Els amors d’Hèrcules, de Carlo Ludovico Bragaglia

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Gli amori di Ercole (Els amors d’Hèrcules)

Director: Carlo Ludovico Bragaglia

Producció: Grandi Schermi Italiani, Contact Organisation i Paris Productions

Guionistes: Sandro Continenza i Luciano Doria

Música: Carlo Innocenzi i Carlo Franci

Vestuari: Dario Cecchi i Maria Baroni

Any d’estrena: 1960

Durada: 98 min.

Repartiment: Jayne Mansfield, Mickey Hargitay, Massimo Serato, René Dary, Moira Orfei, Gil Vidal, Sandrine, Rossella Como i Andrea Scotti

País d’origen: Itàlia amb la Col·laboració de França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventura, Històric, Fantasia, Pèplum

ARGUMENT:

Mentre Hèrcules estava absent, Èurit, rei d’Ecàlia ordena matar la seva estimada Mègara i a tota la seva gent. Hèrcules emprèn un viatge a aquesta ciutat per trobar venjança, però ignora que Èurit ja no està viu i que ara reina la seva filla Deianira. En arribar a allà, Deianira li diu que l’assassini a ella i deixi al seu poble en pau. Hèrcules s’enamora d’ella i renuncia a la venjança.

Lico, que era ministre d’Èurit, intenta prendre el poder, i contracta a un sicari per a què mati al promès de Deianira, el príncep Aquelou, per acusar més tard a Hèrcules d’haver comès el crim.

L’heroi descobreix la veritat i intenta matar el sicari, però intentant fugir d’Hèrcules, és devorat per l’hidra. La criatura mitològica ataca també Hèrcules, però aconsegueix acabar amb ella després d’una dura baralla de la qual surt ferit de gravetat.
Nemea i altres amazones ajuden Hèrcules i el porten al palau de la reina Hipòlita. Com té per costum fer amb els seus amants, la reina de les amazones pretén transformar en arbre Hèrcules, però Nemea el desperta i l’ajuda a fugir.

En Ecàlia, Lico ha ocupat el tron i té a Deianira com a presonera. Hèrcules reuneix un exèrcit i torna amb ell. Al final Lico mor assassinat per un ciclop que, més tard Hèrcules derrota recuperant així la seva estimada.

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

Primer de tot, a la pel·lícula observem diverses diferències respecte els personatges “tradicionals” de la història. Aquestes diferències es noten sobretot als següents personatges:

Aquelou: En la tradició clàssica és un déu fluvial, en canvi en la pel·lícula ens el trobem com a un príncep.
Hipòlita: En la tradició clàssica, no rep a Hèrcules ferit, sinó que és ell qui arriba caminant fins al regne d’ella per robar-li el cinturó.
Lico: En la tradició, és regent de Tebas i després usurpador del tron ​​d’aquesta ciutat, en canvi en la pel·lícula, usurpa el tron d’Ecàlia.
Mègara: En la tradició clàssica, Mègara i els fills que ha tingut amb Hèrcules són assassinats per ell mateix durant l’atac de bogeria que li indueix la deessa Hera, i per poder ser perdonat, l’heroi ha de posar-se al servei del rei Euristeu, que li envia els dotze treballs que en principi havien de ser deu, però en la pel·lícula, Mègara és una de les víctimes d’Èurit.
Iolau: En la tradició clàssica, és nebot d’Hèrcules, però en la pel·lícula, Iolau és més vell que Hèrcules.

L’actriu Jayne Mansfield va obtenir permís del seu estudi (20th Century Fox) per treballar durant les primeres setmanes de 1960 en aquesta producció europea. En començar el rodatge, estava al principi de la gestació del seu tercer fill. Pel seu treball en la pel·lícula va rebre un salari de 75.000 dòlars.

La pel·lícula es va estrenar en 6 llocs diferents:

Itàlia—-19 agost 1960
Alemanya Occidental—-23 desembre 1960
França—-28 desembre 1960
Mèxic—-16 setembre 1965
EUA—-1966
Finlàndia—-27 juny 1975
Alemanya de l’Est—-13 juny 1987

La pel·lícula no és del tot dolenta (encara que en molts llocs és una pel·lícula amb una qualificació molt baixa), ja que en aquells temps no tenien tanta tecnologia com ara i per tant, els efectes especials no podien ser perfectes. El tema dels efectes especials ha sigut un dels més criticats de la pel·lícula, ja que a la batalla en què s’enfronten Hèrcules i l’hidra utilitzen aquests efectes. Naturalment que es nota molt que l’escena és falsa i tot el que passa és mentida, però amb el que comptaven en aquella època per a fer una pel·lícula era molt poc.

Per tant, sense tenir en compte les diferències entre la història clàssica “real” i el que passa a la pel·lícula, en general està bé, encara que l’actuació d’alguns personatges a vegades arriba a ser exagerada i molt dramàtica.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Saint Seiya Omega

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Saint Seiya Omega

Directors: Morio Hatano i Tatsuya Naganime

Guionistes: Reiko Yoshida i Yoshimmi Narita

Música: Toshihiko Sahashi

Any d’estrena: 2012

Durada: 23 minuts (aproximadament)

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Fantasía

ARGUMENT:

La sèrie se centra en la història d’un grup de joves guerrers denominats “sants” o “cavallers”. El protagonista d’aquesta història és el guerrer Koga (Cavaller que porta l’armadura de Pegàs). Aquests guerrers lluiten al costat de la deessa grega Atena, que està reencarnada en una humana amb el nom de Saori. Per tal de protegir la humanitat de les forces del mal que volen dominar la Terra, aquests guerrers tenen batalles molt intenses. Per a les seves batalles, cada sant utilitza la seva energia interior lligada a l’univers, el que anomenen “cosmos”, les seves tècniques especials de lluita, i les seves armadures, totes inspirades en les constel·lacions, les quals els representen com cavallers o Sants d’Atena i els protegeixen en els combats.

La història comença quan Mart, el Déu del Foc i la guerra, descendeix a la Terra amb la intenció d’instaurar un nou ordre i governar així el planeta. En aquell moment Atena i el nen Kōga estan en perill. El Cavaller Llegendari Seiya apareix per lluitar i aconsegueix salvar la deessa i el nen. Kōga és un nen que està criant Saori, però ell no sap que ella és la Deessa Atena. Ell només descobreix que Saori és Atena tretze anys després, quan ella desapareix a causa de Mart que ha tornat, després d’haver-se recuperat totalment de les lesions causades per la lluita contra Seiya.

Aquest anime és un spin-off inspirat en el clàssic manga i anime Saint Seiya, el qual va ser creat, escrit i il·lustrat per l’autor japonès Masami Kurumada. Cronològicament la història de la sèrie, està situada tretze anys després dels esdeveniments narrats al final de la sèrie original, en la qual el guerrer Seiya era el protagonista.

CRÍTICA:

A inicis del 2012, s’havien realitzat molts rumors a internet sobre la producció d’un nou anime relacionat amb Saint Seiya. Això es va mantenir com especulació fins a mitjans de febrer quan Toei Animation, l’estudi que produeix l’anime, va comunicar de manera oficial, la creació d’aquesta sèrie, la qual portaria el títol de la sèrie original més el sufix Omega representat en el signe grec Ω.

Els fans del Saint Seiya original van reaccionar de forma moderada, ja que no volien fer-se il·lusions quan potser la nova història els defraudaria. I efectivament una vegada emesa la sèrie hi va haver dos tipus de reaccions:                                                                 – Un grup de fans van reaccionar positivament a l’emissió del primer capítol de Saint Seiya, ja que els agradava tenir aquella sensació de retorn a la infancia, i creien que la història no estava malament del tot.                                                                                         – Els altres seguidors de la sèrie original creien que era quasi una falta de respecte la creació d’aquesta nova història, perquè creien que l’anime no tenia suficient qualitat per a igualar al seu precedent. A més, creien que la història i els diàlegs eren una mica infantils.

I en aquest últim punt crec que no els hi falta raó, perquè suposo que tant la productora com la cadena que emet la sèrie han intentat fidelitzar persones amb menys edat per poder tenir una audiència més àmplia i variada.

Parlant de la sèrie en si hi ha un aspecte molt curiós i són els atacs. Cada atac d’element del cosmos pot tenir un avantatge contra un altre element del cosmos segons les seves qualitats naturals, encara que si el cosmos d’un guerrer és més poderós que el cosmos de l’altre guerrer aquest avantatge s’anul·la gràcies al nivell de cosmos. Els elements esmentats en la sèrie són: foc, vent, tro, terra, aigua, foscor i la llum. Cadascun d’ells té les seves qualitats i els seus punts forts i febles. L’element de la llum és el més fort amb diferència, ja que no posseeix cap desavantatge davant altres atacs d’elements, però és el més difícil de trobar-se en algun sant.

