Blue Jasmine de Woddy Allen

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Jasmine és una dona rica i glamurosa de l’alta societat de Nova York que de sobte es troba en bancarrota, sense diners i sense casa, després de la fi del seu matrimoni amb un home adinerat. Aleshores decideix mudar-se a San Francisco a viure amb la seva germana Ginger, una dona treballadora que viu en un petit apartament, on haurà de canviar l’estil de vida que portava fins aleshores. Jasmine que travessa un moment crític en la seva vida, pren antidepressius constantment i recorda la seva vida en Manhattan.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=aI–8JoqEy8[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta pel·lícula la podem relacionar amb Sísif (en grec Σίσυφος), fundador i rei d’Éfira. Va ser promotor de la navegació i el comerç, però també avariciós i mentider. Va recórrer a mètodes il·lícits, entre els quals l’assassinat de viatgers i caminants, per augmentar la seva riquesa. Des dels temps d’Homer, Sísif tingué fama de ser el més astut dels homes. Aquests conceptes es poden relacionar amb Hal Francis, el difunt marit de Jasmine, el qual era un empresari ric perquè estafava a la gent, per això, podem relacionar la personalitat de Sísif amb la de Hal, avariciosos, mentiders i intel·ligents, i també els seus comportaments, els dos desitjaven tenir més riqueses i recorrien a qualsevol mètode per tant d’aconseguir-ho.

El seu càstig, però, es pot relacionar amb la protagonista, Jasmine. Sísif a l’infern va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d’arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi. D’aquesta manera podem relacionar el càstig de Jasmine, restar pobre i sense lloc on dormir, per ser còmplice del seu marit, no dient res sobre les seves estafes i per haver-lo delatat després d’assabentar-se que estava enamorat d’una altra. Després de l’ingrés del seu marit a presó i el suïcidi d’ell, Jasmine coneix a un altre home ric -Dwight Westlake-, el qual li demana matrimoni, però ella li menteix -una altra similitud amb Sísif- sobre la seva professió i el seu passat i quan ell ho descobreix retira la proposta de matrimoni. Al final de la pel·lícula es discuteix amb la seva germana i decideix abandonar la casa d’ella, mentint dient que se’n va a viure amb el seu promès. Així que es queda un altre cop sense res, boja, odiada per seu fill adoptiu, sense  lloc on viure i sense haver trobat l’amor. Aquest fet el podem relacionar amb el roc de Sísif. Sísif ha d’emprenyar una pedra i abans d’arribar al cim de la muntanya, és a dir, abans d’aconseguir tot el que desitja, la pedra cau, és a dir, tot s’enfonsa per no haver estat bona persona en el passat.

Camila Arigón

Grec 1r batxillerat D

Triangle, de Cristopher Smith

FITXA TÈCNICA

Nom original: Triangle
Director i guionistes: Christopher Smith
Any d’estrena: 2009
Durada: 99 minuts
Repartiment: Melissa George, Michael Dorman, Joshua McIvor
País d’origen: UK
Idioma original: Anglès
Gènere: Thriller/Misteri

ARGUMENT

La Jess no és més que una mare soltera, la qual ha de carregar amb tot el pes que comporta tenir un fill autista. Però, amb tota la bona fe, el seu amic Greg la convida a passar un dia navegant en el seu vaixell, amb uns amics seus, per així evadir-se una mica i deixar de costat tots els seus problemes. Ella accepta, una mica preocupada pel seu fill, però què pot sortir malament?. La travessia comença, però un cop estan enmig del no-res apareix una tempesta que se’ls tira a sobre. Junt amb aquesta, un crit de socors a la ràdio del vaixell inquieta els passatgers, els quals no tenen gaire temps de preocupar-se, doncs una onada gegant volca el vaixell. Per sort, quan la tempesta desapareix, es troben amb un vaixell gegant, molt misteriós, al qual es pugen sense pensar-ho dos cops. I aquí és on comença el malson. O pot ser ja ha començat abans…

TRÀILER

CRÍTICA

Triangle és una pel·lícula que presenta una paradoxa temporal, i com a tal, presenta els típics errors d’una pel·lícula d’aquesta categoria, i encara ser una obra en la que sembli que cal concentrar-se per seguir l’argument, és força entretinguda i no suposa un gran esforç seguir aquesta trama argumental.

Quant a referents clàssics, el primer és quan troben el vaixell gegant el nom d’aquest és “Aeolus” que en català seria Èol, rei dels vents i fill de Posidó. Més tard en un dels passadissos del creuer, troben un mapa amb la història mitològica de Sísif, fill d’Èol. Sísif era un astut mariner que per tal d’augmentar el seu poder i riquesa assassinava altres persones. Era conegut com un dels homes més astuts, tant és així que quan la mort, Tànatos,  va anar a buscar-lo va saber enganyar-la encadenant-la. Això va fer que la gent no morís,  fins que Ares va anar a lliberar Tànatos. Lavors Sìsif va ser portat a l’infern, però no definitivament ja que tenia un altre pla, com la seva muller no va fer la cerimònia ritual dels morts, va poder escapar de l’infern però finalment Hermes l’obliga a tornar-hi amb el càstig d’empènyer una pedra per una muntanya eternament i sempre que està a punt d’arribar a la cima la pedra cau rodant i ha d’empènyer una altra vegada com a càstig irònic de voler aconseguir la immortalitat.

Carlos Rocamora
2n Batx. Grec i Llatí