[youtube]https://youtu.be/f8AjruPLx_8[/youtube]
Aquests dies són notícia les diferents recreacions virtuals de la ciutat de Tàrraco, ja sigui amb Realitat Augmentada (RA), amb 3D o amb Google Earth. Espectaculars són les recreacions digitals del documental de RTVE Ingeniería romana “Ciudades I“, les reconstruccions d’enginyeria romana en 360º del Laboratori de RTVE així com l’app per a mòbil Android i iOS “Imageen Reliving History“ .
Hem visionat de la mà de Isaac Moreno Gallo el primer capítol d’Ingeniería romana dedicat a Tàrraco i hem conegut de quina manera els romans van construir la ciutat de Tàrraco, ens hem passejat per la Tarragona actual i des del present i gràcies a les eines digitals ens hem traslladat virtualment al passat i hem pogut veure com era el circ, l’amfiteatre, la zona de culte de Tàrraco.
Ens ofereixen la Realitat Augmentada i les eines digitals l’experiència de realitzar un viatge al passat? El poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens apropa al passat i ens fan estimar més la història o suscitar el desig d’aprendre’n? Creus que la digitalització del patrimoni de Tàrraco ens desperta més interès per conèixer-lo in situ i visitar-lo amb la tauleta o el mòbil a la mà i amb l’APP Imageen? Fes-ne un tastet!
Com era la Tàrraco romana? Quan es funda? On? Per què? Com era la zona de culte? Com era el fòrum de la colònia? Com era la basílica? Quins són els edificis d’oci de Tàrraco? Com descriuries el circ? l’amfiteatre?…
Quina reconstrucció en 360º et crida més l’atenció? Per què? Què has preferit ser un auriga o un gladiador?
Salve!
Trobo que l’experiència que aconseguim en utilitzar les eines que la tecnologia ens ofereix, és gairebé un viatge al passat. És clar que poder veure com era Tàrraco despertarà la curiositat de molta gent. Personalment, quan vaig anar a Tàrraco no vaig saber apreciar tot el que la ciutat m’oferia. Però després d’haver vist el documental de “Ingenieria romana, cuidades” tinc moltes ganes de tornar a Tarragona i poder tornar a veure tot allò que ara sé que és, i gaudir molt més de l’experiència.
L’any 217 a.C. van arribar les forces romanes a càrrec de Publi Corneli Escipió l’Africà a Tàrraco. Durant els anys 211 i 210 es va establir la ciutat de Tàrraco com a campament d’hivern. Tàrraco va ser durant els següents segles un punt d’abast i residència durant les guerres contra els Celtibers igual que durant la Segona Guerra Púnica.
El fòrum de Tàrraco era constituït per dues grans places porticades en les quals es trobaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En una de les places del Fòrum trobem el gran temple d’August que estava situat aproximadament on es troba actualment la catedral. Els diferents edificis d’oci que trobem a Tàrraco són el circ, l’amfiteatre, el teatre, etc.
La reconstrucció en 360º que més m’ha cridat l’atenció és el fòrum de la colònia, ja que trobo que és l’edifici més important i interessant.
Salve,
Belén, Publi Corneli Escipió l’Àfricà va arribar l’any 211 a.C. a la ciutat. Qui va arribar l’any 217 a.C. va ser el seu oncle, Cneo Corneli Escipió, que havia estat nomenat procònsul de dues legions amb la missió de tallar la ruta de subministres que podien arribar a l’exèrcit d’Aníbal Barca a Itàlia. Publi va anar uns anys després en qualitat de general per evitar que l’exèrcit del germà d’Aníbal, Asdrúbal, es reuneixi a Itàlia amb l’altre exèrcit cartaginés, ja que Asdrúbal havia derrotat a l’oncle i pare de Publi, i tots dos havien mort en batalla. Va ser aquest sentiment de revenja el que va impulsar al jove romà a anar a Hispania, que no era un destí molt dessitjat pels generals romans degut a la superioritat cartaginesa, però aquí es va demostrar el geni militar d’Escipió.
El documental ens porta a l’antiga ciutat romana de Tarraco, que en un principi va tenir la funció de cuartel general per a les tropes romanes que lluitaren a Hispania durant la Segona Guerra Púnica. Després de la seva fundació a finals de l’any 218 a.C., amb el pas del temps havia anat guanyant importància en l’imperi, fins arribar a ser capital de d’una de les províncies més grans i pròsperes de l’imperi, Tarraconensis, que envoltava gran part del nord de l’actual Espanya. Els edificis més enblemàtics de la ciutat eren el fòrum o la torre dels escipions, i també abundaven els de funció lúdica, com el teatre, situat a prop de la muralla oriental, o l’amfiteatre, que es trobava fora del recinte amurallat, al nord-est.
és realment interessant poder veure una reconstrucció de com eren les diferents zones de la ciutat en l’antiguitat, encara que pugui estar massa idealitzat en alguns casos. Però d’aquí a dir que és un viatje al passat hi ha molt. Crec que la magnificència d’aquesta civilització no es pot representar en una simple aplicació pel mòvil, però potser algun dia tenim l’oportunitat de viatjar realment al passat, qui sap.
Salve!
Penso que és molt interessant que s’uneixin la tecnologia i la cultura romana, amb les
eines digitals que han creat com l’APP Imagen ens intenten fer viure com una espècie
de viatge al passat, a l’època de Tàrraco. Penso que és una bona idea, ja que ha molta
gent li serà interessant de veure com era l’antiga Tàrraco des del seu mateix mòbil o
tableta, per exemple jo, que m’afanyaré a anar a Tarragona i provar l’APP, penso que
serà una gran experiència i hem farà molta impressió de veure.
Tàrraco va ser una ciutat romana, antiga capital de Hispània Citerior, fundada per els
germans Gneu i Publi Corneli Escipió. En l’època preromana hi havien varies tribus
indigenes que havien estat sotmeses als cartaginesos i que habitaven l’indret. Tàrraco es
crea amb l’arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el
enfrontament bèl·lic entre els romans i els cartaginesos, en l’anomenada Segona Guerra Púnica.
El fòrum era un lloc on es feien reunions on es parlava de política i de la societat.
A Tàrraco trovariem el temple d’August que estava situat on es troba avui en dia la catedral.
A l’actual Tarragona trobem la Plaça de la Font, antigament era situat allà l’antic circ romà, un lloc d’oci. Actualment es troba el centre de Tarragona.
El fòrum pronvicial estaba situat a la part alta del turó de Tàrraco, tenia alguns edificis com el recinte de culte a la terrassa superior i el circ just a la terrassa inferior. A l’interior de la plaça estava enjardinat i s’hi haurien col·locat estàtues dels emperadors.
A Tàrraco com a les antigues ciutats romanes tenien varis llocs d’oci com l’amfiteatre, el circ i la zona de culte.
La tribuna de l’amfiteatre eren les portes principals de sortida a l’arena i la Porta Triumphalis era per on sortien els gladiadors per lluitar.
Si faig un petit viatge al passat i hem situo amb Ingeniería Romana, penso que la reconstrucció en 360º que més m’agradaria seria l’amfiteatre, no només per els espectacles dels gladiadors sinó que també per la increible estructura que té i la seva aparença, em sembla una construcció increible.
Salve!!!
Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l’inici de la segona guerra púnica l’any 218 aC, quan Gneu Corneli Escipió, va iniciar la conquesta de tota la costa catalana fins al riu Ebre. La conquista va durar més de 200 anys, i consistia a expulsar a tots els cartaginesos que havien dominat pobles indígenes com els ilergets, lacetanes i ausetanes. Aviat aquesta zona es va esdevenir una important base militar que donà lloc a l’actual ciutat de Tàrraco.
La presència militar i les comunicacions amb Itàlia i Meseta castellana per la seva posició estratègica, també la van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics, ara que esdevenia el centre d’un territori colonitzat i conreat intensament (vinya, olivera i horta).
Per aquest motiu, en la segona meitat del segle I a.C, va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de “Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco”.
El primer projecte, fet en l’època d’August, va consistir en la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. La segona expedició va ser força més ambiciós: la construcció d’un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l’edificació de l’amfiteatre a principis del s. II dC. El port, el teatre i l’amfiteatre quedaven fora muralla. Tàrraco disposava de tres aqüeductes que proveïen d’aigua la ciutat dels quals només s’ha conservat un.
A l’extrem sud-oest de Tàrraco s’alçava el fòrum, el centre administratiu i religiós de la ciutat també judicial. Mentre que en la gran plaça porticada, es conserva, bona part de la basílica construïda en temps d’August juntament amb el teatre, que per al seu emplaçament es va triar un indret proper a aquest, tot i que fóra de la muralla, i amb un fort pendent natural per poder aprofitar el desnivell.
EL circ, construït a finals del segle I d.C, i destinat a les curses de carros, és un edifici encabit entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i alhora comunicava, a través d’escales, l’àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. Això va implicar que fos de menor longitud que altres circs romans.
Actualment gràcies a l’avanç de la tecnologia a part de consultar fonts que només ens expliquen com era Tàrraco en el passat com Plini, podem través de la realitat augmentada i la tecnologia en 360º realitzar l’experiència de veure com era l’antiga ciutat amb els seus edificis més important.
Personalment vaig estar a Tarragona l’any passat i en aquell moment en veure només les restes costa d’imaginar el que hi pot haver en el mateix lloc on ens trobem però després de veure el vídeo i la reconstrucció històrica de la ciutat, m’ha despertat un cert interès per tornar a visitar aquest patrimoni de la humanitat i fixar-me més en els petits detalls que en aquell dia no m’hi vaig fixar per la poca informació que tenia sobre la història de Tàrraco. Segurament, l’app també m’ajudarà a viure de més a prop el patrimoni actual i a conèixer de més a prop el nostre patrimoni romà.
Vale!!!
Salve cives.
Més que fer-nos viatjar al passat, el que fan la RA i les eines digitals és permetre’ns observar-lo des del present. Això ens permet comparar la ciutat actual amb la Tàrraco romana i adonar-nos de com ha canviat amb el temps.
Crec que utilitzar aquestes eines fa les visites a les restes arqueològiques més interessants i amenes, doncs els visitants passen de veure un munt de pedres a trobar-se dins o davant d’un edifici imponent, ricament decorat i ple de colors, tal i com eren en l’època romana.
El que trobo que cal millorar ès el nombre d’edificis que es recreen i espero que augmenti amb el temps.
Pel que fa a com són recreats els edificis, cal destacar que en la zona de culte, el temple a August ès d’una època molt posterior a la creació d’aquesta, doncs la ciutat es va fundar durant la Repùblica, i August, amb el que es dona inici al Imperi, va viure molts anys després.
Personalment no tinc cap preferència entre els edificis de Tàrraco. Cadascun d’ells té parts interessants i tenien una funciò destacada, ja fos en l’àmbit polític, cultural o de lleure. Tot i això destacarè el Fòrum per ser l’edifici principal de la ciutat. M’ha sobtat que fos el segon més gran de l’Imperi, segurament desprès del de Roma. Era una plaça on la ent anava a fer negocis i on estaven ubicats els principals edificis de la ciutat: la basílica, que es reprodueix amb les RA en el documental, era un edifici públic de tres naus separades per columnes d’estil corinti i servia com a tribunal per impartir justícia, tot i que la gent també anava allà per reunir-se i fer negocis o tractar assumptes més mundans. També estava la Cúria o seu del Senat local i els temples de diferents divinitats del panteó romà.
Pel que fa a la professiò, preferiria ser un auriga, doncs, tot i els accidents que aquests patien durant les curses, crec que la seva esperança de vida era major que la dels gladiadors.
Valete.
Salve!!
Marco Vitruvio Polión (en llatí Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer, escriptor i tractadista del segle I a.C. És l’autor de De Architectura, gran font d’inspiració durant segles en el món de l’art.
L’orientació de la ciutat era molt important, s’havia de tenir en compte moltes coses, l’orientació del sol, els punts cardinals i l’aire. Però pels romans hi havia una cosa fonamental: l’aigua.
Gayo Plinio Segungo, més conegut com a Plinio el viejo, fou un escriptor, científic, naturalista i militar romà que un dia va dir: “Són les aigües les que fan les ciutats.” I és que, l’aigua era i és molt important, ja que facilita el benestar de les persones i ens ajuda a hidratar-nos.
Els romans van arribar a Ibèria amb la finalitat de tallar la via de subministra a l’exèrcit cartaginès.
La basílica local es trobava en el nucli de la ciutat, era una gran plaça generalment rectangular on es trobaven els principals edificis públics. S’hi celebraven processos públics i operacions comercials.
La base de les muralles tenen 5 metres d’amplada, als dos costats estan situats els megàlits i en l’interior pedres gruixudes i sorra. Després se situaven els carreus perfectament ajustats i units en sec, en l’interior pedres petites i rebles de menor mida. L’altura era de 10 a 12 metres. Pas de ronda era el camí que tenien les muralles dalt per vigilar i fer guàrdia. A l’interior de les torres de defensa és on se situaven els soldats a vegades armats, per defensar la muralla.
S’han conservat en total 3 arcs de circ de 55 que hi havia. Són de 7 metres d’altura aproximadament.
Les sales que hi ha a sota de les grades servien d’emmagatzematge. Estaven situades als extrems de la façana meridional. Tenien la funció de tancar el recinte i contenien les escales que permetien accedir a la part del Circ romà.
Actualment a la plaça de la Font podem trobar una plaça turística plena de terrasses i bars. La plaça ocupa un 20% de la superfície del circ. Al fons, hi ha l’ajuntament de Tarragona. Antigament, era on els cavalls corrien, era la part de sorra del circ, la pista.
El fòrum provincial estava situat a la zona alta del turó de Tàrraco. Tenia entrades al recinte de culte, a la terrassa superior i el circ just a la terrassa inferior. S’han utilitzat tres elements per construir-lo: un recinte de culte imperial, un circ i una gran plaça porticada.
La tribuna de l’amfiteatre eren les portes principals del teatre. La porta Triumphalis era per on els gladiadors accedien per lluitar. El velarium era una gran carpa com a funció, protegir al públic del sol en dies calorosos.
Si hagués d’escollir entre ser gladiadora o auriga, prefereixo ser auriga, ja que encara que sofreixen accidents en les curses, però veig menys dur que els gladiadors que estan lluitant l’un amb l’altre.
He d’afegir, que entrar a Laboratori 360º, per comprovar si m’agradaria ser auriga o gladiadora, m’ha agradat molt i sobretot en la part d’auriga, per un moment ha sigut com teletransportar-me allà!
Vale!
Salve!!
Marco Vitruvio Polión (en llatí Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer, escriptor i tractadista del segle I a.C. És l’autor de De Architectura, gran font d’inspiració durant segles en el món de l’art.
L’orientació de la ciutat era molt important, s’havia de tenir en compte moltes coses, l’orientació del sol, els punts cardinals i l’aire. Però pels romans hi havia una cosa fonamental: l’aigua.
Gayo Plinio Segungo, més conegut com a Plinio el viejo, fou un escriptor, científic, naturalista i militar romà que un dia va dir: “Són les aigües les que fan les ciutats.” I és que, l’aigua era i és molt important, ja que facilita el benestar de les persones i ens ajuda a hidratar-nos.
Els romans van arribar a Ibèria amb la finalitat de tallar la via de subministra a l’exèrcit cartaginès.
La basílica local es trobava en el nucli de la ciutat, era una gran plaça generalment rectangular on es trobaven els principals edificis públics. S’hi celebraven processos públics i operacions comercials.
La base de les muralles tenen 5 metres d’amplada, als dos costats estan situats els megàlits i en l’interior pedres gruixudes i sorra. Després se situaven els carreus perfectament ajustats i units en sec, en l’interior pedres petites i rebles de menor mida. L’altura era de 10 a 12 metres. Pas de ronda era el camí que tenien les muralles dalt per vigilar i fer guàrdia. A l’interior de les torres de defensa és on se situaven els soldats a vegades armats, per defensar la muralla.
S’han conservat en total 3 arcs de circ de 55 que hi havia. Són de 7 metres d’altura aproximadament.
Les sales que hi ha a sota de les grades servien d’emmagatzematge. Estaven situades als extrems de la façana meridional. Tenien la funció de tancar el recinte i contenien les escales que permetien accedir a la part del Circ romà.
Actualment a la plaça de la Font podem trobar una plaça turística plena de terrasses i bars. La plaça ocupa un 20% de la superfície del circ. Al fons, hi ha l’ajuntament de Tarragona. Antigament, era on els cavalls corrien, era la part de sorra del circ, la pista.
El fòrum provincial estava situat a la zona alta del turó de Tàrraco. Tenia entrades al recinte de culte, a la terrassa superior i el circ just a la terrassa inferior. S’han utilitzat tres elements per construir-lo: un recinte de culte imperial, un circ i una gran plaça porticada.
La tribuna de l’amfiteatre eren les portes principals del teatre. La porta Triumphalis era per on els gladiadors accedien per lluitar. El velarium era una gran carpa com a funció, protegir al públic del sol en dies calorosos.
Si hagués d’escollir entre ser gladiadora o auriga, prefereixo ser auriga, ja que encara que sofreixen accidents en les curses, però veig menys dur que els gladiadors que estan lluitant l’un amb l’altre.
He d’afegir, que entrar a “Laboratori360º”, per comprovar si m’agradaria ser auriga o gladiadora, m’ha agradat molt i sobretot en la part d’auriga, per un moment ha sigut com teletransportar-me allà!
Vale!
El vídeo que hem vist sobre Tàrraco i el seu passat reconstruit amb les eines digitals ens permet retornar per instants al que era en aquell temps Tarragona. És increîble com avança la teconologia i les eines d’internet que ens permeten obtenir coses tant meravelloses com és aquesta de poder recrear alguna cosa que va existir fa molt temps i per desgràcia avui dia no s’ha pogut consefvar o només una petita part.
Parlant de l’antiga Tàrraco, crec que era tot una preciositat, una i cada una de les perdres que formaven les ciutats són curioses i boniques. Veient aquestes coses t’entren ganes de tornar al passat en un tres i no res i poder veure totes les curiositats i costums que tenien els romans en aquella època i totes el llocs que hem pogut observar en el vídeo.
Pel que fa a l’actual Tarragona, hi he estat bastants cops i cada vegada que passo per algun edifici de l’època és com si tornès moltíssims anys enrere. La veritat és que és una ciutat preciosa i molt commemorativa, i crec que tots hauriem d’anar en algun moment per a contemplar una mica les restes que ens han deixat els nostres avatpassats.
Salve!
Els autors que esmenta el vídeo són: Gayo Plinio Segungo, o també conegut com ‘’Plinio el viejo’’, que va néixer i va ser un escriptor, científic i naturalista. Ell va dir: ‘’Són les aigües les que fan les ciutats’. Pels romans l’aigua era el més important, per això instal·laven les polis a prop dels manantials.
L’altre autor del qual parla el vídeo és Marco Vitruvio Polión. Va ser arquitecte, enginyer i escriptor del s.I a.C. És l’autor De Architectura, un tractat sobre arquitectura (un dels més antics que es conserva), que va servir com a referència per als arquitectes renaixentistes.
Els romans van arribar a Ibèria, a l’inici de la segona guerra púnica, als voltants del s.218 aC. Roma va enviar a Hispània tropes dirigides per Gneu Corneli Escipió i el seu germà, que van aconseguir signar alguns tractats d’aliança amb alguns ibèrics, per aconseguir més força per la conquesta. Gneu Corneli va establir com a residència la ciutat de Tàrraco.
La basílica del fòrum local tenia una funció econòmica i jurídica, per tant els romans anaven allà per conversar sobre política i societat. El fòrum era la plaça central del poble i normalment s’hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus.
Les muralles normalment s’hi construïen amb megàlits a l’exterior i petites pedres i sorra a l’interior. Les bases d’aquestes muralles mesuraven 5 metres de base i una mica menys a la part de dalt. Tenien una altura de 12 metres. Aquestes, tenien una funció majoritàriament protectora, per això hi havia un pas de ronda, que era per on estaven els soldats per vigilar les afores de la ciutat i a part, també hi havia torres de defensa on se situaven alguns soldats armats per aportar una protecció major en cas d’atac.
Només s’han conservat 3 arcs de circ. Les sales de sota de les grades, servien per l’emmagatzemant i a vegades, per aguantar el pes de les grades. La torre del pretori va ser una gran torre lateral amb escales, que servia per connectar els diferents nivells del circ, la plaça de la representació i el recinte de culte.
Avui en dia, a la plaça de la Font trobem una plaça que ocupa un 20% del circ, que té una funció turística i comercial. Abans era la pista del circ, on es podien veure les curses de carros.
El fòrum provincial està situat a la zona ata del turo de Tàrraco, i es van utilitzar tres elements per construir-lo: el circ, una gran plaça i un recinte culte imperial.
L’amfiteatre era on se situaven les portes per on se sortia a la pista i la Porta Triumphalis eren per on sortien els gladiadors.
Personalment m’ha agradat molt veure aquest vídeo, ja que gràcies a la tecnologia hem pogut reconstruir les polis romanes per aquells que tenen poca imaginació i com diu la Lida, només veuen ‘pedrotes’. Fa uns anys vaig tenir la sort de poder visitar tots els racons romans de Tàrraco que es mostren al vídeo i em va agradar molt! Ja que no podem anar allà físicament, com a mínim podem anar-hi virtualment, encara que no és el mateix!
Salve!
Sobre el documental d’enginyeria romana que hem vist de la nostra estimada ciutat de Tàrraco, és verdaderament increïble el que avui en dia podem recrear amb els aparells digitals, hem pogut viure virtualment quatre experiències de vídeo de 360º : hem pogut veure l’antic circ romà, on es feien les famoses carreres de carros amb cavalls, ens hem pogut posar d’alguna manera en la pell d’un gladiador en un amfiteatre, he aprés que hi ha dos portals molt importants en aquest recinte, la porta Triumfales (on sortien els guanyadors del combat) i la porta Valearium ( per on sortien els perdedors). L’administració que té un fòrum ( el nucli d’una ciutat) de la colònia, l’àrea de major prestigi de la ciutat, a més dels diferents recintes de cultura que podem trobar com és en aquest cas el Temple d’August el recinte de cultura romana de Tarragona. I finalment els diferents llocs d’Espanya on encara per sort, es conserven algunes de les ruïnes dels nostres avantpassats, encara podem trobar ruïnes romanes a altres punts del país, com un teatre romà a Cartagena, a Cartago Nova, que curiosament té una semblança molt gran amb la planta de l’amfiteatre de Tarragona.
Els romans li donaven molta importància en quant a la ubicació de les ciutats perquè necessitaven estar a prop de fonts, a prop d’indrets on l’aigua estigués present, per aquesta raó es situaven en relleus càrstics. I d’aquí van crear els aqüeductes, que portaven l’aigua a la ciutat.
El motiu pel qual els romans van arribar a Iberia va ser per un sentiment de revenja que va impulsar al jove romà Publi, a anar a Hispania, el qual no era un destí massa deitjat pels generals romans a causa de la superioritat cartaginesa. Aproximadament aquest fet es situa al voltant de l’any 217 a. C.
La basílica del Fòrum local de la Colònia va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l’àrea residencial, enmig de la ciutat. Era el centre religiós i social de la ciutat romana. Constava d’una plaça envoltada d’edificis públics, com temples, la basílica, la cúria i els locals. Es celebraven cerimònies segons el costum ancestral i diferents festes religioses que aclamava la ciutadania i que eren subvencionades per les finances públiques.
Tenien un sistema peculiar per construir les muralles, però impressionant, ja que aguantava d’en peus, es construïen amb megàlits a l’exterior i petites pedres i sorra a l’interior. Les bases d’aquestes muralles mesuraven 5 metres . Tenien una altura de 12 metres. Tenien una protectora, per això hi havia torres amb un pas de ronda, on es trobaven els soldats armats per vigilar les afores de la ciutat.
S’ha pogut recrear com era el circ vist des de l’exterior gràcies al fet que encara hi ha tres dels 55 arcs que l’envoltaven, d’uns set metres d’alt. En el passat estaven tancats amb reixes que s’obrien en els espectacles i en el seu interior hi havia espais de volta que servien com a magatzem i per a altres usos.
En definitiva, he aprés molt amb aquest vídeo, i he de dir que tenim una gran sort de conservar encara algunes de les ruïnes romanes. Definitivament Tàrraco és una ciutat d’esplendor i riquesa.
Jo prefereixo ser un gladiador, perquè em sento mes identificada, ja que els gladiadors lluiten , son forts, valents i tenen un objectiu com jo
¡Salve!
Tarraco fue la primera fundación romana en ultramar y desde ella partió la romanización de Hispania, convirtiéndose en la capital de la provincia citerior.
El núcleo habitado estaría rodeado por una potente muralla construida en el siglo II a.C.
El urbanismo de Tarraco se estructuró en tres terrazas; desde lo alto de una colina hasta el puerto.
En la terraza inferior se situaba el foro de la ciudad, allí se situaba la basílica, un templo, otros edificios y el teatro que, junto a él, se levantaba un ninfeo monumental. En la parte baja de la ciudad se hallaba un gran conjunto termal, rodeados de viviendas.
En la terraza superior, se construyó un gran complejo arquitectónico destinado a ser el centro religioso, político y administrativo de la Hispania citerior; el foro provincial, formada por dos grandes plazas; en la parte baja se incluía el circo, la plaza del nivel superior estaba destinada a recinto de culto.
La segunda terraza estaba rodeada por una compleja estructura de pórticos. En los lados menores presentaban un pórtico inferior sobre el que se situaba un segundo pórtico menos elevado que completaba el conjunto.
La plaza estaría ajardinada y se articularía por una vía central que conectaba el recinto de culto con el circo. La principal fachada del circo de Tarraco corría paralela a la Vía Augusta, por la que se podía ir al anfiteatro, situado fuera del recinto urbano, con una capacidad de 14.000 espectadores.
¡Vale!
Bonum Diem!
Tàrrac sense dubte va ser una se les grans ciutats Romanes en molts aspectes, en aquest redactat esmentare alguns d’ells.
Un dels autors que esmenta el vídeo és: ‘’Plinio el viejo” que va ser un escriptor, científic i naturalista.
La base de les muralles tenen cinc metres d’amplada, als dos costats estaven situats els megàlits i en l’interior pedres amples i sorra.
Hi havia un camí que es deia Pas de Ronda que servia per vigilar les muralles i fer guàrdia. A l’interior de les torres de defensa és on se situaven els soldats , per defensar la muralla.
S’han conservat en total 3 arcs de 55.. Són de 7 metres d’altura aproximàdament.
Era una ciutat que reunia les principals característiques de les ciutats romanes, ja que tenia a una estructura i sistemàtica amb carrers que es tallaven en angle recte amb altres carrers transversals. A la part central de les ciutats romanes trobavem el fòrum, que exercia diverses funcions: era centre religiós, centre cívic i centre de lleure i de conversa. Era el centre de la ciutat i on hi havia les institucions administratives i polítiques de la ciutat.
Un altre aspecte específic de les ciutats romanes és que estaven ben proveïdes d’aigua, mitjançant canalitzacions, que a vegades prenien la forma d’aqüeductes. A més a més, la higiene pública va millorar molt amb les nombroses termes, i fins i tot banys privats a les llars, però només s’ho podien permetre les families més riques.
D’altra banda, les ciutats romanes tenien, gairebé sempre, edificis d’espectacles de masses.
Hi havia tres tipus edificis destinats als grans espectacles: els circs, on es feien carreres de carros lleugers; els amfiteatres, per a les lluites de gladiadors i de feres; i els teatres, reservats a les representacions teatrals, que rarament eren tragèdies, sinó més aviat espectacles semblants a les revistes actuals. Només les grans ciutats tenien edificis de pedra dedicats a aquests espectacles. A només Tàrraco tenia alhora circ, amfiteatre i teatre.
Finalment, al voltant de les ciutats es crearen les vil·les rurals, que esdevenien centres importants tant des del punt de vista general com des del punt de vista industrial.
Salve!!
El documental ens teletransporta a l’antiga ciutat De Tarraco, que en principi era un cuartel general per als romans que lluitaven en Hispania en l’apoca de la Segona guerra Púnica, (Els romans varen arribar a Iberia amb la finalitat de tallar la via de subministrament a l’exèrcit cartaginès). La fundació de Tarraco va ser a finals de 218 abans de Crist, fundada per els germans Gneu i Publi Corneli Escipió, amb el temps aquesta ciutat va anar guanyant importància en l’immens imperi romà, va ser tal la seva importància que va arribar a ser la capital d’una de les províncies de lo que ara seria Espanya. Els edificis més emblemàtics de la ciutat eren; el fòrum i la torre dels escipions. Però també destaquen altres edificis com: 1 El teatre que estava situar a prop de la muralla oriental. 2 L’amfiteatre que estava ales adores del recinte emmurallat, exactament al nord-est de la ciutat, específicament la tribuna de l’amfiteatre eren les portes principals del teatre, hi havia por la porta Triumphalis que era per on els gladiadors accedien per lluitar, i en el amfiteatre cal destacar el velàrium que era una gran carpa que protegí al públic del sol en dies calorosos, i en dies plujosos de la pluja. Les sales que hi ha a sota de les grades servien d’emmagatzematge. Estaven situades als extrems de la façana meridional. Tenien la funció de tancar el recinte i contenien les escales que permetien accedir a la part del Circ romà.3 La basílica local ( rectangular) que estava en el nucli de la ciutat ja que era una grandíssima plaça es trobava en el nucli de la ciutat, era una gran plaça, on s’hi feien celebracions d’operacions comercials. També cal destacar un altre edifici com era el fòrum que estava situat en la zona lata de Tarraco, es van utilitzar tres elements per construir-lo: un recinte de culte imperial, un circ i una gran plaça porticada. Però tots aquests edificis tenien unes normes; L’orientació de la ciutat era lo més important perquè s’havia de tenir en compte moltes coses, l’orientació del sol, els punts cardinals i l’aire, havia de tenir un gran principal que anava en vertical travessant tota la ciutat i una altra carrer principal que travessen la ciutat en horitzontal, però una de les normes per construir la ciutat per als romans eren els aqüeductes perquè un element fonamental per a la ciutat era l’aigua. Una altra norma per construir la ciutat era que tota ciutat romana com ara Tarraco havia de estar emmurallada, la base de les muralles eren de 5 metres d’amplada i 7 metres d’altura aproximadament, aquestes muralles als dos costats estaven situades els megàlits i en l’interior d’aquestes per fer-les molt més resistents hi havien pedres gruixudes i moltíssima sorra que les feia molt més pesades. Desprès es situaven els carreus ajustats i units en sec per fer-los més compactes, i en l’interior unes pedres petitetes i rebles de menor mida. L’altura aproximadament oscil•lava entre els 10 i 12 metres. El pas de ronda era el camí que tenien les muralles dalt perquè els guàrdies romans podessin fer la guàrdia vigilant per si hi havia propers enemics. A l’interior d eles torres que hi havien situades cada 7 metres de la muralla es on es situaven els soldats normalment armats, per a possibles atacs inesperats. Un dels arquitectes més coneguts, que apart de ser arquitecte era enginyer, escriptor del segles I abans de Crist, anomenat Marco Vitruvio Polión. És molt interessant poder veure una ciutat com la que era Tarraco reconstruïda. Si pogués escollir entre ser una auriga i una gladiadora gracies a “Laboratori360º”, escolliria ser part d’auriga.
Valete!
Salve!!
Els avencos tecnologics no paren de donarme sorpreses ja que mai hagues imaginat que les eines digitals ens apropesin al passat d’una manera tan realista i propera, simplement es fantastic. Tàrraco va ser una ciutat romana, antiga capital de Hispània Citerior, fundada per els
germans Gneu i Publi Corneli Escipió. En l’època preromana hi havien varies tribus
indigenes que havien estat sotmeses als cartaginesos i que habitaven l’indret. Tàrraco es
crea amb l’arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el
enfrontament bèl·lic entre els romans i els cartaginesos, en l’anomenada Segona Guerra Púnica.
El fòrum era un lloc on es feien reunions on es parlava de política i de la societat.
A Tàrraco trovariem el temple d’August que estava situat on es troba avui en dia la catedral.
A l’actual Tarragona trobem la Plaça de la Font, antigament era situat allà l’antic circ romà, un lloc d’oci. Actualment es troba el centre de Tarragona. La presencia Romana encara es molt forta a la ciutat de Tarragona. Molt bon apunt
salve!
Em sembla molt interesant i un gran abans poder realitzar tot aixo ambuna simple aplicació. És fasinant!
Tarrraco em sembla impressionant. Fa uns anys vaig visitar-la i juntament amb aquest video és perfecta
Bonum Diem!
Em sembla molt interessant que utilitzin la tecnologia per una cosa va passar fa molt d’anys. Els que van viure en aquella època segur que els hi faria il·lusió que avui en dia es recordi com era la seva ciutat i està molt bé, perquè canvia molt la ciutat aquella de la que tenim avui en dia i està molt interessant que només amb una aplicació ho poguem veure.
Awe!!
BONUM DIEM!
Jo prefereixo ser un gladiador, perquè em sento mes identificada, ja que els gladiadors lluiten , son forts, valents i tenen un objectiu, com el jo!!
AUE
Bonum Diem!
Em sembla molt interessant que utilitzin la tecnologia. Els que van viure en aquella època segur que els hi faria il·lusió que avui en dia es recordi com era la seva ciutat i està molt bé.
Jo prefereixo ser un gladiador,
Ave!!
Salve!!
Marco Vitruvio Polión (en llatí Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer, escriptor i tractadista del segle I a.C. És l’autor de De Architectura, gran font d’inspiració durant segles en el món de l’art.
L’orientació de la ciutat era molt important, s’havia de tenir en compte moltes coses, l’orientació del sol, els punts cardinals i l’aire. Però pels romans hi havia una cosa fonamental: l’aigua.
Gayo Plinio Segungo, més conegut com a Plinio el viejo, fou un escriptor, científic, naturalista i militar romà que un dia va dir: “Són les aigües les que fan les ciutats.” I és que, l’aigua era i és molt important, ja que facilita el benestar de les persones i ens ajuda a hidratar-nos.
Els romans van arribar a Ibèria amb la finalitat de tallar la via de subministra a l’exèrcit cartaginès.
El primer projecte, fet en l’època d’August, va consistir en la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. La segona expedició va ser força més ambiciós: la construcció d’un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l’edificació de l’amfiteatre a principis del s. II dC. El port, el teatre i l’amfiteatre quedaven fora muralla. Tàrraco disposava de tres aqüeductes que proveïen d’aigua la ciutat dels quals només s’ha conservat un.
A l’extrem sud-oest de Tàrraco s’alçava el fòrum, el centre administratiu i religiós de la ciutat també judicial. Mentre que en la gran plaça porticada, es conserva, bona part de la basílica construïda en temps d’August juntament amb el teatre, que per al seu emplaçament es va triar un indret proper a aquest, tot i que fóra de la muralla, i amb un fort pendent natural per poder aprofitar el desnivell.
EL circ, construït a finals del segle I d.C, i destinat a les curses de carros, és un edifici encabit entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i alhora comunicava, a través d’escales, l’àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. Això va implicar que fos de menor longitud que altres circs romans.
Actualment gràcies a l’avanç de la tecnologia a part de consultar fonts que només ens expliquen com era Tàrraco en el passat com Plini, podem través de la realitat augmentada i la tecnologia en 360º realitzar l’experiència de veure com era l’antiga ciutat amb els seus edificis més important.
i faig un petit viatge al passat i hem situo amb Ingeniería Romana, penso que la reconstrucció en 360º que més m’agradaria seria l’amfiteatre, no només per els espectacles dels gladiadors sinó que també per la increible estructura que té i la seva aparença, em sembla una construcció increible.
Salve!
Tarraco fue la primera fundación romana en ultramar y desde ella partió la romanización de Hispania, convirtiéndose en la capital de la provincia citerior.
El núcleo habitado estaría rodeado por una potente muralla construida en el siglo II a.C.
El urbanismo de Tarraco se estructuró en tres terrazas; desde lo alto de una colina hasta el puerto.
En la terraza inferior se situaba el foro de la ciudad, allí se situaba la basílica, un templo, otros edificios y el teatro que, junto a él, se levantaba un ninfeo monumental. En la parte baja de la ciudad se hallaba un gran conjunto termal, rodeados de viviendas.
En la terraza superior, se construyó un gran complejo arquitectónico destinado a ser el centro religioso, político y administrativo de la Hispania citerior; el foro provincial, formada por dos grandes plazas; en la parte baja se incluía el circo, la plaza del nivel superior estaba destinada a recinto de culto.
La segunda terraza estaba rodeada por una compleja estructura de pórticos. En los lados menores presentaban un pórtico inferior sobre el que se situaba un segundo pórtico menos elevado que completaba el conjunto.
La plaza estaría ajardinada y se articularía por una vía central que conectaba el recinto de culto con el circo. La principal fachada del circo de Tarraco corría paralela a la Vía Augusta, por la que se podía ir al anfiteatro, situado fuera del recinto urbano, con una capacidad de 14.000 espectadores.
Vale!
La RA (realitat augmentada) i les eines digitals ens ofereixen l’expeiència de realitzar un viatge al passat, ja que podem visualitzar Tàrraco en l’època romana. Crec que el poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens pot apropar al passat i estimar més la història i suscitar el desig d’aprendre’n, això segons la meva opinió i criteri. També podria ser diferent per a una altra persona, és a dir, a lo millor a una persona li pot fer estimar més la història i a una altra despertar-li el desig d’aprendre, o, fins i tot cap de les dues. Però en conclusió, opino que en aquest cas són les dues, ja que al veure com era Tàrraco en l’època romana és com tornar al passat i perquè visualitzar-ho digitalment, que entri pels ulls, pot despertar les ganes d’estudiar als de les noves generacions acostumats a la tecnologia moderna. Crec que la digitalització del patrimoni de Tàrraco ens pot despertar l’interès per conèixer-lo in situ, encara que crec que a els alumnes pot encuriosir-lis més visitar-lo amb el mòbil, per exemple, pel tema de la tecnologia.
La Tàrraco romana va ser la capital de l’Imperi Romà durant els anys d’August. Durant segles va ser la més important urbs romana d’Hispània. Tàrraco es funda el s. V-III aC, situat sobre el mar i al costat del riu Francolí. La zona de culte era situada al lloc més alt de la ciutat. El fórum de la colónia de Tàrraco era un temple d’estil tradicional itàlic, i la basílica, i la basílica (de culte), cristiana. El teatre de Tàrraco és un exeple d’edifici d’oci de Tàrraco.
In proximum!
Salve!
Personalment penso que aquesta APP es molt interessant i a la vegada divertida, ja que, tindríes més coneixement amb l’antiguitat i podries entendre i visualitzar millor tota la ciutat o qualsevol lloc que hi vagis.
Tàrraco reuneix les principals característiques de les ciutats romanes, ja que tendeix a una estructura planimètrica coherent i sistemàtica, amb carrers que es tallen en angle recte amb altres carrers transversals. A la part central de les ciutats romanes trobem el fòrum, que exercia diverses funcions: era centre religiós, centre cívic i centre de lleure i de conversa. Era el centre neuràlgic on hi havia les institucions administratives i polítiques de la ciutat. Un altre aspecte específic de les ciutats romanes és que estaven ben proveïdes d’aigua, mitjançant canalitzacions, que a vegades prenien la forma d’aqüeductes. A més a més, la higiene pública va millorar molt amb les nombroses termes, i fins i tot banys privats a les llars de les famílies riques.
D’altra banda, les ciutats romanes tenien, gairebé sempre, edificis d’espectacles de masses.
Fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra púnica, l’any 218 aC.
La zona culte de Tarraco, era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco. Al centre de la plaça, hi havia un temple romà dedicat a l’emperador August.
El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d’Hispània Citerior, és l’espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana. Està constituït, actualment, per una plaça porticada, una filera de tabernae i -en la posició central- la cúria
La basílica, lloc de reunió social, administrativa, política i també judicial, era un edifici cobert de tres naus, la nau central era el doble d’ampla que les laterals. El porticat interior que separava les naus, estava format per columnes corínties (14×4). Actualment es conserven in situ set bases de les columnes en l’escaira sud-est. Una peculiaritat de la basílica de Tarraco és que disposava d’una sèrie de petites estades, situades en un dels seus costats, amb una amplària igual als intercolumnios, que cal relacionar probablement amb l’administració pública. Una sala central, al centre de les petites estades, presidia l’interior de la basílica, i era un lloc de reunió del senat local, la cúria.
L’amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l’antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.[1] És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d’accés a la ciutat.
L’existència de l’amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l’Imperi.
El circ, és un edifici romà conservat en l’actual Tarragona (Espanya). Es va construir impulsat políticament pel Concilium provinciae Hispaniae citerioris, reunió anual dels representants de la província Citerior, i es va situar molt prop del Fórum Provincial de Tarraco, dins del recinte emmurallat en la terrassa inferior de la Part Alta de la ciutat de Tarraco, capital de la província Hispània Citerior Tarraconensis.