,2 milions de dòlars procedents d’un robatori d’un cotxe que Everett va soterrar abans d’haver estat pres.

Tenen només quatre dies per trobar-lo abans que la vall en la qual està amagat el tresor sigui inundada per crear el Llac Arkabutla com a part d’un nou projecte hidroelèctric. Al principi de la seva fuga, troben un cec que viatja sobre un cotxe de pilot manual i viatgen amb ell, que els pronostica el futur, en una similitud a l’oracle de l’Odissea d’Homer.

Quan passen per un riu, Pete i Delmar se senten atrets per la idea del baptisme. Com que el viatge segueix, acompanyaran un jove guitarrista anomenat Tommy Johnson. Quan li pregunten per què era en una carretera en mig del no-res. Tommy els explica que ha venut la seva ànima al diable a canvi de la capacitat de poder tocar la guitarra.

Tommy, que busca una cadena de ràdio per poder tocar la guitarra com bon músic i guanyar diners, explica als tres homes que si s’apunten en guanyaran també. Llavors acompanyen Tommy i enregistren el disc amb el nom del grup The Soggy Bottom Boys, on la cançó “Man of Constant Sorrow” es fa famosa a tot l’Estat.

Després de ser reconegut el cotxe de Tommy amb els tres forasters, se separen i els fugitius continuen les seves aventures. De totes les trobades, una de les més notables és la de les tres sirenes, que els sedueixen i els hipnotitzen (de manera similar a l’Odissea), en la qual transformen Pete en una granota. Una altra trobada és quan coneixen Dan Teague Gran, cec d’un ull (similar amb el Cíclop de l’Odissea d’Homer).

Everett i Delmar arriben a la ciutat natal del primer, només per trobar la dona d’Everett, Penny, que està promesa amb Vernon T. Waldrip, director de la campanya política a governador d’Homer Strokes.

Ella rebutja tornar amb Everett i se n’avergonyia tant que fins i tot havia mentit a les seves filles, dient que havia estat atropellat per un tren. Mirant una pel·lícula, Everett i Delmar descobreixen que Pete encara és viu, i decideixen anar a salvar-lo.

Després, Everett explica que mai no hi havia hagut cap tresor, que només ho havia dit perquè volia ajuda per escapar i així podria tornar amb la seva dona. Pete s’enfada amb el que li diu Everett, principalment perquè ara li han augmentat la condemna a 50 anys. Els personatges principals troben per casualitat una munió de gent enfurida.

Com Everett es baralla amb Pete, per casualitat troben un grup del Ku Klux Klan, que han trobat Tommy i estan a punt de penjar-lo. Els tres es disfressen i planegen un rescat. Big Dan, un dels homes del Klan, revel·la les seves identitats, i el caos continua. Els tres homes escapen amb Tommy, tallant una de les grans creus ardents, que cau sobre el grup del Klan, entre els quals es troba Big Dan.

Everett convenç Pete, Delmar, i Tommy que els ajudi a tornar a conquerir el cor de la seva dona. Ells assisteixen a un sopar de campanya de Stokes en el que ella també assisteix, disfressats de músics. Everett tracta de convèncer la seva dona dient que ell és el mateix, però ella diu que no. El grup improvisa una actuació musical durant la qual la gent els reconeix com els The Soggy Bottom Boys, i embogeixen.

Stokes, els reconeix com el grup que va deshonrar l’Estat, fa parar la música amb crits i bufades, fent enfadar la gent. Després que els revelés les seves opinions racistes, la gent no hi està d’acord. Pappy O’Donnel, el governador de l’Estat, aprofita l’oportunitat i dóna suport als quatre homes, concedint-los un ple perdó a tots, mentre l’esdeveniment sencer s’està enregistrant i s’emet per ràdio.

Penny accepta tornar amb Everett, però ella exigeix que ell trobi el seu anell si vol que es tornin a casar. Aquesta sèrie d’esdeveniments és similar a la tornada d’Odisseu a Ítaca.

Llavors els homes van en busca de l’anell a la vall, mentre queden poques hores per que sigui ple d’aigua. Però quan hi arriben la policia els troba i els arresta amb la intenció de penjar-los, encara que els hagin dit que els perdonaven. Els policies no saben si creure’ls i opten per penjar-los. De sobte, la vall s’inunda i se salven de la forca. Tommy troba l’anell sobre un escriptori, que està flotant a la nova vall, i els quatre tornen a la ciutat.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=I1C2gCXo4Gs[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta pel·lícula basada, com ells mateixos declaren, “molt lliurement” a L’Odissea d’Homer, els germans Coen aconsegueixen una de les cintes més accessibles de la seva filmografia.

En aquesta ocasió, usant maneres narratives molt concretes L’Odissea, i personatges de la mateixa reconeixibles, els germans Coen viatgen al món narratiu dels Estats Units en la dècada dels anys 30 i en plena Depressió.

En un to més mesurat quant al seu clàssic humor negre, l’auge seria potser Fargo, dels Coen baixen el seu intens ritme per poder donar un retrat d’un sud nord-americà que es nega a morir, i que en aquesta cinta ensenya els seus aspectes socials i històrics en una comèdia divertida que funciona a la perfecció i que també agrada a un públic juvenil com es va poder veure per Sant Jordi.

Què t’han semblat les referències implícites a l’Odissea?

Rebeca Barroso

Llatí 1

Pinotxo

Publicat el per
2

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mGlO5JpVlwU[/youtube]

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

“Hèrcules” de Disney

Publicat el per
9

 

Hèrcules de Disney

FITXA TÈCNICA:

Títol original:Hèrcules

Director i guionistes:

Ron Clements

John Musker

Barry Johnson

Any d’estrena: 1997

Durada: 92 minuts

Repartiment:

Tate Donovan (Hercules)
Josh Keaton (Joven Hercules. Diálogos)
Roger Bart (Joven Hercules. Canciones)
Danny DeVito (Philoctetes)
James Woods (Hades)
Susan Egan (Megara)
Bobcat Goldthwait (Pain)
Matt Frewer (Panic)
Rip Torn (Zeus)
Samantha Eggar (Hera)
Barbara Barrie (Alcmene)
Hal Holbrook (Amphitryon)
Paul Shaffer (Hermes)
Amanda Plummer (Moira Cloto)
Carole Shelley (Moira Láquesis)

Pais d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Animació

ARGUMENT:

Hades, senyor de l’inframón, planeja destruir al déu Zeus. Per aconseguir la seva venjança consulta el seu futur a les moiras-graies i aquestes li diuen que si el fill de Zeus, Hèrcules, lluita quan els planetes s’alineïn, és a dir, quan hagin passat divuit anys, serà una amenaça per als seus plans i no aconseguirà regnar sobre l’univers. Per destruir el petit Hèrcules, abans que pugui ser major i tingui més força, Hades envia als seus dos sequaços del mal, Pena i Pànic a segrestar-lo per convertir en mortal al bebè Hèrcules i posteriorment, matar-lo. Just en el mateix instant que li estan donant la poció perquè esdevingui mortal, apareixen dues persones (Amfitrió i la seva dona Alcmena), i els dos sequaços es veuen obligats a amagar-se. Més tard, es converteixen en serps per poder matar al nen, però com aquest no s’havia begut l’última gota de la poció, no s’havia convertit completament en mortal i tenia la força d’un déu, i el nadó aconsegueix acabar amb les dues serps.

Alguns anys després, Hèrcules és un jove que intenta ser acceptat utilitzant la seva enorme força per ajudar, però fa una gran destrossa en un mercat per no poder controlar la seva força, fet que el porta a voler descobrir la veritat del seu passat, ja que pensa que aquesta força no és normal, i els seus pares adoptius li expliquen que el van trobar abandonat i que tenia el medalló dels déus. D’aquesta manera, Hèrcules es dirigeix cap al temple de Zeus, allà li demana al déu respostes sobre el seu passat. Zeus, encarnant en l’enorme estàtua que el representa, li diu que ell és el seu pare i que ho van raptar de petit, però que ha d’esdevenir un heroi per tornar a la muntanya de l’Olimp. Zeus li lliura a Pegàs, un regal de part del seu pare donat de petit, i li diu que busqui a Phil, un sàtir entrenador d’herois, que l’ajudarà a fer-se gran i, així tornar a ser un déu.

El somni de Phil és entrenar al major dels herois, però tots els seus antics alumnes (Odisseu, Perseu, Teseu, i fins al propi Aquil·les) van ser un fracàs. Després de pregar milers de vegades a Phil que ho accepti, Hèrcules és acceptat per aquest i, així es converteix en el seu entrenador. En acabar l’entrenament Phil aconsella a Hèrcules que viatgin a Tebas, ja que és una de les ciutats que pateix més catàstrofes i sempre es trobava en problemes, i el que necessitaven era un heroi que els salvés de tantes desgràcies. En el camí a la ciutat, Hèrcules sent un crit d’una noia a la qual decideix ajudar, ja que és una damisel·la en perill. Aquesta és Mègara i la salva d’una criatura, el centaure (Nessos), que l’estava molestant. Més tard, es descobreix que Meg treballa per Hades i que intentava convèncer al centaure d’unir-se a l’exèrcit del déu del mal. Hades, en descobrir que Hèrcules segueix viu li dóna a la noia la missió de seduir-lo.

A Tebes, Hèrcules es converteix en un dels herois més aclamats, després de vèncer diversos monstres (La Hidra de Lerna, Medusa i el Lleó de Nemea entre d’altres). Així i tot, Zeus li adverteix que el fet de ser famós no el porta a ser un heroi veritable i menys un déu i, que encara li queda feina per fer.

Phil descobreix els plans d’Hades i informa a Hèrcules que Meg només jugava amb ell, però discuteixen i Phil se’n va. Hades utilitza a Meg perquè Hèrcules perdi els seus poders durant un dia, temps suficient perquè Hades destrueixi l’Olimp, destroni a Zeus i conquisti la terra. Hèrcules accepta amb la condició que Meg no pateixi cap dany.

Hades allibera un grup de titans perquè ataquin la muntanya de l’Olimp i a un ciclop per matar Hèrcules. Zeus es veu superat en força i és atrapat. Alhora, Hèrcules s’enfronta al ciclop, guanyant-lo, però no per la seva força, ja que no té, sinó pel seu enginy i amb l’ajuda moral de Phil qui torna després que Meg vagi en la seva cerca. Hèrcules crema l’ull del ciclop i el lliga pels peus amb una corda, cosa que fa que aquest caigui i provoqui un petit tremolor que fa que una columna del temple es vagi a caure sobre Hèrcules. Meg, interposant-se, el salva deixant-se aixafar i, morint. Com el contracte es trenca, Hèrcules recupera la seva força i marxa a l’Olimp a vèncer els titans. Aconsegueix destruir no només els plans d’Hades, sinó també salvar la vida de Meg. Tot i així, rebutja l’oportunitat de convertir-se en déu per viure a la terra amb la seva estimada.

TRÀILER: 

CRÍTICA:

‘Hèrcules’ va ser el llargmetratge d’animació de Disney que més va apostar per l’humor absurd i referencial durant la seva ‘Renaixement’ de la dècada dels 90. No és que títols bàsics com ‘La bella i la bèstia‘ (1991), ‘El rei lleó‘ (1994) o ‘El geperut de Notre Dame‘ (1996) no tinguessin moments còmics -de fet, la hibridació de gèneres , des l’aventura fins al (melo) drama romàntic , passant per la fantasia i la comèdia sempre ha estat un signe distintiu de les pel·lícules d’animació de l’estudi, orientades a ser gaudides per un multi – target familiar, però la mà dels directors i guionistes de les dues, Ron Clements i John Musker , es nota en aspectes com el joc amb referències (anacròniques) de la cultura popular .

En la resta d’aspectes, la versió Disney del mite d’Hèrcules, semidéu fill de Zeus que s’ha de guanyar el seu lloc en l’Olimp superant dotze proves, aconsegueix un acostament particular a la mitologia grega (encara que el protagonista no es digui Hèracles) que demostra molta més solidesa i cura que , per exemple, altres casos de mitologia pop com ‘Furia de titanes’ (1981). Menció especial mereix James Woods com la veu d’Hades, fent que el déu del Inframundo sigui un dels vilans més memorables de Disney només gràcies a la seva forma de parlar a cent síl·labes per segon (aspecte molt suavitzat en el doblatge espanyol). Per cert, per què només hi ha cinc Muses en comptes de nou?

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat Llatí

Èdip, el fill de la Fortuna de Pier Paolo Pasolini

Enllaç

2

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Oedipus Rex (Edipo re)

Director i guionistes: Pier Paolo Pasolini i Luigi Scaccianoce

Any d’estrena: 1967

Durada: 99 minuts

Repartiment: Silvana Mangano,  Franco Citti, Alida Valli, Carmelo Bene, Julian Beck, Luciano Bartoli, Francesco Leonetti, Ahmed Belhachmi, Giovanni Ivan Scratuglia, Giandomenico Davoli, Ninetto Davoli, Laura Betti, Pier Paolo Pasolini, Isabel Ruth

Pais d’origen: Itàlia i Marroc

Idioma original: Italià

Gènere: Drama

ARGUMENT:

Laios i Iocasta, reis de Tebes, descobreixen mitjançant un oracle que llur fill Èdip serà l’assassí del seu pare i el marit de la seva mare. Així doncs, ordenen un esclau que es desfaci del nadó al mont Citeró. L’esclau, però, sent llàstima del nadó i decideix no matar-lo, sinó abandonar-lo. És aleshores que el recull un pastor de Corint que el duu al rei de Corint, que l’adopta com a fill seu.

