[youtube]https://youtu.be/tRn7uv_OYts[/youtube]
Després de visionar Pompeya el último día, es curiós recordar aquest documental científic Els misteris de Pompeia de Marie-Noëlle Himbert, abans d’escriure l’“Epístula a un habitant de Pompeia”. En aquest documental científic de la BBC és molt interessant la intervenció de la prestigiosa arqueòloga catalana de l’ICAC la Dra. Isabel Rodà de Llançà:
[youtube]https://youtu.be/FtQfBeaQc7c[/youtube]
Ahir vaig anar al cinema a veure Viatge màgic a Àfrica en 3D de Jordi Llompart. És la primera pel·lícula europea en aquest format i sembla ben bé que una formi part dels somnis de la Jana, la nena de la meva edat que protagonitza la pel·lícula en un viatge fabulós al món dels somnis i de l’Àfrica. Per què us explico tot això aquí? Doncs, perquè surt un cavall alat de la sort amb cua i crineres blaves i unes metamorfosis del guardià dels contes en mussol. Si us agrada el tràiler de la pel·lícula i teniu cor d’infant aneu a veure-la i porteu-hi els vostres germans, cosins o nebots i sobretot llegiu-los contes, especialment El cor damunt la sorra de Jordi Llompart (ed. Lumen, 2006), en què es basa Viatge màgic a Àfrica en memòria de la seva filla Jana morta a Namíbia:
Sabeu com es diu el fet que els éssers divins prenguin forma humana, tal com passava als déus de l’antiga Grècia? Què en sabeu del cavall alat? Com era? En quines llegendes el trobem? Quina és la seva pervivència? Jo conec el fals Pegàs de la Barbie que és a la vegada Pegàs i unicorn. Moltes gràcies, per endavant!
Valèria
4rt de Primària
M’agrada molt veure les pel·lícules de Disney, però me n’he adonat que no sempre reflecteixen bé la realitat, com en el cas de la pel·lícula Hèrcules; per això m’agradaria que m’ajudéssiu amb aquest fragment de la pel·lícula Fantasia, del 1940, la simfonia número 5 o Pastoral de Beethoven: quins personatges mitològics heu reconegut?, estan ben caracteritzats?, us imaginàveu així l’Olimp? …
Si us ha agradat, no us perdeu l’Aprenent de bruixot a El Fil de les Clàssiques.
Valèria
4t de Primària
Escola Bergantí
Mireu que m’ha enviat l’Andrea:
Hola Teresa!
Estava mirant una sèrie a internet quan, de sobte, he vist una imatge al costat d’aquestes que contenen enllaços que m’ha cridat l’atenció, en realitat és una tonteria però…
Si cliqueu a sobre la foto, s’obrirà l’enllaç.
L’Andrea té raó. Aquestes finestres emergents que us apareixen de cop en pantalla, sovint amaguen enganyifes o distraccions que poden convertir el treball en xarxa en dispers i poc efectiu. Per tant, si entreu al test a què fa referència la imatge, no se us acudeixi posar el número de mòbil per conèixer el resultat, vosaltres sabeu prou mitologia com per intuir cap a quin déu ens aproparà cadascuna de les possibles respostes a cada pregunta.
Aquest és l’exercici que us proposo, que em comenteu les preguntes i les possibles respostes i deduïu quina relació mitològica podeu establir. Al final, responeu la pregunta inicial vosaltres mateixos sense veure disminuït en un sol euro el saldo de la vostra targeta. Per això estudieu oi?, per no caure en el parany de la incultura…
TERESA
Tot mirant la pel·lícula Quiéreme si te atreves – Jeux d’enfants m’he trobat amb moltíssims referents clàssics.
Quiéreme si te atreves és una pel·lícula molt de l’estil d’Amélie, del director Yann Samuell, estrenada a l’any 2002 i protagonitzada per Guillaume Canet i Marion Cotillard, potser perquè també és francesa, és una barreja d’amor, una mica de patiment i, sobretot, màgia.
Tornant a parlar dels referents, he trobat, per exemple, la imatge de la mare volant sota el sol, la idea d’amor etern, enterrar-se vius… La que més m’ha agradat és aquesta que dóna títol a l’article: CAPVS NEC CAPVS. Està molt relacionada amb la pel·lícula i forma part essencial del joc dels dos protagonistes, un joc que dura tota la cinta. A la imatge que us deixo de la frase surt també un altre referent que ja ha estat explicat en un article de El Fil de les Clàssiques: l’ull que tot ho veu.
Podríeu relacionar els referents que acabo de citar amb els clàssics? Si heu vist la pel·lícula, sou capaços de citar més referents? Podríeu dir què significa aquesta frase que tant m’ha agradat? Què us sembla el joc dels nens?
Coty Ledesma,
1º Batxillerat LLATÍ I GREC.
Com és habitual al nostre institut, aquest Sant Jordi també hi haurà cinema. Entre les pel·lícules seleccionades enguany per la diada segurament n’hi ha dues relacionades amb les clàssiques i ho referenciem aquí perquè no us passin per alt i ho tingueu en compte a l’hora de comentar i d’intervenir al cinefòrum: una d’elles és Juno que l’exalumna Andrea Palacios ja la va ressenyar el curs passat; i l’altra és O Brother! Where Art Thou? que tot i que s’havia proposat per als cursos que us heu llegit l’Odissea o la seva adaptació literària, Les aventures d’Ulisses, finalment es passarà a quart de la ESO i per a tots els alumnes, no sols per als de llatí. No passa res, és una pel·lícula divertidíssima dels germans Cohen amb la presència espectacular de George Clooney i segur que us farà passar una bona estona i potser després us vindran ganes de llegir i de veure-la si aquest Sant Jordi no us deixen.
Els germans Cohen van revelar que no s’havien llegit l’obra d’Homer (quina llàstima!) sinó que s’havien inspirat en la pel·lícula Ulisses de Mario Camerini del 1954, interpretada per Kirk Douglas.
Haureu de buscar els possibles paral·lelismes amb l’Odissea d’Homer, tot i que abunden les referències a episodis històrics, cinematogràficos i musicals. Us dono un cop de mà i us indico els punts, ja que jo sí m’ha llegit l’Odissea d’Homer i he vist la pel·lícula O Brother! Where Art Thou:
Us heu fixat en el color de la pel·lícula? Us ha agradat? Tot retorna tot i que no sigui exactament idèntic?…Bona diada de Sant Jordi!
A la mort de Cèsar (44 aC), Lèpid, Octavi i Antoni van fundar un Secundus triumviratus, una magistratura extraordinària que tenia com a objectiu mantenir la seguretat de l’estat durant deu anys. El primer que van fer va ser mantenir la tercera guerra civil de la República romana contra els conspiradors partidaris del manteniment del règim republicà, amb els assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, al capdavant. El Tertium bellum civile va concloure amb la derrota del bàndol senatorial a la batalla de Filipos (42 aC), on els dos caps republicans es van suïcidar.
Després d’aquesta victòria, protagonitzada per Octavi i Marc Antoni, va haver-hi una nova redistribució de poder entre els triumvirs, en la qual Lèpid, que s’havia quedat a Roma, va començar a quedar en un segon pla. Octavi es va quedar amb el control de les províncies occidentals, Antoni amb les orientals i Lèpid es va haver de conformar amb Àfrica. Així mateix, comencen les tensions entre Octavi i Antoni, que s’intenten apaivagar amb el matrimoni d’aquest últim amb Octàvia, germana del seu adversari, però que inevitablement esclaten l’any 33 aC, quan Antoni es divorcia de la seva esposa romana i s’uneix a Cleòpatra, fet que comporta a Roma la derogació dels seus poders i la declaració de la guerra contra Egipte. És així com comença el Quartum bellum civile que enfrontarà Octavi i Antoni del 32 al 30 aC, data del suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. La batalla naval definitiva d’aquesta guerra va ser la d’Acci (31 aC), tot i que els dos amants encara van resistir un temps a Alexandria després de la derrota.
Amb la victòria d’Octavi, acaba definitivament el període republicà de la història de Roma i comença l’Imperi amb l’investidura del vencedor com a Princeps civitatis.
Per il·lustrar aquest període històric recorreré altre cop a un film de J. Mankiewicz, en aquesta ocasió la seva versió de la tragèdia de W. Shakespeare Iulius Caesar. El fragment que he seleccionat està protagonitzat per un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni, que després de l’assassinat de Cèsar fa un apassionat discurs a les escales del Senat per rebatre el que acaba de pronunciar Brutus. Esteu al cas del contingut històric de les seves paraules, però no deixeu de gaudir de la lliçó magistral de retòrica romana reelaborada per la ploma del dramaturg anglès. Fixeu-vos en les pauses, la gestualitat, les mirades, la manera com, sense desacreditacions directes o violentes, acaba arrossegant la voluntat de la plebs i girant-la en contra dels assassins de Cèsar.
TERESA
Aquestes vacances he descobert l’humor increïble del còmic mexicà anomenat Cantinflas. Si observeu aquest fragment de la pel·lícula “El portero” de 1949 hi trobareu l’explicació de gramàtica, el mot idioma, sabreu què és una conjugació, com conjugar un verb… i després podreu explicar quin origen etimològic tenen. Fixeu-vos-hi bé i sabreu també quin llatinisme utilitza.
Maria
Aquí teniu un nou fragment cinematogràfic basat en la història de Roma, concretament de la pel·lícula Quo vadis? En aquest, cas el fantàstic actor Peter Ustinov interpreta un histriònic emperador romà que ha ordit un excèntric pla de renovació de la gran Roma, davant de la mirada incrèdula del galant Robert Taylor en procés de conversió al cristianisme gràcies a l’amor de la devota interpretada per Devora Kerr. És probable que aquest film del 1951 tampoc el recordeu, com passava amb Cleòpatra, però us puc assegurar que fins fa ben poc era cita inevitable de les tardes de Setmana Santa a la televisió.
Un cop visionat, us proposo deixar un comentari on es reponguin les preguntes següents:
TERESA
Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.
No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.
La selecció consta de 4 fragments:
En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA