Referents clàssics de les pel·lícules de Harry Potter

És increíble com una saga tan comú, i que estem farts d’escoltar per tot el món, pot tenir tal quantitat de referents clàssics. La saga, de la qual us parlem, és Harry Potter.

El famós gos d’Hades, Cancerber apareix en la primera pel·lícula com a guardià de la pedra filosofal, i per poder dormir, Harry utilitza la música, tal com va fer Orfeu per rescatar Eurídice. Un altre referent clàssic que apareix en aquesta primera pel·lícula, són els Centaures que van ajudar a Harry quan Voldemort estava a l’aguait.

D’altra banda, en la quarta pel·lícula d’aquesta saga, apareix un referent molt destacat, Pegàs. Apareix en Harry Potter com Abraxan, un cavall volador que guiava els carruatges de l’Acadèmia Beauxbatons.

Prosseguint amb el quart llibre, trobem dos referents més. El primer és el mitològic món marí, ple de sirenes i tritons. En la pel·lícula, tots dos són guardians d’una de les proves que implicava salvar un ésser estimat de les profunditats marines.

El segon, és el famós laberint del minotaure. Aquest mite es veu reflectit en l’última prova del torneig dels tres mags. Aquests hauran d’introduir-se en un laberint en el qual trobaran, a més d’altres objectes, un boggart convertit en esfinx.

I per acabar, un últim referent que hem trobat en Harry Potter, no ha estat en una de les pel·lícules, sinó en el sisè llibre, el Príncep Mestís. En un moment de la història, Dumbledore i Harry han de trobar un Horrocrux (objectes que poden guardar un fragment de l’ànima) i per a això han de travessar un llac ple de inferis (cadàvers), i ho fan a sobre d’una barca. El més curiós, és que abans d’arribar han de pagar amb sang. Això és una mica més tenebrós que el que feia Caront amb les seves víctimes, ja que elles, només havia de pagar una moneda grega!

Coneixeu més referents clàssics a Harry Potter? L’Ariadna Ruiz se n’ha oblidat algun? Mireu el seu emaze i comenteu.

Powered by emaze

Rebeca Barroso García, Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat i Ariadna Ruiz de 1r de Batxillerat Humanístic

La Sireneta de Walt Disney

És molt curiós el fet que en la majoria de coses que tenim avui en dia es faci referència a la mitologia grega, tot i que a simple vista no sabem identificar-les.
Aquí tenim un clar exemple en la pel·lícula que tots coneixeu, anomenada “La Sirenita”, la qual tots heu sentit a parlar i la majoria haureu vist almenys un cop, i que potser mai hauríeu pensat que en aquesta pel·lícula de dibuixos animats i hi havia una referència grega.

FITXA TÈCNICA:

Títol Original: The Little Mermaid.
Any: 1989.
Nacionalitat: Estats Units.
Direcció: John Musker i Ron Clements.
Intèrprets: (Animació).
Música: Alan Menken.
Fotografia: (Animació).
Productora: Walt Disney Pictures.
Durada: 83 minuts.
Premis: 2 Oscars: Millor banda sonora original, cançó.

INFORMACIÓ SOBRE LA PEL·LÍCULA:

The Little Mermaid (La Sirenita) és una pel·lícula d’animació de l’any 1989, adaptada del conte del mateix nom de Hans Christian Andersen, produïda per Walt Disney Pictures i dirigida per Ron Clements i John Musker. Va ser l’última pel·lícula de Disney realitzada completament a mà i utilitzant càmeres de vídeo analògiques.

Es va estrenar el 15 de març de 1989 als Estats Units, i va ser l’única pel·lícula en la història que la seva data d’estrena mundial es va estendre per gairebé 800 dies (més de dos anys) entre l’Avant Premier i la seva estrena a Japó el 30 de gener de 1991.

És la vint i vuitena pel·lícula al cànon de llargmetratges animats de The Walt Disney Company i en la llista dels Clàssics de Walt Disney. Es va convertir en tot un èxit donant lloc a una nova època daurada a la companyia, a la qual van seguir altres grans èxits com “La Bella i la Bèstia”, “Aladdín” i “El Rei Lleó”.

ARGUMENT:

Ariel és una sirena somiadora que creu que viure fora de l’aigua és el millor que li podria passar a la vida. Un dia de tempesta salva un príncep (el Príncep Eric) d’un vaixell que naufraga i cau bojament enamorada d’ell, però quan el seu pare (el Rei Tritó) descobreix els somnis de la seva filla i el seu amagatall secret en el qual guarda tots els petits tresors que ha anat trobant dels humans, aquest, furiós, arrasa amb tot.

Ariel decideix anar a fer un pacte amb Úrsula, la bruixa del mar. Gràcies a ella, esdevé ésser humà i es retroba amb el príncep, a qui està a punt de conquerir, però intervé Úrsula per evitar-ho i Ariel torna a convertir-se en sirena i esclava de la bruixa del mar.

No obstant això, el seu pare decideix fer un canvi de presoner i es posa a disposició d’Úrsula a canvi de la llibertat de la seva filla. Ariel, amb l’ajuda dels seus amics Sebastià, Flounder i el príncep Eric, aconsegueix derrotar la bruixa i destruir-la, revertint els encanteris d’Úrsula i alliberant Tritó. Quan Tritó s’adona de l’amor entre Ariel i Eric, decideix convertir-la en ésser humà, per a posteriorment celebrar les noces entre els dos enamorats.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=II-gskeb61w[/youtube]

Llegint aquest article i aplicant els coneixements que tenim sobre la mitologia grega, direm el que simbolitzen el personatge d’Ariel i el de Tritó.