Un bon dia Èdip descobreix mitjançant l’oracle d’Apol·lo l’horrible vaticini i se’n va de Corint. Durant el viatge troba en Laios al camí. Comencen a barallar-se, i finalment Èdip mata el rei Laios i els seus guàrdies. Quan arriba a Tebes, allibera la ciutat de l’esfinx, i obté el tron de la ciutat quan es casa amb Iocasta: aleshores s’acompleix l’oracle.

Temps després, per tal d’acabar amb una gran epidèmia a la ciutat, Èdip consulta l’endeví Tirèsias, que li confirma la causa d’aquesta epidèmia: l’assassinat de l’antic rei Laios. Un cop sabuda la veritat Iocasta se suïcida penjant-se al palau i Èdip es punxa els ulls per quedar-se cec. Finalment fuig de la ciutat.

TRÀILER:

[youtube]https://youtu.be/qcSwIU_pCYE[/youtube]

CRÍTICA:

Èdip rei és una cèlebre representació de la tragèdia grega pels sentiments de compassió, de terror, por i passió – representats com la catarsi – : Èdip , volent trobar el culpable de la seva desgràcia, de la seva veritable història va ser destinat a descobrir que ell mateix és el culpable per haver matat el seu pare i per haver-se casat amb la seva mare.

Durant la pel·lícula, em vaig adonar del problema de l’autoidentificació d’Èdip: perquè vol conèixer la veritat, costi el que costi, i en la seva recerca troba la relació amb els altres personatges: Jocasta mare seva i esposa; Creont cunyat seu  i l’endeví Tirèsias, i el seu veritable pare, Laios, etc .

Amb Èdip igualment es reflecteix la impotència de l’ésser humà davant el seu destí (amb un desenllaç catastròfic), en què els seus sentiments, debilitats i defectes superen la raó, es dicta la superioritat indiscutible de Déu sobre l’ésser humà, és com un camí per complir la nostra missió a la vida. Vol reflectir la superioritat de Déu (que en la història no és només un) enfront dels homes, la manera en què regeix el món i ens demostra per què no s’ha de reptar ja que sempre ens superarà, planteja que la naturalesa farà complir les seves normes a qui no les compleix, tot i que desconegui la seva falta. A partir del caràcter ens podem adonar del respecte i la fe que el poble tenia envers els oracles i els déus.

La pel·lícula em va fer pensar que realment hi ha un destí immutable: una línia ja traçada per a les nostres vides. Això de “predestinar el destí” potser és possible, però la nostra mania com a éssers humans per desafiar nostre Déu no està permès. Aquesta tragèdia em deixa clar que ningú no pot escapar del seu destí, que a fi de comptes s’imposa a la raó humana  i m’ha despertat la curiositat i l’interès per llegir la tragèdia en què es basa de Sòfocles.

Tenía dos objetivos: primero, hacer una especie de autobiografía completamente metafórica (y, por consiguiente mitificada); y segundo, confrontar el problema del psicoanálisis sobre el mito, pero en lugar de proyectar el mito sobre el psicoanálisis, reproyecté el psicoanálisis sobre el mito. Esta era la operación fundamental de Edipo…

José Luis Guarner, Pasolini. XXV Festival Int. de Cine San Sebastián, 1977.

Edipo Rey from cineculturalclub on Vimeo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

El rei lleó

Enllaç

4

 

FITXA TÈCNICA:

TÍTOL ORlGINAL: The Lion King, El rei lleó

DIRECTOR I GUIONISTES: Rob Minkoff i Roger Aller, (Director) Irene Mecchi, Jonathan Roberts i Linda Woolverton

ANY D’ESTRENA: 1994

DURADA: 88 minuts

REPARTIMENT:

Matthew Broderick (Simba)

Jeremy Irons (Scar)

Ernie Sabella (Pumba)

Nathan Lane (Timón)

Moira Kelly (Nala)

Robert Guillaume (Rafiki)

Rowan Atkinson (Zazu)

James Earl Jones (Mufasa)

PAIS D’ORIGEN: Estats Units
IDIOMAS ORIGINAL: Anglès
GÈNERE: comèdia, aventura i animació

 

ARGUMENT:

Simba és un cadell de lleó i successor al tron ​​de la selva, cosa que no agrada al seu oncle Scar i per això prepara un pla per ocupar el tron. Amb l’ajuda de tres malvades i ximples hienes, Scar ordeix un estratagema en què el seu germà i rei Mufasa mor. Simba creu que ha estat per culpa seva i decideix fugir a la selva. Allà coneix un suricata anomenat Timó i un facoquer anomenat Pumba. Aquests l’adopten i, a més de fer amistat, li ensenyen la filosofia de viure sense preocupacions: el Hakuna Matata. Mentrestant, el seu oncle Scar, al funeral de Mufasa i el seu fill Simba, pren el tron i anuncia el naixement d’una nova era.

Anys després, un Simba ja adult rescata Pumba de ser menjat per una lleona. Aquesta resulta ser la seva antiga amiga d’infància Nala, que en reconèixer-lo li demana que torni per recuperar el tron. El regne s’ha convertit en un autèntic despropòsit, mal governat i sense menjar ni aigua. Simba, que en un primer moment no vol renunciar al seu actual estil de vida, finalment accepta després d’entaular conversa amb un mandril anomenat Rafiki, el qual li parla sobre el seu pare. En aquest moment, l’ànima del seu pare apareix al cel, dient-li que ha de recordar qui és i d’on ve. Després que l’ànima de Mufasa desaparegui, Simba, juntament amb Rafiki, reflexiona sobre el que ell ha de fer i així se’n va immediatament a la seva llar a reclamar el tron.

Simba, a qui en un primer moment confonen amb el seu pare, és testimoni de la decadència del seu regne i enfurismat decideix actuar. És en aquest moment quan Simba obliga Scar a revelar el secret que guardava tots aquests anys: ser el responsable de la mort de Mufasa. Tot i que Simba al·lega que havia estat un accident, Scar se n’aprofita, i juntament amb les hienes, el porta fins a la vora d’un precipici. En aquest moment, un tro cau sobre el pasturatge sec i inicia un incendi. Simba rellisca. Llavors Scar confessa que ell va ser el veritable assassí del seu pare. Simba ple de ràbia salta sobre Scar i l’obliga a confessar públicament, traint i culpant les hienes del seu pla. Després d’una batalla final en què Scar acaba sent assassinat per unes furioses hienes, el cicle de la vida es tanca amb l’ascens al tron ​​de Simba, amb la rematada final d’un epíleg, en què Simba i Nala es casen i Rafiki presenta la nova i futura successora de tots dos.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=SCk6x1BXObY[/youtube]

 

 

CRÍTICA:

És una divertida, entretinguda i entranyable pel·lícula de dibuixos animats, ideal per als nens, que va suposar un gran èxit per a la Disney ja que es va convertir en pocs mesos en un dels films més taquillers de la història del cinema. A més, al llarg de la tardor del 2011-2012 es va reestrenar a tot el món en 3D amb gran èxit (va estar dues setmanes consecutives en el número 1 als EUA) sumant gairebé 400 milions de dòlars només als Estats Units per a un total mundial superior als 950 milions .

Tothom recorda i canta d’aquesta pel·lícula el Hakuna Matata, no us recorda el Carpe diem d’Horaci? Ara bé la trama d’aquesta pel·lícula és una autèntica tragèdia, és a dir, tracta arguments seriosos de tema mític. No us recorda a Hamlet de Shakespeare? Coincideixen també en el tòpic somnis imago mortis. Però, Hamlet alhora beu en la tradició clàssica i s’inspira en Orestes. Què tenen en comú, doncs, Simba i el fill d’Agamèmnon? Quin paral·lelisme podeu establir entre El rei lleó i l’Orestíada d’Èsquil?

En aquesta pel·lícula, hi podem observar que és una aventura d’animals per a un públic infantil, però dins d’ella podem veure fragments seriosos com quan es mor el pare de Simba o quan el regne va al naixement de Simba com si fos un déu.

També podem veure que la vida no és sempre tan bonica sinó que hi ha obstacles que hem de superar i demostrar que nosaltres podem superar, costi el que ens costi, i això que explico el podem relacionar a la part en què Scar li treu el tron ​​i Simba ho acaba aconseguint.

He escollit aquesta pel·lícula, ja que he vist el musical de “El Rey León” a Madrid i em va semblar una obra espectacular i molt ben interpretada, les decoracions eren fabuloses, tots els personatges (els animals) estaven molt ben representats. Em va encantar aquest espectacle i no només per com està fet sinó per la decoració que és sorprenent.

[youtube]http://youtu.be/JImpdt97Pm4[/youtube]

Rebeca Barroso
1r Batx. Grec i Llatí