Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!
Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Per què creieu que l’amor platònic perviu tant en la música, per exemple, Los tucanes de Tijuana:
També us deixo aquí un fragment de la pel·lícula musical Hedwig and the Angry Inch:
Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.
Ui, Margalida, això de l’amor platònic i/o romàntic a hores d’ara , no sé , però em sembla que està molt “tocat”: les dones hem de ser molt crítiques en segons quins plantejaments “tradicionals”(complementarietat, mitja taronja…) que no ens han afavorit gaire o gens al llarg dels segles… Jo repasso llibres com el de Charo Altable, “Penélope o las trampas del amor”, o un altre que em sembla que ja vaig recomanar una altra vegada de la Rosa Sanchis, “Tot per amor?”… i ara que s’apropa el 25 de novembre que és el dia contra la violència masclista val la pena veure quins són els paranys que té per a les dones segons quin tipus d’amor i sobretot seguir la consigna de “Talla amb els mals rotllos”…
Ah, i una altra cosa és la mitologia i les escultures del Laberint d’Horta… o no…
I sempre avant!
Mercè
I tant, Mercè! Mira fins i tot els de quart com recreen els mites: Europa a l’institut!
Hola lida!
En l’amor platònic, segons Plató, no hi ha un element sexual(físic), simplement,es dona amb la imaginació. Es a dir, aquell amor al qual no li podem donar forma ni materialitzar(per algun motiu).
Actualment, penso que podriem parlar d'”Amor Platònic” en situacions diferents.
– TOTS idealitzem en la nostra ment a l’home/dona “perfecte” amb el qual, ens agradaria compartir la nostra vida.
– Quan ens enamorem i l’altre persona no ens correspon de la mateixa manera, tendim a idealitzar-la i a veure-la com una cosa impossible.
Avui dia, penso que només queda això de l’amor platònic, però ni tan sols això ho és, ja que quan ens imaginem al costat d’aquella persona que no ens estima, també sentim atracció sexual, no és purament l’ideal el que ens torna bojos, sinó el seu físic. Només podem dir que existeix en el primer punt que he dit, quan la nostra ment crea una aquesta imatge.
Actualment entenem l’amor platònic com a un amor impossible o idealitzat, un amor molt poc realista i potser basat en una base molt poc sòlida. Normalment utilitzem aquest concepte quan parlem d’un amor envers algun actor o persona famosa, que realment no coneixem i que per tant només la idealitzem.
He fet una mica de cerca sobre l’amor en general:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amor
i sobre l’orígen de l’amor platònic:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Plat%C3%B3
Camila, ho hauries d’explicar amb les teves paraules i no limitar-te a posar l’enllaç a la wiquipèdia!
L’amor sempre ha mogut mars i terres, i sempre serà així… Des de Croàcia a Ítaca passant per Corfú…
Joan, ben molt m’alegro de retrobar-te aquí i de compartir el que dius; ara bé com deia Ovidi hi ha mil formes d’amor:
Mille modi Veneris.
Χαιρετε Λιδα!
No sabia que l’amor va començar així segons Plató, el primer video ho explica molt bé i és molt graciós!
Jo crec que l’amor platònic encara és vigent, ja que quantes vegades em sentit: “Oix, que guapo que és el Brad Pitt, és el meu amor platònic”, aquest és un exemple que sempre es sent pel carrer o amb els amics. També hi ha altres tipus d’amor platònic, com ara, quan “t’enamores”, encara que no t’acabes d’enamorar del tot perquè saps que no està al teu abast o creus que aquella persona és massa bona per a tu. Així que sí que crec que l’amor platònic és vigent.
Adeeu! 😀
Estic esperant a tractar l’amor platònic amb el Manel Codina a filosofia, però com que no ho farem fins d’aquí unes setmanes, enganxo els apunts que hi han penjats al seu bloc i quan ho fem a classe intentaré aprofundir-los més:
La Bellesa ens atreu d’una forma molt intensa. L’objectiu de l’amor és la Bellesa. Aquest impuls eròtic segueix un procés que passa del desig de la bellesa dels cossos (desig sexual) a l’anhel de la bellesa moral de les ànimes (l’enamorament); d’aquest al de la bellesa de les normes i de les lleis (el polític), i finalment al desig de comprendre la Bellesa en si mateixa, que és causa de tot allò que és bell (el desig cap al coneixement: filosofia). És només en aquest últim estadi on l’ésser humà podrà trobar satisfacció plena a aquest desig tan intens.
També adjunto el text (4.3) fet per Plató de “el Banquet” en el que es veu clarament la idea que tenia Plató sobre l’amor:
http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/tplato.htm#49
Per si no ha quedat clar amb el meu comentari anterior, jo penso que l’amor platònic encara és vigent entre nosaltres, potser hi ha persones que tenen més tendència a “patir” aquest tipus d’amor, un amor totalment idealitzat, impossible i potser fins i tot irreal.
Si, hi ha milers de formes d’amor, però l’essència és sempre la mateixa. S’ha de diferenciar del desig (amor platònic?) o el caprici. L’amor és voler el bé de l’altre sense interessos, el verdader és el que passi el que passi i al llarg del temps, els anys, les dècades, les sensacions es mantenen intactes.
Avui com sempre, tens tota la raó, Joan.
Els amors amb final feliç no són els més freqüents; però podríem trobar algun paral·lelisme mitològic, per exemple en els amors ovidians de Baucis i Filèmon.
ave lida!!
Crec que la majoría de persones en tenem per amor platónic un amor que sabem que és impossible.
Crec que tots em tingut un amor platónic.
Ave lida!! El amor platónico es el amor idealizado, el de aquel que considera que sus sentidos no son capaces de percibir toda la perfección del objeto amado, y que ha de guiarse por los ojos del alma.
El amor platónico se asocia a:
– Una cierta frustración que va unida al mismo tiempo a la esperanza de encontrar a la persona amada en la realidad a través de la fantasía y en la imaginación.
– Se manifiesta como una necesidad de tener lo ideal sin que sea real.
– También se manifiesta como una frustración de una realidad no consumada.
He encontrado una frase relacionada con el amor platónico:
“Cuando tú me mirabas, su gracia en mí tus ojos imprimían” y “ya bien puedes mirarme después que me miraste, que gracia y hermosura en mí dejaste”.
vale lida!!!
L’amor platònic en la pel•lícula Agora es presenta d’una manera molt clara en Hipàtia. Ella rebutja l’amor, tal com nosaltres l’entenem, dirigit a una determinada persona. Hipàtia intenta mostrar la imperfecció del seu cos, ensenyant el mocador de sang de la menstruació, al deixeble que equivocadament pensava haver trobat en ella la bellesa que podria satisfer el seu anhel d’amor. L’autentica satisfacció del seu desig de Bellesa només es satisfà amb el coneixement (amb la filo-sofia ).
Manel
Moltes gràcies, Manel, per expressar tan bé l’amor platònic d’Hipàtia. “Àgora”, sens dubte, ens permetrà tractar molt temes acadèmics a l’aula, tot coincidint o no amb Amenábar.
Del mot filosofia, qui ens escriu en grec els ètims grecs i el seu significat? Aleshores tots entendrem millor a què es refereix en Manel.
L’amor platònic al que es refereix Plató és aquell que fa que els humans no es quedin satisfets només amb el món sensible, crea un desig cap al coneixement, per això l’única cosa capaç de satisfer aquest desig és la filosofia.
La relació entre el que avui entenem per amor platònic i el que realment volia dir Plató és que nosaltres entenem l’amor platònic com un amor que no es pot aconseguir, idealitzat i que desitjem. De la mateixa manera, l’amor cap al coneixement també el desitgem i només l’aconseguim amb la mort (alliberament de la nostra ànima).
Filos ‘amic’
Sofia ‘ saviesa’
Filosofia ‘ amor a la saviesa’
La teòria de l’Amor Platònic. El verdader significat de l’amor platònic no és l’amor impossible. Segons Plató l’amor no és una cosa física i no cap a una persona, l’amor platònic es el que fa que els humans seguieixin vivin, i les persones no es quedin tal qual envers la vida. L’amor platònic desperta el desig de l’home per coneixer la bellesa en si, i no la bellesa imperfecte, aquella què no és ideal i es troba a la realitat.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » L’amor platònic en la música
Salve.
Jo crec que actualment si que està vigent l’amor platònic. De fet, Plató tracte aquest tema en El Banquet, diàleg de maduresa. Succeeix en un sopar, on Sòcrates, mestre de Plató, està dinant amb uns amics. En cert punt parlen d’un tema, de l’amor. Diu que això és un desig, que busca la bellesa. És un desig que tenim tots els humans i ens promet felicitat. La busquem frenèticament en diferents àmbits:
1) En el cos: Té a veure amb l’atracció sexual. Alguns els rebutgem. Si hi ha atracció és que veiem bellesa i això ens provoca desig. Però no trobem el que volem.
2) En l’ànima: Intenta conèixer l’ànima. Té a veure amb l’enamorament. És la perfecció absoluta, sense cap defecte.
3) En la col·lectivitat: Busca la bellesa en la col·lectivitat. La passió cap a la política. La gent es pot dedicar a això no per beneficiar-se, si no per poder millorar el món. Vol construir la bellesa en la col·lectivitat, però acaba decebent perquè el que busquem no s’acaba de plasmar.
4) La bellesa en sí: Busca l’essència a través del coneixement. Quant més coneixement adquirim, més ens acostarem a la bellesa.
Vale.
Pingback: L’amor a la cartellera teatral de Barcelona | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: Referents clàssics a Merlí | La cinta de Νίκη
LA VULGARITZACIÓ DE L’AMOR PLATÒNIC
http://www.antonijaner.com/sexe-a-l-antiguitat/item/614-la-vulgaritzacio-de-l-amor-platonic
L’amor platònic al qual es refereix Plató és el que fa que l’home estigui insatisfet només amb el món sensible, produeix set de coneixement, per tant l’únic que pot satisfer aquesta set és la filosofia.
L’amor platònic és la concepció filosòfica d’un amor sense lligams sexuals ni romàntics que fou proposat pel filòsof grec Plató. També per exemple quan ens enamorem i l’altre persona no ens correspon de la mateixa manera, tendim a idealitzar-la i a veure-la com una cosa impossible.
En els primers enllaços son unes pàgines webs en les quals explica el mite de Egèria amb imatges i el seu origen.
https://gladiatrixenlaarena.blogspot.com/2017/01/la-fuente-egeria.html
https://hmong.es/wiki/Egeria_(mythology)