Ben Hur, de Steve Shill

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
[youtube width=”500″ height=”400″]https://www.youtube.com/watch?v=k402ieA2GlI[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Hispania, la leyenda

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Hispania, la leyenda

Directors: Carlos SedesAlberto Rodríguez LibreroSantiago AmodeoJorge Sánchez-Cabezudo

Guionistes: Ramón Campos, Gema R. Neira, María José Rustarazo

Música: Federico Jusid

Any d’estrena: 2010

Durada: 60 min.

Repartiment: Roberto Enríquez, Juan José Ballesta, Lluís Homar, Manuela Vellés, Ana de Armas, Jesús Olmedo, Natalie Poza, Antonio Gil, Alfonso Bassave, Pablo Derqui, Ángela Cremonte, Hovik Keuchkerian, Luz Valdenebro, Iván Sánchez, Juana Acosta, Thais Blume, Ana Rujas, Irene Arcos

País d’origen: Espanya

Idioma original: Espanyol

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

La història ens situa a Hispània, al segle II a.C. En un món en què el poder d’uns pocs governa i mana sobre la vida de molts, un grup de rebels hispans liderats per Viriat, es manifesta contra el poder per poder gaudir d’un futur més digne i millor. El poble hispà lluitarà contra Roma per defensar el seu territori. És la història d’un grup d’homes joves valents, decidits a donar-ho tot pel seu poble. Perquè Viriat no estarà sol en la seva lluita; Sandro, Darío, Paulo, Héctor … Junts formen un petit però resistent grup de rebels disposats a arriscar la seva vida per complir el seu objectiu: alliberar Hispània del setge romà.

El principal antagonista de la sèrie és Galba, el líder dels romans a Hispània. Aquest personatge centra la ira de quasi tots els personatges per culpa del seu comportament i els seus aires de superioritat.

La trama de la sèrie està iniciada per una revolta que van fer els hispans en una de les brutals agressions de Galba al seu poble. A partir d’aquí i per culpa d’aquest enfrontament inicial, Galba agafa al poble hispà molta ràbia i ganes de venjança, i aquesta venjança és la que causarà el conflicte principal del serial. 

Els personatges estan dividits en tres bàndols, els herois (hispans), el poble i els enemics (romans). Els personatges més destacats del bàndol dels herois i dels enemics són:

Bàndol dels herois

Viriat
Viriat és el personatge principal de la sèrie. És un pastor, fill d’un bandoler que va abandonar a la seva família. Va perdre a la seva dona quan ella va donar a llum a la seva filla Altea. És un home lleial i sacrificat. Amb l’arribada dels romans perd la seva filla, a partir d’aquí jura venjança contra la república romana. Mor assassinat per Marco després d’una trampa ideada per Galba. La seva mort se li atribueix a Darío, Paulo i Sandro.

Paulo
Paulo és un jove que va perdre a la seva promesa, Nerea, en la invasió romana impedint el seu casament. S’uneix a Viriat per aconseguir recuperar a la seva estimada, que s’ha convertit en esclava pels romans. Mor crucificat juntament amb Sandro i Darío.

Darío
Darío és membre del Consell de Nobles del poble, la seva intenció és fer veure als altres pobles hispans el que fan els romans. És un home culte que defensa les seves idees fins a la mort. Finalment, mor crucificat juntament amb Sandro i Paulo.

Bàndol dels enemics

Galba
És el principal enemic de Viriat. És una persona cruel i desconsiderat, l’única intenció que té és guanyar-se el respecte de tota Roma perquè, a la seva tornada, el seu nom sigui sinònim de victòria i davant del senat el puguin veure preparat per ser cònsol.

Marco
Marco és el primer oficial de Galba i és el que s’encarrega de fer la feina bruta del seu líder. Es caracteritza per la disciplina que té davant del seu seva exèrcit. Encara que intenta ser lleial al seu cap, manté una relació secreta amb la seva dona Claudia.

Claudia
Claudia és la dona de Galba, filla d’un senador anomenat Tulio que és assassinat per uns homes contractats pel seu marit. Està acostumada a aconseguir sempre el que vol i és, per tant una capritxosa.

[youtube width=”500″ height=”400″]https://www.youtube.com/watch?v=YI10dbZLJt4[/youtube]

CRÍTICA:

La sèrie va tenir una rebuda bastant bona, arribant als 4.768.000 d’espectadors i un 22,7% de share. El capítol següent va marcar el màxim d’audiència enganxant al televisor a més de 5 milions de persones, però a partir del tercer capítol les xifres d’espectadors es van estabilitzar i de mica en mica van baixar. Aquesta sèrie compte amb 3 temporades, la primera de 9 capítols, la segona de 8 i l’última de 3. En la quantitat de capítols per temporada es pot veure com la sèrie va anar perdent confiança per part de la cadena i dels espectadors.

El rodatge es va realitzar en gran part a Extremadura. Els poblats romans i hispans també van ser construïts en aquesta zona, el primer a Jaraíz i el segon en la Dehesa Boyal de Torremenga, igual que el rodatge dels exteriors, mentre que els interiors es van rodar als estudis de Boadilla del Monte. El motiu pel qual es va escollir Extremadura per rodar els exteriors va ser perquè permetia que en la gravació, la càmera pogués captar grans extensions de terreny, igual que les muntanyes i el terreny de color verd, que permetien donar un toc èpic a la trama.

L’inici de la sèrie va estar submergit en polèmica, ja que deien que les seves promocions tenien moltes similituds amb les del llibre El nom del vent de Patrick Rothfuss.

Tot i la mala valoració per part d’alguns mitjans de comunicació o pàgines web, la sèrie ha rebut algunes nominacions a premis com l’ALMA pel millor guió de sèrie de televisió o Fotogrames de Plata al millor actor per a Lluís Homar. A més, gràcies a la interpretació que fa Homar de Galba és premiat per l’Acadèmia de TV. Segons alguns professionals del medi, la sèrie va tenir una acceptable recepció per part de l’audiència pel fet que, tot i que el televident no té un coneixement de primera mà sobre el tema, sí que té referència a través del que ha estudiat o sentit. Això porta l’espectador a entendre com a real i proper el que està veient, confonent la ficció amb la realitat.

Hispania, la leyenda compte amb l’assessoria històrica del professor de la universitat de Granada Mauricio Pastor. Tot i aquesta assessoria la sèrie va ser criticada en els mitjans de comunicació per la falta de rigor històric i per la recurrència als tòpics com la indumentària dels personatges, els noms dels personatges o la forma de subjectar l’ arc.

Un altre professor, Guillermo Calleja, va dir que l’ambientació estava molt idealitzada i la imaginació era desbordant en alguns casos, com l’atracció que sent una patrícia romana cap a un estranger o el tractament que se li dóna a les falcates, totes iguals, quan en realitat tenien la mida d’acord amb la mesura del guerrer des de la punta dels dits fins al colze.

Els responsables de la sèrie i el mateix professor Mauricio Pastor van contestar a totes les crítiques dient que si els personatges són així, és perquè en una ficció has d’aconseguir que els teus personatges siguin reconeixibles i propers per al públic. Han de buscar sempre que l’espectador se sent identificat amb el personatge. Per aquest motiu els hispans estan una mica “occidentalitzats”.

Finalment, i donant la meva opinió, crec que la trama de la sèrie és bona, encara que no segueix al 100% la història real i tingui algunes errades històriques. Actualment hi ha molt poques pel·lícules o sèries que respectin la història original al 100%, ja que intenten fer-la més comercial perquè la vegin molts més espectadors i poder-la fer rentable.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic