L’Arnau de primer de Batxillerat ja ens va animar a participar-hi activament, ara amb l’agenda podeu començar a organitzar-vos la visita, a preparar el reportatge… Ens veiem un any més a la Magna!
Marc Acien i Abril Ramos, alumnes de llatí de 4t ESO, han fet una recerca sobre els referents clàssics de la Cantània, activitat que des de fa vint-i-cinc anys va adreçada a l’alumnat de segon i tercer cicle de primària i cada any estrena una cantata per a nou instrumentistes i un gran cor. L’instigador ha estat, sens dubte, en Xavi, mestre de música de l’escola Bergantí de El Masnou i també aràcnida, i van exposar-ho a l’Auditori davant els mestres de música que es preparen per fer amb els seus alumnes la Cantània 2014, Rambla Llibertat.
Vet aquí part de la seva recerca:
Aquí teniu un petit tastet en vídeo de com va anar la seva excel·lent defensa:
[youtube]http://youtu.be/KNsuLRrBJm8[/youtube]
Feliciter, Mar et Abril!
Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.
Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754, una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.
En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).
[youtube]http://youtu.be/VDtPDADTC_w[/youtube]
Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.
És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.
Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli
Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.
Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:
El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.
No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…
L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la tercera edició del Concurs Odissea a Catalunya que tindrà lloc entre els dies 3 i 6 de febrer (primera fase), i els dies 12 i 19 de febrer de 2014 (desempat local i fase final estatal respectivament), tal com es detalla aquí.
En aquesta edició també hi participaran les seccions de la SEEC de Galícia, de València-Castelló i Alacant, d’Aragó i de Valladolid.
Les preguntes se cenyiran al currículum de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, el tema d’enguany serà “El teatre a Grècia i Roma”. Un any més també tindrem també la sort d’assistir a les representacions de teatre grecollatí de l’Hospitalet de Llobregat i de Tarragona.
En aquesta nova aventura s’ha de retre un homenatge al teatre, si us hi voleu embarcar de nou, us heu d’inscriure, entre els dies 8 i 31 de gener de 2014, en grups de 2 o 3 alumnes aquí (m’ho heu de comentar) i amb el codi d’accés que us donaran en finalitzar la inscripció i el vostre esforç de trobar les respostes a les preguntes plantejades diàriament aquí, tant si sou a Premià com si el concurs us enganxa d’intercanvi a Alemanya (alumnes de primer de batxillerat de grec ide llatí). L’important és esdevenir més savis, per tant, sempre obtindreu un premi i uns punts al vostre qualificador del Moodle (els obtinguts en la puntuació aquí), us classifiqueu entre els primers o no. Tanmateix, hi ha tres premis en la fase catalana (100, 75 i 50 euros als tres primers equips classificats) i un de 500 euros en l’estatal.
Els tres primers dies (3, 4 i 5 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.
Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org) en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:00 h. de l’endemà, on podem veure les respostes correctes, la puntuació, l’ordre de classificació dels equips, etc.
Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.
No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.
En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.
Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.
Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).
Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català:
El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 7 de febrer de 2014. Aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents.
En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat, la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
En cas d’empat a punts entre equips que optin al primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. El professorat responsable dels equips empatats haurà de fer la selecció de l’equip que passa a la superpreguta de desempat, aplicant el mètode que consideri més idoni i just (menor temps emprat, nou desempat al centre, sorteig,…) i comunicar a l’organització quin és l’equip resultant, no més tard de dimarts 11 de febrer. Si el professor/a responsable no manifesta el contrari, s’entendrà que l’equip que passa a desempat serà aquell que el sistema informàtic ha deixat en primer lloc, és a dir, el que menys temps hi ha esmerçat.
Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un/a professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització. Els participants s’identificaran amb el seu DNI i no es permetrà l’ús de telèfon mòbil, xats, xarxes socials o correu electrònic, ni la visita de persones alienes al concurs.
En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs.
En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 13 de febrer, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
El resultat final del desempat i, per tant, de la fase local del concurs, es publicarà el divendres 14 de febrer.
Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 21 de febrer.
Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.
Mentrestant, llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació; mireu les preguntes dels anys anteriors i comenceu a preparar-vos el tema d’enguany “El teatre a Grècia i a Roma”.
Recordeu que no sóc ni vull ser Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo un altre cop a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a Catalunya i arreu!
Bonam Fortunam habeatis, nautae!
N.B.: Els tripulants de l’IPM són
4t ESO
PremiàClassica (Sandra i Paula L.)
Las Lamias (opt.1 Vicent)
1r Batxillerat
Els atenencs (David, Imad i Nicol)
2n Batxillerat
Medeas (Nora, Marta i Yasmina)
Les nimfes (Andrea B., Irina, Xènia)
Sa matao Paco (Cristina, Laia, Eric)
Els Homèrides (Alma i Víctor)
Els caçareferents (Elisa i F.Xavier)
De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.
Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):
Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.
No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d'”aquest gran, sant besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:
Quis te furor, Neaera
inepta, quis iubebat
sic involare nostram,
sic vellicare linguam,
ferociente morsu?
an, quas tot unus abs te
pectus per omne gesto
penetrabiles sagittas,
parum videntur? istis
ni dentibus protervis,
exerceas nefandum…
Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…
Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l'”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).
Lletra de la cançó
Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.
N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.
Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.
El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.
Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.
N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.
El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.
Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!
Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.
Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.
Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.
Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?
Observa atentament aquesta pintura. Quin moment representa? Què en saps d’aquest moment històric? Quins autors ens parlen d’aquest episodi? De qui és la pintura? On la podem trobar? Hi ha una altra pintura semblant? Quina pel·lícula tracta aquest episodi?
Responde Latine:
Quin títol llatí posaries tu al quadre? Escriu en llatí el moment que representa.
Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!
Comencem un nou escolar per a alguns el primer al nostre institut de Premià de Mar, per a uns altres l’últim i per a la majoria encara us queda camí per recórrer; però desitjo a tothom que aquest sigui un curs inoblidable!
L’estiu és a punt d’acabar i s’han acabat les vacances. Avui comencem les classes, tot i que divendres vàrem tenir la presentació del curs. El temps passa i tot canvia encara que sembli que tot continuï igual. Malauradament aquest curs ja no tindrem els somnis d’Hermes i els dimecres almenys per a mi seran diferents ja que el seu déu, l’estimat Juanvi Santa Isabel, ha volat cap a l’Olimp i ens ha deixat malaguanyadament massa d’hora però amb un gran llegat i un entusiasme contagiós per a les clàssiques. Sovint ens comentava els nostres apunts i no hi havia setmana que no enllacés al seu bloc la nostra feina, un dels últims comentaris ens el va deixar fascinat per unes vambes amb ales que varen sortir en un dels seus últims somnis.
Com us deia, a l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, però n’hi haurà, a més de l’anar fent anys i renovar les aparences dels nostres blocs amb l’última actualització d’XTECblocs, el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, celebra el cinquè aniversari i de vosaltres, alumnes del curs 2013/14, dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica! A més d’Aracne, L’empremta d’Orfeu i La cinta de NIKH, a el Fil no li paren de néixer blogs d’alumnes: el curs passat Òpera amb referents, Literatura grega a escena i El cel dels mites i L’univers clàssic dels nostres mots (presentat recentment a Paideia), a més d’uns quants més embastats(en tutoritzo nou) com a Treball de recerca; de ben segur, aviat en sentireu a parlar!
Sigui com sigui i malgrat tot, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil, després de l’actualització l’altre ha fet figa!.
Enguany, la Cultura Clàssica la farà l’Aida López en anglès Classical Culture, tot un repte!. La resta continua igual, tret que el llatí de quart el farà el cap de Departament de català, el professor i escriptor Vicent Sanz. Compartirem l’aula virtual, un altre repte!. També faré totes les clàssiques del batxillerat: grec i llatí de primer i de segon. Tot i que no hi ha tanta matrícula de batxillerat, a Clàssiques haurem de fer canvis perquè ja no hi cabem a l’aula d’administració i curiosament la matrícula de grec ha estat esplendorosa.
Des del primer dia us informo dels canvis de les PAU Llatí (Grec continua igual), quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement, ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:
Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2014) ja no seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, sinó Miles Gloriosus de Plaute i els següents poemes d’Horaci, traduïts al català per Josep Rodríguez Perisé, de Josep Vergès i de Victòria Bescós):
Us recomano Epodes, Horaci, Horaci de l’editorial La Magrana. En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.
Juli Cèsar també us recorda el llistat de llatinismes PAU 2014! Cliqueu a sobre!
Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!
La primera promoció de clàssiques digitals de l’institut Premià de Mar ha recollit una pila de premis i de reconeixements. L’enhorabona a totes i a tots!
Just començar el curs, Aracne fila i fila va rebre un Premi Bloc Catalunya 2012 (El Fil de les Clàssiques ja l’havia rebut en la primera edició, el 2008).
El treball de recerca, Can Ferrerons un jaciment romà excepcional a Premià de Mar de l’alumne Rubén Florencio Alcántara, que ja havia guanyat el curs passat el primer premi Hèracles 2012 de la secció catalana de la SEEC, ha resultat ser finalista en el Premi Thos i Codina i ha guanyat un Premi Recerca Jove 2012 (nous premis CIRIT).
Chiron va atorgar el dia d’Internet un Centaure d’or a La cinta de NIKH, el blog de referents clàssics en el cinema, gestionat principalment per l’alumna de segon de batxillerat Núria Yela.
El blog de tres alumnes de Grec de segon de batxillerat, Laia Muñoz Osorio, Núria Yela i Laura Luna, Literatura grega a escena ha rebut l’únic premi en la categoria de batxillerat i cicles formatives en el concurs “Si eres original, eres de libro” que concedeix anualment CEDRO als treballs que respecten els drets d’autor. El cel dels mites de les germanes Balart, una menció extraordinària.
Les alumnes de segon de batxillerat Georgina Tur i Hadyatou Camara han estat guardonades amb un Premi Baldiri Reixac amb la seva pàgina web Turisme arqueològic al Maresme.
Val a destacar que el Departament d’Ensenyament va considerar la nostra tasca una bona experiència TAC i que aquest curs el Fil Moodle i els blogs de Clàssiques han estat considerats Buena PracTICa 2.0 INTEF. Els blogs El cel dels mites i Literatura grega a escena han estat també portada a la pàgina de la Xtec i a Xtecblocs.
Hem participat a Callejeros literarios amb Escriptors clàssics als carrers de Barcelona vid. aquí.
Deixeu el llistó molt alt a les futures promocions digitals i la vostra feina continuarà formant part de les nostres classes i no sols del vostre currículum digital. Moltes gràcies, alumnes, per tot el que hem compartit i m’heu ensenyat! Bona sort en els estudis i en la vida!
Bonam Fortunam habeatis, discipuli discipulaeque!
Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!
Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.
Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de Recerca Jaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.
Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.
Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.
Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.
El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.
En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!
N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!
