Les Troianes, de Michael Cacoyannis

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Las troyanas

  • Director i guionistes: Director: Michael Cacoyannis Guionistes: Edith Hamilton

  • Any d’estrena: 1971

  • Durada: 106 minuts.

  • Repartiment: Vanessa Redgrave, Geneviève Bujold, Katharine Hepburn, Irene Papas, Patrick Magee, Brian Blessed.

  • País d’origen: Estats Units

  • Idioma original: Anglès

  • Gènere: Drama èpic

ARGUMENT:

Al final de la Guerra de Troia, causada per Hèlena, la reina Hècuba i altres dones de Troia es resisteixen a lliurar la ciutat als grecs, que han guanyat al camp de batalla.

Que la ciutat caigui significa per a ells l’esclavitud. Un missatger comunica a les dones que seran el premi d’un sorteig, i que cadascuna d’elles viurà amb l’home que li hagi tocat en gràcia. Una de les dones que més interès desperta és la filla d’Hècuba: Cassandra, que és triada per Agamèmnon, màxim cabdill dels grecs, perquè sigui la seva concubina.

En rebre ella la notícia, s’amaga i, quan és trobada pels soldats grecs, insulta i crida contra Grècia, perquè sap quin serà el seu final.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z5EB0hMh7NY[/youtube]

CRÍTICA:

Les troianes és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides. Principalment és un llibre però hi han adaptacions a pel·lícules. És una bona pel·lícula per estar entretinguts una estona encara que té petits detalls millorables.

L’adaptació que han fet de la vida real és molt precís. Té drama, però és el que ha de tenir per expressar un fet real que ha estat molt dur per a la gent que el va viure.

És impressionant el caràcter que agafen les dones desprès de tota aquesta situació, tan destrossades. La pel·lícula ens mostra com Eurípides està desesperat després d’una guerra que acaba destrossant tot. Els actors han fet molt bé el treball que els hi pertocava.

S’ha de tenir en compte que aquesta pel·lícula, realment, és més teatre que una altra cosa. Es pot escoltar com un narrador va explicant tot el que està passant en el moment. Però una cosa que trobo que falla és que en la pel·lícula hi ha parts que t’arriba a cansar o es fa avorrida, ja que el narrador explica molt i hi ha molts trossos que els hi falta més contingut, més emoció, trossos que no parlen i està massa buit.

Judith Caballero
4t d’ESO, llatí opt.3.

Referents clàssics a Painkiller Jane

El diumenge passat vàrem descobrir a la tele un capítol de la serie Painkiller Jane que tenia referents. El vam començar a veure i era bastant interessant però de cop i volta, va aparèixer un referent clàssic, demostrant un cop més que les referències al món grec i romà són ben presents.

Painkiller Jane és una sèrie de ficció i d’acció  produïda per la televisió nord-americana-canadenca basat en el personatge de còmic del mateix nom. Transmès pel Sci Fi Channel als EUA a partir del 13 abril de 2007 i Global al Canadà, va estar protagonitzada per Kristanna Loken com el personatge titular. El 15 d’agost de 2007, que va ser cancel·lada després d’una temporada de 22 episodis. Segons he llegit, aquest capítol que a continuació us explicaré és el millor de la temporada, amb un argument i una intriga sorprenent.

La sèrie està protagonitzada per Loken com Jane Basco, la protagonista principal. Ella, comença com una agent de la DEA, on en el decurs del seu treball es troba amb Andre McBride (Rob Stewart), qui és el líder d’un equip d’agents que treballen per a una agència del govern no especificada. L’equip es basa en una estació de metro en desús anomenat Deckard Street. Ella es veu obligada a unir-se a l’equip després d’arribar “massa lluny” en les seves operacions. Llavors es revela que la missió de l’equip és identificar i neutralitzar “NEUROS”, mutants humans amb poders mentals paranormals. Es teoritza que les aberracions interfereixen amb la capacitat del cervell per distingir el bé del mal.
Durant l’episodi pilot, Basco descobreix que ella també té habilitats sobrehumanes, poders regeneratius sobrenaturals d’invulnerabilitat.

Doncs bé, aquest capítol correspon al quart de la primera temporada, l’única que es va emetre ja que després es va cancelar degut a que la cadena Sci Fi no estava passant per un bon moment i també, s’hi va afegir que els primers capítols eren força bons però a mesura que els capítols passaven, s’anava baixant de qualitat i per tant, d’espectadors. En baixar l’audiència, la cadena la va cancel·lar, encara que va deixar emetre una temporada sencera, és a dir, 22 episodis.

Aquest capítol, anomenat ‘Atrapame si puedes‘ tracta sobre un home que té visions sobre desastres que succeiran al seu voltant i quan les té, intenta avisar la gent per evitar el desastre però el prenen per boig i acaba succeint, fet que porta la mort de moltes persones. Com veu el futur, intenta avisar la protagonista de la sèrie, Jane, que si el seu equip l’intenta cercar, moriran i també morirà ell. Jane, el creu i intenta parar el seu equip, però no ho aconsegueixen i això porta al desenllaç tràgic amb la mort de l’home amb visions, canviant el futur dels altres homes de l’equip.

Trobem un paral·lelisme amb Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) filla de Príam i d’Hècuba. Aquest mite ens diu que Cassandra, de petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà bessó Helen, al temple d’Apol·lo. Les serps sagrades de l’altar del déu van llepar-los les orelles i així van rebre el do de la profecia. En créixer, es va fer sacerdotessa d’Apol·lo però va rebutjar l’amor d’aquest i aquest, va fer caure sobre ella la maledeccció de que ningú no cregués els seus vaticinis, igual que l’home d’aquest capítol de Painkiller. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sabés que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Hèlena a Troia, però ningú no la va creure i finalment.

Lady Emma Hamilton, com Cassandra, de George Romney

Aquesta sèrie va sortir d’un còmic, com ja us he dit, anomenat igual que la sèrie, creat per Jimmy Palmiotti i Joe Quesada per Event Comics el 1995.

Després de veure aquest capítol mitjançant l’enllaç que us hem proporcionat, trobeu cap altre referent clàssic? Què en penseu d’aquest? Trobeu relació amb Cassandra o no? Com us sentiríeu si un dia us aixequéssiu i poguéssiu vaticinar desgràcies sense que ningú us fes cas?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n Batx. C Grec