Tag Archives: Selectivitat

Fem camí envers les PAU de Grec II

Enfilem les lectures prescriptives de Llatí PAU Catalunya 2013/14

Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.

Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.

Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?

A Horaci, de Miquel Costa i Llobera

6 Replies

A HORACI

Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:

tu qui cenyires de llorer i murta

doble corona,

ara tolera que una mà atrevida

passi a mon poble la que amb tal fortuna

tu transportares al solar de Roma

cítara grega.

Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes

fines la llengua de ma pàtria dura;

mes també noble hi sonarà: ma pàtria

filla és de Roma.

Filla de Roma per la sang, pel geni,

clara i robusta com sa mare antiga,

guarda en ses terres per llavor de glòria

cendra romana.

Sí: dins sa terra el cavador atònit

ossos i marbres i joiells hi troba,

armes, monedes i penons que ostenten

l’àguila augusta.

Bella ma pàtria és ademés. Viuria

sens enyorança ta divina Musa

dins eixa terra que cenyeix la blava

mar de Sirenes.

Illa és galana, on el sol de Grècia

brilla puríssim, i d’ardenta saba

pròdig, li dóna amb lo raïm alegre

l’àtica oliva.

Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui

clàssiques formes, i l’antiga Musa,

just amb sos propis ornaments, ma pàtria

veja somriure.

Ara que folla la invocada Fúria,

febre als poetes inspirant, ungleja

l’arpa plorosa, i entre fang destil·la

fonts d’amargura,

oh! com enyora mon afany les clares,

dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!…

Mestre, amb ta bella, cisellada copa,

deixa-m’hi beure.

Deixa que tasti la sabor antiga

que omple tes odes i dins elles dura

com un vi ranci de Falern que guarden

àmfores belles.

Nèctar poètic amb què el cor s’anima,

febre i deliris d’embriac no dóna;

dóna la calma de l’Olimp, la sana

força tranquil·la.

Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca

l’or, ni les armes, ni el domini frèvol:

l’art és sa vida, que entre goig o penes

guarda segura.

Ah! Pugin altres a palaus que habiten

grogues les ànsies amb l’afany hidròpic,

negres ensomnis que en un llit de plomes

posen espines.

Vagen al fòrum, on febrosa turba

crida i s’empaita disputant la presa

que la Fortuna dins la pols humana

llança per riure.

Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,

seny i bellesa agermanar, oh artista!,

seny i bellesa que amb la lira formen

digna aliança.

Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,

guia la dansa de gentils estrofes,

tal com Silenus, el vell gris, guiava

dansa de nimfes.

Elles ben àgils i formant corona

donen al ritme la lleugera planta:

riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi

d’alta ambrosia.

Miquel Costa i Llobera

Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)

Noves lectures a 2n de llatí!

32 Replies

Salvete, omnes! Carpe diem! Amb aquesta fórmula tan repetita recordareu les meves classes! Alguns em teniu des de Cultura Clàssica de tercer, altres us vàreu incorporar a quart de llatí i uns altres a primer de batxillerat. La majoria feu llatí i grec, i tres heu triat clàssiques en el vostre treball de recerca a punt de lliurar. Moltes hores junts! Moltes experiències compartides! Moltes sortides! Pràctida compartida a Aracne!… Enguany, és el vostre últim curs i un any definitiu perquè haureu de triar els vostres estudis i el vostre futur professional, que sovint va acompanyat del personal. Us desitjo un molt bon any, ple d’experiències enriquidores. Carpe, diem!

Avui comencem, una setmana abans del que era habitual, i vosaltres acabareu a principis de maig les classes, després vindran els exàmens, la preparació per a la majoria de les PAU i els exàmens de selectivitat (aquí teniu les ponderacions 2010-2011). Sense més dilació, COMENCEM!

Hi ha hagut un canvi en les lectures. Enguany caldrà llegir:

Tit Livi, Història de Roma I.
Prefaci. Orígens-Ròmul, rapte de les Sabines (1-17); Numa (18-21); Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia (24-26); Tarquini Prisc: origen, establiment a Roma i elecció reial (34-35.6); Servi Tul·li: obra de govern (42-44); Tarquini el Superb: origen i elecció reial (46.4-49), construcció del temple capitolí i diversos prodigis (55-56), setge d’Àrdea, episodi de Lucrècia i derrocament de la monarquia (57-60).

Us recomano el llibre Tit Livi, Els orígens de Roma, Ab Vrbe Condita Liber I, Ed. La Magrana, L’esparver núm. 3. Vid. Tots els camins porten a Tit Livi.

Horaci, Epodes 2 (Beatus ille)
3 (Amistat amb Mecenas. Maledicció de l’all)
16 (Poema patriòtic. Lament per la sort dels romans)
Odes 1, 1 (Endreça a Mecenas)
1, 11 (Carpe diem quam minimum credula postero)
1, 14 (La nau com a al·legoria de l’estat)
1, 24 (Consol a Virgili per la mort de Varus. Inexorabilitat de la mort)
1, 37 (Nunc est bibendum. Suïcidi de Cleòpatra)
1, 38 (Persicos odi, puer, apparatus. Aspiració a la vida senzilla)
2, 10 (Auream quisquis mediocritatem / diligit. La bonesa de la mitjania)
3, 30 (Exegi monumentum aere perennius. Immortalitat del poeta).

Us recomano Epodes, Horaci, Horaci de l’editorial La Magrana. En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.

Temes de literatura

Terenci

Les Metamorfosis

Narracions de mites clàssics

Vid. De Ovidio poeta

Prosa historiogràfica

Livi.

Horaci, el poeta dels tòpics

39 Replies

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

Quin conegut tòpic horacià trobem en aquests versos? Quins altres tòpics d’Horaci han estat recollits per la literatura occidental? Què en sabem d‘Horaci?

Quin poema li dedicà Miquel Costa i Llobera? En quin altre poeta català hi heu trobat influències?…

Recuperació del teatre romà de Tàrraco

42 Replies

Visioneu aquest fragment del Telenotícies comarques de TV3 d’ahir i expliqueu quina notícia és actualitat i per què?

L’actualitat de la notícia ens ha de permetre recordar a uns (2n batx.) o esbrinar a altres (4rt i 1r) sobre una sèrie de qüestions que hi estan relacionades (les podeu contestar en forma de comentari i si el tema us agrada i us hi engresqueu en forma d’apunt): Què en sabem de la Tàrraco romana (visioneu els vídeos corresponents a la Tàrraco romana i comenteu aquí)? Com era l’edifici del teatre romà? En quin model es va inspirar? Com era la seva estructura? Quines parts tenia?

En el teatre s’hi feien les representacions teatrals, la part més noble i civilitzada dels espectacles públics romans. En què consistien? Com era el públic que hi assistia?…

Quins teatres romans coneixem? Els anem localitzant en aquest Google maps de teatres romans?

Veure Teatres romans arreu en un mapa més gran

Juli Cèsar amb àlter ego

21 Replies

Com ja és habitual a El Fil de les Clàssiques, ens torna a visitar Juli Cèsar, però ho fa amb el llatinisme de la setmana prescrit per les PAU de llatí (alter ego) i una altra locució llatina que haureu d’encertar a partir de l’estupefacció de Juli Cèsar en veure al bloc el vídeo del Chiki Chiki (Πιτσιρίκι) de Χρήστος Βάμος. Haureu de definir aquests dos llatinismes en català i, tot seguit, fer-ne una frase personal. Realment Cleòpatra va ser l’àlter ego del conqueridor de les Gàl·lies?

Juli Cèsar amb “opera prima”

48 Replies

Juli Cèsar torna aquesta setmana a visitar-nos i ho fa amb un altre llatinisme. Sabeu què significa? Per demostrar que l’enteneu bé, deixareu una frase vostra (sense faltes d’ortografia, ni errors gramaticals) en forma de comentari. Quan trobeu aquest llatinisme en un llibre, revista o diari tornareu a comentar tot posant la referència (publicació, pàgina…) on l’heu trobat. Sobretot, no feu enfadar Juli Cèsar!

Llatinismes PAU Catalunya 2010

41 Replies

Per conèixer la selecció de llatinismes que entraran en les pròximes proves de selectivitat (PAU), enguany tenim l’honor d’acollir en El Fil de les Clàssiques al mateix Juli Cèsar, que cada setmana s’encarregarà d’obsequiar-nos amb un dels llatinismes prescrits ( els han reduït a la meitat!). Això sí, tingueu una mica de paciència amb ell, perquè fa poc que l’oracle l’ha advertit d’una brutal traïció que s’està ordint en contra seva i l’home està d’un humor… (passa-li el ratolí per sobre i clica damunt d’ell i damunt del full)

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/juli_01.swf" width="440" height="400" wmode="transparent" /]

Posa’t a prova per a les PAU!

4 Replies

Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!

POSA’T A PROVA (per a totes les matèries)
Aquí us recordo la utilíssima pàgina de Sebastià Giralt per a llatí i grec !
Bonam fortunam habeatis!