Tag Archives: Viatges

“De itinere: Gallaecia V” – POBLAT CELTA DE SANTA TREGA

Mireu quin rètol s’ha trobat el meu fill a l’entrada d’una tapería de Baiona (Pontevedra); per la seva singularitat, de seguida me l’ha vingut a ensenyar. Llàstima que ja havíem dinat, que si no, hi hauríem entrat!

Baiona. Façana de la "Tapería Gallaecia" (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Després d’això tocava, doncs, esbrinar alguna cosa més del poble celta, que es va fusionar amb aquests gallaeci originaris de la zona, possiblement els autors dels petroglifs de què parlàvem abans d’ahir. Un dels castra celtes més important de la zona és el de Santa Trega, ubicat en un puig de A Guarda que rep aquest nom. Sembla que la seva ubicació respon a una funció de control del trànsit marítim i l’accés a l’interior a través del riu Miño, en la desembocadura del qual, segons Estrabó, hi havia una illa amb dos molls. La seva decadència va arribar quan la construcció de vies terrestres reduí la importància del trànsit marítim i les reformes de l’administració romana van promoure l’ocupació de les zones més baixes.

Es tracta d’un jaciment molt gran -hi devien viure entre 3000 i 5000 persones-, amb algunes cabanes reconstruïdes que ajuden a comprendre l’estil de vida dels seus habitants. A les fotografies que segueixen podreu comprovar que avui feia un dia molt rúfol i la boira dificultava la visió global del recinte, però hem de tenir en compte que aquestes circumstàncies metereològiques eren amb les que havien de conviure la major part de l’any els seus pobladors.

"Castrum" celta de Santra Tegra. Cabana reconstruïda (Fotografia de Josep Lario Gómez)

"Castrum" celta de Santra Tegra. Visió general (Fotografia de Josep Lario Gómez)

La pregunta d’avui és clara: Qui és Estrabó i per què és tan important també en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya?

TERESA

“De itinere: Gallaecia IV – A Coruña”

7 Replies

La Corunya ens ha rebut avui en el nostre periple. Sobre la Torre d’Hèrcules, crec que em limitaré a adreçar-vos al complet article de la Margalida, que ja vaig esmentar al primer article d’aquesta sèrie. Quan un tema ja ha estat tractat amb profunditat i solvència, em sembla més profitós referir-m’hi i intentar aportar nous punts de reflexió. Tot i això, compleixo la meva promesa i us envio una foto amb la meva presència per deixar constància que realment hi he estat (sí, sóc la de rosa i blau…). A la segona foto hi trobareu un punt de vista diferent del monument: l’esplèndida vista que es contempla després d’haver pujat -a peu!- els 234 esglaons repartits en diferents trams que separen la base de la part superior del far.

Torre d'Hèrcules. (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Vista des de la Torre d'Hèrcules (Fotografia de Josep Lario Gómez)

D’altra banda, a la ciutat antiga he visitat la casa-museu d’Emilia Pardo Bazán, una dona d’aquelles que trenquen esquemes a la seva època, una comtesa que va preferir disoldre el seu matrimoni abans que renunciar a la seva vocació literària. És per això que el rebedor de casa seva estava decorat amb dos tapissos que representen escenes protagonitzades per dones fermes i valentes com ella. Un d’ells tenia motius clàssics i l’encarregada de l’arxiu, una noia jove molt amable (altre cop), possiblement una becària, que havia fet grec al batxillerat, s’ha afanyat a documentar-se sobre els detalls de la història. Es tracta de la representació de la reina Tomiris (imatge central) que submergeix en sang el cap tallat de Cir en venjança per l’ultratge al seu fill Espargapises, història relatada per Heròdot que va ser molt versionada des del Renaixement; sense anar més lluny el mateix Rubens en va fer una pintura.

Tapís de reina Tomiris. Vestíbul de la casa-museu d'Emilia Pardo Bazán (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Què en sabeu d’Heròdot? I dels personatges que protagonitzen aquest episodi històrico-mític? I fem també cultureta general: Qui era Emilia Pardo Bazán?

TERESA

“De itinere: Gallaecia III” – PETROGLIFS

5 Replies

Avui parlaré d’arqueologia i de mitologia, però aniré enrere i enrere en el temps…, fins a la prehistòria. I és que avui he visitat el Centre d’interpretació d’art rupestre de Paredes. En arribar, al final d’una carreretera plena de revolts, m’he trobat un immens cartell que anunciava al vistant que els responsables ho sentien molt, però el recinte estava tancat per obres de remodelació i acabava comunicant al decebut amant de l’antigor que estigués tranquil, que La Xunta està treballant pel nostre bé. La meva cara deuria mostra una decepció tan gran que el vigilant del recinte, al qual m’he adreçat com a darrera sortida, m’ha animat a entrar i fer el recorregut pel jaciment pel nostre compte. Altre cop la proverbial amabilitat dels gallecs, no sento altra cosa cosa que agraïment envers ells!!!

Jaciment d'art rupestre de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Es tracta d’un jaciment de petroglifs, gravats rupestres prehistòrics de caràcter simbòlic, realitzats sobre les roques granítiques. Alguns són figuratius, com és el cas del cèrvol de la primera fotografia, i d’altres abstractes, com la mena de laberint circular que hi ha a la segona.

