Tag Archives: Selectivitat

Fem camí envers les PAU de Grec II

NORMATIVA:
Orientacions per a l’examen de Grec per a les PAU 2018

Estructura de l’examen i criteris generals d’avaluació

EXÀMENS PAU:

Exàmens selectivitat anys anteriors a Catalunya
Més exàmens PAU

REPÀS:

  • Posa’t a prova (tests interactius amb qüestions de diferents matèries de les PAU*, per incentivar l’estudi i l’autoavaluació)
  • Morfologia i sintaxi: Grec II (ed. Teide) unitats 1 i 2
  • Traducció textos: a partir dels  textos dels exàmens PAU i de Grec II (ed. Teide) reforcem la pràctica de la traducció, amb repàs de la morfosintaxi i etimologia. També tractem els referents culturals lligats a aquests textos, sigui pel context històric, mític, literari, social…. (Textos pàg. 86, 118…)
  • Etimologia: Arrels del Llibre Grec 2 (Teide) i L’univers clàssic dels nostres mots. Repàs apartat etimologia exàmens PAU.
  • Literatura: Grec II Teide (Unitats 5, 6 Èpica i 8 Drama) i Literatura grega a escena

Textos:

Èpica: Homer, Ilíada i Odissea

Gènere dramàtic:
Èsquil, Prometeu encadenat
Sòfocles, Èdip Rei, Antígona
Eurípides, Medea, Bacants
Comèdia: Aristòfanes, Els Núvols, Lisístrata

  • Cultura:

Història de Grècia (Grec I Teide unitat 10)

Atenes i Esparta (Grec I Teide unitat 11)

Empúries (Grec II Teide, unitat 3)

Cicles mítics (Grec II Teide, unitat 4)

Enfilem les lectures prescriptives de Llatí PAU Catalunya 2013/14

Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.

Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.

Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?

Lectura prescriptiva PAU Llatí 2014

A Horaci, de Miquel Costa i Llobera

Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:

tu qui cenyires de llorer i murta
doble corona,
ara tolera que una mà atrevida
passi a mon poble la que amb tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
cítara grega.
Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes
fines la llengua de ma pàtria dura;
mes també noble hi sonarà: ma pàtria
filla és de Roma.
Filla de Roma per la sang, pel geni,
clara i robusta com sa mare antiga,
guarda en ses terres per llavor de glòria
cendra romana.
Sí: dins sa terra el cavador atònit
ossos i marbres i joiells hi troba,
armes, monedes i penons que ostenten
l’àguila augusta.
Bella ma pàtria és ademés. Viuria
sens enyorança ta divina Musa
dins eixa terra que cenyeix la blava
mar de Sirenes.
Illa és galana, on el sol de Grècia
brilla puríssim, i d’ardenta saba
pròdig, li dóna amb lo raïm alegre
l’àtica oliva.

Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui
clàssiques formes, i l’antiga Musa,
just amb sos propis ornaments, ma pàtria
veja somriure.

Ara que folla la invocada Fúria,
febre als poetes inspirant, ungleja
l’arpa plorosa, i entre fang destil·la
fonts d’amargura,
oh! com enyora mon afany les clares,
dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!…
Mestre, amb ta bella, cisellada copa,
deixa-m’hi beure.
Deixa que tasti la sabor antiga
que omple tes odes i dins elles dura
com un vi ranci de Falern que guarden
àmfores belles.

Nèctar poètic amb què el cor s’anima,
febre i deliris d’embriac no dóna;
dóna la calma de l’Olimp, la sana
força tranquil·la.
Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca
l’or, ni les armes, ni el domini frèvol:
l’art és sa vida, que entre goig o penes
guarda segura.

Ah! Pugin altres a palaus que habiten
grogues les ànsies amb l’afany hidròpic,
negres ensomnis que en un llit de plomes
posen espines.

Vagen al fòrum, on febrosa turba
crida i s’empaita disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
llança per riure.
Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,
seny i bellesa agermanar, oh artista!,
seny i bellesa que amb la lira formen
digna aliança.
Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,
guia la dansa de gentils estrofes,
tal com Silenus, el vell gris, guiava
dansa de nimfes.

Elles ben àgils i formant corona
donen al ritme la lleugera planta:
riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi
d’alta ambrosia.

Miquel Costa i Llobera

 Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)

Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)

Noves lectures a 2n de llatí!

Salvete, omnes! Carpe diem! Amb aquesta fórmula tan repetita recordareu les meves classes! Alguns em teniu des de Cultura Clàssica de tercer, altres us vàreu incorporar a quart de llatí i uns altres a primer de batxillerat. La majoria feu llatí i grec, i tres heu triat clàssiques en el vostre treball de recerca a punt de lliurar. Moltes hores junts! Moltes experiències compartides! Moltes sortides! Pràctida compartida a Aracne!… Enguany, és el vostre últim curs i un any definitiu perquè haureu de triar els vostres estudis i el vostre futur professional, que sovint va acompanyat del personal. Us desitjo un molt bon any, ple d’experiències enriquidores. Carpe, diem!

Avui comencem, una setmana abans del que era habitual, i vosaltres acabareu a principis de maig les classes, després vindran els exàmens, la preparació per a la majoria de les PAU i els exàmens de selectivitat (aquí teniu les ponderacions 2010-2011). Sense més dilació, COMENCEM!

Hi ha hagut un canvi en les lectures. Enguany caldrà llegir:

  • Tit Livi, Història de Roma I.
    Prefaci. Orígens-Ròmul, rapte de les Sabines (1-17); Numa (18-21); Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia (24-26); Tarquini Prisc: origen, establiment a Roma i elecció reial (34-35.6); Servi Tul·li: obra de govern (42-44); Tarquini el Superb: origen i elecció reial (46.4-49), construcció del temple capitolí i diversos prodigis (55-56), setge d’Àrdea, episodi de Lucrècia i derrocament de la monarquia (57-60).

Us recomano el llibre Tit Livi, Els orígens de Roma, Ab Vrbe Condita Liber I, Ed. La Magrana, L’esparver núm. 3. Vid. Tots els camins porten a Tit Livi.

Us recomano Epodes, Horaci, Horaci de l’editorial La Magrana. En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.

    Temes de literatura (hi ha hagut petit canvis en negreta):
    Poesia dramàtica: Plaute i Terenci.
    Poesia èpica: Virgili. Les Metamorfosis d’Ovidi, un poema epicodidàctic. (A quart i/o a 1r de batxillerat vàrem llegir l’adaptació Narracions de mites clàssics, ed. Teide)
    Poesia lírica: Horaci.
    Poesia elegíaca: Ovidi. Vid. De Ovidio poeta.
    Prosa historiogràfica: Livi.
    Oratòria: Ciceró.
    Atès que estudiarem  els quatre autors més significatius de la literatura llatina de l’època augustea (Virgili, Horaci, Ovidi i Livi), repassarem el context sociopolític de l’època com a marc general que explica les característiques de les produccions literàries.
    Llegirem en llatí Ars amatoria de P.Ovidii Nasonis (Ad usum discipulorum edidit Hans H. Orberg, Domus Latina MMX).

Horaci, el poeta dels tòpics

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.


Quin conegut tòpic horacià trobem en aquests versos? Quins altres tòpics d’Horaci han estat recollits per la literatura occidental? Què en sabem d‘Horaci?

Quin poema li dedicà Miquel Costa i Llobera? En quin altre poeta català hi heu trobat influències?…

Recuperació del teatre romà de Tàrraco

Visioneu aquest fragment del Telenotícies comarques de TV3 d’ahir i expliqueu quina notícia és actualitat i per què?

L’actualitat de la notícia ens ha de permetre recordar a uns (2n batx.) o esbrinar a altres (4rt i 1r) sobre una sèrie de qüestions que hi estan relacionades (les podeu contestar en forma de comentari i si el tema us agrada i us hi engresqueu en forma d’apunt): Què en sabem de la Tàrraco romana (visioneu els vídeos corresponents a la Tàrraco romana i comenteu aquí)? Com era l’edifici del teatre romà? En quin model es va inspirar? Com era la seva estructura? Quines parts tenia?

En el teatre s’hi feien les representacions teatrals, la part més noble i civilitzada dels espectacles públics romans. En què consistien? Com era el públic que hi assistia?…

Quins teatres romans coneixem? Els anem localitzant en aquest Google maps de teatres romans?


Veure Teatres romans arreu en un mapa més gran

Juli Cèsar amb àlter ego

Com ja és habitual a El Fil de les Clàssiques, ens torna a visitar Juli Cèsar, però ho fa amb el llatinisme de la setmana prescrit per les PAU de llatí (alter ego) i una altra locució llatina que haureu d’encertar a partir de l’estupefacció de Juli Cèsar en veure al bloc el vídeo del Chiki Chiki (Πιτσιρίκι) de Χρήστος Βάμος. Haureu de definir aquests dos llatinismes en català i, tot seguit, fer-ne una frase personal. Realment Cleòpatra va ser l’àlter ego del conqueridor de les Gàl·lies?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Juli Cèsar amb “opera prima”

Juli Cèsar torna aquesta setmana a visitar-nos i ho fa amb un altre llatinisme. Sabeu què significa? Per demostrar que l’enteneu bé, deixareu una frase vostra (sense faltes d’ortografia, ni errors gramaticals) en forma de comentari. Quan trobeu aquest llatinisme en un llibre, revista o diari tornareu a comentar tot posant la referència (publicació, pàgina…) on l’heu trobat. Sobretot, no feu enfadar Juli Cèsar!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Llatinismes PAU Catalunya 2010

Per conèixer la selecció de llatinismes que entraran en les pròximes proves de selectivitat (PAU), enguany tenim l’honor d’acollir en El Fil de les Clàssiques al mateix Juli Cèsar, que cada setmana s’encarregarà d’obsequiar-nos amb un dels llatinismes prescrits ( els han reduït a la meitat!). Això sí, tingueu una mica de paciència amb ell, perquè fa poc que l’oracle l’ha advertit d’una brutal traïció que s’està ordint en contra seva  i l’home està d’un humor… (passa-li el ratolí per sobre i clica damunt d’ell i damunt del full)

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Posa’t a prova per a les PAU!

Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!

  •  POSA’T A PROVA (per a totes les matèries)
  • Aquí us recordo la utilíssima pàgina de Sebastià Giralt per a llatí i grec !
  • Bonam fortunam habeatis!