Els romans eren molt supersticiosos, protegien els seus morts i no volien ser oblidats. Al nostre institut, fa anys que no celebrem la castanyada, però per aquestes dates, a l’àrea de clàssiques, tractem la mort d’una manera o altra. Algun any ha estat una celebració ben sonada, com quan vàrem fer Festes de difunts, festes d’alegria, una exposició a l’edifici Cristòfol Ferrer. La celebració d’enguany crec que també passarà als annals del nostre centre: Donem veu a les pedres!
Quan, fa sols uns mesos, Mònica Miró Vinaixa va publicar Perennia, poc m’imaginava que s’avindria, no un dia sinó dos, a guiar-nos en aquesta aventura compartida amb l’Anna Roig i la Núria Saavedra de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ni que el Museu Romà de Premià, gràcies a l’entusiasme de Ramon Coll, ens obrís les portes per tal de fer in situ un recital bilingüe de poesia epigràfica llatina. Tampoc m’imaginava que els alumnes i sobretot els de 4t (optativa 1) volguessin aprendre llatí, tot recitant en veu alta, ni estudiar l’epigrafia romana i el tema de la mort, reproduint també el seu epitafi:
Carla me fecit
No sé què diran de nosaltres quan jo no formem part del món dels vius, però tots tenim els nostres morts i la mort és la cloenda de la nostra existència. Quin sentit tindria la vida? La nostra societat que ja ha superat el tabú del sexe encara, a diferència de la romana, no ho ha fet respecte a la mort, i avui morim sense deixar rastre. Se’ns redueix, com diu la Mònica a la introducció de Perennia, a unes inicials i a una data, se’ns plora de pressa i se’ns fa el comiat en un parell de dies…
Admiro la Mònica Miró i també l’editora, Matilde Martínez, de Godall edicions i filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (S.T.T.L.), i no sols per publicar el març de 2015 un text bilingüe de poesia epigràfica llatina com és Perennia (que ja va per la segona edició!) sinó també per donar veu als morts romans en aquesta gira vertiginosa per tot Catalunya. La Mònica, talment una cantant o una companyia teatral, va donant vida a les pedres, perquè les pedres tenen veu, i donen suport als mots que ens uneixen a vides passades, però també ens ensenyen llatí, cultura romana, dret romà, història de Roma, pensament antic, emocions ben sentides, sentiments a flor de pell, les vides i les misèries de romans i romanes que les van fer gravar quan encara eren de carn i os, que ens han precedit, que ja no hi són i que a través de la paraula encara viuen entre nosaltres i ens mostren les diferents morts i la recerca de la immortalitat per mitjà de la memòria i, a la vegada, ens fan reflexionar sobre la nostra caducitat i ens animem a aprofitar bé la vida. Carpe diem!
Amb aquesta lectura compartida i en veu alta, a Premià de Mar ens hem volgut afegir a la seva cadena de solidaritat i empatia que ens uneix al passat i ens arrela en el present. Donem veu, amb la Mònica, a les pedres, recordem els romans i les romanes finats i deixem que continuïn ben vius en aquesta nova vida que els concedim mitjançant la paraula. Som agosarats ja que tot just hem après a llegir llatí i ja pretenem recitar epígrafs funeraris en llatí i no a l’aula sinó al Museu Romà de Premià, on encara se sent el brogit de vides passades i on s’han trobat inhumacions adultes i també infantils. Audentes Fortuna iuvat!
En el trànsit de la vida, dilluns i divendres vinent tindrem l’oportunitat de compartir una bella i emotiva estona amb la Mònica. Alumnes de llatí, rapsodes adults de català, llegiu ben alt, doneu vida a qui ja fa força estona que no hi és. Donem veu a les pedres! Llegim plegats, joves i adults, els epitafis en llatí i en català!
Moltes gràcies a tothom que ho ha fet i ho farà possible!
Serà un privilegi poder escoltar els alumnes de 4t de secundària i de batxillerat recitant “Perennia”. Entre tots filarem la trama que ens uneix, vius i morts, en una mateixa tradició. Gràcies per tot, Margalida, i una forta abraçada.
Moltes gràcies, Mònica! Realment ha estat avui i serà divendres tot un privilegi per a nosaltres poder tenir-te de guia. Esperem que altres alumnes i altres centres vulguin també compartir aquesta bella lectura, plena d’emocions i de sentiments, i, si pot ser, en veu alta i amb la teva companyia i la de la teva editora, la Matilde.
http://blog.ipm.cat/joomla/noticies/564-recital-bilinguee-al-museu-roma-de-premia.html
Ave!!
A mi la sortida em va agradar molt, em va semblar interessant que gent gran volgués venir a escoltar-nos i per sorpresa, ells també llegien i participaven com nosaltres.