Canviant de tema un altre cop, a Amèrica del Sud hi va haver una polèmica molt gran perquè la televisió que va comprar els drets per emtre allà aquest anime no va posar als dobladors de l’anterior sèrie, els de tota la vida. Aquests dobladors no treballaven perquè el pressupost pel doblatge era molt baix. Però després d’una queixa massiva per part dels seguidors de la sèrie la cadena va ampliar el pressupost i varen arribar a un acord amb els dobladors.

Finalment, dir que Namco Bandai Games va anunciar a finals de març de 2012 que Saint Seiya Omega seria adaptada per a un videojoc i a la tardor del 2012 va sortir a la venda al Japó.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Ben Hur, de Steve Shill

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Imperium

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Imperium

Directors: Ramón CamposCarlos SedesJorge Torregrossa

Guionistes: Ramón Campos, Carlos de Pando, Luis Gamboa, Gema R. Neira, María José Rustarazo, Jon Sagalá, Laura Sarmiento Pallarés

Música: Xavier Capellas

Any d’estrena: 2012

Durada: 60 min.

Repartiment: Lluís HomarJosé SanchoNathalie PozaJesús OlmedoAura GarridoAntonio MourelosBelén FabraFernando AndinaÁngela CremontePaula PrendesJavier RíosRobert GonzálezThaïs BlumeNasser SalehSanti MarínElvira Mínguez,Pablo Escamilla

País d’origen: Espanya

Idioma original: Espanyol

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Aquesta sèrie continua la narració de la ficció històrica d’Antena 3, ‘Hispania‘. Per tant, Imperium és el spin-off. Aquesta sèrie va ser una de les grans apostes de ficció de la cadena

Galba és un home poderós i respectat a Roma. Té el suport dels senadors més importants i poderosos, encapçalats pel senador “Quinto”… i per això li han encarregat una última missió; acabar amb la resistència de Numància. Galba va cap allà convençut de la seva victòria i que, amb aquesta, li atorgués, al seu retorn, el reconeixement definitiu.

Però Galba torna de la campanya a Numància derrotat, humiliat, ja que els hispans han acabat amb el seu exèrcit. Galba ha perdut el seu honor i, sobretot, el seu poder i respecte a Roma, més concretament al senat. Encara que, aquesta derrota no ha sigut casual, ja que algú l’ha traït.

Galba no està disposat a rendir-se, ell té que clar que ha de tornar a ocupar el lloc que mereix a Roma, i per aquest motiu està disposat a fer qualsevol cosa, fins i tot a començar una nova guerra amb aquells que l’han fet perdre tot el que havia guanyat a Roma. El que ell no sap és que una dona que es diu Cora té l’obsessió de enfonsar la carrera de Galba pel que li va fer en el passat al seu pare. Una dona que, per salvar el seu pare, està disposada a pactar amb els seus majors enemics, un home capficat en recuperar la glòria perduda i una família que anhela controlar tota Roma.

Com a Hispania, la leyenda els personatges estan dividits en tres bàndols, la família de Galba, els enemics i els aliats. Els personatges més destacats del bàndol del la família i dels enemics són:

Bàndol de la família

Galba 

Galba és lleial a la seva família, però despietat amb els seus enemics
Després d’haver sigut derrotat a Numància i haver perdut la seva posició al senat, Galba pateix la condemna i la humiliació. La seva única ànsia a partir de llavors serà venjar-se dels seus enemics i recuperar el poder perdut. El seu caràcter fort, fred i calculador, és la seva millor arma. Galba és capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius, fins i tot, eliminaria a algú de la seva família abans que deixar-se vèncer.

Octavi

Octavio és un personatge generós i amb un comportament de resignació
És el germà petit de Galba, que sempre li va donar afecte i amor. Intenta ajudar a Galba a recuperar l’honor de la família, però es manté a l’ombra, en una posició allunyada. El caràcter que té quan s’ha de fer càrrec del lloc del seu germà li porta més disgustos que alegries. Tot el que fa ho fa per la seva esposa Antònia i els seus fills.

Antònia 

Apart de ser l’esposa de Octavi, és una dona manipuladora, protectora i lluitadora. Acostumada a manejar la casa al seu gust, Antònia veu com canvia el seu estatus, ja que perden la seva posició social i, a més, ha de suportar l’arribada d’un familiar al qual no suporta i al que considera culpable de la seva desgràcia, Galba. Però ella no deixarà que cap persona posi en perill la seva família i el seu benestar.

 Bàndol dels enemics

Quint

Quint és un home que ha lluitat tota la vida per arribar a ser algú i quan veu una oportunitat d’aconseguir-ho, no dubta en deixar en el seu camí a qui sigui necessari. És un home bastant fort, però a la vegada avar i cruel. Projecta la imatge del perfecte pare de família. És capaç de qualsevol cosa per conservar i fer més gran la seva posició de poder. No titubeja en trair els seus antics aliats i en declarar una guerra injusta i cruel cap als seus nous enemics. Entre aquests enemics es troba Galba, a qui desitja veure patir i suplicar per la seva vida.

Cora
És la filla de Tiberi, senador caigut en desgràcia per les trampes de Galba. Cora ha patit les mentides de Galba com ferides en la seva pròpia pell. Les desgràcies viscudes han fet d’ella una dona dura, forta i venjativa. Està disposada a demostrar la innocència del seu pare i aconseguir això haurà d’utilitzar tota la seva astúcia per trobar les proves que culpin Galba.

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

La sèrie va ser produïda per Bambú Producciones i va comptar amb un pressupost aproximat d’uns 20 milions d’euros. El primer episodi va aconseguir un 10,9% de share en audiència, el que es tradueix en 1.849.000 espectadors, menys del que s’esperava considerant la gran quantitat de diners que es van invertir en màrqueting. Aquesta “freda acollida” per part dels espectadors es va veure repetida al llarg del altres capítols.

La primera i única temporada té 6 capítols. Inicialment, estaven previstos gravar i emetre 13 episodis, però la cadena va acordar finalment rodar només 6 episodis per observar les dades en audiència. El seu rodatge va començar el 7 de març de 2012 i va acabar el 8 de juliol del mateix any. Finalment el dijous 11 d’octubre la cadena espanyola Antena 3 va posar punt final a la sèrie a causa de la baixa audiència.

‘Imperium’ ha gravat els seus exteriors a Roma, en els mítics estudis Cinecittà, situats a la Via Tuscolana, lloc on s’han rodat algunes de les gravacions més mítiques del cinema històric com “Cleopatra“, “Quo Vadis” o “Ben-Hur“, i més recentment grans superproduccions per al cinema i la televisió com “Gladiator“.

Encara que no ha sigut una sèrie amb un èxit d’audiència brutal, a ficció ha rebut crítiques bastant favorables pel públic que la veia i per la crítica especialitzada. 

L’aspecte que menys m’agrada a mi personalment de la sèrie és el final precipitat que va tenir, semblava que el final fos totalment improvisat i amb molta falta de preparació prèvia. Estava clar que una sèrie que costa per capítol uns 500.000 euros (màrqueting a part) no seria renovada per la cadena espanyola, ja que amb la poca audiència que tenia la sèrie era impossible rendibilitzar aquest projecte.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Hispania, la leyenda

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Hispania, la leyenda

Directors: Carlos SedesAlberto Rodríguez LibreroSantiago AmodeoJorge Sánchez-Cabezudo

Guionistes: Ramón Campos, Gema R. Neira, María José Rustarazo

Música: Federico Jusid

Any d’estrena: 2010

Durada: 60 min.

Repartiment: Roberto Enríquez, Juan José Ballesta, Lluís Homar, Manuela Vellés, Ana de Armas, Jesús Olmedo, Natalie Poza, Antonio Gil, Alfonso Bassave, Pablo Derqui, Ángela Cremonte, Hovik Keuchkerian, Luz Valdenebro, Iván Sánchez, Juana Acosta, Thais Blume, Ana Rujas, Irene Arcos

País d’origen: Espanya

Idioma original: Espanyol

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

La història ens situa a Hispània, al segle II a.C. En un món en què el poder d’uns pocs governa i mana sobre la vida de molts, un grup de rebels hispans liderats per Viriat, es manifesta contra el poder per poder gaudir d’un futur més digne i millor. El poble hispà lluitarà contra Roma per defensar el seu territori. És la història d’un grup d’homes joves valents, decidits a donar-ho tot pel seu poble. Perquè Viriat no estarà sol en la seva lluita; Sandro, Darío, Paulo, Héctor … Junts formen un petit però resistent grup de rebels disposats a arriscar la seva vida per complir el seu objectiu: alliberar Hispània del setge romà.

El principal antagonista de la sèrie és Galba, el líder dels romans a Hispània. Aquest personatge centra la ira de quasi tots els personatges per culpa del seu comportament i els seus aires de superioritat.

La trama de la sèrie està iniciada per una revolta que van fer els hispans en una de les brutals agressions de Galba al seu poble. A partir d’aquí i per culpa d’aquest enfrontament inicial, Galba agafa al poble hispà molta ràbia i ganes de venjança, i aquesta venjança és la que causarà el conflicte principal del serial. 

Els personatges estan dividits en tres bàndols, els herois (hispans), el poble i els enemics (romans). Els personatges més destacats del bàndol dels herois i dels enemics són:

Bàndol dels herois

Viriat
Viriat és el personatge principal de la sèrie. És un pastor, fill d’un bandoler que va abandonar a la seva família. Va perdre a la seva dona quan ella va donar a llum a la seva filla Altea. És un home lleial i sacrificat. Amb l’arribada dels romans perd la seva filla, a partir d’aquí jura venjança contra la república romana. Mor assassinat per Marco després d’una trampa ideada per Galba. La seva mort se li atribueix a Darío, Paulo i Sandro.

Paulo
Paulo és un jove que va perdre a la seva promesa, Nerea, en la invasió romana impedint el seu casament. S’uneix a Viriat per aconseguir recuperar a la seva estimada, que s’ha convertit en esclava pels romans. Mor crucificat juntament amb Sandro i Darío.

Darío
Darío és membre del Consell de Nobles del poble, la seva intenció és fer veure als altres pobles hispans el que fan els romans. És un home culte que defensa les seves idees fins a la mort. Finalment, mor crucificat juntament amb Sandro i Paulo.

Bàndol dels enemics

Galba
És el principal enemic de Viriat. És una persona cruel i desconsiderat, l’única intenció que té és guanyar-se el respecte de tota Roma perquè, a la seva tornada, el seu nom sigui sinònim de victòria i davant del senat el puguin veure preparat per ser cònsol.

Marco
Marco és el primer oficial de Galba i és el que s’encarrega de fer la feina bruta del seu líder. Es caracteritza per la disciplina que té davant del seu seva exèrcit. Encara que intenta ser lleial al seu cap, manté una relació secreta amb la seva dona Claudia.

Claudia
Claudia és la dona de Galba, filla d’un senador anomenat Tulio que és assassinat per uns homes contractats pel seu marit. Està acostumada a aconseguir sempre el que vol i és, per tant una capritxosa.

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

La sèrie va tenir una rebuda bastant bona, arribant als 4.768.000 d’espectadors i un 22,7% de share. El capítol següent va marcar el màxim d’audiència enganxant al televisor a més de 5 milions de persones, però a partir del tercer capítol les xifres d’espectadors es van estabilitzar i de mica en mica van baixar. Aquesta sèrie compte amb 3 temporades, la primera de 9 capítols, la segona de 8 i l’última de 3. En la quantitat de capítols per temporada es pot veure com la sèrie va anar perdent confiança per part de la cadena i dels espectadors.

El rodatge es va realitzar en gran part a Extremadura. Els poblats romans i hispans també van ser construïts en aquesta zona, el primer a Jaraíz i el segon en la Dehesa Boyal de Torremenga, igual que el rodatge dels exteriors, mentre que els interiors es van rodar als estudis de Boadilla del Monte. El motiu pel qual es va escollir Extremadura per rodar els exteriors va ser perquè permetia que en la gravació, la càmera pogués captar grans extensions de terreny, igual que les muntanyes i el terreny de color verd, que permetien donar un toc èpic a la trama.

L’inici de la sèrie va estar submergit en polèmica, ja que deien que les seves promocions tenien moltes similituds amb les del llibre El nom del vent de Patrick Rothfuss.

Tot i la mala valoració per part d’alguns mitjans de comunicació o pàgines web, la sèrie ha rebut algunes nominacions a premis com l’ALMA pel millor guió de sèrie de televisió o Fotogrames de Plata al millor actor per a Lluís Homar. A més, gràcies a la interpretació que fa Homar de Galba és premiat per l’Acadèmia de TV. Segons alguns professionals del medi, la sèrie va tenir una acceptable recepció per part de l’audiència pel fet que, tot i que el televident no té un coneixement de primera mà sobre el tema, sí que té referència a través del que ha estudiat o sentit. Això porta l’espectador a entendre com a real i proper el que està veient, confonent la ficció amb la realitat.

Hispania, la leyenda compte amb l’assessoria històrica del professor de la universitat de Granada Mauricio Pastor. Tot i aquesta assessoria la sèrie va ser criticada en els mitjans de comunicació per la falta de rigor històric i per la recurrència als tòpics com la indumentària dels personatges, els noms dels personatges o la forma de subjectar l’ arc.

Un altre professor, Guillermo Calleja, va dir que l’ambientació estava molt idealitzada i la imaginació era desbordant en alguns casos, com l’atracció que sent una patrícia romana cap a un estranger o el tractament que se li dóna a les falcates, totes iguals, quan en realitat tenien la mida d’acord amb la mesura del guerrer des de la punta dels dits fins al colze.

Els responsables de la sèrie i el mateix professor Mauricio Pastor van contestar a totes les crítiques dient que si els personatges són així, és perquè en una ficció has d’aconseguir que els teus personatges siguin reconeixibles i propers per al públic. Han de buscar sempre que l’espectador se sent identificat amb el personatge. Per aquest motiu els hispans estan una mica “occidentalitzats”.

Finalment, i donant la meva opinió, crec que la trama de la sèrie és bona, encara que no segueix al 100% la història real i tingui algunes errades històriques. Actualment hi ha molt poques pel·lícules o sèries que respectin la història original al 100%, ja que intenten fer-la més comercial perquè la vegin molts més espectadors i poder-la fer rentable.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Alexander, d’Oliver Stone

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Alexander

Director: Oliver Stone

Guionistes: Oliver Stone, Christopher Kyle, Laeta Kalogridis

Música: Vangelis

Any d’estrena: 2004

Durada: 175 min.

Repartiment: Colin Farrell, Angelina Jolie, Anthony Hopkins, Val Kilmer, Jared Leto, Rosario Dawson, Jonathan Rhys-Meyers, Brian Blessed, Ian Beattie, Rory McCann, Elliot Cowan, Connor Paolo, Joseph Morgan, Gary Stretch, John Kavanagh, Raz Degan, Annelise Hesme, Nick Dunning, Toby Kebbell, Neil Jackson, Denis Conway, Féodor Atkine, Tim Pigott-Smith, Bin Bunluerit i Francisco Bosch

País d’origen: Estats Units amb la col·laboració dels Països Baixos, Alemània i França

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció, Biogràfic, Drama Històric, Romàntic i Bèl·lic

ARGUMENT:

La pel·lícula comença amb la mort del protagonista, en el 323 a.C., quaranta anys més tard, el seu amic i general Ptolomeu va relatant la seva vida. La història se situa a l’antiguitat, a l’època on Alexandre era rei de Macedònia. Va començar a regnar als vint anys. Es va apoderar primer de Grècia i, després de conquerir l’immens Imperi Persa, va seguir avançant cap a l’Índia. Va ser un gran estrateg que mai no va perdre una batalla, un home que va deixar empremta a la història de la humanitat gràcies als seus somnis i gestes al camp de batalla. Quan va morir, als 33 anys, havia forjat un imperi sense precedents en la història. Els personatges més influents de la seva vida van ser: Filippo, el seu pare; Olímpia, la seva mare; Hefestió, el seu gran amic; Roxana, la seva ambiciosa dona, i el general Ptolemeu, confident i lleial company d’armes.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

A banda dels premis que va rebre, la pel·lícula dirigida pel director Oliver Stone va tenir 3 versions. Una primera, que era el muntatge original, d’uns 175 minuts de durada. En la primera, el muntatge del director va sortir el 2005, quasi un any després que la primera versió s’estrenés en el cinema. La segona versió va ser realitzada pel mateix director de la pel·lícula i aquesta tenia una durada d’uns 167 minuts, és a dir, va fer una retallada a l’original. La tercera i última versió es tracta de la més extensa, gràcies als 214 minuts de durada que té, i va ser la versió “final”.

Parlant del tema econòmic de la pel·lícula, veiem que amb un pressupost de 155.000.000 de dòlars no va aconseguir triomfar a la taquilla americana, la més potent del món, on tan sols va aconseguir recaptar 34.000.000 de dòlars. La recaptació a la resta del món va fer de balança, ja que va guanyar uns 167.300.000 dòlars americans.

A grans trets, la pel·lícula intenta “explicar” la vida d’Alexandre, les relacions amb les persones més pròximes a ell, el seu caràcter, les batalles èpiques que va viure…La pel·lícula se centra massa a explicar el comportament d’Alexandre amb la seva família i els seus companys, deixant una mica d’una banda la part més d’acció que solen tenir aquestes pel·lícules. Per tant, podem dir que s’allunya dels trets característics del cinema de Hollywood, ja que poden fer una pel·lícula amb moltíssimes escenes de lluites, guerres… prefereixen centrar-se en el tema de relacions personals.

La pel·lícula intenta centrar-se en els seus aspectes més humans, en especular sobre els seus comportaments i sobre la influència que poguessin haver tingut en les seves decisions tots aquells que el van envoltar durant la seva existència.

A la pel·lícula, es fa entendre de moltes maneres que Alexandre té tendències homosexuals, és a dir, li agraden els homes. Aquest fet està basat en les creences que es tenen en relació al gènere sexual pel qual Alexandre se sentia atret. Tant a la pel·lícula com a la vida real es diu d’una manera relativament explícita que Alexandre se sent atret per Hefestió. A causa d’aquesta escena, un grup d’advocats grecs va amenaçar amb posar una demanda a la productora Warner Bros i el director Oliver Stone per insinuar la bisexualitat d’Alexandre el Gran, tot i que va renunciar a fer-ho després d’assistir a una visualització privada de la pel·lícula, com un pas exclusiu.

Fascinat per Alexandre des de la infància, Stone somiava realitzar la seva història des de fa molts anys. Aquesta realització la va aconseguir en part gràcies a Robin Lane Fox que va exercir com a assessor històric. Autor del reeixit Alexander the Great, i professor d’història clàssica al New College (Oxford), des de 2002 va treballar estretament amb el director Oliver Stone tant en el guió com en la producció en general de la pel·lícula, assessorant als diferents caps de departament sobre una àmplia gamma de detalls històrics i arqueològics, des de vestuari fins a armes.

Com a curiositat, dotze cavalls de pura de raça espanyola i quatre frisons negres holandesos, propietat de Ricardo Cruz, van ser protagonistes de la pel·lícula. El protagonista Colin Farrell va passar una llarga temporada abans del rodatge en una finca de Madrid per aprendre a muntar a cavall de la mà de Ricardo Cruz, un dels millors domadors i especialistes de cavalls del món.

En conclusió, crec que el director fa un intent d’allunyar-se del que és típic a l’època, adaptar un mite clàssic per fer-ho més comercial, amb molta sang, guerres, batalles… i crec que ho aconsegueix, però a la pel·lícula li fa falta una bona retallada en relació a la duració, ja que bona part de la pel·lícula se la passen expliquen coses sense rellevància per l’acció de la pel·lícula. Finalment, opino que el personatge d’Olímpia, la mare d’Alexandre té un protagonisme massa gran a la pel·lícula, arribant al punt de fer-se molt monòtona la seva aparició.

Si em diguessin de puntuar la pel·lícula, li donaria un 6 raspat, i només per les escenes bèl·liques, que són les que més m’agraden amb diferència.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

L’ alfabet Grec a Prison Break

Imatge de previsualització de YouTube

Prison Break, és una sèrie de televisió dramàtica de molt èxit, nord-americana que va estrenar la cadena Fox el 29 d’agost de 2005 i va acabar el 24 de maig de 2009 a la seva quarta temporada. Va ser creada per Paul Scheuring.

 photo Prisonbreak_zps652f72fe.jpg

L’argument és el següent:
Lincoln Burrows és acusat de ser l’autor d’un crim que ell diu no haver comès: assassinar a Terrence Steadman, el germà de la vicepresidenta dels Estats Units. Lincoln és sentenciat a mort i és enviat a la Penitenciària Estatal Fox River, per complir allà la seva condemna fins al dia de la seva execució. Michael Scofield, el germà menor de Lincoln, està convençut de la innocència del seu germà i elabora un pla d’escapament de la presó. Després d’haver planejat la fugida, Michael roba un banc a mà armada perquè empresonin Fox River. Dins de la presó ha de dur a terme el seu pla, però ha de superar obstacles, sobreviure a la presó i aliar-se amb altres presos per poder escapar amb el seu germà de la presó abans de la data d’execució. Michael té planejada la fugida amb molta perfecció, el mapa de la presó i altres coses necessàries per quan surtin d’allà estan tatuades al seu cos. En aquests tatuatges hi és tota la informació que necessiten perquè el seu pla surti a la perfecció. Mentrestant, a fora de la presó l’advocada Veronica Donovan, amiga d’infància dels germans fa tot el possible per aclarir la conspiració que va portar a Lincoln a la presó, però els agents secrets d’una organització coneguda com La Companyia, fan l’impossible per obstaculitzar el treball de Veronica.

Nosaltres ens centrarem en el capítol número 20 de la segona temporada, quan ja estan fora de la presó. Com hem dit abans, tots els passos a seguir després de la fugida estan tatuats al cos del personatge principal, en Michael, és a dir, porta tatuat al cos petites imatges o paraules “claus” per tal que quan surti de la presó amb el seu germà pugui mirar aquests tatuatges i recordar quins són els moviments que han de realitzar una vegada fora. I en aquesta part és on entra en escena l’alfabet grec, ja que aquests tatuatges estan ordenats gràcies a aquest l’alfabet. És a dir, sap quin és el següent pas que ha de realitzar després d’escapar perquè en els tatuatges que té hi ha una lletra de l’alfabet grec. O sigui que el tatuatge que conté la imatge o paraula clau per realitzar el primer pas porta la lletra alfa, com veurem a aquesta captura de pantalla feta del les còpies en paper que té la policia dels tatuatges.

Lletra alfa

Tatuatge del primer pas que ha de dur a terme Michael Scofield

A la imatge es pot veure com, a més d’haver-hi el necessari perquè en Michael recordi el que ha de fer a continuació, també hi ha la primera lletra de l’alfabet grec. Per tant, només mirant la lletra de l’alfabet grec que hi ha en cada un dels tatuatges que té repartits pel cos pot saber l’ordre que ha de seguir per tal que el pla que ha preparat surti a la perfecció.

Un altre exemple seria l’òmega, última lletra de l’alfabet, és a dir, últim pas del seu pla. Aquí la captura de pantalla d’un altra còpia idèntica dels tatuatges de Michael:Lletra omega

Tatuatge de l’últim pas que ha de realitzar Michael Scofield

Aquestes còpies dels tatuatges reals del Michael han estat extrets de l’apartament on va viure els mesos previs a l’entrada a la presó per treure d’allà el seu germà. Mentre preparava aquest pla va fer uns esbossos dels tatuatges que pretenia fer-se, i d’aquí vénen aquests papers on estan dibuixats els tatuatges.

Per comprovar la validesa del que estem dient, qualsevol persona pot anar al capítol 20 de la segona temporada, titulat Panamà i avançar fins al minut 11:50 més o menys, que és on surt aquesta part.

Com podem veure, un altre exemple dels recursos de l’abecedari grec en sèries de televisió americanes.

Per finalitzar, seria recomanable que visitéssiu aquest enllaç per aprendre l’alfabet grec d’una forma més divertida que la tradicional. També podeu aprendre coses de l’alfabet grec a través d’aquest rap de Deka, un alumne de la Margalida que no sabia com aprendre’s l’alfabet i ara ens ajuda a tots a memorizar-lo. A més, podeu mirar aquest curiós apunt sobre l’alfabet grec a la publicitat.

Coneixeu aquesta sèrie? Quina opinió us mereix? Sabíeu de l’existència d’aquest detall?

Coneixeu cap altra sèrie en la qual es faci referència al món clàssic grec com en les que surten en aquests dos apunts del nostre bloc Aracne fila i fila (1, 2)?

Victor Huete i Xavier Gras 
Alumnes de 2n de Batxillerat