Gorilas en la niebla de Michael Apted

 FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

La inexperta Dian Fossey viatja a Àfrica per estudiar la vida dels goril·les de muntanya. Allà es converteix en una experta zoòloga i veu com els pocs animals que queden són massacrats per caçadors desaprensius, I  dedica la resta de la seva vida a protegir-los i cuidar-los. Aconsegueix muntar un parc nacional a les muntanyes on viuen els goril·les i aconsegueix fer-se famosa gràcies als documentals divulgatius sobre els goril·les que grava per National Geographic al costat de Digit, el goril·la dominant del primer grup que va estudiar i amb el qual entaula una estreta relació. La mort d’aquest goril·la a les mans dels furtius li causa una gran commoció, empitjorant el seu enfrontament amb els caçadors de les tribus dels voltants del parc.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula està relacionada amb el tòpic horacià Beatus ille, que apareix en l’èpode 2, ja que Dian Fossey viatja a Àfrica, abandonant la vida urbana i establint-se en un món en ple contacte amb la naturalesa. Per tant veiem que la pel·lícula compleix fidelment amb el tòpic horacià, que alabava el camp i les seves virtuts.

Realment compleix el tòpic horacià? Quin és el verdader significat que li dóna Horaci al tòpic?  Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Estaríeu disposats a abandonar la ciutat per entrar en contacte amb la natura, com ho va fer Dian Fossey?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C

Una vida senzilla d’Ann Hui

 FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Chun Tao-Chung és una dona que fa seixanta anys que treballa per a la família Leung. Roger és l’únic membre de la família que encara viu a Hong Kong i un dia, en tornar de treballar, Roger descobreix que Tao ha patit un vessament cerebral i la porta a l’hospital. Quan ella li diu que vol deixar la seva feina i marxar a una residència, ell li troba una habitació en un centre dirigit per un vell amic. En aquest geriàtric dominava l’amuntegament de persones i la manca de privacitat. A força de dedicar temps i atenció a les necessitats i desitjos de Tao, Roger descobreix què significa per a ell la criada.

Aquesta pel·lícula és una història molt humana, tendra i commovedora sobre la relació de tota una vida entre Roger, un productor de cinema de mitjana edat, i Tao, la serventa que s’ha ocupat de cuidar en Roger des que era un nen i de servir la seva família durant més de 60 anys. Quan Tao decideix jubilar-se i sense cap familiar que pugui fer-se’n càrrec, Roger decideix que és el moment de tornar tants anys de servei i es bolca en ella com si es tractés de la seva pròpia mare.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

  • “Una de mis películas favoritas del año.”
                                                          Roger Ebert: “A simple lifeChicago Sun-Times
  • “La Sra. Hui, una de las escasas directoras de éxito de Hong Kong, adapta una historia real, y la película conserva el sabor de lo cotidiano: el drama simplemente se desarrolla, sin momentos explosivos, pero no sin emoción”
  • “Uno no puede sino asombrarse ante el tacto, la precisión, la elegancia y el palpable y legítimo humanismo de la mirada de Anne Hui a la hora de abordar un tema y unas relaciones que, sin duda, hubiesen sido material abrasivo en manos de un director occidental”
                                                                Jordi Costa, “Devolver el amor”. Diari El País
  • “No sorprende la cantidad de premios que ha ganado «Una vida sencilla», sobre todo su prodigiosa actriz principal (…) “
                                  Federico Marín Bellón: “El triunfo de la bondad” Diario ABC
  • “Estupenda (…) Si me preguntan por una película con verdadero espíritu de navidad, les recomendaría ‘Una vida sencilla’ sin dudar (…) “
                    Salvador Llopart: Una vida sencilla: calor humano”La Vanguardia

Arran de comentar a classe el poeta llatí Horaci, vàrem conèixer aquesta pel·lícula oriental amb pervivència horaciana. Precisament, per això, ens agradaria deixar l’opinió que la nostra professora va deixar en forma de comentari en l’article del nostre company Eric, tot animant-nos també a obrir-ne un apunt aquí, a  La cinta:
“Eric, quan vares fer aquest apunt i vares exposar-lo a classe, jo no havia vist la pel·lícula d’Ann Hui, tot un referent del cinema asiàtic. Avui l’he vista gràcies al teu suggeriment i m’ha agradat molt. Tot i ser completament de cultura oriental, a més del tòpic horacià de la frugalitat que comentes també li afegiria el de la inexorabilitat de la mort i el del Carpe diem, quan Ah Tao consenteix en seguir donant diners a un dels seus companys de la residència perquè se’ls gasti amb dones de la vida mentre encara pugui. És una pel·lícula (més aviat és cinema documental) molt humana i feta amb molt pocs mitjans; però amb una actriu principal, Deabie IP, mereixedora, entre d’altres, del guardó a la Millor Actriu Internacional del Cinema de Venècia. Crec que és una pel·lícula que si la veieu per Nadal o Cap d’Any us farà pensar més en la vida senzilla, en la frugalitat, en els llaços afectius que uneixen els humans… “

No us la perdeu!

A simple life

Marta Verde i Nora Domingo

2n batx C Llatí

Pdt: Te quiero, de Richard LaGravenese

Fent un comentari per al blog de Llatí de segon de Batxillerat sobre la pervivència d’Horaci, Non omnis moriar m’he adonat que podia relacionar dos tòpics horacians ”Consol a Virgili per la mort de Varus” i ”Non omnis moriar” amb la meva pel·lícula preferida: Postdata: Te quiero.

Què n’opineu? Sabríeu relacionar la pel·lícula amb alguna part de l’oda d’Horaci? 

Lourdes Caparrós 2n batx Llatí