Petroglifs del jaciment de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

El laberint de Mogor. (Fotografia de Juan Carlos Campos)

El seu significat és un misteri, però se’ls relaciona amb creences religioses, pràctiques rituals i com a marques de territori de cada comunitat. Tots aquests vestigis van afavorir la transmissió d’una rica tradició popular que els van relacionar amb mites i llegendes de l’imaginari col·lectiu de pobles i llogarrets. Qui no ha sentit parlar de les famoses meigas i els seus aquelarres…

Com que sé que alguns de vosaltres esteu interessats pels aspectes mítics i simbòlics de les cultures antigues, us proposo que amplieu l’article amb les vostres precisions, comparacions i comentaris. A la resta us demanaria que em diguéssiu l’etimologia del mot petroglif i el relacioneu amb un altre terme relacionat amb signes simbòlics que comparteix un dels seus ètims.

TERESA

“De itinere: Gallaecia II – Praza do Teucro”

1 Reply

A Pontevedra em vaig trobar també amb la Praza do Teucro. En un primer moment vaig pensar que segurament seria coincidència que l’indret tingués el nom d’un personatge mitològic grec, Teucro (Teucre en català). “En gallec deu tenir un altre significat o connotació;” – em vaig dir- “ves amb compte, Teresa, que ja comences a veure reminiscències clàssiques a tot arreu…”

"Praza do Teucro" (Font: Galicia Guide)

Però la meva curiositat no m’ha deixat tranquil·la fins que n’he tret l’entrellat, de tot plegat. Ves per on, resulta que una llegenda renaixentista d’origen erudit fa responsable l’heroi Teucre -sí, el nostre!- de la creació de Pontevedra; sembla que va batejar amb el nom d'”Helenes” aquella ciutat que va decidir fundar en arribar a Galícia. No us sembla un mite fundacional molt semblant al que relaciona Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?

I ara l’enigma: Qui era aquest heroi grec que anà tan lluny a fundar una ciutat? Amb quin cícle mític està relacionat?

TERESA

“De itinere: Gallaecia I – MILLIARIUM”

6 Replies

Benvolguts clàssics i clàssiques,

aquest estiu sóc de vacances a Galícia, tal com ja vaig avançar en un comentari a un article d’El fil de les clàssiques sobre la Torre d’Hèrcules de La Corunya. És aquesta una terra plena d’encants de tota mena: culturals, paisatgístics, etnogràfics, gastronòmics…; i l’amabilitat i hospitalitat dels seus habitants és coneguda des de temps ben antics, potser per això els pelegrins hi acudien i hi segueixen acudint des de tots els racons de món. Enmig de tanta bellesa, doncs, no puc estar-me de relatar les petjades del món clàssic que em vaig trobant pel camí. Espero que enmig de la mandra de les vostres vacances estivals us animeu a resoldre els enigmes que us presento, i si no, ja ho fareu al setembre…

Avui mateix, a la ciutat de Pontevedra, entre les peces exposades a l’interior de les ruïnes de la igrexa conventual de Santo Domingo, he trobat un mil·liari.

Pontevedra. Igrexa conventual de Santo Domingo (Fotografia de Josep Lario Gómez)

: Mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Ja sé que aparentment sembla una simple columna de pedra, això sí, molt castigada pel pas dels anys; però voldria que em diguéssiu quin és el seu ús i amb quin àmbit del món romà està relacionat. Per ajudar-vos heu de tenir en compte que per Pontevedra passava la Via XIX i també podeu llegir la informació que us ofereix el panell informatiu del museu. Està en gallec, però als que dominem el llatí, el català i el castellà, no pot haver-hi llengua romànica que se’ns resisteixi, oi?

Panell informatiu del mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

Passeig grecoromà pel Louvre

1 Reply

Aquesta primavera vaig saltar-me uns quants dies de classe per anar a Paris. Va ser un viatge fantàstic! Us deixo aquí algunes imatges que us agradaran de les sales grecoromanes del Louvre. Recordeu si aneu de viatge aquest estiu i trobeu referents clàssics de compartir-los aquí amb tots els lectors i les lectores, que són molts, d’Aracne fila fila. Molt bones VACANCES!

Agos Santís 4 t Llatí

“De itinere”

8 Replies

Aquest cap de setmana he estat de viatge. Una ruta per carretera que m’ha portat una mica lluny. Tot i això, les referències clàssiques han estat omnipresents, com us va passar també a vosaltres a Praga o a Londres.

El full de ruta que m’ha guiat al llarg del camí ha estat el següent:

Al cap de poc de sortir de casa, he vist com un rètol indicava la sortida cap a l’Escala i Empúries.

Més endavant, un rètol amb una quadriga la mar de bufona m’indica repetidament: “Vous longez la Via Domitia”.

En un moment determinat, les indicacions em fan saber que sóc a prop d’Agde, citée grecque.
Després d’un bon feix de quilòmetres m’he sentit diminuta en recórrer la impressionant Autoroute des Titans. Quina sensació d’insignificant mortal enmig d’una obra de dimensions gegantines!
Finalment, i molt a prop del meu destí final, he vist anunciada la ciutat olímpica per excel·lència, seu del Musée Olympique. Només m’hauria faltat, imprès sobre el marró del rètols culturals de l’autopista, un Altius, citius, fortius que em donés la benvinguda…

I ara us demano:

Podeu ubicar totes les referencies clàssiques que us he donat? Seríeu capaços de deduir, a partir de les meves indicacions, quin ha estat el trajecte?

Apa, aquí us ho deixo…

TERESA

Horaci a Àmsterdam

19 Replies

Mireu què m’he trobat aquest cap d’any tot passejant pel mateix centre d’Àmsterdam, ben a prop de la coneguda i concorreguda plaça Dam. Ho reconeixeu?

Apropem-nos-hi una mica més. Què hi veieu ara? Qui signa la citació? Quin sentit creieu que tenen aquests mots a l’entrada d’un restaurant d’una cosmopolita ciutat europea?