Ser lector a Herculà

Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.

Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754,  una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.

Papirs carbonitzats de la biblioteca d'Herculà

En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició  el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).

Imatge de previsualització de YouTube

Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.

És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.

Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.

Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:

  1. una d’artística, amb el buidatge de les escultures de la Vil·la dels Papirs que es varen enviar a Carles III i el plànol de l’enginyer suís Karl Weber.
  2. una científica, amb el treball del pare esculapi Antonio Piaggio (1713-1796) i la seva màquina per desenrotllar els fràgils papirs carbonitzats (sort que els ratjos infrarojos han ajudat recentment en la seva lectura i el fet que ja no cal desenrotllar-los!) i amb l’exposició per primer cop de l’únic papir desenrotllat completament de més de tres metres de llargada i pertanyent a Filòdem de Gadara, conservat conservat a la sala Marcello Gigante de la Biblioteca Nazionale di Napoli.
  3. i una altra editorial, amb exposicions bibliogràfiques de la Stamperia Reale i amb els viatges del Grand Tour i la difusió europea de les troballes de les ciutats sepultades pel Vesuvi.

El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.

No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…

25 thoughts on “Ser lector a Herculà

  1. Natàlia Rubio

    Bonum diem!
    Trobo que aquesta exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà pot ser molt interessant. Conèixer amb més detall els origens de coses que es van descobrir en el segle XVIII segur que es al.lucinant!
    Ave!

  2. Júlia Calvo

    M’ha semblat molt interessant aquesta exposició. Sobretot les reconstruccions virtuals, és molt interessant veure com era la vida abans, i a mi em sembla de lo més curiós.
    Vale!

  3. Paula Contreras

    Salve!
    M’ha agradat molt aquest article i si tingués l’oportunitat d’anar a Madrid, no em perdria la visita a la villa de los papiros . M’ha semblat molt interesant tot el que ensenya el vídeo sobre les villas i les biblioteques que tenien els romans.

  4. Joan Barrabino

    Salve!!

    M’ha semblat molt interessant, està molt ben reproduida la casa i les explicacions sobre el papir són comprensives. La espocicó sembla molt entretinguda i amb peçes que són curioses com el papir carbonitzat.

    Vale!!

  5. Alexandre Mercadé

    Salue,
    M’ha agradat molt aquest article i si tingués l’oportunitat d’anar a Madrid, segur que aniria a la visita a la Villa de los Papiros . M’ha semblat molt interesant tot el que et surt el vídeo sobre les villes i les biblioteques que tenien els romans.
    Value.

  6. Arnau Lario

    Avete!
    És una pena que, per diferents circumstàncies, s’hagi perdut la majoria de la literatura clàssica, i que la majoria del que tenim siguin mers resums medievals, així que crec que és molt important que s’hagin trobat documents originals d’obres molt originals. A més, crec que és una meravella el fet de treure lletres d’un tros de carbó. Sembla mentida que l’arqueologia puguifer-ho…
    Espero que se’n puguin treure molts més, a més que acabin de desenterrar aquestes càpsules del temps que són Pompeia i Herculà.
    Valete!

  7. Ester Falip

    Moltes gràcies, Margalida, per la informació que reculls en el teu article sobre l’ exposició la Villa de los Papiros.
    Salutacions!

  8. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Ester. Tot un plaer que l’hàgiu posat en el vostre projecte sobre Pompeia que espero que el compartiu, com els anteriors, a Aracne i així tots el podrem gaudir.

  9. Gaby

    Margalida, llegint el teu excel·lent article i m’he engrescat d’allò més i espero poder visitar l’exposició aquest mateix cap de setmana, ja que em veig obligat, per circumstàncies professionals, a habitar a Madrid, una mica lluny de vosaltres i del tot enyorat del Mare Nostrum! Ja t’explicaré com m’ha anat!

  10. Andrea Torrente

    Salve!
    Aquesta exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà em sembla que pot ser interessant i entretinguda de veure. Segur que si veiessim aquestes coses que es van descobrir al segle XVIII quedariem molt sorpresos.
    Ave!

  11. Lourdes Caparros

    Salve!

    He mirat els videos y crec que els papis d’Herculà eres molt interesants, i m’agradaria poder-los veure. El que mes ma cridat l’atenciò a sigut el papir que van cremar creient que era una fusta.

  12. Clara Serrano Jiménez

    Salvete!
    Opino el mateix que el Arnau, trobo que es una pena que s’hagi perdut la majoria de la literatura clàssica…
    Trobo que aquesta pagina es molt interessant ja que desconeixia gran part de la informació que dona aquesta pagina!

  13. Ana Mª Falcón Durán

    Salve!

    M’he estat mirant una mica aquesta exposició i la veritat és que m’ha semblat molt interessant i que val la pena veure-la, ja que mitjançant aquestes coses podem descobrir coses sobre els nostres orígens i donar explicacions a la creació de les coses que tenim avui dia. Per una altra banda, jo també penso que és una llastima que s’hagi deixat de costat la literatura clàssica, seria interessant anar-la recuperant de mica en mica.

    Valete 🙂

  14. Pingback: Visita a la biblioteca de reserva de la UB | Aracne fila i fila

  15. Pingback: Els llibres en l’època de Llucià | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *