Tag Archives: Horaci

Non omnis moriar premiat a Edublogs 2014

No sé si coneixeu el blog dels alumnes de llatí de segon de batxillerat del nostre institut, Non omnis moriar, a la recerca dels tòpics horacians arreu, que va néixer aquest curs escolar arran del temari de les PAU de Llatí Catalunya 2014 i que havia passat a ser finalista de la vuitena edició dels Premis Edublogs que organitza la fundació Espiral.

NonomnismoriarEdublogs

Feliciter,  Non omnis moriar! Feliciter, discipuli et discipulae! Dissabte 14 de juny (després de la Selectivitat) a Madrid hi haurà la cerimònia del lliurament del premi de la VIII edició d’Edublogs i aleshores se sabrà si la baldufa, que ahir es va anunciar a Twitter d’una manera molt original, serà d’or com la d’Aracne fila i fila (Alumnes de batxillerat 2011), de plata com la de El Fil de les Clàssiques (categoria de professors i professores 2009) o de bronze (la que ens falta per a la col·lecció!). Sigui com sigui, l’enhorabona, alumnes de llatí de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar per l’esforç d’estudiar Horaci i la seva obra i de reunir la pervivència horaciana a partir de la selecció dels poemes d’Horaci de les PAU Llatí 2014! Bona sort a les PAU! Quin final d’institut!

La més sentida enhorabona a tots els premiats en totes les categories i a Espiral per continuar, any rere any i ja en van vuit, premiant els millors blogs d’arreu!

PremisEdublogs2014

VIII Edublogs

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LyslG7ZL_VA[/youtube]

Enfilem les lectures prescriptives de Llatí PAU Catalunya 2013/14

Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.

Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.

Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?

Lectura prescriptiva PAU Llatí 2014

A Horaci, de Miquel Costa i Llobera

Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:

tu qui cenyires de llorer i murta
doble corona,
ara tolera que una mà atrevida
passi a mon poble la que amb tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
cítara grega.
Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes
fines la llengua de ma pàtria dura;
mes també noble hi sonarà: ma pàtria
filla és de Roma.
Filla de Roma per la sang, pel geni,
clara i robusta com sa mare antiga,
guarda en ses terres per llavor de glòria
cendra romana.
Sí: dins sa terra el cavador atònit
ossos i marbres i joiells hi troba,
armes, monedes i penons que ostenten
l’àguila augusta.
Bella ma pàtria és ademés. Viuria
sens enyorança ta divina Musa
dins eixa terra que cenyeix la blava
mar de Sirenes.
Illa és galana, on el sol de Grècia
brilla puríssim, i d’ardenta saba
pròdig, li dóna amb lo raïm alegre
l’àtica oliva.

Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui
clàssiques formes, i l’antiga Musa,
just amb sos propis ornaments, ma pàtria
veja somriure.

Ara que folla la invocada Fúria,
febre als poetes inspirant, ungleja
l’arpa plorosa, i entre fang destil·la
fonts d’amargura,
oh! com enyora mon afany les clares,
dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!…
Mestre, amb ta bella, cisellada copa,
deixa-m’hi beure.
Deixa que tasti la sabor antiga
que omple tes odes i dins elles dura
com un vi ranci de Falern que guarden
àmfores belles.

Nèctar poètic amb què el cor s’anima,
febre i deliris d’embriac no dóna;
dóna la calma de l’Olimp, la sana
força tranquil·la.
Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca
l’or, ni les armes, ni el domini frèvol:
l’art és sa vida, que entre goig o penes
guarda segura.

Ah! Pugin altres a palaus que habiten
grogues les ànsies amb l’afany hidròpic,
negres ensomnis que en un llit de plomes
posen espines.

Vagen al fòrum, on febrosa turba
crida i s’empaita disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
llança per riure.
Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,
seny i bellesa agermanar, oh artista!,
seny i bellesa que amb la lira formen
digna aliança.
Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,
guia la dansa de gentils estrofes,
tal com Silenus, el vell gris, guiava
dansa de nimfes.

Elles ben àgils i formant corona
donen al ritme la lleugera planta:
riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi
d’alta ambrosia.

Miquel Costa i Llobera

 Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)

Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)