En general la sortida va estar molt bé, però em va semblar una mica curta, la dona que explicava va anar una mica ràpid i algunes coses no em van quedar clares, però en general va anar molt bé.
EL MEU EPITAFI: https://docs.google.com/presentation/d/1E0okYKCiJHEk8Txw45MhX6nQZ-OcdVZQbtYJl_sd4Sk/edit?pli=1#slide=id.ge5f5bef4e_0_25
SALVE!
M’ha semblat impactant llegir els epitafis dels difunts romans, ja que fa molt de temps que es van escriure i penso que d’alguna manera tot i que estiguin morts els vam recordar com ells volien que els recordéssim. M’ha costat una mica llegir en Llatí davant de tanta gent, però després em vaig sentir molt bé.
Jo vaig llegir ” Sit terra leuis “, em va semblar una mica difícil però interessant a la vegada. M’ha agradat molt poder llegir-los tots i saber que volen dir.
Ara ja tinc una mica més de cultura!
AVE!
Salve magistra!
A mi m’ha agradat compartir el meu llatí amb els companys i amb gent més gran la qual sabia llegir tant català com jo llatí. Ha sigut una bona experiència i entretinguda. M’ha agradat que traduissin els poemes ja que molts no sabia el que significaven. El meu epitafi m’agrada bastant ja que és curt i fàcil de llegir, crec que ho vaig fer bé, tots ho vam fer bé. També vam veure les runes romanes de Premià i la sala octogonal tan estranya, aprenguerem algunes coses i algunes històries de fa dos mil anys. Va ser tot interessant.
Ave!
Bonnum diem!!!
Ahir quan vam tenir que anar a exposar-ho em va donar molta vergonya ja que vaig ser la primera en exposar l’epitafi i davant de persones grans que no coneixia. Pero vaig poder sortir-me bé i llegir-ho bé. Aprendre el text tampoc em va costar gaire.
Bonum diem!
La sortida va estar molt bé ja que m’ho vaig pasar bé llegint els epitafis, en veritat vaig pasar una mica de vergonya al principi però quan ja portava 20 min ja se`m va pasar .
El lloc on ho vam llegir va estar molt be ja que era un lloc especial.
Molt content amb la sortida i l’aprenentatge de la lingva latina!!
SALVE!!!!
Bonum diem! La sortida que vem fer ahir al Museu Romà de Premià em va semblar molt interessant ja que va ser com recordar als morts de fa 2.000 anys enrere i de compartir-ho amb la gent gran que va estar amb nosaltres que estaven aprenent el català i tenien la mateixa dificultat que nosaltres amb el llatí em va agradar molt. La sensació d’estar llegint epitafis sabent-hi que són de persones reals que van morir fa milers d’anys i que no són ficció és estranya però a la vegada interessant.
Cura ut valeas.
“Bonum Diem”
Sobre la sortida m’ha semblat molt interessant, sobre tot quant em entrar i ens vam portar una sorpresa de que gent gran participaria amb nosaltres.
A mi em va agradar sobre tot quan llegíem el nostre epitafi i després una altra persona llegia la traducció en català.
La sortida em va agradar molt i espero que l’any que bé més gent torni a participar.
“Vale”
Ave!
La sortida va ser entretinguda, ja que vam parlar dels epitafis que van escriure els romans al passat, estaba bastant nerviosa perque soc molt vergonyosa per parlar en públic i em costa molt.
AUE MAGISTRA !!
Ha sigut molt interesant el tema dels epitafis, m’ha semblat bastant entretingut sobretot a l’hora d’il·ustrar l’epitafi que ens va tocar a nosaltres. L’epitafi que jo vaig llegir va ser el “Medicus Marcellus” la història de la seva vida em va semblar bastant trista ja que era un metge que tot i així no va poder salvar la seva vida quan es va posar malalt. La experiencia de anar al Museu Romà de Premià de Mar em va semblar interesant i em va agradar estar enmitg de les runes romanes junt amb més gent estudiants de català que van col·laborar a l’activitat amb nosaltres.
AUE!!!
Ave magistra!
M’ho vaig passar molt bé ahir. Em va semblar molt interessant fer un recital bilingüe en català i llatí, ja que ells estaven aprenent català i nosaltres llatí. Em sentia identificat amb ells, ja que tots dos teníem el mateix nivell i teníem les mateixes dificultats a l’hora de aprendre a llegir en les respectives llengües. A més, m’ho vaig passar molt bé gravant el recital a les ruïnes romanes.
Salve!
Salve Magistra,
La excursió de ahir em va semblar molt interessant, ja que també ens vam trobar gent gran que també llegien en català. Els epitafis que vam llegir eren temes sobre la mort i també vam entendre la seva traducció. I m’ agradaria a tornar a visitar al Museu ja que que va ser curta la sortida.
salve
Bonnum diem!
L’excursió d’ahir em va semblar molt interesant perque vam excoltar molts del epitafis que van escriure els romans. La Carmen, lAroa i jo vam ser les primeres en llegir l’epitafi i ens va fer molta vergonya comença a llegir-lo davant de tothom.
Bonum diem!!
Al final va valdré la pena anar caminant fins al Museu plovent. Em va agradar molt fer la lectura que vem fer. Molt més em va agradar que la propia autora del llibre, Mònica Miró Vinaixa estigues amb nosaltres llegint el llibre. Molt bona idea llegir també el significat dels epitafis.
El epitafi que em va tocar fer i llegar va ser Mortalis, propera.
Recomano molt aquesta sortida!!
Vull felicitar als meus companys perque ho van fer molt bé tots!
Vale
Salve;
Yo no hi he pogut anar, ja que tinc por a parlar devant de molta gent . Encara que m’ha semblat una idea muy interesant de fer, y em sap molt de greu no haver-hi pogut anar
Bonum diem!
A mi personalment em va agradar molt la sortida. Malgrat el mal dia que feia la majoria de gent hi va anar, va ser un dia productiu. Va faltar una mica d’història sobre Can Ferrerons a la presentació però les explicacions van ser molt interessants. Em van encantar les introduccions que es feien abans de cada epitafi. Crec que vam recitar tots molt bé. A mi personalment el meu epitafi em va semblar molt trist ja que es tractava de la mort d’una nena petita. Resumint, crec que va ser una experiència enriquidora.
Vale! 🙂
M’agradat molt recitar epitafis en el Museu Romà de Premià de Mar. M’agradt també l’epitafi que m’ha tocat i la seva traducció en Català
Estar en un espai recordant persones i llegin paraules seves, era com portar-los un altre cop a la vida, el seu sentiment i la seva veu va resonar entre tots.
Gran experiéncia!
BONUM DIEM!!!
M’ha encantat fer aquesta sortida ha sigut molt bonic veure com nosaltres tan joves llegir d’aquesta manera el llatí, i veure a persones més grans com llegeixen el català.
M’ha agradat molt el epitafi que he llegit era molt interessant, i a més a més crec que ho he llegit bastant bé, però no només jo , si no que els meus companys ho han fet molt bé i les altres persones que estaven amb nosaltres també ho han fet molt bé.
MOLTES FELICITATS A TOTS
VALE!!
Bonum diem!
La sortida al Museu Romà de Premià m’agradat molt i em va semblar interessant llegir els epitàfis davant de gent més gran que estan aprenent el català i tenen dificultats, com nosaltres amb el llatí, tot i aixó el resultat va ser satisfactori per les dues bandes. També em va agradar que estigui l’autora i ens parlés una mica sobre el seu llibre. Encara que la sortida va ser molt curta i feia mal temps va ser agradable anar-hi.
El meu epitàfi s’anomena “Origo finisque”.
Vale!
És fascinant veure com joves de 15 anys donen vida a les pedres. Felicito la professora Margarida per transmetre amb tots els sentits amor i entusiame envers la cultura clàssica
Així la vaig rebre jo de la meva mare i m’ha emocionat molt veure-la citada al post.
Gràcies per tot.
Moltes gràcies, Matilde!
Benvolguts alumnes de llatí de 4t d’ESO,
Som les professores de català dels vostres companys lectors del Recital de dilluns passat. Volem felicitar-vos per la vostra participació a l’acte. Els vostres comentaris ens han ajudat a reorganitzar -lo. D’aquí ben poca estona, les pedres del Museu Romà tornaran a gaudir amb els poemes de “Perennia”.
Moltes gràcies!
Anna i Núria
Moltes gràcies, Anna i Núria! Realment avui ha estat tot un èxit! Bona castanyada!
Pingback: Donem veu a les pedres. Llegim Perennia | El Fil de les Clàssiques
Amb molt de gust us envio per escrit les meves sensacions que vaig percebre durant la darrera lectura dels epígrafs continguts dins el llibre PERENNIA al Museu Romà de Premià de Mar.
Va ser molt emotiu el fet de poder llegir aquests darrers missatges tan íntims i colpidors, rodejats de relíquies mil·lenàries, així com d’una colla de jovent i de altres no tan “jovenets”, però que ho sapigueu: La joventut no es porta per fora, es porta per dins!!
Jaume. Curs de Català.
Salve,
Aquest divendres vam anar al museu romà de Premià de Mar per fer un recital de poesia epigràfica romana, i la veritat és que va superar les meves expectatives. Potser les ruïnes romanes de Premià eren molt més petites del que havia imaginat, però el recital i les reflexions que vam extreure de paraules que van escriure persones que van morir fa més de 2000 anys van fer que l’experiència fos molt enriquidora.
Per tant, crec que això s’hauria de repetir en els pròxims anys pels alumnes que cursin llatí en 4 d’ESO i Batxillerat, encara que jo ja no hi seré.
Vale.
M’ha agradat molt reunir-nos en un lloc tan apropiat per retre homenatge al món romà d’aquesta forma tan original, llegir amb la meva filla el mateix epitafi; ella en llatí i jo en català, recordant el que altres persones van escriure en el passat i donar veu a través del pas del temps als seus pensaments i sentiments.
Ha sigut un autèntic plaer.
Conxi
Salve!
Encara que no vaig anar a la sortida he vist un video editat del meu copany de llatí en Miguel Àngel i tenia molt bona pinta.
Em sebla súper bé que gent gran que li costa parlar català com nosaltres el llatí ho compartís amb nosaltres.
Ha sigut una bona experiencia recitar els epitafis amb els meus companys i companyes. M’ha agradat el meu epitafi i treballar-lo i traduir-lo.
Pingback: Visitem el Museu Romà de Premià de Mar | Aracne fila i fila
SALVE!
Opino que el llatí, es una forma de aprendre els nostres avanpassats, és a dir, “els romans”, pensó que tot aquest tema es molt interessant (tant com la llengüa i la seva cultura), perquè et pot serví capa a un futur.
M’ha semblat impactant llegir els epitafis dels difunts romans, ja que fa molt de temps que es van escriure i penso que d’alguna manera vam mantenir la seva essència. Jo he escollit ” Sit terra leuis “, em va semblar interessant, ja que, hi havíen coses que no sabía.Ara ja puc dir que en sé més.
Salve!
M’ha semblat molt interessant i impactant llegir els epitafis dels difunts romans, ja que són uns escrits molts antics i dels nostres avantpassats, i també perquè no són històries de ficció i són de persones que van morir fa molts anys enrere.
Salve!
Jo personalment opino que el llatí és una forma d’apendre moltes coses sobre els romans i la seva llengua i cultura.
També llegir els epitafis dels difunts romans m’ha impactat molt ja que a mi totes aquestes coses em semblen molt interesants i m’enganchen molt.
Salve!
Llegar epitafis del antics romans ha estat molt entretingut, ja que ho trobo un tema molt interessant, ja que tot això forma part del nostre passat i llegint-los s’aprèn molt.
Salve!
Crec que està molt bé la activitat del recital i em resulta molt interessant el tema dels epitafis, ja que a travès d’ells aprens història romana i una mica més dels nostres avantpassats.
Salve!
Està super bé la activitat, i jo personalment opino que el llatí és una forma d’apendre coses sobre el passat.
També he llegit els epitafis i m’ha impactat bastant la veritat.
SALVE!
Em sembla insteressant el tema dels epitafis ja que mai va malament saber coses sobre els nostres avantpassats per aprendre tant cultura com història romana.
IN PROXIMUM!
Salve!
Trobo que això dels epitafis és una manera molt bona i interesant d’honrar al difunt i un altre medi per recordar al mort. És bastant original, i fa que aprenguem una miqueta més d’alguna cultura antiga.
El que m’ha cridat més l’atenció és:
“Vive laectus quique vivis, vita parvo (m) munus est: mox exorta est, sensim vigescit, deinde sensim deficit.”
M’han desconcertat les paraules finals, que traduït seria, més o menys: ‘poc a poc floreix, mor lentament’, i m’ha resultat curiós. Vale!
M’han resultat molt interessants i curiosos els epitafis. Personalment, m’ha semblat molt entretingut i m’ha encantat saber una miqueta més sobre els nostres avantpassats.
Ave!
Crec que està molt béi em sembla molt interessant la activitat del recital. Em sembla interessant el tema dels epitafis. Gracies a aixó aprens dels nostres abantpassats i sobretot la historia.
Vale.
Salve!
Mai havia sentit parlar dels epitafis, pero sempre va bé aprendre coses noves!
Em sembla molt interessant i curios el fet d’apendre dades sobre els avantpassats, sobre cultures, sobre idiomes, que de fet encara tenen perceverancia.
Vale!
M’ha semblat molt interessant llegir la epitafis, perque he pogut aprendre coses noves, m’ha agradat saber com feien la epitafis i en quin moment, es un bon metode per recordar als avantpassats.
Salve!
En la meva opinió sobre el llatí és que és una llengua amb molta historia i una forma d’apendre moltes coses sobre els romans i la seva llengua i sobretotla seva cultura.
Vale!
Bonum diem!
És el primer cop que escolto la paraula epitafis. M’ha semblat molt interessant aquesta entrada, perquè he après molt sobre això. M’hagis agradat poder anat aquesta excursió, però amb això ja he après molt.
Salve!