Les sirenes (en grec antic, Σειρήν Seirến) són éssers fabulosos, en concret nimfes o deïtats marines descrites com dones boniques amb una cua de peix, que enamoraven als mariners amb els seus cants.
La representació més comú les descriu com belles dones amb cua de peix en lloc de cames, com Tritó.

Com podem observar a la pel·lícula, Ariel enamora el Príncep Eric amb els seus cants, el qual era un nàufrag que es va a costar a ella en sentir-la i es va salvar, fent referència així a la simbologia que tenen les sirenes en la mitologia grega.

Per una altra part, Tritó està basat en la mitologia grega del déu Posidó.
Té un gran trident que li serveix per combatre i també per tancar el pany del seu món, té el cabell blanc, una gran barba del mateix color i la seva meitat inferior és la d’un peix de color verd blavós.

No hem de confondre els següents personatges i hem de tenir clar el que significa cadascun:

Neptú és el déu dels mars i els terratrèmols.
Tritó és el déu missatger de les profunditats.

Posidó (Neptú a la mitologia romana) és el déu grec del mar. Sovint se li representa sostenint un trident.

Ana Mª Falcón Durán

1r Batx. Grec

“La legió de l’àguila” de Kevin Macdonald


FITXA TÈCNICA:

Director: Kevin Macdonald.
Productors: Focus Features, Film 4, Toledo Productions.
Guionistes: Jeremy Brock, Rosemary Sutcliff.
Actors: Jamie Bell, Channing Tatum, Donald Sutherland, Mark Strong.
Gènere: Aventura, Drama.
País: Regne Unit, Estats Units.
Durada: 114 min.
Any: 2011.
Títol Original: The Eagle.
Web Oficial: http://www.findtheeagle.com/.

SINOPSI:

A Britània, durant el segle II després de Jesucrist, dos homes, l’amo i l’esclau, s’aventuren més enllà de la frontera del món conegut en una recerca tan obsessiva com perillosa que els portarà fins als límits de la lleialtat i la traïció, de l’amistat i l’odi, del desengany i l’heroisme…

El realitzador Kevin Macdonald dirigeix ​​aquesta èpica aventura de romans.
L’any 140 dC, l’Imperi Romà s’estén fins Britània, encara que el seu domini no és complet atès que les tribus rebels de Caledònia (l’actual Escòcia) s’han fet forts al nord. Marc Aquila arriba a Britània, decidit a restaurar l’entelada reputació del seu pare, Flavio Aquila. Fa vint anys que els 5.000 homes de la Novena Legió, encapçalats pel Flavio i el famós emblema d’or, l’àguila de la Novena Legió, van marxar cap al nord, a Caledònia. Mai no van tornar. La legió i l’emblema desaparèixer entre les boiroses muntanyes. Furiós, l’emperador Adriano va manar aixecar un mur per segellar el territori. El Mur d’Adrià va esdevenir la frontera més septentrional de l’Imperi Romà, en el límit del món conegut.

Educat per esdevenir un brillant soldat i al comandament d’un petit fortí situat al sud-oest de l’illa, Marc fa prova d’un valor incommensurable durant un setge. Roma li elogia, però el separa del servei a causa dels seus greus ferides. Marc, desmoralitzat, refà a la vila del seu oncle Aquila, un oficial retirat. Durant una baralla de gladiadors, Marc demana impulsivament que perdoni la vida a un jove gladiador. Marc tracta Esca amb menyspreu, i l’esclau odia tot el que és romà. Però Esca jura servir a l’home que li ha salvat la vida.
En sentir que s’ha vist l’àguila d’or en un temple del llunyà nord, Marc decideix actuar i, acompanyat per Esca, creua el Mur d’Adrià. Descobreix que les muntanyes de Caledònia ocupen una vasta i salvatge regió. No li queda més remei que fiar-se de l’esclau si vol arribar al seu destí. Es troben amb Guern, un ex-legionari romà, i Marc comprèn que el misteri de la desaparició del seu pare segurament tingui a veure amb la identitat i lleialtat del seu esclau . Descobrir el secret es fa més urgent quan tots dos s’enfronten als guerrers del temible príncep dels Foca.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-sYW482WQsY[/youtube]

CRÍTICA:

En aquesta pel·lícula, hi podem veure com funcionaven els exèrcits a l’Antiga Roma, com lluitaven les legions romanes, els armaments que utilitzaven i les dures condicions que havia en temps de guerra.

D’altra banda, la pel·lícula té aquest nom ja que les àguiles han estat utilitzades per molts pobles com a símbol nacional i especialment símbol imperial, mostrant tant poder com bellesa. L’Imperi Romà, per exemple, ha pres la forma més usual de l’emblema amb un àguila, l’Imperi Bizantí va aportar el símbol de l’àguila bicèfala.

La legió de l’àguila és una llegenda romana que se suposa que va desaparèixer amb la seva insígnia, l’àguila. D’altres pel·lícules que tracten aquest mateix tema serien L’última legió, Centurió.. Ara per aquells que no ho sàpiguen,la legió romana (del llatí legio, “lleva”) era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l’època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número.

A la pel·lícula li falta profunditat en el guió i els discursos al voltant de l’honor sonen un xic gratuïts. És correcta l’actuació de Donald Sutherland. Em pensava que els britans no estaven massa ben aconseguits i que semblaven més aviat indis amb la cara pintada de blau; però em va sorprendre la realitat històrica amb què s’embadurnaven amb glast per ser més esfereïdors. Val a dir que la pel·lícula entreté i que es deixa veure.

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batx. Grec i LLatí