Ecce Kahoot LLPSI, tal com ja vaig anunciar a L’ús dels dispositius mòbils i el mètode Orberg, els confeccionen els alumnes des de 4t de l’ESO fins a 2n de batxillerat i després els posem en comú a l’aula, tot fent ús dels dispositius mòbils o de l’ordinador, i amb aquesta ludificació (o gamificació) dels continguts, fem conjuntament l’avaluació del Pensum C de cada capítol de Lingua Latina per se illustrata.
Medus et Cornelius (I-VI)
[youtube]https://youtu.be/f8AjruPLx_8[/youtube]
Aquests dies són notícia les diferents recreacions virtuals de la ciutat de Tàrraco, ja sigui amb Realitat Augmentada (RA), amb 3D o amb Google Earth. Espectaculars són les recreacions digitals del documental de RTVE Ingeniería romana “Ciudades I“, les reconstruccions d’enginyeria romana en 360º del Laboratori de RTVE així com l’app per a mòbil Android i iOS “Imageen Reliving History“ .
Hem visionat de la mà de Isaac Moreno Gallo el primer capítol d’Ingeniería romana dedicat a Tàrraco i hem conegut de quina manera els romans van construir la ciutat de Tàrraco, ens hem passejat per la Tarragona actual i des del present i gràcies a les eines digitals ens hem traslladat virtualment al passat i hem pogut veure com era el circ, l’amfiteatre, la zona de culte de Tàrraco.
Ens ofereixen la Realitat Augmentada i les eines digitals l’experiència de realitzar un viatge al passat? El poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens apropa al passat i ens fan estimar més la història o suscitar el desig d’aprendre’n? Creus que la digitalització del patrimoni de Tàrraco ens desperta més interès per conèixer-lo in situ i visitar-lo amb la tauleta o el mòbil a la mà i amb l’APP Imageen? Fes-ne un tastet!
Com era la Tàrraco romana? Quan es funda? On? Per què? Com era la zona de culte? Com era el fòrum de la colònia? Com era la basílica? Quins són els edificis d’oci de Tàrraco? Com descriuries el circ? l’amfiteatre?…
Quina reconstrucció en 360º et crida més l’atenció? Per què? Què has preferit ser un auriga o un gladiador?
Els romans eren molt supersticiosos, protegien els seus morts i no volien ser oblidats. Al nostre institut, fa anys que no celebrem la castanyada, però per aquestes dates, a l’àrea de clàssiques, tractem la mort d’una manera o altra. Algun any ha estat una celebració ben sonada, com quan vàrem fer Festes de difunts, festes d’alegria, una exposició a l’edifici Cristòfol Ferrer. La celebració d’enguany crec que també passarà als annals del nostre centre: Donem veu a les pedres!
Quan, fa sols uns mesos, Mònica Miró Vinaixa va publicar Perennia, poc m’imaginava que s’avindria, no un dia sinó dos, a guiar-nos en aquesta aventura compartida amb l’Anna Roig i la Núria Saavedra de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ni que el Museu Romà de Premià, gràcies a l’entusiasme de Ramon Coll, ens obrís les portes per tal de fer in situ un recital bilingüe de poesia epigràfica llatina. Tampoc m’imaginava que els alumnes i sobretot els de 4t (optativa 1) volguessin aprendre llatí, tot recitant en veu alta, ni estudiar l’epigrafia romana i el tema de la mort, reproduint també el seu epitafi:
Carla me fecit
No sé què diran de nosaltres quan jo no formem part del món dels vius, però tots tenim els nostres morts i la mort és la cloenda de la nostra existència. Quin sentit tindria la vida? La nostra societat que ja ha superat el tabú del sexe encara, a diferència de la romana, no ho ha fet respecte a la mort, i avui morim sense deixar rastre. Se’ns redueix, com diu la Mònica a la introducció de Perennia, a unes inicials i a una data, se’ns plora de pressa i se’ns fa el comiat en un parell de dies…
Admiro la Mònica Miró i també l’editora, Matilde Martínez, de Godall edicions i filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (S.T.T.L.), i no sols per publicar el març de 2015 un text bilingüe de poesia epigràfica llatina com és Perennia (que ja va per la segona edició!) sinó també per donar veu als morts romans en aquesta gira vertiginosa per tot Catalunya. La Mònica, talment una cantant o una companyia teatral, va donant vida a les pedres, perquè les pedres tenen veu, i donen suport als mots que ens uneixen a vides passades, però també ens ensenyen llatí, cultura romana, dret romà, història de Roma, pensament antic, emocions ben sentides, sentiments a flor de pell, les vides i les misèries de romans i romanes que les van fer gravar quan encara eren de carn i os, que ens han precedit, que ja no hi són i que a través de la paraula encara viuen entre nosaltres i ens mostren les diferents morts i la recerca de la immortalitat per mitjà de la memòria i, a la vegada, ens fan reflexionar sobre la nostra caducitat i ens animem a aprofitar bé la vida. Carpe diem!
Amb aquesta lectura compartida i en veu alta, a Premià de Mar ens hem volgut afegir a la seva cadena de solidaritat i empatia que ens uneix al passat i ens arrela en el present. Donem veu, amb la Mònica, a les pedres, recordem els romans i les romanes finats i deixem que continuïn ben vius en aquesta nova vida que els concedim mitjançant la paraula. Som agosarats ja que tot just hem après a llegir llatí i ja pretenem recitar epígrafs funeraris en llatí i no a l’aula sinó al Museu Romà de Premià, on encara se sent el brogit de vides passades i on s’han trobat inhumacions adultes i també infantils. Audentes Fortuna iuvat!
En el trànsit de la vida, dilluns i divendres vinent tindrem l’oportunitat de compartir una bella i emotiva estona amb la Mònica. Alumnes de llatí, rapsodes adults de català, llegiu ben alt, doneu vida a qui ja fa força estona que no hi és. Donem veu a les pedres! Llegim plegats, joves i adults, els epitafis en llatí i en català!
Moltes gràcies a tothom que ho ha fet i ho farà possible!
Un any més el nostre institut ha volgut celebrar el Dia Europeu de les Llengües, tot i ser dissabte dia 26 de setembre.
Mural de l’àrea de Clàssiques de l’IPM. Dia Europeu de les Llengües 2015
L’àrea de Clàssiques també ha participat en aquest projecte col·lectiu dels departaments de llengües. El llatí i el grec no són llengües mortes, tot i que sovint es qüestiona la seva utilitat i hem de fer un clam políglota, jornades plurilingües…. Ara bé, els alumnes ho tenen clar i així ho expressen tant els de Llatí 2 com els de Grec 2.
Els alumnes de 4t de l’ESO de LLatí i els de primer de batxillerat de clàssiques s’han fet ben visibles amb un magnífic arbre de les llengües europees d’arrel indoeuropea i amb un mural de mots grecs que perviuen en diferents llengües, romàniques i no, i els de llatí han demostrat que moltes de les nostres dites són iguals en català, castellà, francès, italià, … i fins i tot en anglès perquè provenen del llatí i alhora alguna fins i tot de l’antic grec.
Anem a recapitular per tal de lligar el projecte del Dia Europeu de les Llengües amb el currículum de grec i de llatí.
Ser multilingüe és tot un repte i alhora un regal! Apreneu llengües!
N.B.: Si encara no n’esteu convençuts, us recomano La força de Babel.
Aquesta nit a les 23:30 a la plaça major del meu poble natal, els Escarrufaverros de Campanet presenten Ostium. Un nom llatí altre cop i ben encertat! Si recordeu Ecce hircus no us el podeu perdre! Arreu hi trobem referents clàssics, fins i tot per vacances!
Campaneters, vilatans i foravilers, gaudiu de valent del correfoc i pareu atenció i sabreu per què li han posat el nom llatí Ostium! Molt bona Festa major! Molt bon estiu!
Si diumenge passat us vàreu perdre l’excel·lent programa de ràdio En Guàrdia de Catalunya Ràdio sobre l’epigrafia romana, aquí el teniu per retrobar-lo (i comentar-lo) quan reprenguem les classes o escoltar.lo i gaudir.lo durant les vacances d’estiu. Enric Calpena i la dra. Isabel Rodà, membre recent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i catedràtica d’Arqueologia de la UAB, tracten amb molt d’encert i d’una manera molt amena i entenedora els diferents àmbits (la llengua, l’onomàstica, l’estructura territorial, l’ordenament social, l’exèrcit, la toponímia…) sobre els quals permet ampliar coneixements l’epigrafia romana. Abans d’acabar, també es recrea una part del discurs de la dra. Rodà en el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres: “Un episodi dintre de les humanitats: l’Epigrafia. Epigrafia «major» i «menor»: l’exemple del fabricant de teules Herenni Optat”.
Dra. Isabel Rodà llegint el seu discurs a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 12 de febrer del 2015 a les 7 del vespre.
Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!
Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.
Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.
Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec…
Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.
Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!
El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:
[youtube]https://youtu.be/6uoikJ7F4Yk[/youtube]
Al Museu Romà de Premià, hi ha exposat el mil·liari trobat a Can Ferrerons, tal com vàrem poder contemplar el dia de la seva recent inauguració.
Saps què és un mil·liari? Quina era la seva finalitat? Per què aquesta pedra mil·liar trobada a Premià és rellevant? A quina via romana pertanyia? Quina informació ens dóna? Per què porten el nom de l’emperador? Per quin emperador (o emperadors) es creu que el mil·liari de Premià fou sufragat i, per tant, dedicat? La pedra mil·liar, trobada a Can Ferrerons, quan perd la seva utilitat com a mil·liari, quin ús acaba tenint? Quants mil·liaris romans s’han trobat a El Maresme? Es conserven? On? Què és el Camí del Mig?…
Avui, idus de març, i sense fer cas als auguris s’ha inaugurat el Museu Romà de Premià. Des de les 12,00 del migdia s’han fet a l’exterior del jaciment (c/ Enric Granados, 115, de Premià de Mar) diferents activitats adreçades a tots els públics i contextualitzades en el món romà. Amb retard, com acostuma a passar, s’ha fet l’acte oficial d’inauguració i han començat les visites al jaciment en torns de 50 persones.
El jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic de gran singularitat a Catalunya. Es tracta d’un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel amb cap altre jaciment arqueològic descobert fins ara. L’espai que es pot visitar consta d’uns 550 m². Els treballs de condicionament per a la visita al pública es van iniciar durant la tardor de l’any passat i han tingut un cost de 164.954,28€. Aquesta obra s’inclou dins el Pla de Barris, i compta amb una subvenció del Departament de Cultura d’un 50%. A més, rebrà una subvenció de 52.340€ per part de la Diputació de Barcelona.
Els alumnes de llatí de l’institut Premià de Mar hem vist la descoberta del jaciment, i mentre els anys han anat passant l’hem anat coneixent i descobrint de la mà de Marta Molina, d’Anton Torrents, de Ramón Coll, de Marta Prevosti, Josep Font, Isabel Rodà… l’hem visitat amb el profesor Robert Delord i els alumnes francesos de Grenoble, fins i tot va venir la televisió, han sorgit articles als nostres blocs, thinglinks, treballs de recerca com el de Rubén Florencio, Hady Camara & Georgina Tur i premis per Sant Jordi i per Treballs de Recerca (Hèracles 2012, Projecte de Recerca Jove, Baldiri Reixac…)
Quinze anys de records personals inesborrables lligats a un jaciment a qui desitjo la millor de les bones fortunes.
Moltes gràcies alumnes per participar-hi avui activament, com l’Arnau Lario i el Guillem Acien, o bé per interessar-vos pel passat romà de Premià. Avui sé que a Premià tenim el futur romà assegurat, tot i que encara hi ha molta feina a fer!
Museu Romà de Premià de Mar
Enric Granados 115
Visites concertades: museuroma@premiademar.cat
Telèfon 93 752 91 97
Les restes trobades a Can Ferrerons es poden veure a Arqueologia de Premià al MEP i un tastet a Aracne.
Lola Busquets entrevista Ramon Coll al programa Tot d’una de Ràdio Premià del 13 de març de 2015:
Tota l’actualitat de Can Ferrerons a Premià Notícies
Idibus Martiis MMDCCLXVIII a.u.c. i a
Vila Primilia.
Un any més hem pogut gaudir del teatre grecollatí. Enguany hem anat tots al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat i en comptes d’una tragèdia grega i una comèdia romana com anem fent des de fa anys i panys, hem assistit a una representació d’una comèdia grega en català, la sempre vigent Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona i una comèdia en castellà de Plaute, Càsina, passada de moda pel que fa a l’argument però paradigmàtica per entendre l’art plautí, a càrrec del grup Komos del IES Distrito Marítimo de València.
Com a mallorquina m’ha fet molta gràcia que a la Lisístrata Cinèsias i Mirrina parlessin en mallorquí i que la traducció de Càsina fos a càrrec de Joan Carles Simó. Per cert, aquí la trobareu en francès!
Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.
Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!
Espero amb candeletes els vostres comentaris de valoració, així com els diferents apunts a Aracne fila i fila i pel que fa a la Lisístrata al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena. Sara Bernad ahir ja va publicar algunes fotografies al Facebook Fildelesclàssiques.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=CjXkMmapjWI[/youtube]
