Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.
Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.
Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.
Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?
Pingback: Saluete omnes! | Tòpics horacians arreu
Salve!
Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
Horaci va escriure les següents obres: les sàtires,les epodes, les odes(ditre de les quals trobem les odes d’amor, les odes filosòfiques,i les odes romanes), i les epístoles.
Dins les odes filosòfiques trobem els tòpics de Carpe diem i Aurea mediocritas. En les epodes trobem el tòpic de Beatus ille.
Vale!
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci fou poeta líric i satíric llatí.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
La seva poesia es divideix en quatre gèneres que donen nom a les seves obres:
Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d’Horaci fa que, malgrat la desil·lusió que sent després de Filipos i el malestar de veure’s obligat a viure d’un càrrec de funcionari, la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini més la burla amable.
Epodes (Epodes) : recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille, un bucòlic cant a la vida retirada en el camp.
Odes (Carmina) : aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. El tema de les odes és molt variat: amor, filosòfiques…
Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l’Epístola als Pisons o Art poètica.
El més destacat d’Horaci, per damunt de qualsevol altre poeta llatí, és la seva perfecció tècnica, tant en la mètrica com en l’expressió, aconseguida gràcies a una acurada elaboració dels seus poemes.
Salve!
Quan cursava 1er de Batx vaig assistir a una representació teatral del Miles Gloriosus a Tarragona. Aquest any canviem d’escenari i anirem a l’Hospitalet de Llobregat a veure la comèdia de Plaute. Anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.
Aquest any també llegirem sobre Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci (nascut a Venusia, actual Itàlia, 65 aC – i va morir a Roma, 27 de novembre de 8 aC) fou poeta líric i satíric llatí. La seva poesia es divideix en quatre gèneres que donen nom a les seves obres:
-Sàtires, retrats irònics del seu temps dividits en dos llibres i escrits en hexàmetres;
-Epodes, disset poemes iàmbics de temàtica variada i influència hel·lenística;
-Carmina (Odes), també en hexàmetres;
-Epístoles, la seva última obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literària més calma i més propícia a la reflexió moral que a la invectiva i la sàtira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficció epistolar sense abandonar l’escriptura en hexàmetres.
Salve!
Horaci va ser un poeta líric i satíric llatí que va escriure moltes obres que principalment es divideixen en quatre gèneres: Sàtires, Epodes, Carmina (Odes) i Epístoles. En les obres es poden trobar molts tòpics literaris que s’han fet molt famosos i actualment encara es segeixen utilitzant com per exemple el tòpic de “Carpe diem” (Carpe diem quam minimum credula postero “Aprofita el dia, no confiïs en el demà”).
El nou bloc ens podrà servir per poder estudiar millor per a les PAU i tindre més coneixements, em sembla molt interessant aquest bloc i intentaré treballar activament en ell per aixi desenvolupar-lo.
Salve!!
Trobo molt original la idea de reunir tota la informació d’Horaci, ja siguin els poemes, o la seva biografia en un bloc, ens pot anar molt bé per les PAU-
Salve!
Em sembla molt bona idea juntar tots els poemes PAU i els tòpics d’Horaci en un blog nou per poder anar buscant els tòpics que ens vagin sortint al llarg del curs. Espero que ens ajudi per estudiar per la selectivitat i de moment ja em pogut veure quin era el tòpic de l’examen, “aurea mediocritas”-
Horaci ha estat i continua sent un dels autors llatins més representatius de la lírica, amb les seves Odes i Epistodes ha tingut molta pervivència. Principalment és un líric satíric, va nèixer l’any 65 aC i va morir l’any 8 aC.
A més del tòpic ja explicat anteriorment i al mateix blog el conegut pel se “carpe diem” i el “beatus ille” que autor importants de la literatura espanyola han utilitzat a la seva obra, principalment Garcilaso de la Vega i Fray Luis de León.
Salve 🙂
A les PAU, ens surt una traducció sobre la vida de Virgili:
Vergilius fuit Mantuanus. Mantua et in diversis locis operam litteris dedit; postea, amissis agris paternis, Romam venit et suo ingenio favorem Augusti et principium ac populi omnis sibi comparauit. Tandem in Brundisio natuae concessit et Iusu Augusti eius ossa Neapolim translatat sunt – prout ipse ap tauit – sepultaque in via Puteolona.
Traducció:
Virgili fou mantuà. A Màntua i en diversos llocs es va dedicar a les lletres; després, de haber perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu enginy va procurar el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Al final va sucumbir a la naturales a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos es van traslladar a Nàpols – tal com ell va desitjar – i enterrats a la via de Putèols.
Virgili va ser mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres:
després, d’ haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu
enginy es va obtenir el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Finalment
va sucumbir a la naturalesa a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus
ossos van ser traslladats a Nàpols – com ell mateix va desitjar- i enterrats a
la via de Putèols.
Traduït del text en llatí de l’exàmen de les PAU:
Vergilius fuit Mantuanus. Mantua et in diuersis locis operam litteris dedit; postea, amissis
agris paternis, Romam uenit et suo ingenio fauorem Augusti et principum ac populi omnis
sibi comparauit. Tandem in Brundisio naturae concessit et iussu Augusti eius ossa Neapolim
translata sunt —prout ipse optauit— sepultaque in via Puteolana.
Salve!
A l’examen de les PAU del 2011 ens fan una pregunta sobre Virgili, Horaci, Ovidi i Tit Livi. Aqui deixo la pregunta, i la meva resposta.
. Descriviu el context sociopolític en què s’esdevé la seva producció literària;
Tot començà de la mà d’August, en un període on hi havia una pau permanent. August va voler rodejar-se d’escriptors que parlessin sobre les grans conquestes de Roma. Per fer-ho va necessitar ajuda de Mecenàs, que fou un aristòcrata, polític i conseller cultural. Virgili i Horaci es van unir i varen ser els grans propagandistes de l’obra imperal, en canvi Ovidi estava en contra, i va ser d’esterrat. Tit Livi fou professor del futur emperador Claudi.
Salve 🙂
Podríem relacionar un dels escriptors romans, Tit Livi, amb la guerra i la pau. Tit Livi fou un escriptor romà que parlava sobre la fundació de la ciutat romana. Fa referència a la guerra ja que per començar Ròmul i Rem es barallen per qui governara Roma i per altres disputes al llarg de l’expansió del territori romà.
4)Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes:
A continuació, teniu una pintura de Lucas Cranach, el Vell(1472-1553), i un text de
William Shakespeare que s’inspiren en un episodi que explica Tit Livi en el llibre primer
de la Història de Roma. Identifiqueu-lo i expliqueu-lo en quinze línies com a mínim
(unes cent cinquanta paraules): context i escenari de l’acció; protagonistes; causes,
desenvolupament i desenllaç, i conseqüències històriques que se’n van derivar.
La pintura representa el suïcidi de Lucrècia, el fet que Tit Livi usa per explicar
el canvi del règim monàrquic al règim republicà romà. Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi sobre l’adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.
Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.
Salve, a continuació deixo un comentari que fa referència a un examen de les PAU on apàreix el personatge de Tit Livi.
4)Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes:
A continuació, teniu una pintura de Lucas Cranach, el Vell(1472-1553), i un text de
William Shakespeare que s’inspiren en un episodi que explica Tit Livi en el llibre primer
de la Història de Roma. Identifiqueu-lo i expliqueu-lo en quinze línies com a mínim
(unes cent cinquanta paraules): context i escenari de l’acció; protagonistes; causes,
desenvolupament i desenllaç, i conseqüències històriques que se’n van derivar.
Solució: Aquesta pintura de Cranach representa el suïcidi de Lucrècia. La història té lloc a la ciutat d’Àrdea, en el procés de canvi del règim monàrquic cap al règim republicà quan Tarquini el Superb és rei. L’escena té lloc durant el bastiment, on tots els joves de la casa reial parlen sobre les seves esposes i Tarquini Col·latí parla sobre Lucrécia, és a dir, lloa a la seva esposa Lucrécia. Tots els marits decideixen presentar-se a casa on són totes les dones i és allà doncs on Sext Tarquini es fixa en Lucrécia. Dies després Sext Tarquini es presenta a casa de la dona i aquesta li ofereix tot el que ell vol. A la nit, Sext Tarquini intenta abusar d’ella i després de tants esforços per resistir-se, Lucrécia es deixa ja que sinò Sext Tarquini la matarà. Al dia següent Lucrécia s’ho explica al seu pare i al seu marit però encara que ells li creuen, ella es suicida ja que li han tret l’honor.
