Arxiu d'etiquetes: Jesús de Natzaret

The Passion of the Christ

Publicat el per
1

 FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Passion of the Christ
  • Director: 
  • Any d’estrena: 2004
  • Durada: 126 min.
  • Repartiment: James Caviezel, Maia Morgenstern, Christo Jivkov, Francesco De Vito, Monica Bellucci, Mattia Sbragia, Luca Lionello, Hristo Shopov, Claudia Gerini, Fabio Sartor.
  • País d’origen: Estats Units, Itàlia
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama, Històric, Biogràfic

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula representa molt bé la vida de Jesús, sobretot durant les seves últimes dotze hores de vida com a humà. Veiem com al principi de la pel·lícula, se li apareix el diable dient-li si sap el patiment que l’espera a la vida.

Jesús és presentat davant Pilat  que és un governador romà a Palestina. Ell escolta les acusacions contra Jesús i creu que tenen molt a veure amb la política. Decideix delegar aquesta situació al Rei Herodes, qui decideix enviar-lo a mans de diverses autoritats romanes per tal que sigui jutjat.

Al cap d’uns dies, Pilat fa escollir al poble qui ha de sobreviure, si Jesús o l’assassí Barrabàs. Al final, el resultat va ser que Jesús havia de ser condemnat. El governador romà creu que matar el pobre home és massa i que ja havia pagat pels seus actes, però el poble volia que es produís una mort i ell va haver d’acceptar-ho.

Hi ha una escena a la pel·lícula en què es veu a Jesús carregant la creu fins al lloc on ha de ser crucificat. Quan ja està lligat a la creu preparat per ser mort, diu: “Tot està acabat, a les teves mans lliuro el meu esperit”, “Omnia finitur manus tuas commendo spiritum meum”, dirigint-se a la seva mare, Maria.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8X4TIsx0Fb8[/youtube]

CRÍTICA

La pel·lícula està molt ben ambientada i reflecteix molt bé com va ser la vida de Jesús, encara que molts fets que apareixen a la pel·lícula tothom els coneixia. La utilització d’una mena de “Flaishbacks” que ens fan veure molts moments que va passar amb la seva mare, fan que t’interessis més per la pel·lícula i que comprenguis molt millor la situació de Jesús en aquella època.

Penso que, independentment que una persona sigui religiosa o no, pot gaudir molt d’aquesta creació del director Mel Gibson, ja que és una mena de documental històric que reflecteix molts aspectes com el patiment, la crueltat, el sacrifici, la humilitat, la por i la mort. A més a més, hi ha molts referents clàssics amb l’aparició de personatges i paisatges romans.

Un fet que afavoreix molt la pel·lícula és que la podem trobar en llatí, arameu i hebreu, que són algunes de les llengües que es parlaven a l’època.

Quines expressions llatines que encara s’utilitzen avui heu entès?

Andrea Torrente, 4t ESO

Ben Hur, de Steve Shill

Publicat el per
17

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
[youtube width=”500″ height=”400″]https://www.youtube.com/watch?v=k402ieA2GlI[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic