Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.
País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc
Idioma original: Anglès
Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama
ARGUMENT:
Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.
Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.
Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.
En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.
Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.
El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.
El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.
A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.
La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.
Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.
Aquesta sèrie continua la narració de la ficció històrica d’Antena 3, ‘Hispania‘. Per tant, Imperium és el spin-off. Aquesta sèrie va ser una de les grans apostes de ficció de la cadena
Galba és un home poderós i respectat a Roma. Té el suport dels senadors més importants i poderosos, encapçalats pel senador “Quinto”… i per això li han encarregat una última missió; acabar amb la resistència de Numància. Galba va cap allà convençut de la seva victòria i que, amb aquesta, li atorgués, al seu retorn, el reconeixement definitiu.
Però Galba torna de la campanya a Numància derrotat, humiliat, ja que els hispans han acabat amb el seu exèrcit. Galba ha perdut el seu honor i, sobretot, el seu poder i respecte a Roma, més concretament al senat. Encara que, aquesta derrota no ha sigut casual, ja que algú l’ha traït.
Galba no està disposat a rendir-se, ell té que clar que ha de tornar a ocupar el lloc que mereix a Roma, i per aquest motiu està disposat a fer qualsevol cosa, fins i tot a començar una nova guerra amb aquells que l’han fet perdre tot el que havia guanyat a Roma. El que ell no sap és que una dona que es diu Cora té l’obsessió de enfonsar la carrera de Galba pel que li va fer en el passat al seu pare. Una dona que, per salvar el seu pare, està disposada a pactar amb els seus majors enemics, un home capficat en recuperar la glòria perduda i una família que anhela controlar tota Roma.
Com a Hispania, la leyenda els personatges estan dividits en tres bàndols, la família de Galba, els enemics i els aliats. Els personatges més destacats del bàndol del la família i dels enemics són:
Bàndol de la família
Galba
Galba és lleial a la seva família, però despietat amb els seus enemics Després d’haver sigut derrotat a Numància i haver perdut la seva posició al senat, Galba pateix la condemna i la humiliació. La seva única ànsia a partir de llavors serà venjar-se dels seus enemics i recuperar el poder perdut. El seu caràcter fort, fred i calculador, és la seva millor arma. Galba és capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius, fins i tot, eliminaria a algú de la seva família abans que deixar-se vèncer.
Octavi
Octavio és un personatge generós i amb un comportament de resignació És el germà petit de Galba, que sempre li va donar afecte i amor. Intenta ajudar a Galba a recuperar l’honor de la família, però es manté a l’ombra, en una posició allunyada. El caràcter que té quan s’ha de fer càrrec del lloc del seu germà li porta més disgustos que alegries. Tot el que fa ho fa per la seva esposa Antònia i els seus fills.
Antònia
Apart de ser l’esposa de Octavi, és una dona manipuladora, protectora i lluitadora. Acostumada a manejar la casa al seu gust, Antònia veu com canvia el seu estatus, ja que perden la seva posició social i, a més, ha de suportar l’arribada d’un familiar al qual no suporta i al que considera culpable de la seva desgràcia, Galba. Però ella no deixarà que cap persona posi en perill la seva família i el seu benestar.
Bàndol dels enemics
Quint
Quint és un home que ha lluitat tota la vida per arribar a ser algú i quan veu una oportunitat d’aconseguir-ho, no dubta en deixar en el seu camí a qui sigui necessari. És un home bastant fort, però a la vegada avar i cruel. Projecta la imatge del perfecte pare de família. És capaç de qualsevol cosa per conservar i fer més gran la seva posició de poder. No titubeja en trair els seus antics aliats i en declarar una guerra injusta i cruel cap als seus nous enemics. Entre aquests enemics es troba Galba, a qui desitja veure patir i suplicar per la seva vida.
Cora És la filla de Tiberi, senador caigut en desgràcia per les trampes de Galba. Cora ha patit les mentides de Galba com ferides en la seva pròpia pell. Les desgràcies viscudes han fet d’ella una dona dura, forta i venjativa. Està disposada a demostrar la innocència del seu pare i aconseguir això haurà d’utilitzar tota la seva astúcia per trobar les proves que culpin Galba.
La sèrie va ser produïda per Bambú Producciones i va comptar amb un pressupost aproximat d’uns 20 milions d’euros. El primer episodi va aconseguir un 10,9% de share en audiència, el que es tradueix en 1.849.000 espectadors, menys del que s’esperava considerant la gran quantitat de diners que es van invertir en màrqueting. Aquesta “freda acollida” per part dels espectadors es va veure repetida al llarg del altres capítols.
La primera i única temporada té 6 capítols. Inicialment, estaven previstos gravar i emetre 13 episodis, però la cadena va acordar finalment rodar només 6 episodis per observar les dades en audiència. El seu rodatge va començar el 7 de març de 2012 i va acabar el 8 de juliol del mateix any. Finalment el dijous 11 d’octubre la cadena espanyola Antena 3 va posar punt final a la sèrie a causa de la baixa audiència.
‘Imperium’ ha gravat els seus exteriors a Roma, en els mítics estudis Cinecittà, situats a la Via Tuscolana, lloc on s’han rodat algunes de les gravacions més mítiques del cinema històric com “Cleopatra“, “Quo Vadis” o “Ben-Hur“, i més recentment grans superproduccions per al cinema i la televisió com “Gladiator“.
Encara que no ha sigut una sèrie amb un èxit d’audiència brutal, a ficció ha rebut crítiques bastant favorables pel públic que la veia i per la crítica especialitzada.
L’aspecte que menys m’agrada a mi personalment de la sèrie és el final precipitat que va tenir, semblava que el final fos totalment improvisat i amb molta falta de preparació prèvia. Estava clar que una sèrie que costa per capítol uns 500.000 euros (màrqueting a part) no seria renovada per la cadena espanyola, ja que amb la poca audiència que tenia la sèrie era impossible rendibilitzar aquest projecte.
Guionistes: Oliver Stone, Christopher Kyle, Laeta Kalogridis
Música: Vangelis
Any d’estrena: 2004
Durada: 175 min.
Repartiment: Colin Farrell, Angelina Jolie, Anthony Hopkins, Val Kilmer, Jared Leto, Rosario Dawson, Jonathan Rhys-Meyers, Brian Blessed, Ian Beattie, Rory McCann, Elliot Cowan, Connor Paolo, Joseph Morgan, Gary Stretch, John Kavanagh, Raz Degan, Annelise Hesme, Nick Dunning, Toby Kebbell, Neil Jackson, Denis Conway, Féodor Atkine, Tim Pigott-Smith, Bin Bunluerit i Francisco Bosch
País d’origen: Estats Units amb la col·laboració dels Països Baixos, Alemània i França
Idioma original: Anglès
Gènere: Aventura, Històric, Acció, Biogràfic, Drama Històric, Romàntic i Bèl·lic
ARGUMENT:
La pel·lícula comença amb la mort del protagonista, en el 323 a.C., quaranta anys més tard, el seu amic i general Ptolomeu va relatant la seva vida. La història se situa a l’antiguitat, a l’època on Alexandre era rei de Macedònia. Va començar a regnar als vint anys. Es va apoderar primer de Grècia i, després de conquerir l’immens Imperi Persa, va seguir avançant cap a l’Índia. Va ser un gran estrateg que mai no va perdre una batalla, un home que va deixar empremta a la història de la humanitat gràcies als seus somnis i gestes al camp de batalla. Quan va morir, als 33 anys, havia forjat un imperi sense precedents en la història. Els personatges més influents de la seva vida van ser: Filippo, el seu pare; Olímpia, la seva mare; Hefestió, el seu gran amic; Roxana, la seva ambiciosa dona, i el general Ptolemeu, confident i lleial company d’armes.
TRÀILER:
CRÍTICA:
A banda dels premis que va rebre, la pel·lícula dirigida pel director Oliver Stone va tenir 3 versions. Una primera, que era el muntatge original, d’uns 175 minuts de durada. En la primera, el muntatge del director va sortir el 2005, quasi un any després que la primera versió s’estrenés en el cinema. La segona versió va ser realitzada pel mateix director de la pel·lícula i aquesta tenia una durada d’uns 167 minuts, és a dir, va fer una retallada a l’original. La tercera i última versió es tracta de la més extensa, gràcies als 214 minuts de durada que té, i va ser la versió “final”.
Parlant del tema econòmic de la pel·lícula, veiem que amb un pressupost de 155.000.000 de dòlars no va aconseguir triomfar a la taquilla americana, la més potent del món, on tan sols va aconseguir recaptar 34.000.000 de dòlars. La recaptació a la resta del món va fer de balança, ja que va guanyar uns 167.300.000 dòlars americans.
A grans trets, la pel·lícula intenta “explicar” la vida d’Alexandre, les relacions amb les persones més pròximes a ell, el seu caràcter, les batalles èpiques que va viure…La pel·lícula se centra massa a explicar el comportament d’Alexandre amb la seva família i els seus companys, deixant una mica d’una banda la part més d’acció que solen tenir aquestes pel·lícules. Per tant, podem dir que s’allunya dels trets característics del cinema de Hollywood, ja que poden fer una pel·lícula amb moltíssimes escenes de lluites, guerres… prefereixen centrar-se en el tema de relacions personals.
La pel·lícula intenta centrar-se en els seus aspectes més humans, en especular sobre els seus comportaments i sobre la influència que poguessin haver tingut en les seves decisions tots aquells que el van envoltar durant la seva existència.
A la pel·lícula, es fa entendre de moltes maneres que Alexandre té tendències homosexuals, és a dir, li agraden els homes. Aquest fet està basat en les creences que es tenen en relació al gènere sexual pel qual Alexandre se sentia atret. Tant a la pel·lícula com a la vida real es diu d’una manera relativament explícita que Alexandre se sent atret per Hefestió. A causa d’aquesta escena, un grup d’advocats grecs va amenaçar amb posar una demanda a la productora Warner Bros i el director Oliver Stone per insinuar la bisexualitat d’Alexandre el Gran, tot i que va renunciar a fer-ho després d’assistir a una visualització privada de la pel·lícula, com un pas exclusiu.
Fascinat per Alexandre des de la infància, Stone somiava realitzar la seva història des de fa molts anys. Aquesta realització la va aconseguir en part gràcies a Robin Lane Fox que va exercir com a assessor històric. Autor del reeixit Alexander the Great, i professor d’història clàssica al New College (Oxford), des de 2002 va treballar estretament amb el director Oliver Stone tant en el guió com en la producció en general de la pel·lícula, assessorant als diferents caps de departament sobre una àmplia gamma de detalls històrics i arqueològics, des de vestuari fins a armes.
Com a curiositat, dotze cavalls de pura de raça espanyola i quatre frisons negres holandesos, propietat de Ricardo Cruz, van ser protagonistes de la pel·lícula. El protagonista Colin Farrell va passar una llarga temporada abans del rodatge en una finca de Madrid per aprendre a muntar a cavall de la mà de Ricardo Cruz, un dels millors domadors i especialistes de cavalls del món.
En conclusió, crec que el director fa un intent d’allunyar-se del que és típic a l’època, adaptar un mite clàssic per fer-ho més comercial, amb molta sang, guerres, batalles… i crec que ho aconsegueix, però a la pel·lícula li fa falta una bona retallada en relació a la duració, ja que bona part de la pel·lícula se la passen expliquen coses sense rellevància per l’acció de la pel·lícula. Finalment, opino que el personatge d’Olímpia, la mare d’Alexandre té un protagonisme massa gran a la pel·lícula, arribant al punt de fer-se molt monòtona la seva aparició.
Si em diguessin de puntuar la pel·lícula, li donaria un 6 raspat, i només per les escenes bèl·liques, que són les que més m’agraden amb diferència i la classe d’Aristòtil.
Quin vers del poeta romà Virgili apareix com a lema en aquesta pel·lícula (part inferior del títol)? Busqueu-lo en llatí.
Repartiment: Max Charles, Ty Burrell, Ariel Winter, Stephen Tobolowsky
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Comèdia d’aventures
ARGUMENT
El gos més conegut del món, un tità dels negocis, inventor, premi nobel, medallista olímpic, un geni…, el Sr. Peabody, i el seu fill trapella Sherman amb la seva màquina del temps -el Vueltatrás en castellà- s’embarquen en l’aventura més estrambòtica mai vista i coneixen, entre d’altres, Maria Antonieta durant la revolució francesa.
Tanmateix, Sherman vol impressionar la seva amiga Penny i li mostra la màquina. Sense voler acaben creant un forat a l’univers, tot provocant el caos en els esdeveniments cabdals de la història entre els quals hi ha l’antic Egipte, la guerra de Troia i el cavall de fusta… Coneixen personatges famosos com Van Gogh, Einstein, Lincoln i Shakespeare. Abans que passat, present i futur quedin tocats, el Sr. Peabody hi ha de posar solució i ha d’asumir un gran repte: el de ser pare. Acabaran deixant junts petjada en la història.
TRÀILER
CRÍTICA
Les aventures de Peabody i Sherman és una comèdia d’aventures que combina ciència ficció, viatge en el temps, personatges excèntrics, referents mitològics de la guerra de Troia i un diàleg intel·ligent, enllaçats amb la relació estranya d’un gos i el seu fill, un nen.
Si l’aneu a veure, ja ens explicareu què us ha semblat i quins personatges i esdeveniments de la història de l’antiguitat clàssica hi surten. Com? Per què?
Creieu que els infants poden, a més de passar-s’ho d’allò més bé, aprendre història i mitologia amb Les aventures de Peabody i Sherman?…
Dins del cavall de fusta, coneixen Agamèmnon, Menelau, Ulisses i els guerrers grecs!
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Gloria Stuart, Bill Paxton, Bernard Hill, David Warner, Victor Garber, Jonathan Hyde, Suzy Amis, Danny Nucci, Jason Barry, Ewan Stewart, Ioan Gruffudd
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Drama romàntic i aventura
ARGUMENT
Jack (DiCaprio) és un jove artista i guanya en una partida de cartes un passatge per viatjar a Amèrica en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord coneix a Rose (Kate Winslet), una jove d’una bona família vinguda a menys que va a contreure un matrimoni de conveniència amb Cal (Billy Zane), un milionari cregut a qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Rose s’enamoren, però el promès i la mare d’ella posen tot tipus de traves a la seva relació. Mentrestant, el gegantí i luxós transatlàntic s’aproxima cap a un immens iceberg que desembocarà en un final tràgic.
Després de veure aquesta pel·lícula, que he de confessar que no havia vist, puc dir que m’ha agradat, el fet de barrejar allò conegut com és la tragèdia amb una història d’amor que ens permet estar en aquell tràgic escenari des del principi de la pel·lícula fins al últim minut, és sorprenent, Un equilibri perfecte entre amor i tragèdia que la fa especial, única, i per això és tan famosa. Aquesta famosa història d’un amor gairebé adolescent on tot té cabuda: els somnis, l’idealisme, la utopia, però que a part de somniar, haurà d’enfrontar-se no només a la catàstrofe de l’iceberg sinó a la societat avariciosa desitjosa de poder que representen els dolents, com per exemple, Cal.
James Cameron aconsegueix explicar-nos i fer-nos vibrar amb mil i una històries que ens commouen i ens porten cap a l’inamovible final. El triomf d’aquesta pel·lícula és degut a la força i al sentiment amb què està narrada. Una mostra d’això és veure el món tal com el mostren en la pel·lícula, dividit en classes. En aquest sentit, Cameron aconsegueix fer de l’accident una situació simbòlica. Un altre element a destacar és la reconstrucció fidedigna del que va passar realment. Magníficament narrada i plena de sentiments.
Aquesta pel·lícula té diverses referències amb el món clàssic, com per exemple, el RMS Titanicpertanyia al trio de Transatlantics Olympic. i tant ‘Titanic’ com ‘Olympic’ fan referència a criatures mitològiques, per què creieu que és això? També trobem un paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i el dels Titans, per què? A què creieu que és degut això? D’on prové el nom de Titanic i per què? Podríem dir que el seu enfonsament fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors? Una altra referència al món clàssic és la imatge de Leonardo Dicaprio i Kate Winslet en la proa del vaixell, a quina escultura grega us recorda això? I per últim, amb quina oda horaciana relacionem aquesta pel·lícula? Per què?
El diumenge passat vàrem descobrir a la tele un capítol de la serie Painkiller Jane que tenia referents. El vam començar a veure i era bastant interessant però de cop i volta, va aparèixer un referent clàssic, demostrant un cop més que les referències al món grec i romà són ben presents.
Painkiller Jane és una sèrie de ficció i d’acció produïda per la televisió nord-americana-canadenca basat en el personatge de còmic del mateix nom. Transmès pel Sci Fi Channel als EUA a partir del 13 abril de 2007 i Global al Canadà, va estar protagonitzada per Kristanna Loken com el personatge titular. El 15 d’agost de 2007, que va ser cancel·lada després d’una temporada de 22 episodis. Segons he llegit, aquest capítol que a continuació us explicaré és el millor de la temporada, amb un argument i una intriga sorprenent.
La sèrie està protagonitzada per Loken com Jane Basco, la protagonista principal. Ella, comença com una agent de la DEA, on en el decurs del seu treball es troba amb Andre McBride (Rob Stewart), qui és el líder d’un equip d’agents que treballen per a una agència del govern no especificada. L’equip es basa en una estació de metro en desús anomenat Deckard Street. Ella es veu obligada a unir-se a l’equip després d’arribar “massa lluny” en les seves operacions. Llavors es revela que la missió de l’equip és identificar i neutralitzar “NEUROS”, mutants humans amb poders mentals paranormals. Es teoritza que les aberracions interfereixen amb la capacitat del cervell per distingir el bé del mal.
Durant l’episodi pilot, Basco descobreix que ella també té habilitats sobrehumanes, poders regeneratius sobrenaturals d’invulnerabilitat.
Doncs bé, aquest capítol correspon al quart de la primera temporada, l’única que es va emetre ja que després es va cancelar degut a que la cadena Sci Fi no estava passant per un bon moment i també, s’hi va afegir que els primers capítols eren força bons però a mesura que els capítols passaven, s’anava baixant de qualitat i per tant, d’espectadors. En baixar l’audiència, la cadena la va cancel·lar, encara que va deixar emetre una temporada sencera, és a dir, 22 episodis.
Aquest capítol, anomenat ‘Atrapame si puedes‘ tracta sobre un home que té visions sobre desastres que succeiran al seu voltant i quan les té, intenta avisar la gent per evitar el desastre però el prenen per boig i acaba succeint, fet que porta la mort de moltes persones. Com veu el futur, intenta avisar la protagonista de la sèrie, Jane, que si el seu equip l’intenta cercar, moriran i també morirà ell. Jane, el creu i intenta parar el seu equip, però no ho aconsegueixen i això porta al desenllaç tràgic amb la mort de l’home amb visions, canviant el futur dels altres homes de l’equip.
Trobem un paral·lelisme amb Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) filla de Príam i d’Hècuba. Aquest mite ens diu que Cassandra, de petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà bessó Helen, al temple d’Apol·lo. Les serps sagrades de l’altar del déu van llepar-los les orelles i així van rebre el do de la profecia. En créixer, es va fer sacerdotessa d’Apol·lo però va rebutjar l’amor d’aquest i aquest, va fer caure sobre ella la maledeccció de que ningú no cregués els seus vaticinis, igual que l’home d’aquest capítol de Painkiller. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sabés que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Hèlena a Troia, però ningú no la va creure i finalment.
Lady Emma Hamilton, com Cassandra, de George Romney
Després de veure aquest capítol mitjançant l’enllaç que us hem proporcionat, trobeu cap altre referent clàssic? Què en penseu d’aquest? Trobeu relació amb Cassandra o no? Com us sentiríeu si un dia us aixequéssiu i poguéssiu vaticinar desgràcies sense que ningú us fes cas?
Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d’animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s’ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. El primer episodi que es va emetre va ser el 17 de desembre de 1989.
Trobem moltes referències de la mitologia grega i romana en aquesta sèrie, aquí us en deixem un tastet:
El primer referent el trobem en el nom del pare de família, en Homer, que es diu igual que el poeta èpic, autor de dues famoses obres èpiques: l’Odissea i la Ilíada.
En l’episodi 90 de la temporada 5 anomenat “La última temptació de Homer”. Després que Homer i els seus companys de treball escapessin miraculosament d’un gas verinós que Homer havia deixat escapar. Charlie, un obrer, és acomiadat en haver-li demanat una sortida d’emergència al Sr Burns Burns que remplaça aquest per Una bonica enginyera nova, anomenada Mindy Simmons, de la qual Homer sent una gran atracció. Mentrestant, Bart és enviat a un oculista, després que es descobreixi que no tenia bona vista. Li fan posar ulleres i també, després d’anar al dermatòleg, un gel al cabell que li fan un aspecte de ximple. A l’escola els nens es riuen d’ell i només li fa costat en Martin, qui li mostra el seu amagatall. Finalment, Bart, després de les dues setmanes, es treu les seves ulleres però quan torna a l’escola el peguen igual.
La primera vegada que Homer veu a Mindy, en la seva imaginació la veu com la Venus de “El naixement de Venus” de Botticelli.
Un altre referent important que hi trobem és el cicle troià. L’Odisea i la Ilíada d’Homer, apareixen en l’episodi 283 de la tretzena temporada. En aquesta història, Homer és Odisseu, que li porta al Rei de Troia, Príam (representat per Ned Flanders), un cavall de fusta. Ell i els seus companys soldats (Apu, Lenny, Moe, el Professor Frink i Carl ) , maten a tots els troians i guanyen la guerra. No obstant això, Odisseu es nega a sacrificar una ovella com a regal cap als déus Zeus (l’Alcalde Quimby), Dionís (Barney) i Posidó (el Capità McAllister), el que fa que aquests s’enfadin amb ell. En la sèrie, Barney fa un comentari a Zeus, sobre el rapte de Europa “Abans eres divertit, on està el Zeus que es convertia en vaca y perseguia a les noies?”. Com podem observar els tres personatges tenen característiques similars als déus grecs: Barney igual que Dionís està obsessionat per la beguda; l’Alcalde Quimby, és qui controla tot el poble, igual que Zeus que és el déu de tots els déus de l’Olimp; i el Capità, és mariner i està relacionat amb Posidó, déu del mar.
Posidó als Simpson
Centrant-nos en la sèrie, Dionís intenta destruir Odisseu amb un llamp, però falla i el llamp destrueix l’Atlàntida. Posidó, qui tenia poder sobre el mar, arrossega el vaixell d’Odisseu cap a la terra de les Sirenes (Patty i Selma), a més visiten a Circe (Lindsey Naegle), qui converteix la tripulació en porcs, els quals Homer es menja. Després, ordena a Odisseu travessar el Regne dels Morts, creuant el Riu Estix per així arribar a casa i retrobar-se amb la seva dona, Penèlope (Marge) i el seu fill Telèmac (Bart). Quan arriba a Ítaca, la seva illa, mata tots els homes que havien pretès Penélope quan ell no era a casa. Després d’estar vint anys fora, sense veure la seva dona, Homer se’n va a la taberna.
A més, en aquest episodi apareix un altre referent, aquest cop sobre las Metamorfosis d’Ovidi.
La Lisa està enamorada d’un noi de la seva classe i acudeix al seu avi perquè li doni consells. L’avi Simpson li comenta que la seva història li recorda al mite de Píram i Tisbe i li explica que eren dos joves enamorats que vivien en cases contigües però el seu amor era impossible a causa de l’enemistat dels seus pares.
L’avi explica la història de manera molt abreujada i canvia lleugerament el final, els dos joves arriben al mateix temps al lloc que han quedat, es besen i es transformen en un mateix arbre, igual que Filemó i Baucis.
Lisa i el seu novio fent de Píram i Tisbe
En l’episodi 458 de la temporada 21 anomenat “American History X-cellent”. Mentre la policia intenta dissoldre una sorollosa concentració de persones en els terrenys del Sr Burns, un dels agents reconeix a les parets quadres robats d’incalculable valor i el maníac bilionari és detingut per ser interrogat. Un cop a la presó, el company de cel ·la de Burns, John Coffey li demostra que pot tenir fe en Déu i intenta treure el mal del seu cos. Mentrestant, Smithers pren el comandament de la central nuclear i creu que pot tenir una bona relació amb els empleats, fins que descobreix que aquests només s’aprofiten d’ell i els força a treballar dia i nit. Aquestes injustes condicions laborals fan que Homer i els seus companys tramin un pla per treure al Sr Burns de la presó.
Un dels quadres que té el senyor Burns robats apareix la figura de Cronos, menjant-se al seus fills representat amb la figura del senyor Burns. Aquest quadre és molt similar al de Goya.
En el còmic dels Simpsons número 70 anomenat “Un còmic de mítiques proporcions” apareix molta mitologia. En el còmic Homer, que representa a Homer, ecriptor grec, explica històries als nens grecs. Quan Hera (Marge) va s’assabenta de Zeus (Homer) té un fill il·legítim anomenat Hèrcules (Bart), s’encarrega que aquest hagi de completar 12 treballs. El primer és matar l’Hidra (Snake), la qual li creixen dos caps per a cada un tallat. Hèrcules la venç fent-la discutir sobre quin li robarà. Llavors ell ha de netejar el estables d’Augies, on convenç un ric grec que l’or no val res i que els fems són més valuosos. Després s’ocupa de les diverses criatures que té la tasca de capturar fent que Hermes (Milhouse) envii un agent grec perquè les atrapi, ja que no tenen una llicència i poden estar rabiosos. Hèrcules torna a Hera amb només 10 de les tasques completes. Hèrcules decideix que aquest Hera estaria molt millor a la posició de Zeus i per això ella pren aquest rol, només per causar estralls per fer caure la Terra.
En una altra història, quan el senyor Burns va saber que algú havia deixat la planta nuclear un pot de Dimoxinil, un producte per fer crèixer els cabells, va dir “que exploti la seva pell a l’Hades (Homer)”.
Quan en Herb Powel, germà gran de Homer va aprendre que els seus nous cotxes es deien Persèfone (Marge) va preguntar quina classe de nom era aquest. Els constructors li van dir després que ella era la deessa grega de la primavera i el renaixement i que va ser portada a l’Hades, on ella va menjar 6 magranes. Herb dels interrompre llavors i va dir que la gent no volen que els seus cotxes, tinguin noms antics grecs.
Fins i tot, hi ha un capítol del còmic dedicat a dues faules d’Isop: la cigala i la formiga, i la guineu i el raïm. La formiga (Flanders) treballa dur per l’hivern mentre que la cigala (Homer) està tot el dia cantant en el seu violí. Quan arriba l’hivern la formiga li ofereix a la cigala una part del seu menjar, però aquesta ho devora tot.
Una guineu (Moe) demana a un corb (Bart) que cridi repetidament llop perquè així els grans de raïm que té a la boca li caiguin i se’ls pugui menjar.
En l’episodi 516 de la temporada 24 titulat “Al meu gos amb amor” durant un esdeveniment en el centre de la ciutat de Springfield el professor Frink fa una demostració d’un nou invent, però perd el control, el que resulta en la destrucció de la casa de retir de Springfield. Aquesta situació obliga a Abraham Simpson (l’avi) a mudar-se amb els Simpson. Homer es lesiona l’esquena el dia de la mudança. Mentre està descansant a casa, es torna addicte a un joc de tauleta titulat Villageville i per estar distret, perd el gos de la família, Petit ajudant del pare Noel. Tots estan enfadats amb Homer perquè sembla no importar-li que s’hagi perdut el gos, però l’avi els explica la història del gosset que tenia Homer quan era nen, en Bongo.
El referent que trobem en aquest episodi és una estàtua en la que es veu a l’Smithers agafant el cap del senyor Burns, fent referència a l’estàtua de Perseu agafant el cap de Medusa.
Què us ha semblat? Vosaltres també veieu els Simpson? Ens ajudeu a trobar més referents? Quines semblances i diferències hi trobeu respecte els mites originals? Creieu que és possible estudiar mitologia amb aquesta sèrie?
Jasmine és una dona rica i glamurosa de l’alta societat de Nova York que de sobte es troba en bancarrota, sense diners i sense casa, després de la fi del seu matrimoni amb un home adinerat. Aleshores decideix mudar-se a San Francisco a viure amb la seva germana Ginger, una dona treballadora que viu en un petit apartament, on haurà de canviar l’estil de vida que portava fins aleshores. Jasmine que travessa un moment crític en la seva vida, pren antidepressius constantment i recorda la seva vida en Manhattan.
Aquesta pel·lícula la podem relacionar amb Sísif (en grec Σίσυφος), fundador i rei d’Éfira. Va ser promotor de la navegació i el comerç, però també avariciós i mentider. Va recórrer a mètodes il·lícits, entre els quals l’assassinat de viatgers i caminants, per augmentar la seva riquesa. Des dels temps d’Homer, Sísif tingué fama de ser el més astut dels homes. Aquests conceptes es poden relacionar amb Hal Francis, el difunt marit de Jasmine, el qual era un empresari ric perquè estafava a la gent, per això, podem relacionar la personalitat de Sísif amb la de Hal, avariciosos, mentiders i intel·ligents, i també els seus comportaments, els dos desitjaven tenir més riqueses i recorrien a qualsevol mètode per tant d’aconseguir-ho.
El seu càstig, però, es pot relacionar amb la protagonista, Jasmine. Sísif a l’infern va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d’arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi. D’aquesta manera podem relacionar el càstig de Jasmine, restar pobre i sense lloc on dormir, per ser còmplice del seu marit, no dient res sobre les seves estafes i per haver-lo delatat després d’assabentar-se que estava enamorat d’una altra. Després de l’ingrés del seu marit a presó i el suïcidi d’ell, Jasmine coneix a un altre home ric -Dwight Westlake-, el qual li demana matrimoni, però ella li menteix -una altra similitud amb Sísif- sobre la seva professió i el seu passat i quan ell ho descobreix retira la proposta de matrimoni. Al final de la pel·lícula es discuteix amb la seva germana i decideix abandonar la casa d’ella, mentint dient que se’n va a viure amb el seu promès. Així que es queda un altre cop sense res, boja, odiada per seu fill adoptiu, sense lloc on viure i sense haver trobat l’amor. Aquest fet el podem relacionar amb el roc de Sísif. Sísif ha d’emprenyar una pedra i abans d’arribar al cim de la muntanya, és a dir, abans d’aconseguir tot el que desitja, la pedra cau, és a dir, tot s’enfonsa per no haver estat bona persona en el passat.
One Piece és un manga i anime creat per Eiichiro Oda durant el 1997, encara que en anys anteriors ja va fer un seguit de one-shots, el primer, Monsters va ser escrit en 1994 i canònicament, forma part de la història de One Piece, però això no es va revelar fins la Saga de Thriller Barck.
Després d’aquest one-shot, Oda va crear dos one-shots més basats en els seus interessos de la seva infància i adolescència, ja que de petit, va començar a fer esbossos d’idees sobre un manga sobre pirates. En el 1996, Eiichiro Oda va publicar els dos one-shots Romance Dawn (que era el més pròxim al que ell va imaginar en el seu passat) i Romance Dawn: El començament d’una aventura (la segona part del primer one-shot).
Aquest últim one-shot que va publicar, es va convertir en el primer capítol del manga de One Piece, on apareix la història del perquè en Monkey D. Luffy (protagonista de la història) es va voler convertir en pirata i arribar a la meta de ser el Rei dels Pirates. El primer one-shot, també es va fer un especial en anime però amb petits canvis en la història.
Finalment, després d’aquests dos one-shots, Eiichiro Oda va decidir cerar el manga de One Piece, que va sobre la història d’un noi anomenat Monkey D. Luffy, qui es va inspirar en Shanks, un pirata. Al començament de la sèrie, 24 anys abans de la història actual, l’any 1500 un pirata anomenat Gol D. Roger, conegut com el Rei dels Pirates, va ser executat, però abans de morir, va explicar a la multitud que el seu tresor, el “One Piece“, estaba amagat en alguna illa del Grand Line. La seva mort va desencadenar el que seria la Gran era dels pirates, pirates innombrables es van disposar a buscar el seu tresor. Luffy es converteix en un d’ells, desitjant ser el pròxim Rei dels Pirates i es disposa a reunir companys de tripulació i començar les seves aventures.
En aquest famós manga i anime podem trobar un munt de referents a històries i personatges tant reals com ficticis, que segurament molts d’ells us sonaran d’alguna nove·la o pel·lícula, fins i tot, trobem una gran quantitat de personatges mitològics, com per exemple sirenes, el gos cerber, gegants,etc. (One Piece, un anime ple de mitologia). Segurament, Eiichiro Oda deu d’estar molt ben informat sobre la mitologia de grega i romana per arribar a afegir tants personatges, a més a més de que també deu de ser un fanàtic d’això.
Coneixeu aquest anime? Coneixeu algun altre anime on apareixin referents mitològics? Què us sembla l’aportació que ens dona Oda sobre tots aquests referents que hi ha?
“
Després d’aquest one-shot, Oda va crear dos one-shots més basats en els seus interessos de la seva infància i adolescència, ja que de petit, va començar a fer esbossos d’idees sobre un manga sobre pirates. En el 1996, Eiichiro Oda va publicar els dos one-shots 