Exercici de llengua, literatura o civilització romanes de l’exàmen de les PAU de setembre del 2010/2011.
De la sèrie d’afirmacions que hi ha a continuació, n’hi ha unes que es poden atribuir només a Plaute, d’altres només a Terenci i algunes a tots dos indistintament.
1. Va pertànyer al cercle intel·lectual dels Escipions. ( Terenci)
2. El protagonista de la major part de les seves comèdies és un esclau
que embolica contínuament l’acció. (Plaute)
3. Va escriure exclusivament fabulae palliatae . ( Plaute i Terenci)
4. L’acció de les seves comèdies es desenvolupa sempre a Grècia. (Plaute i Terenci)
5. En les seves obres critica la civilització hel·lènica com a bressol
de tots els vicis. ( Plaute)
6. Un dels temes principals de les seves obres és l’educació dels joves. (Terenci)
7. Tot i que escrivia en llatí, no havia nascut ni a Roma ni a la regió
del Laci. ( Plaute i Terenci)
8. L’objectiu de les seves obres és transmetre uns principis
de comportament ètic. (Terenci)
Salve 🙂
Aqui deixo un comentari que en aquest apunt es pot relacionar amb l’exàmen de les PAU de Juny de 2009;
Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: L’Eneida (autor, relació d’aquest amb el poder imperial, argument i personatges principals de l’obra, gènere literari al qual pertany i característiques d’aquest gènere, etc.)
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”, “canto les armes i un home”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.
L’ Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de l’Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península itàlica, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s’inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.
L’emperador August va manar a Virgili que compongués aquesta obra per donar un referent al poble en una època d’inestabilitat política. Per això la missió i l’ordre apareixen com a l’autèntic sentit de la vida dels herois. Per exemple, Eneas, troià descendent de Júpiter, seria un avantpassat d’August, que adquirirà així legitimitat juntament amb els seus descendents.
Virgili no pogué acabar-la i per això, abans de morir demanà als seus amics que la cremessin, ja que no volia deixar una obra incompleta, però afortunadament aquest desig no fou respectat,i August va fer publicar l’Eneida tal i com estava.
Salve 🙂 Aqui deixo un comentari relacionat amb aquest article, tracta sobre l’Eneida. En una pregunta de les PAU d’un exàment de l’any 2009/2010 ens pregunten sobre els tres personatges que se li aparèixen a Enees.
Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes
Hèctor, fill de Príam, s’apareix ensomnis a Eneas per dir-li que els grecs s’han emparat de la vila i que cal que en fugi ràpidament, s’endugui els déus Penates i els cerqui una nova ciutat. Eneas no esdeixa convèncer i es dirigeix al palau de Príam. Després de contemplar com Pirros mata el rei, veu Hèlena amagada al portal del temple de Vesta i, quan és a punt de matar-la, se li apareix Venus, la seva mare, que el detura i li diu que la culpa de la destrucció de Troia no la té Hèlena, sinó els déus, que han abandonat la ciutat; i l’aconsella d’anar a cercar el seu fill Ascani, la seva dona Creüsa i el seu pare Anquises i fugir. El pare, però, refusa escapar-se. Aleshores es produeixen dos prodigis: sobre el cap d’Ascani apareix una flama sense cremar-lo; i, a continuació, apareix un estel que els marca el camí de la fugida a través del bosc. Davant d’aquests senyals divins tan clars Anquises consenteix a marxar. En un moment determinat de la fugida senten els grecs a la vora, tots fugen corrent i Creüsa desapareix. Quan Eneas s’adona de la desaparició, torna enrere a buscar-la; mentre la cerca, se li apareix el fantasma de la dona que li diu que ha estat voluntat de Júpiter que ella no l’acompanyi i li prediu que arribarà a una terra regada pel Tíber on li està reservat un regne i una nova esposa. Eneas ple de pena torna on són el pare, el fill i els companys.
Pingback: Referents Clàssics a la UB | A cada passa referents clàssics!